Mosquits tigre i xinxes. L'arribada de noves plagues i el ressorgiment de les eradicades

Segons l"OMS, una plaga és una població d"un ésser viu que, quan supera una determinada densitat, provoca perjudicis en les persones. A Catalunya hi ha dos insectes especialment actius a l"estiu la població dels quals es troba molt a prop d"aquest llindar: el mosquit tigre i les xinxes.

Eficàcia de bacteris de l’àcid làctic en el control biològic del foc bacterià

El foc bacterià és una malaltia de quarantena a la Unió Europea causada pel bacteri Erwinia amylovora. Aquesta malaltia afecta fonamentalment a plantes de la família de les Rosàcies, en la que s’inclouen arbres fruiters de gran interès econòmic i diverses espècies ornamentals i silvestres.Els mètodes disponibles pel control del foc bacterià es limiten a tractaments amb productes químics combinats amb pràctiques culturals. A la Unió Europea, hi ha pocs productes basats en compostos químics autoritzats i els disponibles tenen una eficàcia reduïda i es restringeixen pràcticament als derivats del coure. Degut a aquesta limitació existeix la necessitat de continuar investigant i estudiar estratègies alternatives o complementàries a l’ús de productes químics pel control d’aquesta malaltia.Aquest treball de fi de carrera s’inclou dins el grup de patologia vegetal de l’INTEA-CIDSAV (Institut de Tecnologia Alimentària - Centre d’Innovació i Desenvolupament en Sanitat Vegetal) de la Universitat de Girona i s’emmarca dins el projecte d’investigació de control biotecnològic del foc bacterià. Aquest projecte té com a objectiu obtenir soques de bacteris de l’àcid làctic, amb activitat antibacteriana per a ser utilitzades com a agents de control biològic. El treball es centra principalment en la determinació ex vivo (sobre teixit biològic però fora de l’organisme en condicions naturals) i in vivo (sobre l’organisme viu) de l’eficàcia de diferents soques de bacteris de l’àcid làctic pel control de la infecció causada per E. amylovora; i en l’avaluació de la capacitat de supervivència i colonització dels bacteris de l’àcid làctic en material vegetal. De les soques de bacteris de l’àcid làctic estudiades, es seleccionen les més eficaces pel control de la infecció per E. amylovora en fulla

Review. Characterization and selection of hexaploid wheats containing resistance to Heterodera avenae or Mayetiola destructor introgressed from Aegilops

Cereal cyst nematode (CCN, Heterodera avenae) and Hessian fly (HF, Mayetiola destructor) are two major pests affecting wheat crops worldwide including important cereal areas of Spain. Aegilops ventricosa and Ae. triuncialis were used as donors in a strategy to introduce resistance genes (RG) for these pests in hexaploid wheat (Triticum aestivum L.). Two 42 chromosomes introgression lines have been derived from Ae. ventricosa: H-93-8 and H-93-33 carrying genes Cre2 and H27 conferring resistance to CCN and HF, respectively. Line TR-3531 with 42 chromosomes has been derived from Ae. triuncialis and carries RGs conferring resistance for CCN (Cre7) and for HF (H30). Alien material has been incorporated in lines H-93 by chromosomal substitution and recombination, while in line TR-3531 homoeologous recombination affecting small DNA fragments has played a major role. It has been demonstrated that Cre2, Cre7, H27 and H30 are major single dominant genes and not allelic of other previously described RGs. Biochemical and molecular-biology studies of the defense mechanism triggered by Cre2 and Cre7 have revealed specific induction of peroxidase and other antioxidant enzymes. In parallel to these basic studies advanced lines carrying resistance genes for CNN and/or HF have been developed. Selection was done using molecular markers for eventually «pyramiding» resistance genes. Several isozyme and RAPD markers have been described and, currently, new markers based on transposable elements and NBS-LRR sequences are being developed. At present, two advanced lines have already been included at the Spanish Catalogue of Commercial Plant Varieties.

Plagas de los espacios verdes urbanos: bases para su control integrado

En España, las plagas de los espacios verdes urbanos suponen cada año un notable esfuerzo de control y la aplicación de plaguicidas es la estrategia de control empleada casi exclusivamente, con los subsiguientes riesgos que conlleva para las personas, animales y el medio ambiente. El control integrado es una alternativa pero requiere, para poder ser aplicada, un conocimiento profundo de las especies-plaga implicadas, de su biología, dinámica de poblaciones, daños, metodologías de muestreo y posibles sistemas de control. Esta información es difícil de encontrar en España debido a que existen pocos trabajos publicados sobre plagas de zonas verdes urbanas llevados a cabo de una forma sistematizada y a medio o largo plazo. En el presente artículo se analizan los condicionantes del control integrado de plagas en espacios verdes urbanos y se presenta un ejemplo, a partir de los estudios llevados a cabo en la ciudad de Lleida durante el período 2001-2003, de cómo la información básica necesaria para la implementación de posibles programas de control integrado puede ser obtenida.

