Premsa satírica de la II República a Catalunya: El Be Negre

Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. El tema d’aquest treball de recerca és la premsa satírica a Catalunya durant la Segona República, centrat en l’anàlisi del setmanari 'El Be Negre’, i, a través d’aquesta publicació, l’objectiu és conèixer i veure com va tractar la premsa satírica determinats esdeveniments d’aquest període. La motivació de la recerca ve donada per l’interés en el periodisme i la història. El treball es divideix en dues grans parts; la primera d’aproximació al marc històric, i la segona, d’anàlisi de la revista. La primera part, consta d’un resum històric del període de la Segona República tan a nivell espanyol com català, d’un breu resum de les principals publicacions de l’època, tan diaris catalans com castellans i d’ideologies molt diverses, d’una breu història de la premsa satírica de Catalunya, des de mitjan segle XIX fins a la II República, i, finalment, una extensa documentació sobre el Be Negre (origen i influencies, redactors i ninotaires, seccions, funcionament, relació del setmanari amb diferents forces polítiques i sindicals). La segona part del treball, el cos central, es basa en l’anàlisi de la revista el Be Negre, a partir dels seus articles i acudits, que tracten alguns dels esdeveniments més rellevants de la Segona República.

L'impacte dels sistemes multinivell en els sistemes de partits

Imaginemos que un observador quiere analizar el sistema político de los países de Europa Occidental. Si compara el sistema de partidos que hay a nivel nacional con los presentes en cada uno de los distritos de esta elección, apreciará notables diferencias entre países. Por ejemplo, si repara en Alemania, verá como los mismos cinco partidos presentes en el Bundestag compiten también en todos los distritos. Si por otra parte se fija en España, comprobará como en las Elecciones Generales españolas algunos partidos se presentan en todas las circunscripciones pero otros sólo lo hacen en una o en un puñado de ellas. Por lo tanto, mientras que en el primer caso tenemos que el sistema político nacional se reproduce de manera idéntica en cada distrito, en el segundo hay diferencias entre los partidos a nivel nacional y los presentes en determinados distritos. ¿Por qué existen estas divergencias? ¿Qué es lo que explica que esta situación sea estática o que cambie a lo largo del tiempo? En este anexo presento una memoria para justificar los principales avances en la investigación doctoral durante el periodo en que he disfrutado de la beca FI.

Party competition in regional elections: a framework for analysis

Whilst scholars have long recognised that processes of decentralisation create new regional arenas where distinct patterns of party competition are likely to emerge, there has been little systematic analysis of the dynamics of such competition. This working paper thus proposes a framework for analysing party competition between regional branches of state-wide parties, and autonomist parties, in regional arenas. Firstly, the different strategies political parties may adopt in response to their perceptions of voter preferences and to the strategies pursued by their competitors are identified. Secondly, different factors that impact on parties' strategic choices, and which may constrain a party's ability to select electorally optimal strategies in a given political context, are proposed.

Les "grans negociacions" a la Unió Europea: la formació de preferències, les estratègies y l’èxit a les negociacions

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la School of politics and international relations, de la University College of Dublin, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’ objectiu del projecte present ha estat contribuir a l’estudi de les negociacions intergovernamentals a la Unió Europea (UE). En primer lloc, s’ha estudiat les estratègies de negociació del estats membres a negociacions intergovernamentals en la UE, per la qual cosa s’ha desenvolupat una tipologia d’estratègies de negociació, diferenciant entre les més agressives (conflictives) i les menys agressives (cooperatives). La conclusió principal ha estat que els actors difereixen en la elecció de les estratègies i que és precisament el poder relatiu dels actors que explica quines estratègies adopten. En segon lloc, s’analitza la ratificació dels resultats a les negociacions intergovernamentals, concentrant-me en l’us dels referèndums. La investigació mostra que els referèndums són sovint usats pels partits polítics com un instrument utilitzat durant les campanyes electorals, posant en dubte la tesis de que l’objectiu principal dels referèndums és influenciar els poder relatiu dels estats membres en negociacions intergovernamentals. Finalment, s’ha estudiat com els actors socials influeixen aquestes negociacions en la UE. La evidencia empírica clarament mostra que la pressió que exerceixen els grups de pressió es sovint subestimada.

El futur de les democràcies a Bolívia i Equador

Segons L'índex de Desenvolupament Democràtic d'Amèrica Llatina (IDD-Lat 2004) tot i que a la zona hi ha símbols democràtics com eleccions periòdiques, alternança en el poder per part dels partits polítics, divisió de poders, en alguns dels països llatinoamericans també s'hi ha trobat signes de debilitat del sistema democràtic.

