Traducció i estudi de documents demòtics datats del regnat d'Alexandre el Gran (332-323 aC)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Oriental Institute de la University of Oxford, Regne Unit, entre juliol i octubre de 2007. Durant l’estada s’ha analitzat la documentació demòtica datada del regnat d’Alexandre el Gran com a faraó d’Egipte (332-323 aC). El conjunt de fonts que examinat està constituït per sis papirs (actes notarials que recullen diversos tipus de contractes o acords entre dues parts), un òstrakon fragmentari i una sèrie d’esteles provinents de la Necròpolis d’Animals de Saqqara Nord, en concret de la Catacumba de les Mares d’Apis. Aquesta documentació és fonamental perquè permet extreure conclusions importants sobre diversos aspectes relacionats amb l’administració i la religiositat egípcies en els moments inicials de la dominació grega d'Egipte. Cadascun d’aquests documents ha estat traduït, analitzat en profunditat i degudament contextualitzat històricament. D’una banda, en l’àmbit de l’administració, he pogut constatar la continuïtat existent amb el període històric immediatament anterior, és a dir, amb la Segona Dominació Persa del país; mentre que de l'altra, des del punt de vista religiós, l’anàlisi d’aquestes fonts m’ha permès verificar l'existència de tota una sèrie de canvis substancials, estretament vinculats a la voluntat expressa de la nova elit dirigent d'origen grec de distanciar-se dels seus predecessors aquemènides i de marcar amb força l’obertura d’una nova era que es caracteritzarà pel respecte a les tradicions autòctones i per la potenciació dels cultes nacionals.

La datació de l'Esfinx de Guiza, més enllà del debat científic?

El present treball analitza tant el procés seguit per a determinar qui va modelar l'Esfinx de Guiza a partir de la roca calcària que s'erigeix al centre d'una immensa rasa i en quin moment de la història d'Egipte es va construir com la tipologia de les reaccions que han tingut lloc, en l'àmbit científic, respecte d'un plantejament plenament rupturista que suposa una revisió dràstica de l'edat que se li atribueix.

Generació, actualització y consulta de bases de dades relacionals utilitzant XML (Servei d'emmagatzemament de dades a internet)

El que es vol, en aquest projecte, és generar una sèrie d'eines que permetin a una entitat externa d'interactuar en una base de dades relacional sense necessitat de coneixements específics sobre bases de dades. Quan es diu interactuar, s'hi inclou des de la creació de la base de dades fins a la consulta de la informació, passant per l'actualització d'aquesta base de dades.

Sistemes d'Informació Geogràfica i arqueologia : el riu Llobregat i la seva relació amb el territori a l'època romana.

L'objectiu del Treball és establir una relació entre l'antic traçat del riu Llobregat al seu pas per diverses poblacions de Catalunya enclavades a la Comarca del Baix Llobregat i els jaciments arqueològics datats a l'època romana amb la perspectiva de la utilització de la via fluvial com element de transport.Per a l'anàlisi de les ubicacions de les diferents entitats geogràfiques s'utilitza una eina de programariespecífica: Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) amb la qual es construirà el nostre sistema dereferència per extreure les conclusions oportunes.

A Log-linear model of grain size influence on the geochemistry of sediments

Sediment composition is mainly controlled by the nature of the source rock(s), and chemical (weathering) and physical processes (mechanical crushing, abrasion, hydrodynamic sorting) during alteration and transport. Although the factors controlling these processes are conceptually well understood, detailed quantification of compositional changes induced by a single process are rare, as are examples where the effects of several processes can be distinguished. The present study was designed to characterize the role of mechanical crushing and sorting in the absence of chemical weathering. Twenty sediment samples were taken from Alpine glaciers that erode almost pure granitoid lithologies. For each sample, 11 grain-size fractions from granules to clay (ø grades &-1 to &9) were separated, and each fraction was analysed for its chemical composition.The presence of clear steps in the box-plots of all parts (in adequate ilr and clr scales) against ø is assumed to be explained by typical crystal size ranges for the relevant mineral phases. These scatter plots and the biplot suggest a splitting of the full grain size range into three groups: coarser than ø=4 (comparatively rich in SiO2, Na2O, K2O, Al2O3, and dominated by “felsic” minerals like quartz and feldspar), finer than ø=8 (comparatively rich in TiO2, MnO, MgO, Fe2O3, mostly related to “mafic” sheet silicates like biotite and chlorite), and intermediate grains sizes (4≤ø &8; comparatively rich in P2O5 and CaO, related to apatite, some feldspar).To further test the absence of chemical weathering, the observed compositions were regressed against three explanatory variables: a trend on grain size in ø scale, a step function for ø≥4, and another for ø≥8. The original hypothesis was that the trend could be identified with weathering effects, whereas each step function would highlight those minerals with biggest characteristic size at its lower end. Results suggest that this assumption is reasonable for the step function, but that besides weathering some other factors (different mechanical behavior of minerals) have also an important contribution to the trend.Key words: sediment, geochemistry, grain size, regression, step function

