180 resultados para Psicologia História
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures ms influents al llarg de la histria dsia i Europa, prenent com a element bsic les seves llenges: el xins, langls i el llat. Ara b, la comparaci lingstica entre elles noms t veritable inters si es cerca all com sobretot semntica i sintcticament, posat que d'entrada, visual i fonticament, qualsevol prof pot observar-ne prou diferncies. Aquestes caracterstiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aqu s, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser hum. Els continguts s'estructuren mitjanant l's d'un mtode inductiu com a regla danlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducci terica de lingstica, absolutament necessria per a un estudi comparatiu de gramtica. Una vegada concls el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen sn comuns i el canvi, quan es dna, afecta la forma i est relacionat amb les regles de la lgica: aquests casos, doncs, no fan sin confirmar la tesi, ja que esperar una equivalncia total seria no noms ingenu, sin gens natural ni realista. L'anhel del traductor s arribar a expressar, precisament, aquest univers.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball t com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artstics i decoratius, com en lanlisi de levoluci patrimonial i ls social de ledifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca sha analitzat, per una banda, el procs de transformaci de ledifici des de lany 1749 i els elements artstics que encara shi conserven com pintures neoclssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases ms emblemtiques del Carrer Major de la Selva. Daltra banda, sha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, nhan tingut la propietat i el paper que aquestes famlies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famlies i al Sindicat Agrcola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb crrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrcola i a partir de textos de Puig i Ferreter sha pogut descriure lambient que s'hi vivia i les activitats que shi duien a terme. Alhora, el fet danalitzar les diferents funcions que ledifici ha tingut al llarg daquests anys (residncia familiar, corredoria de comer, premsa doli, seu del Centre Republic o del Sindicat Agrcola) ha perms explicar la histria de la vila de la Selva a partir de la daquest edifici.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball t per objectiu plantejar el disseny duna depuradora ecolgica i un petit bosc de ribera amb la finalitat de divulgar i reivindicar el paper crucial que juguen les zones humides en el gran ecosistema de la Terra. Davant limminent esgotament de les principals energies fssils i la manca de recursos tant bsics com laigua, es pretn insistir en els molts avantatges dimportar la capacitat depuradora de les zones humides com a tecnologia alternativa per tractar aiges residuals industrials, agrcoles i urbanes, amb una despesa energtica prcticament nulla i uns beneficis ecolgics, econmics i de cost de la oportunitat ms que evidents. El reciclatge daiges residuals es presenta com un dels reptes ms importants de les societats actuals. La denominada fitodepuraci aprofita el poder refinador de la vegetaci present en les zones humides per reduir o eliminar contaminants de laigua mitjanant una srie de complexos processos biolgics i fisicoqumics que la natura, en la seva dinmica perfecte, ha dissenyat durant 4500 milions d anys. I s en base a aquestes qualitats depuradores daquests ecosistemes aqutics que sorgeix la figura de laiguamoll artificial.
Resumo:
El Laboratori Virtual de Psicologia Bsica (LVPB) s una eina que pretn aprofitar les noves tecnologies per donar un nou enfocament al procs daprenentatge dels processos psicolgics bsics. Amb el LVPB sacompanya a lestudiant en un recorregut a travs dexperiments que shan convertit en clssics de la Psicologia Cognitiva amb lobjectiu dassolir coneixements relacionats amb els processos cognitius a partir de la prpia experincia. La plataforma cont experiments provinents de lestudi de latenci, lemoci, el llenguatge, la memria, la motivaci, el pensament i la percepci.
Resumo:
El Laboratori Virtual de Psicologia Bsica (LVPB) s una eina que acompanya a lestudiant en un recorregut a travs dexperiments que shan convertit en clssics de la Psicologia Cognitiva. La plataforma reprodueix experiments provinents de lestudi de latenci, lemoci, el llenguatge, la memria, la motivaci, el pensament i la percepci. En cada experiment, el LVPB presenta un text introductori amb alguns articles de referncia on es van proposar per primera vegada aquests experiments. El LVPB es basa en la plataforma de-learning Moodle, el que permet que cada estudiant tingui el seu propi espai en el qual guardar les dades, els resultats i les anlisis que hagi realitzat. Tota la interacci amb el sistema queda enregistrada i pot sser consultada tant per lestudiant com pel seu professor en qualsevol moment. Aix permet que el LVPB pugui ser utilitzat tamb com a eina davaluaci per part del professor. La plataforma es troba disponible en la segent adrea: http://psicovirtual.uab.es/lvpb
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
El projecte ha perms finanar el suport tcnic necessari per a poder desenvolupar materials informatitzats corresponents a activitats terico-prctiques de lassignatura troncal de la llicenciatura de Psicologia (actualment tamb en el Grau) Percepci i Atenci. Els materials desenvolupats corresponen a diferents punts del programa de lassignatura i sn els segents: demostraci de la tcnica dombrejat per lanlisi de latenci focalitzada; parpelleig atencional en sries de presentacions rpides dinformaci visual (RSVP); canvis encoberts de latenci i el mecanisme dinhibici de retorn; efectes dels filtrats sobre la percepci de la parla i la msica; illusions auditives i els principis dorganitzaci de la informaci sonora complexa; la percepci categrica dels sons de la parla i la naturalesa continua del processament lxic (paradigma dobertura successiva o gating). Per totes aquelles activitats amb continguts de llenguatge, shan desenvolupat dues versions equivalents, catalana i castellana, per permetre que els estudiants fessin la prctica en la seva llengua dominant. A la primera fase del projecte, al llarg del curs 2006-07, es van preparar els materials i la programaci de les diferents prctiques i es van poder identificar alguns problemes que es van solucionar posteriorment. En el curs 2007-08 totes les activitats de prctiques ja es van fer accessibles als estudiants (Plataforma Moodle, Campus Virtual) i la valoraci sobre el seu funcionament, feta pels estudiants mitjanant qestionaris, va ser satisfactria en ms dun 95% dels casos (els nics problemes detectats estaven relacionats amb les caracterstiques dels ordinadors del usuaris i del navegador utilitzat per accedir als materials). La valoraci de les activitats per part dels estudiants va ser globalment positiva i, en el seu s continuat al llarg dels cursos 2008-09 i 2009-10, sha observat una participaci creixent (accs voluntari a les activitats) i un aprofitament millor de la informaci presentada, que es tradueix en millores en les puntuacions obtingudes en les avaluacions de l'assignatura.
