Comerç Electrònic amb J2EE

Aquest treball crea el disseny d'una infraestructura per a desenvolupar aplicacions de comerç electrònic amb tecnologia J2EE i presenta una implementació específica com a demostració de la seva viabilitat.

Anàlisi, disseny e implementació d'una aplicació de comerç electrònic en la plataforma J2EE amb Struts e Hibernate

El present treball consisteix en l'anàlisi, disseny e implementació d¿una aplicació de comerçelectrònic equiparable en la seva forma bàsica a una botiga virtual de productes genèricsdisponible a Internet mitjançant el servei web. S'inclou en l'aplicació tant la part pública o frontend, consistent en la part accessible al públic, on s'efectuen els actes de negoci amb usuaris externs al sistema, com la part privada o back-end, destinada a les tasques de mantenimentper a l'administrador de la botiga.

Desenvolupament amb tecnologia Microsoft.net Framework arquitectura Asp.net : Aplicació de comerç electrònic

Tot i que el cos d'aquest treball es refereix a la creació d'una botiga virtual per a la venda de bicicletes i altres components que s'hi relacionen, l'objectiu últim és conèixer l'arquitectura Asp.NET ?integrada dins la tecnologia Microsoft.NET Framework? i aprofundir en les seves característiques.

Portal de B2C i gestió de comandes per Internet

Aquest treball de final de carrera vol fer un petit projecte informàtic i seguir-ne el cicle de vida, a més d'explorar la tecnologia Java 2 Enterprise Edition, que serà l'escollida per a implementar el projecte.

Anàlisi, disseny i implementació d'una aplicació de comerç electrònic usant J2EE

En aquesta memòria s'exposa el procés de desenvolupament d'una aplicació corresponent a una botiga virtual, que s'implementa mitjançant J2EE, amb una separació clara de les capes de presentació, negoci i dades.

Anàlisi, disseny i implementació d'una aplicació de comerç electrònic usant J2EE

Aquest treball de fi de carrera consisteix en el disseny i implementació d'una botiga web bàsica. Aquesta botiga ha de permetre mantenir un inventari d'articles a la venda agrupats en categories, i la seva posada disposició dels clients que hi accedeixen mitjançant un navegador web.

Audiofaktor, comerç online de components hi-Fi i HT

Memòria de creació d'un comerç online dedicat a la comercialització de components d'alta fidelitat i cinema a casa.

Aplicació e-comerç desenvolupada en especificació J2EE. Tenda on-line de llibres BookSector.

Tenda on-line de llibres nous i de segona mà. Aplicació web distribuïda client-servidor, basada en l'especificació J2EE de java, i desenvolupada amb els frameworks Struts2, Hibernate i JSP per a la part visual. Desenvolupada i provada sobre un servidor d'aplicacions Apache Tomcat 7.0 i un SGBD MySQL Server 5.1. Aplicació que permet la gestió d'una tenda on-line per part dels propietaris del negoci, i per part dels clients que hi accedeixen i es registrin, efectuar comandes de llibres mitjançant un carretó de compra, o fer donacions de llibres usats per tal d'obtenir punts que llavors podran utilitzar per a comprar altres llibres de segona mà.

Transformació de dades pel comerç electrònic de Tous

Aquest projecte es tracta de la creació d'una aplicació que ens ajudarà a establir comunicació entre la web de comerç on-line de l'empresa “Joieria Tous”, que estarà administrat per “GSI Commerce” i el sistema informàtic de la nostra central logística. Observarem que el sistema actual és totalment propietari i fet a mida, llavors per poder tenir una comunicació amb les noves botigues on-line s'ha de crear una plataforma que transformi les dades d'entrada al sistema informàtic de la nostra empresa i les dades de sortida al sistema informàtic de la empresa externa que gestionarà el comerç on-line: “GSI Commerce”.

2013: una oportunitat única per al Tractat sobre el Comerç d’Armes

Aquest policy paper sosté que la Conferència Diplomàtica que se celebrarà el març de 2013 representa una oportunitat única per assolir el Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA). La nova ronda negociadora es portarà a terme pocs mesos després de la Conferència Diplomàtica de juliol de 2012, en què es va estar a punt d’arribar al consens. Des de llavors, el context internacional ha canviat i l’estabilitat en la política nacional dels Estats Units, el principal productor i exportador mundial d’armes, permet un optimisme moderat sobre la consecució de l’acord. El principal obstacle que trobaran els partidaris del tractat són les regles del joc i, concretament, la necessitat de consens per prendre decisions. Aquest text ofereix als activistes de la societat civil 11 recomanacions perquè incrementin la seva influència.

Projecte d’una granja d’engreix porcí de 1.200 caps al terme municipal de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà)

El projecte té com a objectiu la construcció d’una nau per a ús ramader, concretament per a l’engreix de porcs, així com de les instal•lacions necessàries per a fer-la viable. Aquesta granja d’engreix serà un complement per a l’activitat actual de la finca. L’edificació disposarà, a més de la zona d’estabulació, d'un vestidor amb lavabos i un petit magatzem. Serà necessari disposar de sitges per al pinso, dipòsits d'aigua i bassa de purins. Pel que fa a l'apartat productiu, l'objectiu de l’explotació és l’obtenció d’una producció de 1.000 porcs d’engreix per cicle productiu. Cada any hi haurà 2,5 engreixades, el que representa 2.500 porcs teòrics/any

Territori, ciutat, port: el comerç entre Roma i Hispania septentrional a partir de les àmfores i els marbres

