Pla d'acollida per a la integració d'adolescents i joves nouvinguts a la ciutat de Sant Boi de Llobregat

L'estudi que presentem té com a primer objectiu conèixer en profunditat les necessitats dels i les adolescents i joves immigrats i la realitat actual dels diferents serveis per a donar resposta a aquestes necessitats. Un segon objectiu ha estat elaborar conjuntament amb els agents socials i les entitats de Sant Boi un pla d'acollida per facilitar la integració d¿aquests adolescents i joves, així com la coordinació dels diferents agents, entitats i serveis municipals. Per aquest motiu es planteja una investigació col·laborativa amb diferents agents i entitats representatius del teixit social de la població, i amb els/les tècnics/iques de les diferents regidories de l'Ajuntament (joventut, serveis socials, nova ciutadania, participació i educació). Els objectius generals de la investigació són els següents: a) fer una anàlisi de necessitats dels i les adolescents i joves immigrants de la població de Sant Boi amb referència a la seva participació social; b) realitzar un estudi diagnòstic de l'acollida d¿adolescents i joves immigrants en el teixit associatiu i social en el municipi de Sant Boi de Llobregat; c) elaborar un pla d'acollida integral per als i les adolescents i joves nouvinguts a la ciutat de Sant Boi. El disseny de la investigació segueix les fases d¿una avaluació participativa. Al llarg del procés s'ha treballat de forma consensuada entre l'equip de recerca i els agents socials de la zona: Administració pública i entitats d'iniciativa social. L'anàlisi de necessitats i la diagnosi de l'atenció socioeducativa dels i les joves immigrats s'ha desenvolupat a través de dos instruments de recollida d'informació: un qüestionari per als i les joves, fonamentat en un model dinàmic de ciutadania i una entrevista semiestructurada als agents socials de la zona. Les conclusions, les hem classificat segons els eixos i àmbits del nou Programa municipal transversal per a nova ciutadania de Sant Boi i en forma de propostes a partir de les necessitats detectades.

Pla d'acollida per a la integració d'adolescents i joves nouvinguts a la ciutat de Sant Boi de Llobregat

L'estudi que presentem té com a primer objectiu conèixer en profunditat les necessitats dels i les adolescents i joves immigrats i la realitat actual dels diferents serveis per a donar resposta a aquestes necessitats. Un segon objectiu ha estat elaborar conjuntament amb els agents socials i les entitats de Sant Boi un pla d'acollida per facilitar la integració d¿aquests adolescents i joves, així com la coordinació dels diferents agents, entitats i serveis municipals. Per aquest motiu es planteja una investigació col·laborativa amb diferents agents i entitats representatius del teixit social de la població, i amb els/les tècnics/iques de les diferents regidories de l'Ajuntament (joventut, serveis socials, nova ciutadania, participació i educació). Els objectius generals de la investigació són els següents: a) fer una anàlisi de necessitats dels i les adolescents i joves immigrants de la població de Sant Boi amb referència a la seva participació social; b) realitzar un estudi diagnòstic de l'acollida d¿adolescents i joves immigrants en el teixit associatiu i social en el municipi de Sant Boi de Llobregat; c) elaborar un pla d'acollida integral per als i les adolescents i joves nouvinguts a la ciutat de Sant Boi. El disseny de la investigació segueix les fases d¿una avaluació participativa. Al llarg del procés s'ha treballat de forma consensuada entre l'equip de recerca i els agents socials de la zona: Administració pública i entitats d'iniciativa social. L'anàlisi de necessitats i la diagnosi de l'atenció socioeducativa dels i les joves immigrats s'ha desenvolupat a través de dos instruments de recollida d'informació: un qüestionari per als i les joves, fonamentat en un model dinàmic de ciutadania i una entrevista semiestructurada als agents socials de la zona. Les conclusions, les hem classificat segons els eixos i àmbits del nou Programa municipal transversal per a nova ciutadania de Sant Boi i en forma de propostes a partir de les necessitats detectades.

