Scheduled service versus personal transportation: the role of distance

This paper analyzes both theoretically and empirically the relationship between distance and frequency of scheduled transportation services. We study the interaction between a monopoly firm providing high-speed scheduled service and personal trans- portation (i.e., car). Most interestingly, the carrier chooses to increase frequency of service on longer routes when competing with personal transportation because provid- ing a higher frequency (at extra cost) it can also charge higher fares that can boost its profits. However, when driving is not a relevant option, frequency of service de- creases for longer flights consistently with prior studies. An empirical application of our analysis to the European airline industry con?rms the predictions of our theoretical model.

Job accessibility and employment probability

The objective of this paper is to estimate the impact of residential job accessibility on female employment probability in the metropolitan areas of Barcelona and Madrid. Following a “spatial mismatch” framework, we estimate a female employment probability equation where variables controlling for personal characteristics, residential segregation and employment potential on public transport network are included. Data used come from Microcensus 2001 of INE (National Institute of Statistics). The research focuses on the treatment of endogeneity problems and the measurement of accessibility variables. Our results show that low job accessibility in public transport negatively affects employment probability. The intensity of this effect tends to decrease with individual’s educational attainment. A higher degree of residential segregation also reduces job probability in a significant way..

Violència contra les dones: anàlisi de la situació psicològica personal i interpersonal d'un grup de dones maltractades

Aquest projecte és la continuació d'un estudi pilot finançat per l'Institut Català de les Dones (U/01-6). Es va anar incrementant la grandària de la mostra -avaluant les característiques del maltractament, la simptomatologia, la personalitat i la seva percepció de la relació de parella-, fins que el 2003 -i gràcies a l'ajut del Departament de Benestar i Família-, dins la Fundació Vidal i Barraquer es va crear un servei d'assistència pública especialitzat en atendre dones maltractades (UNADOM); lloc on durant el 2006 hem desenvolupat el treball que ara presentem. L'objectiu general d'aquest estudi transversal consistia en analitzar la situació psicosocial d'un grup de dones maltractades que acudien a la UNADOM, afegint com a element novedós l'avaluació dels estils d'enfrontament que les dones fan servir després de l'experiència abusiva viscuda. Els instruments utilitzats són l'MCMI-II (Millon, 1999), la DAS (Spanier, 1976), el COPE (Carver et al., 1989) i una adaptació de l’Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa et al., 1994). Es recull informació d'un total de 50 dones, 17 de les quals han completat la mesura sobre l'enfrontament. Els resultats indiquen que les escales de personalitat que apareixen més alterades són l'esquizoide, la dependent i l'evitativa, i que aquestes són coherents amb les actituds defensives i les estratègies d'enfrontament predominants de les dones de la mostra. A nivell clínic, i segons l’experiència assistencial, es conclou amb la importància de realitzar entrevistes exploratòries acurades ja que això facilita la indicació terapèutica més adient i la focalització de l'ajuda.

Scheduled Service Versus Personal Transportation: The Role of Distance

This paper presents a theoretical and empirical analysis of the relationship be- tween frequency of scheduled transportation services and their substitutability with personal transportation (using distance as a proxy). We study the interaction between a monopoly firm providing a high-speed scheduled service and private transportation (i.e., car). Interestingly, the carrier chooses to increase the frequency of service on longer routes when competing with personal transportation because by providing higher frequency (at extra cost) it can also charge higher fares which can boost its profits. However, in line with the results of earlier studies, frequency decreases for longer flights when driving is not a viable option. An empirical application of our analysis to the European airline industry confirms the predictions of our theoretical model. Keywords: short-haul routes; long-haul routes; flight frequency; distance JEL Classification Numbers: L13; L2; L93

Jordi Rubió i Balaguer, una visió personal

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. Aquest treball ha tingut dos objectius principals: conèixer la figura de Jordi Rubió i Balaguer,erudit català polifacètic (bibliotecari, professor, historiador de la literatura catalana i de la cultura en general), i escriure sobre el que va aconseguir per després donar-lo a conèixer a tothom. Un dels punts més interessants del treball ha estat donar una nova visió sobre la seva figura, explicant el context i l’època en què visqué i enregistrant les converses entre l’autor i la seva àvia, filla de J.Rubió, en què recorda anècdotes i impressions del passat. Aquestes gravacions i les cartes trobades a l’Arxiu Rubió són inèdites i exclusives d'aquest treball. Al principi, s’hi explica la família de J.R.B i els seus precedents, seguit de la formació acadèmica i la maduració a Barcelona, Madrid i Hamburg. Després d’això, es parla del context polític i l’obra cultural dels anys de la Mancomunitat (1914-1925), com també d’algunes institucions com la Biblioteca de Catalunya, l'Escola de Bibliotecàries i les Biblioteques Populars, que dirigí. Abans de parlar de la seva vida personal, es fa referència a la situació cultural de Catalunya durant els anys 1925-1939. Tot això, per entendre la vida d’aquest home extraordinari que treballà tenaçment i amb vocació de servei al país durant tota la seva vida, si bé el 1939 va ser desposseït dels seus càrrecs per la dictadura franquista. Aquest treball se centra en el període anterior a 1939, durant el qual Rubió va dur una activitat frenètica.

