Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes

Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos ala guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis querealitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de laProvíncia de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per laDiputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial del'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponenexemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluentspels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinatles mostres històriques.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. (Versió 2)

Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat.

Nimfes de Plecòpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes.

Aquesta és la segona guia d'identificació de la col•lecció i es dedica als Plecòpters (INSECTA: PLECOPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol•lectats el 2013 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat les mostres històriques.

Nimfes d’Efemeròpters del Llobregat i del Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes. (Versió 2)

Aquesta és la primera guia d'identificació de la col∙lecció i es dedica als Efemeròpters (INSECTA: EPHEMEROPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol∙lectats el 2012 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat.

Nimfes de Plecòpters dels rius Llobregat i Besòs. Guia d’identificació dels gèneres i de les espècies més comunes.

Aquesta és la segona guia d'identificació de la col•lecció i es dedica als Plecòpters (INSECTA: PLECOPTERA). Els gèneres i grups d’espècies inclosos a la guia són aquells que de forma més freqüent hem trobat ens els estudis que realitzem en el marc del programa “Estudis de la Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona”. Aquest programa fou una iniciativa promoguda per la Diputació de Barcelona mitjançant la seva Oficina Tècnica d'Acció Territorial de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat. La major part de les fotografies corresponen exemplars recol•lectats el 2013 a les parts altes del riu Llobregat i els seus afluents pels membres del nostre grup de recerca, tot i que en alguns casos s’han examinat les mostres històriques.

Deep incision in an Aptian carbonate succession indicates major sea-level fall in the Cretaceous

Long-term relative sea-level cycles (0 5 to 6 Myr) have yet to be fully understood for the Cretaceous. During the Aptian, in the northern Maestrat Basin (Eastern Iberian Peninsula), fault-controlled subsidence created depositional space, but eustasy governed changes in depositional trends. Relative sea-level history was reconstructed by sequence stratigraphic analysis. Two forced regressive stages of relative sea-level were recognized within three depositional sequences. The first stage is late Early Aptian age (intra Dufrenoyia furcata Zone) and is characterized by foreshore to upper shoreface sedimentary wedges, which occur detached from a highstand carbonate platform, and were deposited above basin marls. The amplitude of relative sea-level drop was in the order of tens of metres, with a duration of <1 Myr. The second stage of relative sea-level fall occurred within the Late Aptian and is recorded by an incised valley that, when restored to its pre-contractional attitude, was >2 km wide and cut 115 m down into the underlying Aptian succession. With the subsequent transgression, the incision was back-filled with peritidal to shallow subtidal deposits. The changes in depositional trends, lithofacies evolution and geometric relation of the stratigraphic units characterized are similar to those observed in coeval rocks within the Maestrat Basin, as well as in other correlative basins elsewhere. The pace and magnitude of the two relative sea-level drops identified fall within the glacio-eustatic domain. In the Maestrat Basin, terrestrial palynological studies provide evidence that the late Early and Late Aptian climate was cooler than the earliest part of the Early Aptian and the Albian Stage, which were characterized by warmer environmental conditions. The outcrops documented here are significant because they preserve the results of Aptian long-term sea-level trends that are often only recognizable on larger scales (i.e. seismic) such as for the Arabian Plate.

Deep incision in an Aptian carbonate succession indicates major sea-level fall in the Cretaceous

Long-term relative sea-level cycles (0 5 to 6 Myr) have yet to be fully understood for the Cretaceous. During the Aptian, in the northern Maestrat Basin (Eastern Iberian Peninsula), fault-controlled subsidence created depositional space, but eustasy governed changes in depositional trends. Relative sea-level history was reconstructed by sequence stratigraphic analysis. Two forced regressive stages of relative sea-level were recognized within three depositional sequences. The first stage is late Early Aptian age (intra Dufrenoyia furcata Zone) and is characterized by foreshore to upper shoreface sedimentary wedges, which occur detached from a highstand carbonate platform, and were deposited above basin marls. The amplitude of relative sea-level drop was in the order of tens of metres, with a duration of <1 Myr. The second stage of relative sea-level fall occurred within the Late Aptian and is recorded by an incised valley that, when restored to its pre-contractional attitude, was >2 km wide and cut 115 m down into the underlying Aptian succession. With the subsequent transgression, the incision was back-filled with peritidal to shallow subtidal deposits. The changes in depositional trends, lithofacies evolution and geometric relation of the stratigraphic units characterized are similar to those observed in coeval rocks within the Maestrat Basin, as well as in other correlative basins elsewhere. The pace and magnitude of the two relative sea-level drops identified fall within the glacio-eustatic domain. In the Maestrat Basin, terrestrial palynological studies provide evidence that the late Early and Late Aptian climate was cooler than the earliest part of the Early Aptian and the Albian Stage, which were characterized by warmer environmental conditions. The outcrops documented here are significant because they preserve the results of Aptian long-term sea-level trends that are often only recognizable on larger scales (i.e. seismic) such as for the Arabian Plate.