Estudi sobre l'envelliment actiu a Portbou

Aquest treball es centra en fer una recerca de les diferents entitats i associacions del poble de Portbou (Alt Empordà) on participen les persones grans de manera activa, per tal de conèixer les diferents accions de participació social de la gent gran i els recursos que hi ha al poble per aquestes persones. La recerca també pretén conèixer les vivències d'algunes persones grans, que participen de manera directa en aquestes entitats i associacions, per saber quins beneficis els aporta mantenir-se actives. La principal aportació d’aquest treball és la visió global, actual i contrastada que proporciona sobre les accions de promoció de l’envelliment actiu i la qualitat de vida del les persones grans del municipi de Portbou. Visió construïda a partir de la triangulació entre diverses fonts d’informació i les opinions de les persones directament implicades.

Del gimnàs al lleure-salut. Centres de Fitness, Fitness Center, Fitness & Wellness, Spa, Balnearis, Centres de Talassoteràpia, Curhotel

Actualment, el sector “gimnasos i centres esportius” constitueix una parcel·la de gran importància dins del panorama de la indústria del lleure. L’apogeu creixent del sector lleure-salut s’està produint des de fa diverses dècades, de manera que a hores d’ara el lleure i el temps de lleure, i l’exercici físic i l’esport com a lleure són predictors de qualitat de vida. En aquest sentit, podem relacionar i hem de relacionar el lleure amb la qualitat de vida, un concepte multidimensional que inclou tots els àmbits de la vida humana (estat de la salut, benestar, participació social, condicions de vida...). En aquest treball analitzem de quina forma han anat evolucionat els centres dedicats a la practica esportiva i a la salut. Un sector que des de l’antiguitat fins als nostres dies ha hagut d’anar adaptant i ampliant la seva oferta d’activitats i productes, segons les necessitats dels usuaris.

La cultura como agente de cambio en el desarrollo cultural comunitario

El trabajo comunitario tiene una larga tradición en España, aunque la denominación Desarrollo Cultural Comunitario (DCC) es mucho más reciente. En éste artículo, defendemos ésta designación; revisamos sus antecedentes, remontándonos a los años posteriores a la II Guerra Mundial y vemos cómo ha evolucionado hasta llegar a nuestros días. Nos detenemos en las políticas culturales, el concepto de ciudadanía y los modelos de sociedad de acogida; abordamos el reto de la participación, fundamental en los procesos de trabajo comunitario; tratamos el papel de la cultura y de la creatividad en los procesos de trabajo comunitario y vemos cuál ha sido la aportación de los artistas. Por último trazamos las líneas de lo que sería el marco metodológico de intervención en proyectos DCC y exponemos las fases de desarrollo de los proyectos: diagnóstico, desarrollar la toma de conciencia de la dimensión colectiva, concretar cooperativamente los objetivos de cada fase del proyecto, planificación de la intervención, desarrollo del proyecto, y por último la evaluación.

Los Grandes olvidados: las personas mayores en el entorno rural = The Great Forgotten Issue: Older People in Rural Context

Ageing is a heterogeneous subject being been able to distinguish profiles in function of sex, age, economic situation, cultural levels, habitat, family structure, health, etc. The objectives of this article are to identify forms of life to age in the rural environment and to concretize intervention proposals to increase active and participatory ways of life. 7 in-depth interviews to experts, 21 to older people, 5 to professionals and two focal groups of professionals and significant social agents were performed to collect data. Results identify 4 styles of aging: an opportunity for the change; a natural phase of the life; a moment to compensate and; a moment of abandonment. Conclusions summarize intervention proposals to increase active and participatory ways of ageing in different contexts to help professionals responsible for the services of older people care

Las personas mayores como actores en la comunidad rural: innovación y empowerment

Este artículo parte de dos ideas ampliamenteaceptadas en la literatura gerontológica actual, envejecer es un proceso heterogéneo íntimamente relacionado con el entorno y, el envejecimiento activo y satisfactorio esta vinculado con la participación social. Ahora bien, sigue existiendo un gran desconocimiento de los procesos de envejecimiento característicos de las zonas rurales y una falta de características de losprofesionales rurales y de las estrategias innovadoras para promover el envejecimiento activo y el fortalecimiento de estas comunidades. El artículo estábasado en los resultados obtenidos en unainvestigación cualitativa, realizada en la comarca del Alt Empordà, Catalunya. Con un total de 53 participantes. Los resultados muestran el significado que tiene lacomunidad para las personas mayores del entorno rural, confirman la necesidad de un perfil profesional rural y elaboran propuestas de acción contextualizadasque permiten reforzar a la comunidad, sin urbanizarla, a través del fortalecimiento de sistemas de participación social