El efecto de los cambios climáticos y procesos geológicos en la génesis de la biodiversidad del mediterráneo occidental: el caso de los géneros de arañas Harpactocrates SIMON, 1914y Parachtes ALICATA, 1964

El objetivo principal de mi tesis doctoral es identificar y entender los procesos que determinan la enorme riqueza de seres vivos que existe en el Mediterráneo. Para conseguir los objetivos planteados he utilizado como modelo de estudio los géneros de arañas Parachtes y Harpactocrates endémicas del mediterráneo occidental. Los resultados obtenidos hasta el momento se basan en la información que nos proporcionan las datos moleculares a través de una aproximación filogenética, de inferencia de tiempos de divergencia y de genética de poblaciones. Algunas de las conclusiones a las que he llegado son: (1) la secuencia de formación de las especies que componen el género Parachtes y sus edades asociadas sigue la secuencia geocronológica de formación de la cuenca mediterránea occidental, (2) las especies del género Harpactocrates de los Alpes provienen de una colonización desde la Península Ibérica, (3) las edades de divergencia entre las especies de éste género preceden a las glaciaciones, lo que rechaza la hipótesis de especiación pleistocénica (4) el patrón filogeográfico obtenido para la especie pirenaica Harpactocrates ravastellus sugieren que los cambios climáticos pleistocénicos modelaron la estructura poblacional de la especie, identificándose refugios glaciares, (5) el patrón filogeográfico obtenido para las 3 especies del Sistema Central (H. gredensis, H. globifer y H. gurdus) muestra una marcada estructura poblacional, con tiempos de divergencia que datan alrededor de las épocas del Plio-Pleistoceno, sugiriendo la existencia de varios refugios dentro del Sistema Central.

Datació de Posidonia oceanica mitjançant 210Pb

La Posidonia oceanica és una fanerògama marina endèmica del Mediterrani. Es tracta d’una espècie molt important a les zones costeres, i en les últimes dècades la seva producció s’ha vist reduïda. En aquest estudi s’ha volgut demostrar la viabilitat d’utilitzar l’espècie Posidonia oceanica com a arxiu de contaminants al llarg del temps, alhora que s’han desenvolupat eines per a l’estudi de la dinàmica de les poblacions d’aquesta espècie. Les concentracions de 210Pb observades als rizomes de Posidonia oceanica demostren que la datació d’organismes vius d’aquesta espècie mitjançant tècniques de 210Pb no son viables. D’altre banda, s’ha aconseguit crear una cronologia del seu matte, la qual ens ha permès distingir entre diferents ritmes de sedimentació de la zona. Estudis paral·lels de la quantitat de carboni orgànic i inorgànic del matte han reafirmat els resultats obtinguts de la datació, permetent, al mateix temps, identificar una possible causa de la variació en el ritme de sedimentació de la zona estudiada.

The Emergence and Governance of Euroregions: The Case of the Euregio on the Dutch-German Border

Amb una història que data de la dècada de 1950, la EUREGIO és un de les més antigues euroregions a Europa. Es pot considerar com un cas exitós d'una regió transfronterera (CBR) en el sentit que s'ha establert fermament com una agència de fronteres dins del seu tram de la frontera holandesa-alemanya. L'EUREGIO també ha estat una de les protagonistes principals darrere de l'Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), que en les últimes dècades va actuar per difondre el model d'euroregió a tot el territori europeu. Aquest capítol té diversos objectius. En primer lloc, es presenta el cas de la EUREGIO i presenta evidència sobre la seva història, estructura orgànica i polítiques. En segon lloc, s'analitzen les condicions del context en què la EUREGIO ha sorgit i les estructures de govern que es van crear com a resultat. Es fa especial èmfasi en la posició i el paper de l'Euroregió en el context més ampli del marc de governança europea multinivell generat per la política de cohesió de la UE. El capítol conclou amb un intent d'avaluar l'èxit i l'impacte de la EUREGIO i una discussió dels reptes relacionats amb la doble funció de l'EUREGIO com a representant dels interessos de les autoritats locals i les agències de cohesió de la UE posada en pràctica de les polítiques.