El biaix social de les elits polítiques catalanes. El cas dels Governs de la Generalitat (1999 ¿ 2003 ¿ 2006 ¿ 2010)

Després de 30 anys de la restauració de la Generalitat es desconeix gairebé tot del perfil social de l¿elit política Governamental catalana, aquest Treball fa una aproximació inicial al tema a partir dels últims quatre Governs de la Generalitat de Catalunya. Els seus membres presenten biaix social respecte la població d¿acord amb el model d¿aglutinació de les elits polítiques, tot i això el model de Desproporció Social Creixent només es valida respecte el gènere. El seu perfil és el d¿un home, de més edat que la mitjana, nascut a Catalunya, amb la carrera prèvia desenvolupada a Barcelona ciutat, amb una formació molt per sobre de la mitjana i de professió economista. Aquest perfil no és exactament el mateix que el dels Parlamentaris regionals espanyols, les diferències es centren l¿edat i la professió mentre que el gènere, l¿origen i el nivell de formació coincideixen. S¿observa també que els Governs d¿esquerra-centre esquerra presenten un percentatge lleugerament superior de dones que la resta, els membres vinculats amb PANE són més joves, incorporen menys dones, menys immigrants interiors, menys educadors i no presenten credencials educatives sensiblement diferents del membres vinculats a partits d¿àmbit estatal.

Alternation and Cooperation in a Two-party System: Implications for Resource-Based Developing Economies

This paper studies cooperation in a political system dominated by two opportunistic parties competing in a resource-based economy. Since a binding agreement as an external solution might be difficult to enforce due to the close association between the incumbent party and the government, the paper explores the extent to which co-operation between political parties that alternate in office can rely on self-enforcing strategies to provide an internal solution. We show that, for appropriate values of the probability of re-election and the discount factor cooperation in maintaining the value of a state variable is possible, but fragile. Another result is that, in such political framework, debt decisions contain an externality element linked to electoral incentives that creates a bias towards excessive borrowing.

Las posiciones de los diferentes grupos políticos israelíes sobre la resolución de la situación de los refugiados

La cuestión de los refugiados palestinos es uno de los asuntos clave para alcanzar una resolución firme del conflicto palestino-israelí. Para ello debe resolverse la situación de los cientos de miles de palestinos que fueron expulsados y/o huyeron con la guerra de 1948, y sus descendientes, que hoy suman casi 5 millones. En el proceso de paz, este es uno de los asuntos que ni siquiera fue tenido en cuenta con la profundidad que lo requiere. Los palestinos se acogen a la resolución 194 de la Asamblea de Naciones Unidas y reivindican el Derecho al Retorno. Pero del lado israelí tres argumentos ponen en duda este derecho al retorno: A) El asunto de la responsabilidad en la huida/expulsión de cientos de miles de palestinos de sus hogares. B) La «necesidad» existencial de ser un estado de mayoría judía, que el retorno podría poner en cuestión. C) El hecho de que Israel ya acogió a cientos de miles de judíos originarios de los países árabes. Analizaremos cómo los partidos políticos israelíes tratan este asunto, y cómo los «nuevos historiadores israelíes» pueden ayudar a cambiar el punto de vista israelí al poner en cuestión la narrativa sionista de la guerra del 48.

The Nationalism of stateless nations and Europe. The Catalan case

This paper analyzes how the ideas and concepts of Europe have developed in Catalonia, under the conditions of a decentralizing “nation-state” (Spain) on one hand, and the European integration process on the other. It analyzes the programmes, manifestations of political leaders, and political actions of the Catalan political parties, specially the nationalists, from the setting up of the Spanish state of autonomies (1977-1982) until today. The paper tries to show how, in multilevel governance, holistic and enthusiastic visions of an economically and political integrating Europe as a “natural ally” of a Catalan nationalism were partially replaced by more pragmatic and even more critical assessments.

Policy Making in Divided Government. A Pivotal Actors Model with Party Discipline.

This article presents a formal model of policy decision-making in an institutional framework of separation of powers in which the main actors are pivotal political parties with voting discipline. The basic model previously developed from pivotal politics theory for the analysis of the United States lawmaking is here modified to account for policy outcomes and institutional performances in other presidential regimes, especially in Latin America. Legislators' party indiscipline at voting and multi-partism appear as favorable conditions to reduce the size of the equilibrium set containing collectively inefficient outcomes, while a two-party system with strong party discipline is most prone to produce 'gridlock', that is, stability of socially inefficient policies. The article provides a framework for analysis which can induce significant revisions of empirical data, especially regarding the effects of situations of (newly defined) unified and divided government, different decision rules, the number of parties and their discipline. These implications should be testable and may inspire future analytical and empirical work.