Resultados de la aplicación en parcelas comerciales de un programa de control integrado de plagas de manzano en Lleida

Se describen los métodos de muestreo, los umbrales de tolerancia y los métodos de control utilizados en un programa de control integrado de plagas de manzano basado en el control biológico de Panonychus ulmi Koch mediante Amblyseius andersoni Chant y en el empleo de productos selectivos cuando existen, contra el resto de las plagas, en Lleida. El programa se ha llevado a cabo en 6 fincas en las campañas 1989-90 y 1990-91. Sólo en un caso no se produjo control biológico de P. ulmi, siendo necesario un tratamiento acaricida. En general, los métodos de control del resto de las plagas han funcionado correctamente, aunque en algunos casos son tácticas conservadoras. Se discuten finalmente los distintos componentes del programa de control integrado y se señalan los objetivos del plan de trabajo futuro.

Uso de imágenes satélite Landsat para la detección de rodales de Pinus nigra Arn. y Pinus sylvestris L. afectados por escolítidos

El uso de imágenes procedentes de sensores multiespectrales de resolución media como es el caso de Landsat TM ha sido ampliamente utilizado desde décadas para detectar, entre otras variables, el decaimiento y la defoliación provocada por plagas y enfermedades forestales. El presente trabajo evalúa la utilidad del uso de estas imágenes en la detección de rodales de pino laricio (Pinus nigra Arn.) y pino silvestre (Pinus sylvestris L.) afectados por escolítidos. El área de estudio se localizó en el Solsonés (prepirineo de Lleida) seleccionando 34 áreas de entrenamiento (17 rodales afectados por la plaga y 17 rodales sanos). El análisis exploratorio de las imágenes se realizó mediante el programa ERDAS® IMAGINE 8.x. Los resultados del estudio mostraron una significación espectral en 5 de las 7 bandas analizadas, siendo TM5 y TM7 las que mejor comportamiento presentaron. Los niveles digitales obtenidos y los espacios de características creados señalaron sendas tendencias al agrupamiento de rodales afectados versus sanos, consiguiéndose plantear mejoras en el procedimiento metodológico.

Moths behaving like butterflies. Evolutionary loss of long range attractant pheromones in Castniid Moths: A Paysandisia archon model

Background: In the course of evolution butterflies and moths developed two different reproductive behaviors. Whereas butterflies rely on visual stimuli for mate location, moths use the"female calling plus male seduction" system, in which females release long-range sex pheromones to attract conspecific males. There are few exceptions from this pattern but in all cases known female moths possess sex pheromone glands which apparently have been lost in female butterflies. In the day-flying moth family Castniidae ("butterfly-moths"), which includes some important crop pests, no pheromones have been found so far. Methodology/Principal Findings: Using a multidisciplinary approach we described the steps involved in the courtship of P. archon, showing that visual cues are the only ones used for mate location; showed that the morphology and fine structure of the antennae of this moth are strikingly similar to those of butterflies, with male sensilla apparently not suited to detect female-released long range pheromones; showed that its females lack pheromone-producing glands, and identified three compounds as putative male sex pheromone (MSP) components of P. archon, released from the proximal halves of male forewings and hindwings. Conclusions/Significance: This study provides evidence for the first time in Lepidoptera that females of a moth do not produce any pheromone to attract males, and that mate location is achieved only visually by patrolling males, which may release a pheromone at short distance, putatively a mixture of Z,E-farnesal, E,E-farnesal, and (E,Z)-2,13-octadecadienol. The outlined behavior, long thought to be unique to butterflies, is likely to be widespread in Castniidae implying a novel, unparalleled butterfly-like reproductive behavior in moths. This will also have practical implications in applied entomology since it signifies that the monitoring/control of castniid pests should not be based on the use of female-produced pheromones, as it is usually done in many moths.