When zero doesn't mean it and other geomathematical mischief

There is almost not a case in exploration geology, where the studied data doesn’tincludes below detection limits and/or zero values, and since most of the geological dataresponds to lognormal distributions, these “zero data” represent a mathematicalchallenge for the interpretation.We need to start by recognizing that there are zero values in geology. For example theamount of quartz in a foyaite (nepheline syenite) is zero, since quartz cannot co-existswith nepheline. Another common essential zero is a North azimuth, however we canalways change that zero for the value of 360°. These are known as “Essential zeros”, butwhat can we do with “Rounded zeros” that are the result of below the detection limit ofthe equipment?Amalgamation, e.g. adding Na2O and K2O, as total alkalis is a solution, but sometimeswe need to differentiate between a sodic and a potassic alteration. Pre-classification intogroups requires a good knowledge of the distribution of the data and the geochemicalcharacteristics of the groups which is not always available. Considering the zero valuesequal to the limit of detection of the used equipment will generate spuriousdistributions, especially in ternary diagrams. Same situation will occur if we replace thezero values by a small amount using non-parametric or parametric techniques(imputation).The method that we are proposing takes into consideration the well known relationshipsbetween some elements. For example, in copper porphyry deposits, there is always agood direct correlation between the copper values and the molybdenum ones, but whilecopper will always be above the limit of detection, many of the molybdenum values willbe “rounded zeros”. So, we will take the lower quartile of the real molybdenum valuesand establish a regression equation with copper, and then we will estimate the“rounded” zero values of molybdenum by their corresponding copper values.The method could be applied to any type of data, provided we establish first theircorrelation dependency.One of the main advantages of this method is that we do not obtain a fixed value for the“rounded zeros”, but one that depends on the value of the other variable.Key words: compositional data analysis, treatment of zeros, essential zeros, roundedzeros, correlation dependency

Oscil.lacions del nivell del mar i sediments associats durant l'Holocè a la Costa Brava Meridional (Girona)

Several marine deposits in the southern Costa Brava shoreline have been studied. They appear at different heights above and below the present sea level. Three groups are defined in relation to their origin: conglomerate levels at the bottom of the cliffs, not-cementedemerged beaches and cemented submerged beaches. The age of the emerged beaches has been accurately determined by means of the ceramic content and radiocarbon dating. Chronological succession of the deposits and their stratigraphic and paleontological characteristics allow to define a sequence of the sea level changes during the latest stages of the versiliane transgression in the studied area

Estudio comparado de la génesis de espeleotemas silíceos en granitoides de climas semiáridos y templados húmedos

Silica speleothems take differenr forms such as cylindrical stems growing from either the floor or the ceiling in granitic caves. Mineralogically they are opal-A and accumulate in successive layers with a whiskery druse tip formed by gypsum crystals. Initially they are porous but progressively become infilled by opal precipitation. This results in formation of solid speleothems. their size is only a few millimetres long. Bacterial activity accelerate quartz dissolution

Niobium and rare earth minerals from the Virulundo carbonatite, Namibe, Angola

The Virulundo carbonatite in Angola, one of the biggest in the world, contains pyrochlore as an accessory mineral in all of the carbonatite units (calciocarbonatites, ferrocarbonatites, carbonatite breccias, trachytoids). The composition of the primary pyrochlore crystals is very close to fluornatrocalciopyrochlore in all these units. High-temperature hydrothermal processes caused the pseudomorphic replacement of the above crystals by a second generation of pyrochlore, characterized by lower F and Na contents. Low-temperature hydrothermal replacement of the above pyrochlores, associated with production of quartz-carbonates-fluorite veins, controled the development of a third generation of pyrochlore, characterized by high Sr contents. Finally, supergene processes produced the development of a secondary paragenesis in the carbonatite, consisting in late carbonates, goethite, hollandite and REE minerals (mainly synchysite-(Ce), britholite-(Ce), britholite-(La), cerite-(Ce)). Separation of Ce from the other REE was allowed by oxidizing conditions. Therefore, Ce4+ was also incorporated into a late generation of pyrochlore, which is also strongly enriched in Ba and strongly depleted in Ca and Na