Government Spending and Re-election

Does additional government spending improve the electoral chances of incumbent political parties? This paper provides the first quasi-experimental evidence on this question. Our research design exploits discontinuities in federal funding to local governments in Brazil around several population cutoffs over the period 1982-1985. We find that extra fiscal transfers resulted in a 20% increase in local government spending per capita, and an increase of about 10 percentage points in the re-election probability of local incumbent parties. We also find positive effects of the government spending on education outcomes and earnings, which we interpret as indirect evidence of public service improvements. Together, our results provide evidence that electoral rewards encourage incumbents to spend part of additional revenues on public services valued by voters, a finding in line with agency models of electoral accountability.

En busca del ciudadano Kane : los dueños de medios de comunicación y su utilización política

Aquesta recerca té com a objecte d'estudi la utilització dels mitjans de comunicació per a finalitats polítiques i intenta analitzar la relació que els polítics professionals mantenen amb els mitjans i com aquests poden ser importants dins d'un procés polític-electoral i per a la formació de l'opinió pública. El nostre objectiu general és, entre d’altres, analitzar l'estructura d’aquests mitjans i grups polítics i descriure com estan situats, utilitzant com a exemple l'estat del Rio Grande do Norte (RN), al Nord-est de Brasil. Partint de les preguntes, ¿a qui pertanyen els mitjans de comunicació i qui té el poder d'informar en l'aquest Estat? anem construïm el marc teòric, analitzant el monopoli i oligopoli en la comunicació a Brasil, especialment a la radiodifusió, en la qual hi ha una gran concentració de concessions públiques en propietat dels polítics professionals amb mandats electius i/o de grups partidaris, què pot ser anomenat de ‘coronelismo electrònic’

Negativity effect and the emergence of ideologies

``Negativity effect'' refers to the psychological phenomenon that peopletend to attach greater weight to negative information than to equallyextreme and equally likely positive information in a variety of informationprocessing tasks. Numerous studies of impression formation have found thatnegative information is weighted more heavily than positive information asimpressions of others are formed. There is empirical evidence in politicalscience that shows the importance of the negativity effect in the informationprocessing of the voters. This effect can explain the observed decreaseof popularity for a president the longer he is in office. \\We construct a dynamic model of political competition, incorporating thenegativity effect in the decision rule of the voters and allowing their preferencesto change over time, according to the past performance of the candidateswhile in office. Our model may explain the emergence of ideologies out ofthe competition for votes of myopic candidates freely choosing policypositions. This result gives rise to the formation of political parties,as infinitely--lived agents with a certain ideology. Furthermore, in thismodel some voters may start out by switching among parties associated withdifferent policies, but find themselves supporting one of the parties fromsome point on. Thus, the model describes a process by which some votersbecome identified with a ``right'' or ``left'' bloc, while others ``swing''between the two parties.

Setting the rules of the game: The choice of electoral systems in advanced democracies

The origins of electoral systems have received scant attention in the literature. Looking at the history of electoral rules in the advanced world in the last century, this paper shows that the existing wide variation in electoral rules across nations can be traced to the strategic decisions that the current ruling parties, anticipating the coordinating consequences of different electoral regimes, make to maximize their representation according to the following conditions. On the one hand, as long as the electoral arena does not change substantially and the current electoral regime serves the ruling parties well, the latter have no incentives to modify the electoral regime. On the other hand, as soon as the electoral arena changes (due to the entry of new voters or a change in their preferences), the ruling parties will entertain changing the electoral system, depending on two main conditions: the emergence of new parties and the coordinating capacities of the old ruling parties. Accordingly, if the new parties are strong, the old parties shift from plurality/majority rules to proportional representation (PR) only if the latter are locked into a 'non-Duvergerian' equilibrium; i.e. if no old party enjoys a dominant position (the case of most small European states)--conversely, they do not if a Duvergerian equilibrium exists (the case of Great Britain). Similarly, whenever the new entrants are weak, a non-PR system is maintained, regardless of the structure of the old party system (the case of the USA). The paper discusses as well the role of trade and ethnic and religious heterogeneity in the adoption of PR rules.

Policy making in divided government. A pivotal actors model with party discipline

This article presents a formal model of policy decision-making in an institutional framework of separation of powers in which the main actors are pivotal political parties with voting discipline. The basic model previously developed from pivotal politics theory for the analysis of the United States lawmaking is here modified to account for policy outcomes and institutional performances in other presidential regimes, especially in Latin America. Legislators' party indiscipline at voting and multi-partism appear as favorable conditions to reduce the size of the equilibrium set containing collectively inefficient outcomes, while a two-party system with strong party discipline is most prone to produce 'gridlock', that is, stability of socially inefficient policies. The article provides a framework for analysis which can induce significant revisions of empirical data, especially regarding the effects of situations of (newly defined) unified and divided government, different decision rules, the number of parties and their discipline. These implications should be testable and may inspire future analytical and empirical work.