Evaluation of a revision of the BSPcast decision support system for control of brown spot of pear

Control of brown spot of pear requires fungicide treatments of pear trees during the growing season. Scheduling fungicide sprays with the Brown spot of pear forecasting system (BSPcast) provides significantfungicide savings but does not increase the efficacy of disease control. Modifications in BSPcast wereintroduced in order to increase system performance. The changes consisted of: (1) the use of a daily infectionrisk (Rm≥0.2) instead of the 3-day cumulative risk (CR≥0.4) to guide the fungicide scheduling, and (2) theinclusion of the effect of relative humidity during interrupted wetness periods. Trials were performed during2 years in an experimental pear orchard in Spain. The modifications introduced did not result in increaseddisease control efficacy, compared with the original BSPcast system. In one year, no reduction in the numberof fungicide applications was obtained using the modified BSPcast system in comparison to the original system, but in the second year the number of treatments was reduced from 15 to 13. The original BSPcast model overestimated the daily infection risk in 6.5% of days with wetness periods with low relative humidity during the wetness interruption, and in these cases the modified version was more adequate

Avaluació del sistema de confusió sexual pel control de carpocapsa (Cydia pomonella L.) en plantacions de pomeres de Fructícola Empordà S.L. durant el període 2003-2011

La carpocapsa o corc de la poma (Cydia pomonella L.) és la plaga clau de lesplantacions comercials de pomera de la zona de Girona. Per controlar-la amb eficàcia,anualment són necessaris diferents tractaments insecticides que a més del cost econòmicque representen, afavoreixen fenòmens de resistències, aparició de plagues induïdes iproblemes de toxicitat, residus i contaminació ambiental.La combinació de diferents metodologies per combatre aquesta plaga, algunes menysagressives amb la fauna auxiliar i el medi ambient, s’ha convertit en una pràcticaimprescindible per aconseguir-ne un control efectiu i sostenible. La confusió sexual ésuna tècnica de lluita biotecnològica que per les seves característiques d’especificitat,toxicologia i respecte al medi ambient, representa una alternativa a la problemàticagenerada pels productes químics tradicionals.Fructícola Empordà S.L., empresa agroalimentària situada al municipi de Sant PerePescador (Alt Empordà, Girona) dedicada a la producció i comercialització de fruitafresca, com a entitat participant del projecte Àrea Pilot de Reducció d’Insecticides enplantacions comercials de pomera de Girona (APRI) emmarcat en el programad’actuacions específiques de les Associacions de Defensa dels Vegetals (ADV’s) de lazona, introdueix per primera vegada la tècnica de la confusió sexual a l’estratègia decontrol de carpocapsa en determinades parcel•les comercials on la lluita químicaexclusiva no és suficient (2003). Durant el període 2003-2011, l’ús de la confusió sexual per al control de carpocapsa esgeneralitza progressivament a les finques dels agricultors de Fructícola Empordà S.L.amb l’objectiu principal de reduir el percentatge de dany per atac de carpocapsa en elsfruits a collita i, conseqüentment, disminuir la pressió del corc de la poma a la zona. Atal efecte es va plantejar un estudi amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia de l’estratègia decontrol de la carpocapsa basada en la combinació del mètode de la confusió sexual ambaplicacions fitosanitàries de reforç durant el període d’expansió de la tècnica (2003-2011) en les plantacions comercials de pomera de Fructícola Empordà S.L. així com,fer una valoració d’aquest respecte al sistema de control paral•lelament utilitzat a lazona, la lluita química assessorada

Erwinia amylovora Novel Plasmid pEI70: Complete Sequence, Biogeography, and Role in Aggressiveness in the Fire Blight Phytopathogen

Comparative genomics of several strains of Erwinia amylovora, a plant pathogenic bacterium causal agent of fire blight disease, revealed that its diversity is primarily attributable to the flexible genome comprised of plasmids. We recently identified and sequenced in full a novel 65.8 kb plasmid, called pEI70. Annotation revealed a lack of known virulence-related genes, but found evidence for a unique integrative conjugative element related to that of other plant and human pathogens. Comparative analyses using BLASTN showed that pEI70 is almost entirely included in plasmid pEB102 from E. billingiae, an epiphytic Erwinia of pome fruits, with sequence identities superior to 98%. A duplex PCR assay was developed to survey the prevalence of plasmid pEI70 and also that of pEA29, which had previously been described in several E. amylovora strains. Plasmid pEI70 was found widely dispersed across Europe with frequencies of 5–92%, but it was absent in E. amylovora analyzed populations from outside of Europe. Restriction analysis and hybridization demonstrated that this plasmid was identical in at least 13 strains. Curing E. amylovora strains of pEI70 reduced their aggressiveness on pear, and introducing pEI70 into low-aggressiveness strains lacking this plasmid increased symptoms development in this host. Discovery of this novel plasmid offers new insights into the biogeography, evolution and virulence determinants in E. amylovora