Taxa de reincidència penitenciària 2008

La investigació actualitza les dades de dues recerques anteriors, la publicada l’any 1993 i la publicada el 2004/2005. Aquesta sèrie, que ja suma 3 recerques, permet comparar les taxes de reincidència penitenciària de 1992, 2002 i 2008 i totes les variables que es deriven dels estudis. En aquesta nova recerca la població objecte d’estudi són les 2.579 persones que van sortir excarcerades l’any 2002, d’alguna de les presons catalanes, per algun dels motius previstos a la llei o per haver protagonitzat un trencament de condemna (un no reingrés de permís, no haver tornat d’una sortida laboral o haver protagonitzat una evasió). La grandària de la mostra és de 1.403 persones. L’estudi ha consistit a recollir informació sobre diferents variables descriptives del perfil personal, penal i penitenciari dels components de la mostra i a comprovar si, un cop excarcerats l’any 2002, tornaven al sistema penitenciari, com a preventius o penats, per haver comés un nou delicte posteriorment a la data d’excarceració (reincidència penitenciària). El període de seguiment ha estat fins al 31 de desembre de 2007. Diverses anàlisis ens han permet descriure relacions significatives entre les variables estudiades i la reincidència. La font de les dades ha estat, com en els altres dos estudis, el SIPC (sistema informàtic penitenciari català).

Avaluació de variables estàtiques i dinàmiques predictives del risc de reincidència en delinqüents sexuals: estudi d’una mostra dels interns de les presons de Catalunya

Aquest treball presenta un estudi sobre les variables de risc de reincidència d’un grup de 315 delinqüents sexuals. Els subjectes han estat obtinguts del total d’interns que van sortir en llibertat condicional o definitiva de les presons de Catalunya entre 1998 i 2003. La investigació té dues parts. Una primera quantitativa on s’analitza la capacitat predictiva de 18 variables representatives de la carrera delictiva, l’incompliment de les mesures de supervisió a la comunitat, la conflictivitat a la presó, el tractament i les condicions de la condemna. Durant un període de seguiment que va de tres anys i 10 mesos a nou anys i dos mesos s’ha enregistrat la reincidència en delictes sexuals, delictes violents, qualsevol tipus de delicte violent (tant sexual com no sexual) i reincidència general. A la segona part, qualitativa, s’han fet entrevistes semiestructurades a un grup de 14 delinqüents sexuals dels quals nou havien reincidit i cinc estaven en llibertat condicional. Si bé les variables més comunes a la investigació sobre delinqüència general han mostrat relació amb la reincidència general, només tres variables de la carrera delictiva han mostrat relació amb la reincidència sexual. L’estudi qualitatiu ha permès obtenir informació sobre la influència de les variables dinàmiques més importants. A partir de l’anàlisi del procés del delicte es configuren tres perfils de delinqüents sexuals que ja s’havien trobat a altres investigacions. A partir de la informació obtinguda es proposen algunes orientacions pels programes de tractament.

Estudi de les variables presents en els penats per delictes de conducció sota els afectes de l’alcohol: (contra la seguretat viària)

S’han estudiat els interns per delictes contra la seguretat viària de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles característiques diferencials respecte dels altres interns i de la població general. Especialment s’ha estudiat si són persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o bé són socialment i psicopatològicament normatives però han patit un cúmul de circumstàncies fortuïtes relacionades amb la conducció i l’alcohol que els ha dut a la presó. Els principals resultats són: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum d’alcohol. Aquest és un percentatge prou alt que indica la influència de l’alcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els àmbits sanitari i social i que desmitifica la imatge “socialitzadora” de l’alcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador d’alcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viària cal un patró estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum d’alcohol, com és l’alcoholisme. És improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb l’abundància dels diagnòstics d’alcoholisme, l’elevada comorbiditat psiquiàtrica dels malalts alcohòlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cànnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos símptomes psicològics conjunturals relacionats amb l’internament, però alhora una elevada ocultació, o manca de consciència de la patologia crònica, prèvia a l’internament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que és una població aparentment normalitzada i adaptada socialment (de més edat, amb més feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: l’alcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment “bevedora social” pot acabar en una espiral de reincidència penitenciària desencadenada per l’alcohol.

