Grau de satisfacció d'un col·lectiu de persones grans en relació a l'atenció rebuda dels professionals d'infermeria durant la seva hospitalització

Introducció: La preocupació per la qualitat assistencial, i concretament per la qualitat de les cures infermeres, la satisfacció percebuda pel pacient com element fonamental com a indicador de la qualitat dels serveis sanitaris i clau en la millora de la qualitat assistencial, i el fet que a l’estat espanyol hi ha pocs estudis de satisfacció específics de la població anciana hospitalitzada, ens va portar a plantejar un estudi amb l’objectiu de valorar el grau de satisfacció de les persones grans hospitalitzades en relació a l’atenció rebuda dels professionals d’infermeria. Metodologia: S’ha realitzat un estudi descriptiu i transversal en un col.lectiu de 42 persones hospitalitzades d’edat ≥ 60 anys. El grau de satisfacció es va determinar amb “La Monica Oberst Patient Satisfaction Scale 12” (LOPSS 12), versió reduïda en castellà. La personalització de les cures es va valorar amb un qüestionari que valora la relació infermera-usuari extret de l’Índex de Personalització de les Cures. L'anàlisi estadística es va dur a terme amb el programa informàtic SPSS® vs 21.0. Resultats: Es va evidenciar un elevat grau de satisfacció global amb les cures d’infermeria (8,8  1,5 / 10), però el nivell global de personalització d’aquestes cures no va ser molt satisfactori (3,4  2,1 / 7). Els homes van valorar millor a les infermeres respecte a que consideraven les seves opinions i preferències (p=0,03) i contestaven amb rapidesa les seves trucades (p=0,009). La personalització de les cures millorava conforme incrementava el grau de satisfacció global (r = 0,582; p = 0,000) i amb el temps d’hospitalització (r = 0,344; p = 0,026). Conclusions: El grau de satisfacció global respecte la satisfacció en l’atenció rebuda per part d’infermeria, va ser elevat però amb baix grau de personalització, mostrant major satisfacció els homes respecte les dones. Conèixer l’opinió dels usuaris representa una oportunitat pels professionals de reflexionar sobre la pràctica clínica i ser crítics per avançar en el desenvolupament de la professió, identificant aspectes susceptibles de millora 5 amb la finalitat d’augmentar la qualitat de les cures que es presten, així com la qualitat de vida de les persones.

Antibiotic prescription in the treatment of odontogenic infection by health professionals: a factor to consensus

Objective: To observe the attitude of dentists and family doctors in prescribing antibiotics for the treatment of dental infections. Study Design: A poll was performed to determine the differences in the prescription of antibiotics for the treatment of odontogenic infection by dentists and family doctors of the primary care department of the Catalan Health Care Service. Results: A hundred polls were distributed among family doctors, and another 100 ones among primary care dentists assigned to the Catalan Health Care Service of the Generalitat de Catalunya. Of the total of questionnaires distributed, 63 were retuned and answered from dentists and 71 from family doctors. Eighty-one percent of dentists included in the opinion poll considered amoxicillin as the first antibiotic choice for the treatment of odontogenic infections, while 73.2% of family doctors preferred the combination of amoxicillin and clavulanic acid. With regard to antibiotics of choice in patients allergic to penicillin, 67.7% of family doctors preferred macrolides (25.4% opted for clarithromycin, 25.4% for erythromycin and 16.9% for spiramycin). However, clindamycin was the antibiotic most frequently prescribed by dentists (66.7%), followed by erythromycin (28.6%). Conclusions: The results of this study show a large discrepancy in the criteria for the treatment of odontogenic infections on the part of leading professionals involved in the management of this condition. Although the most common prescription involved beta-lactam antibiotics in both groups, several significant differences have been detected with regard to the second antibiotic choice

Antibiotic prescription in the treatment of odontogenic infection by health professionals: a factor to consensus

Objective: To observe the attitude of dentists and family doctors in prescribing antibiotics for the treatment of dental infections. Study Design: A poll was performed to determine the differences in the prescription of antibiotics for the treatment of odontogenic infection by dentists and family doctors of the primary care department of the Catalan Health Care Service. Results: A hundred polls were distributed among family doctors, and another 100 ones among primary care dentists assigned to the Catalan Health Care Service of the Generalitat de Catalunya. Of the total of questionnaires distributed, 63 were retuned and answered from dentists and 71 from family doctors. Eighty-one percent of dentists included in the opinion poll considered amoxicillin as the first antibiotic choice for the treatment of odontogenic infections, while 73.2% of family doctors preferred the combination of amoxicillin and clavulanic acid. With regard to antibiotics of choice in patients allergic to penicillin, 67.7% of family doctors preferred macrolides (25.4% opted for clarithromycin, 25.4% for erythromycin and 16.9% for spiramycin). However, clindamycin was the antibiotic most frequently prescribed by dentists (66.7%), followed by erythromycin (28.6%). Conclusions: The results of this study show a large discrepancy in the criteria for the treatment of odontogenic infections on the part of leading professionals involved in the management of this condition. Although the most common prescription involved beta-lactam antibiotics in both groups, several significant differences have been detected with regard to the second antibiotic choice

La demanda de professionals en l'àmbit de la gestió i l'administració. Què volen les empreses?

Ajuts a la Recerca en Docència Universitària de l'Institut de Ciències de l'Educacuó de la Universitat de Barcelona REDICE-ACCIÓ-13

Competències professionals

El treball final de grau està orientat a l'estudi de les competències professionals d'un enginyer en informàtica i sobre la formació que ha de proporcionar un pla d'estudis per poder-les desenvolupar.