Resumo:
El present projecte pretn donar una visi de la situaci actual de la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi ms exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespcie, que segons el registre fssil es present a Catalunya des del neoltic, troba actualment espais com la Serra del Montsant, lAlbera, el delta de lEbre o el Masss de Garraf, hbitats potencials per al seu desenvolupament. En el cas del Garraf, dels resultats obtinguts, cal destacar lalt grau de desconeixena que els visitants del Parc tenen sobre la tortuga mediterrnia, i es per aix, que cal portar a terme un programa deducaci ambiental, amb efectes tamb de reduir el nmero despolis dexemplars, que sestima en 4 exemplars a lany. Altres factors com els incendis o les depredacions tamb sn factors importants en el declivi de les poblacions.
Resumo:
Aquest treball de final de carrera tracta del concepte de la persona. Es contempla el concepte de la persona al llarg de la histria i en lactualitat. Se explica la metafsica de la persona des de un plnol antropolgic, sobretot la incomunicabilitat que defineix la persona i el concepte de la dignitat que va lligat a ella. Es demostra la paradoxa del ser personal que s alhora incomunicable i interrelacionat amb altres persones pel mitj de la comunicaci, s a dir, que possex una bipolaritat entre lautonomia i la dependncia. Es conclou que la comunicaci s el producte de lamor, de les relacions amistoses, de la famlia i de leducaci. Finalment, se explicita el cas de la incomunicaci que es basa en els conceptes moderns sobre la persona, sobretot des de un plnol psicolgic.
Resumo:
Introducci: Estudiar la histria natural de la malaltia arterial perifrica. Pacients i mtode: Registre observacional, multicntric, prospectiu de pacients amb malaltia arterial perifrica (FRENA) Resultats: Es registren 1205 pacients, 604 grau IIa de Fontaine; 336 grau IIb; 121 grau III i 144 grau IV. Durant el seguiment, 172 desenvolupen episodis isqumics i 83 moren. En lanlisi multivariant pacients amb altres patologies, estadis III-IV, PAS&130mmHg i anticoagulats tenen risc de mort augmentat. Conclusions: Quan avana la malaltia augmenten episodis isqumics i mortalitat. En lestadi IIa, la incidncia disqumia crtica s com la dinfart de miocardi o dictus. Els pacients amb PAS &130mmHg tenen 3 vegades ms risc de morir.
Resumo:
En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gesti del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els mbits que conformen la gesti patrimonial: la difusi, la conservaci, la gesti d'equipaments, la restauraci, la investigaci... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creaci d'una pgina de recursos virtuals per a la gesti del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experincies en l'mbit virtual d'arreu del mn -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gesti patrimonial i als estudiants d'aquest mbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anlisi crtica i comentari dels recursos seleccionats.
Resumo:
En aquest treball es recull tota una srie d'experincies prctiques i teriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicleg clnic en un centre de salut mental d'adults, com tamb en una unitat sociosanitria, i veure les diferents eines d'avaluaci i intervenci emprades en diferents psicopatologies.
Resumo:
La prctica consisteix a crear una pgina web monogrfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagora (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagora, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la histria amb la llegenda de Bernat de Ribagora.
Resumo:
El repte que es planteja als museus en el nou milleni s molt important. Han de ser capaos no noms de mantenir un pblic fidel sin tamb de captar noves generacions amb comportament diferents, habituades a altres formes d'accs a la informaci. I el cam per aconseguir-ho passa per l'explotaci de les possibilitats conceptuals i comunicatives que les TIC proposen.
Resumo:
s una anlisi sobre el problema del coneixement als segles XVII (racionalisme) i XVIII (empirisme) i la seva influncia en l'epistemologia contempornia. En concret, es comparen les teories del coneixement de Ren Descartes i de David Hume, es demostra la seva vigncia al segle XXI i es proposa una aplicaci extrafilosfica al seu pensament.