El projecte s’ha enfocat a l’anàlisi de les relacions comercials entre Roma (Portus) i Hispania a través de l’estudi de la distribució dels marbres (material arquitectònic) i de les àmfores (exportació d’aliments) entre aquestes ciutats portuàries principals (principalment Tarraco i Hispalis) i per tal de conèixer els mecanismes comercials, les rutes i l’escala de l’intercanvi. A més d’altres ports tarraconenses (Emporiae, Iluro, Barcino ) i el seu territori, també s’han incorporat altres territoris, que bé eren receptors de produccions amfòriques hispanes (Limes germànic ) o bé exportadors de materials lapidis (Carrara, Itàlia). A nivell metodològic, s’ha buscat la innovació en aspectes com la quantificació, l’aplicació de SIG i de treball en xarxa (laboratoris virtuals ). Això ens ha permès posar en pràctica estàndards i metodologies orientades a aprofundir en l’estudi dels intercanvis comercials antics que s’han establert en el marc del projecte Portus Project, liderat per la British School at Rome, i acceptades per d’altres centres de recerca europeus. Per identificar l’origen d’aquests objectes (marbres i àmfores), aspecte bàsic d’aquesta recerca, hem partit dels estudis petrològic i mineralògics. En el cas de la Península Ibèrica, hem obtingut mostres de referència de les pedreres i centres de producció ceràmica (forns) del hinterland de Tarraco. D’altra banda, s’ha fet especial atenció a com es quantifiquen les evidències en el lloc de trobada (sigui a prop del centre de producció o destí ) a partir de l’anàlisi exhaustiva de la presència d’aquestes produccions locals en d’altres jaciments que ha permès fer estudis de distribució i comerç per tot l’imperi amb l’aplicació de SIG i mapes de distribució quantificats. Tot això ha permès conèixer l’origen de la producció, el destí i les quantitats consumides – de manera que es pugui fer una comparativa a qualsevol port o jaciment romà.

Anàlisi dels factors de creixement d'una ciutat: el cas concret de Cerdanyola i Granollers

Segurament molts de nosaltres ens hem preguntat algun cop quina és la millor ciutat per viure, o si les polítiques de ciutat que adopta el nostre ajuntament tindran un bon desenvolupament en el futur, és a dir, si milloraran el nivell de vida de la nostra ciutat o no. També és possible que aquells que hagueu canviat de lloc de residència algun cop en la vostra vida, us hagueu plantejat diferents qüestions a l’hora d’escollir la vostra destinació, com per exemple la seva proximitat respecte el lloc de treball/estudi, la seva situació geogràfica, el nivell de vida, etc. Però quin d’aquests factors és més determinant? En què ha d’invertir una ciutat si vol atreure més gent?Òbviament totes aquestes preguntes no tenen una resposta senzilla, entre d’altres coses perquè la forma plantejada no és la millor per a un estudi coherent (què ens fa millorar el nostre nivell de vida, més comerç o més habitants? Més centres hospitalaris o més centres d’oci? Més comunicacions o més serveis?). Però motivacions com aquestes eren les que nosaltres ens vàrem fer al principi del treball i, delimitant bé el nostre àmbit d’estudi, hem aconseguit realitzar una aproximació per determinar i estudiar els factors més importants del creixement de les ciutats.Al llarg del treball, a part de conèixer algunes dades curioses, com quines són les ciutats amb més riquesa de Catalunya (en RFDB per càpita) hem analitzat diversos factors, com la immigració, el nivell d’atur o l’edat de la població autòctona, que hom podria considerar claus per una ciutat, però també hem trobat d’altres menys previsibles com els desplaçament diaris atrets i generats, el factor capitalitat, etc.A part de tot això teníem la intenció de fer el treball el més proper possible, en el que ens poguéssim sentir identificats i fins i tot trobar-li una aplicació directa. És per això que vam voler concretar i estudiar tots aquests factors en dues ciutats que coneixíem prou bé, però aquestes havien de complir una sèrie de característiques: la població d’aquestes ha de ser semblant, la situació geogràfica ha de ser prou propera per evitar biaixos per raons climàtiques, però alhora l’àmbit d’influència de les dues ha de ser petit perquè si no ens podríem trobar que les accions que tinguin lloc en una, tinguin conseqüències en l’altra. Creiem doncs que les dues ciutats escollides, Granollers i Cerdanyola del Vallès, compleixen amb les característiques. Aquestes ciutats es troben en la província de Barcelona, en la que podríem anomenar segona corona metropolitana; dins d’aquesta regió es troba la gran majoria de la població catalana, habitants de moltes ciutats segurament molt semblants a les dues analitzades, així que segurament gran part dels lectors també s’hi podran sentir identificats.També serveix aquest treball per refutar algunes de les hipòtesis que ens vam fer al principi i ens semblaven molts coherents i d’altres que es troben del tot esteses per la societat i, a més, a mesura que el lector vagi progressant en la lectura del treball podrà comprovar que no és un sol factor el que determina el desenvolupament de les ciutats, sinó que s’estableix una extensa xarxa d’interrelacions entre elles que promou aquest creixement. Així doncs, tan sols ens queda animar-vos a endinsar-vos en la lectura del treball, que esperem us resulti interessant.

Les inscultures de Montagut petit (Vall-Llobrega)

Descripció del conjunt de gravats repartits sobre la superfície de dues roques molt properes que es troben a l'eix de la divisòria d'aigües que separa les rieres de Bell-lloc i de Vall-llobrega, entre els cims de Montagut i Montagut Petit, dins el terme municipal de Vall-llobrega.