Activando municipios para la promoción de la salud: un estudio de caso en comunidades rurales

Desde la proclamación oficial de la promoción de la salud como objetivo de las políticas de salud pública (Ottawa, 1986), la atención se fue centrando cada vez más en el desarrollo y potenciación de los recursos de salud para la población. Así, se consideran “activos para la salud” cualquier factor o recurso que potencie la capacidad de los individuos, de las comunidades y poblaciones para mantener la salud y el bienestar. Este trabajo utiliza un diseño participativo centrado en el usuario entendiéndolo como sujeto activo que nos ayuda a comprender la realidad dentro de su marco de referencia. El trabajo se realiza desde la comunidad y con la comunidad en un proceso participativo en comunidades rurales y con el objetivo de capacitar, fortalecer y empoderar a las comunidades en torno al concepto de salud (WHO, 2012). Se realizaron 3 grupos focales exploratorios y 14 entrevistas en profundidad. En los resultados se identifica cómo se define el concepto de salud por parte de los profesionales y de los usuarios y se conocen las prácticas de las personas implicadas y su sentir en relación con los activos de salud de su comunidad. Concluimos con el diseño de un plan de acción que contribuye a la promoción de la salud empoderando a su vez a la comunidad

Incumbency (dis)advantage when citizens can propose

This paper analyses the problem that an incumbent faces during the legislature when deciding how to react to citizen proposals such as the outcome of referenda or popular initiatives. We argue that these proposals constitute a potential source of electoral disadvantage when citizens factor in their evaluation of the incumbent his reaction to these proposals. This is because an incumbent politician may jeopardize his re-election by implementing policies close to his preferred ones but unpopular among the electorate. We characterize conditions under which this potential disadvantage becomes in fact an electoral advantage for the incumbent. We find that the choices of the incumbent during the legislature will be closest to citizens policy proposals when the intensity of electoral competition is neither too soft nor too tough. Finally, we use our results to discuss some implications of the use of mechanisms such as referenda and popular assemblies on electoral competition and on the incumbency advantage phenomenon.

Aplicación del aprendizaje servicio en el Banco de Sangre y Tejidos

El trabajo que se presenta es el resultado del diseño y aplicación de un proyecto de aprendizaje servicio. Hace seis años, el Banco de Sangre y Tejidos de Cataluña, en colaboración con el GREM (Grup de Recerca d'Educació Moral) llevó a cabo un proyecto de aprendizaje servicio con el propósito de crear conciencia social entre los niños y adolescentes sobre la importancia de la donación de sangre, así como de aumentar el número de donantes de sangre entre las generaciones presentes y futuras. Varias actividades de marketing y promoción se llevaron a cabo durante todas las fases del proyecto (partenariado, aprendizaje, servicio, evaluación y reconocimiento). Desde el año 2007 hasta 2012, se involucraron 15.397 participantes de 138 centros educativos, captando 14.258 donaciones. El éxito de este proyecto proviene no sólo del aumento en el número de entidades y personas involucradas, sino también de la movilización y conciencia de los niños y jóvenes sobre la importancia de la donación de sangre. A partir de su participación activa, los jóvenes perciben los resultados de sus acciones individuales en las que dan servicio a la comunidad obteniendo un impacto social tangible. Los datos presentados fueron obtenidos a través de cuestionarios, entrevistas personales, reuniones con los participantes y diarios de campo.

La participación en los órganos sociales de las cooperativas en España

En los estudios de las organizaciones domina la investigación relacionada con la gestión. Sin embargo,poco a poco, el análisis de la participación y la implicación activa de los socios en los órganos de gobierno de las organizaciones democráticas va creando su propio espacio de interés. Los directivos empiezan a descubrir que la implicación del socio en la sostenibilidad económica proporciona ventaja competitiva. En el caso del cooperativismo de consumo en España, es este artículo se presentan los resultados de un estudio encargado por Hispacoop al Centro de Investigación de Economía y Sociedad (cies, 2010) de la Universidad de Barcelona, siendo esta una primera aproximación al estudio de la participación del socio en el gobierno de diez cooperativas de consumo que operan en el mercado español. Palabras clave: consumo, cooperativas, gestión, gobierno organizacional, procesos de participación.