Estudio de las variables presentes en los penados por delitos de conducción bajo los efectos del alcohol: (contra la seguridad vial)

El estudio se ha centrado en conocer las diferencias en los perfiles de los penados en prisión por delitos de conducción y sus diferencias respecto con la población penitenciaria ordinaria. Se ha querido conocer la influencia del alcohol en este tipo de delitos.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: paràmetres de l'H2O, fangs produïts, costos capitals i d'explotació, personal

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de paràmetres de l’aigua, producció de fangs, costos i personal entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per na Susana Forero Sánchez, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que tant els costos d’explotació com la producció de fangs i el personal donen avantatge als aiguamolls construïts, però els costos capitals i el tractament de nutrients són favorables per a la depuradora actual. Amb el projecte de Susana Forero Sánchez, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra segons els vectors estudiats indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Aplicación de soporte para personal docente en dispositivo móvil: iPhone

Actualment és difícil no veure a gent de totes les edats amb algun tipus de Gadget electrònic. En forma de telèfons mòvils, GPS, agendes electròniques, reproductors de música, tablets o qualsevol altre dispositiu, el món digital ens aborda, la informació i les dades es digitalitzen i arriben fins a les nostres butxaques per ser accessibles en qualsevol moment. Es fa indispensable familiaritzar-se amb aquestes eines i per això s’introdueixen en els centres educatius de tot el món. En aquest projecte es combinen tots aquests fets per desenvolupar un herbari digital sobre un dispositiu mòbil, amb finalitat educativa i ús privat.

Are small firms more sensitive to financial variables?

This paper analyses the impact of different sources of finance on the growth of firms. sing panel data from Spanish manufacturing firms for the period 2000-2006, we investigate the effects of internal and external finances on firm growth. In particular, we examine wo dimensions of these financial sources: a) the performance of the firms' capital structure n accordance with firm size; b) the combined effect of equity, external debt and cash low n firm growth. We find that low-growth firms are sensitive to cash low and short-term ank debt, while high-growth firms are more sensitive to long-term debt. Furthermore, ur results show that low-growth firms are more sensitive to short-term financial variables, hile fast growth firms are more sensitive to long-term financial variables. EL codes: L25, R12. eywords: Finance, Firm growth, Quantile regressions, Small firms

Decentralization, happiness and the perception of institutions

This paper analyses whether the different powers and resources at the disposal of local and regional governments across Europe deliver greater satisfaction with political institutions and lead to greater personal happiness. The analysis uses microdata from the four available waves of the European social survey (2002, 2004, 2006 and 2008), including more than 160,000 observations of individuals living in 29 European countries. Our results reveal that political and fiscal decentralization have a positive and significant effect on individuals’ overall happiness. Fiscal decentralization also exerts a significant effect on the level of satisfaction with political and economic institutions and with the education and health systems, whereas the effect of political decentralization on these variables is more limited. The results show that citizens seem to be happier with the actual capacity of their local governments to deliver than with the general principle that they can have a say on their daily politics and policies. Keywords: Happiness, well-being, satisfaction, fiscal and political decentralization, Europe. JEL codes: H11, H77

La Teoría de la Organización aplicada a la acción tutorial del Prácticum: la mejora de la calidad en la formación inicial del profesorado en el marco del EEES

El proyecto de investigación La Teoría de la Organización aplicada a la acción tutorial del Prácticum, tiene como principal objetivo describir la importancia que la acción tutorial y el modelo de organización adquieren sobre la formación académica, personal y profesional de los estudiantes de Magisterio de la Facultad de Educación de la Universitat Internacional de Catalunya, todo ello considerando el nuevo Espacio Europeo de Educación Superior (EEES). Nuestra hipótesis de trabajo supone que la relación tutorial organizada y definida en términos institucionales, se adapta mejor al Prácticum de los nuevos estudios de grado de Magisterio, puesto que supone considerar la función tutorial de manera interinstitucional y requiere del trabajo en equipo de distintos profesionales tanto de manera presencial como en red. La presentación del proyecto hace patente la necesidad de profundizar en el estado de la cuestión y los antecedentes que constituirán los diferentes marcos teóricos. Por ello, aparte de recoger la experiencia vivida desde la coordinación y la tutorización del Prácticum, se analizan en primer lugar la teoría de la organización, en segundo lugar los referentes legislativos que preceden los cambios en el sistema educativo universitario y especialmente los vinculantes al Prácticum de los estudios de Grado de Magisterio, en tercer lugar se describe la importancia de la asignatura del prácticum y su tutorización en el proceso de formación de los futuros docentes y finalmente se hace referencia a los modelos de relación existentes entre las universidades y los centros educativos, para considerar nuevas estrategias que optimicen el proceso de formación que supone el Prácticum. El aprendizaje servicio APS, se presenta al final como modelo y estrategia de colaboración, y como metodología de enseñanza y aprendizaje que se adapta al modelo organizativo propuesto integrando el servicio a la comunidad con el aprendizaje.