Simulació d'activitats professionals a l'oficina de farmàcia des de l'assignatura Gestió i Planificació

L’assignatura Gestió i Planificació és una assignatura obligatòria en la menció Farmàcia Assistencial i Anàlisis Clíniques del Pla d’estudis del Grau de Farmàcia de l’any 2009 i el seu objectiu és aconseguir que els alumnes obtinguin els coneixements que els permetin assolir la capacitat de direcció i gestió necessàries en professionals sanitaris, que intentaran aconseguir la màxima rendibilitat de les oficines de farmàcia i serveis farmacèutics on desenvoluparan la seva activitat laboral, una rendibilitat encara més necessària en un temps marcat per la crisi i les retallades en sanitat. Es tracta d‘una assignatura que com totes les impartides per la Unitat d’Història de la Farmàcia, Legislació i Gestió Farmacèutiques és diferent de les altres que formen part de la carrera, en situar-se en un àmbit que interrelaciona el món del medicament i la farmàcia amb les ciències socials.

The consequences of burnout syndrome among healthcare professionals in Spain ans Spanish speaking Latin American countrie

Objectives: Identify the frequency and intensity of the perception of adverse professional consequences and their association with burnout syndrome and occupational variables. Methods: Cross-sectional sample of 11,530 healthcare professionals resident in Spain and Latin America. The association of negative work-related consequences on burnout, as measured by the MBI and work-related variables was analysed by multiple logistic regression. Results: The emotional exhaustion was the first variable associated with absenteeism, with intention of giving up profession, personal deterioration, and family deterioration. Depersonalization was most associated with the perception of having made mistakes. Conclusions: The findings indicate a considerable prevalence of adverse work-related consequences

EDUMAT: Fòrum sobre Educació Matemàtica. Una eina electrònica al servei de la comunitat de professionals de l'Educació Matemàtica.

EDUMAT va sorgir d'una iniciativa personal, en el marc del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, el mes de novembre de 1998. No es tracta d'una iniciativa pionera. Dues llistes modèliques van precedir EDUMAT: l'una a la Universitat de Barcelona, que funciona des del 1995, el Fòrum sobre la Docència Universitària, coordinat per la professora Begoña Gros, que va ser presentat a Temps d'Educació, nº 16. 1, en l'àmbit de l'educació matemàtica, també des del 1995, funciona un altre fòrum internacional de debat coordinat per Peter Gates, de la Universitat de Nottingham, a Anglaterra. I les llistes de distribució a Internet es compten per milers.

Keep Training : Aplicació per registrar i gestionar els entrenaments personals amb la supervisió i consell de professionals

Keep Training és una aplicació que permet registrar i gestionar els entrenaments personals i un mitjà de comunicació amb els professionals. No cal anar a un centre esportiu per fer exercici; simplement, des de casa, es poden fer alguns exercicis bàsics per mantenir la forma i, amb l'ús de l'aplicació, tenir una planificació i un seguiment realitzat per professionals.

Transición a la vida adulta de jóvenes con discapacidad intelectual. La opinión de los profesionales de servicios escolares y postescolares = Transition to adulthood of young people with intellectual disabilities. Views of professionals from school and postschool services

La transición a la edad adulta y vida activa es un proceso extremadamente complejo para los jóvenes con discapacidad. Para plantear propuestas de actuación que mejoren sus oportunidades de conseguir objetivos relacionados con la inclusión laboral y social en la vida adulta es imprescindible el diagnóstico en profundidad del contexto en que se construyen y desarrollan los procesos de transición. En este artículo se presenta un estudio en el que se ha aplicado el método Delphi con el propósito de obtener datos sobre la adecuación de los servicios o dispositivos que trabajan con jóvenes con discapacidad a lo largo de su proceso de transición a la edad adulta y vida activa, tanto en el escenario escolar como en el postescolar. Se han constituido dos paneles de expertos, uno con profesionales del ámbito educativo y otro con profesionales que trabajan en servicios postescolares. En ambos casos, los ejes temáticos son: visión del proceso de transición, aspectos curriculares y organizativos de los servicios, existencia de itinerarios de apoyo sistematizados, trabajo colaborativo entre profesionales, acciones de orientación con familias, adecuación de las alternativas postescolares, la formación de los profesionales, y coordinación de servicios. El análisis de los cuestionarios permite constatar las principales dificultades percibidas por los expertos en cada uno de los ámbitos y establece líneas básicas de actuación para mejorar los procesos de tránsito, entre las cuales destaca la necesidad de reforzar el papel de los equipos multiprofesionales en la articulación de redes de trabajo interprofesional

Influència de l'educació envers prevenció d'úlceres per pressió en els coneixements dels professionals de l'equip d'infermeria i en la prevalença

Les úlceres per pressió són considerades com una de les cinc causes més comunes de dany al pacient. El 95% de les lesions, són evitables i els membres de l’equip d’infermeria són responsables de la seva prevenció. Varis estudis demostren un dèficit de coneixement dels professionals de l’equip d’infermeria envers prevenció d’UPP.En el següent projecte d’estudi, de disseny experimental longitudinal ambispectiu, es proposa avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa enfocada en la prevenció d’UPP i dirigida a l’equip d’infermeria per la disminució de la incidència d’UPPEl projecte consta de 6 fases. Una primera en la que es determinarà, mitjançant la revisió de les històries clíniques, la prevalença d’UPP. Posteriorment i amb l’aplicació d’un qüestionari, es valoraran els coneixements d’infermeria abans (fase 2) i després (fase 4) de la realització d’un programa educatiu (fase 3). Durant la fase 5 i amb l’ajuda d’una graella d’observació, es determinarà la incidència d’UPP durant un any des de l’aplicació del programa educatiu. A la fase 6 i passat més d’un any, es tornaran a avaluar els coneixements de l’equip d’infermeria