El clima social i emocional en els mòduls de participació i convivència dels centres penitenciaris catalans

Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la població penitenciària estudiada, analitzar les diferències entre programes d’organització (mòduls de participació i convivència versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal d’establir hipòtesi explicatives de la comparació dels resultats entre els mòduls de participació i convivència i altres mòduls de la mateixa àrea especialitzada (violència, drogodependències o preparació per a la vida en llibertat). Per això, s’han recollit dades de 14 indicadors descriptius de població i de 18 indicadors d’organització i participació de 1124 interns, dels 10 mòduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A més, s’han recollit 327 inventaris d’interns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales d’interns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciàries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un índex de consistència interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. D’aquests resultats, s’analitzen les diferències en el clima emocional i social en relació al tipus d’organització de la unitat (participació i convivència o ordinària), al col·lectiu d’interns i al de professionals, i en relació a les variables descriptives de la població de cada unitat residencial d’estudi. Finalment s’estableixen unes hipòtesi explicatives d’aquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mòduls estudiats i per a l’avaluació futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalització dels mòduls de participació i convivència als centres penitenciaris catalans en general i s’efectuen recomanacions per a l’adequada implantació dels mateixos (condicions mínimes d’execució): establiment d’un programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment d’uns estàndards de qualitat.

Tot el poder als joves! : els consells de joves com a instruments de participació ciutadana en temps de crisi globalitzada i d'exclusió social de la joventut

En una època de transformacions vertiginoses que han situat les generacions joves en una situació d'exclusió social, política, econòmica i simbòlica, les polítiques de joventut han d'esdevenir un revulsiu per a l'aprenentatge i la normalització de la ciutadania activa, dins un ampli programa de reforma social orientat a la recuperació de l'Estat del benestar i de la iniciativa política per part d'unes institucions refundades sobre nocions de democràcia participativa. En aquest context, el moviment associatiu juvenil és una expressió genuïna d'apoderament, participació autònoma i capacitat d'anàlisi que pot tenir un paper protagonista, amb l'extensió del model de consells de joves arreu del territori com a espais de deliberació, decisió i participació democràtica

El voluntariat social i la participació comunitària : la situació actual i les perspectives de futur al voltreganès

Aquest Treball de Final de Grau d’Educació Social pretén aprofundir i reflexionar al voltant dels conceptes de desenvolupament comunitari, participació i voluntariat social, sobretot en la seva dimensió pràctica. Partint d’aquest marc teòric, s’ha portat a terme una anàlisi de la realitat social i una diagnosi de necessitats socials del Voltreganès, és a dir, de la comunitat que formen els municipis de les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà. A partir dels resultats, i la interpretació de les dades extretes de les entrevistes, realitzades a diferents professionals vinculats amb l’àmbit social i d’atenció a les persones, s’ha justificat la necessitat i interès d’un projecte de voluntariat, per poder donar resposta a les necessitats emergents de la població. En la part final del treball presento l’àmbit i les línies principals d’aquest projecte.

Treball social i responsabilitat social corporativa, reflexions i sinergies. Explorant noves perspectives de participació.

Les empreses en tant que formen part de la comunitat, tenen una responsabilitat vers la mateixa i la realitat social que la forma. Les accions que es realitzen no són neutres, generant comportaments que cal saber preveure en benefici comú de totes les parts implicades directament o indirectament. Parlar de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) ja és en si un fet positiu que dibuixa nous horitzons cap a societats més responsables i justes. L'incorporació de la RSC en el debat econòmic, social, ambiental, cultural i polític, fa preveure un recorregut llarg en el temps on cada vegada més empreses, entitats i organitzacions sumen esforços al seu voltant. El Treball Social com a professió coneixedora de la realitat social i les dificultats existents ha de poder jugar un paper proactiu en la RSC conjuntament amb d´altres actors. Des d'un treball col·laboratiu que afavoreixi espais de sinergia, on es sumin esforços per assolir una societat més humana, justa, solidària i responsable. En definitiva amb un missatge adreçat a treballar, des de diferents àmbits professionals, per garantir uns mínims de qualitat de vida per a totes les persones que formem part de la societat.