To return or to discard? Randomised trial on gastric residual volume management

Background: The control of gastric residual volume (GRV) is a common nursing intervention in intensive care; however the literature shows a wide variation in clinical practice regarding the management of GRV, potentially affecting patients" clinical outcomes. The aim of this study is to determine the effect of returning or discarding GRV, on gastric emptying delays and feeding, electrolyte and comfort outcomes in critically ill patients. Method: A randomised, prospective, clinical trial design was used to study 125 critically ill patients, assigned to the return or the discard group. Main outcome measure was delayed gastric emptying. Feeding outcomes were determined measuring intolerance indicators, feeding delays and feeding potential complications. Fluid and electrolyte measures included serum potassium, glycaemia control and fluid balance. Discomfort was identified by significant changes in vital signs. Results: Patients in both groups presented similar mean GRV with no significant differences found (p=0.111), but participants in the intervention arm showed a lower incidence and severity of delayed gastric emptying episodes (p=0.001). No significant differences were found for the rest of outcome measurements, except for hyperglycaemia. Conclusions: The results of this study support the recommendation to reintroduce gastric content aspirated to improve GRV management without increasing the risk for potential complications.

Classification models for neurocognitive impairment in HIV infection based on demographic and clinical variables

Objective: We used demographic and clinical data to design practical classification models for prediction of neurocognitive impairment (NCI) in people with HIV infection. Methods: The study population comprised 331 HIV-infected patients with available demographic, clinical, and neurocognitive data collected using a comprehensive battery of neuropsychological tests. Classification and regression trees (CART) were developed to btain detailed and reliable models to predict NCI. Following a practical clinical approach, NCI was considered the main variable for study outcomes, and analyses were performed separately in treatment-naïve and treatment-experienced patients. Results: The study sample comprised 52 treatment-naïve and 279 experienced patients. In the first group, the variables identified as better predictors of NCI were CD4 cell count and age (correct classification [CC]: 79.6%, 3 final nodes). In treatment-experienced patients, the variables most closely related to NCI were years of education, nadir CD4 cell count, central nervous system penetration-effectiveness score, age, employment status, and confounding comorbidities (CC: 82.1%, 7 final nodes). In patients with an undetectable viral load and no comorbidities, we obtained a fairly accurate model in which the main variables were nadir CD4 cell count, current CD4 cell count, time on current treatment, and past highest viral load (CC: 88%, 6 final nodes). Conclusion: Practical classification models to predict NCI in HIV infection can be obtained using demographic and clinical variables. An approach based on CART analyses may facilitate screening for HIV-associated neurocognitive disorders and complement clinical information about risk and protective factors for NCI in HIV-infected patients.

Dietary modulation of plasma antioxidant deficiencies: effect of mediterranean diet

Estudi elaborat a partir d’una estada al National Research Institute for Food and Nutrition, Itàlia, des de novembre del 2006 fins a febrer del 2007. La capacitat antioxidant total (TAC) en plasma pot ser un bon biomarcador del estat antioxidant dels humans. Prenent les mostres de dos projectes diferents de recerca s’ha mesurat la TAC mitjançant el FRAP (ferric reductant antioxidant potencial) i el TRAP (total radical-trapping antioxidant parameter ). D’una banda el PREDIMED, és un estudi prospectiu aleatoritzat i controlat, amb una cohort d’ individus sense patología vascular coneguda, però amb un alt risc de patir-la. En aquest es valora la utilitat d’una intervenció dietética del tipus mediterrània en la prevenció primària de la malaltia cardiovascular. L’altre és el de biodisponibilitat en humans dels metabòlits dels polifenols presents en els solubles de cacau, un estudi crònic (28 dies) on es vol mesurar la influència de la llet en l’absorció dels polifenols del cacau, en voluntaris amb elevat risc de sofrir patologia cardiovascular.

Conditional compositional biplots: theory and application

The biplot has proved to be a powerful descriptive and analytical tool in many areasof applications of statistics. For compositional data the necessary theoreticaladaptation has been provided, with illustrative applications, by Aitchison (1990) andAitchison and Greenacre (2002). These papers were restricted to the interpretation ofsimple compositional data sets. In many situations the problem has to be described insome form of conditional modelling. For example, in a clinical trial where interest isin how patients’ steroid metabolite compositions may change as a result of differenttreatment regimes, interest is in relating the compositions after treatment to thecompositions before treatment and the nature of the treatments applied. To study thisthrough a biplot technique requires the development of some form of conditionalcompositional biplot. This is the purpose of this paper. We choose as a motivatingapplication an analysis of the 1992 US President ial Election, where interest may be inhow the three-part composition, the percentage division among the three candidates -Bush, Clinton and Perot - of the presidential vote in each state, depends on the ethniccomposition and on the urban-rural composition of the state. The methodology ofconditional compositional biplots is first developed and a detailed interpretation of the1992 US Presidential Election provided. We use a second application involving theconditional variability of tektite mineral compositions with respect to major oxidecompositions to demonstrate some hazards of simplistic interpretation of biplots.Finally we conjecture on further possible applications of conditional compositionalbiplots

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Eficàcia de les intervencions infermeres per a l'autocontrol de la tensió arterial en persones hipertenses

Fonaments: La hipertensió és una malaltia crònica amb alta prevalença al món. Els estils de vidasaludables es relacionen directament amb aquesta patologia pel que el rol de la infermeria és clauen el desenvolupament d'eines i intervencions per millorar l'autocontrol dels pacients hipertensosmitjançant l'educació sanitària.Objectiu: És valorar l'eficàcia de les intervencions en consultes d'infermera per a l'autocontrol dela tensió arterial en pacients amb hipertensió arterial respecte al seguiment habitual d'aquestspacients en consultes mèdiques.Mètode: S'estudiaran a 34 adults hipertensos mitjançant un assaig clínic aleatoritzat en dos grupsde 17 pacients hipertensos. El grup experimental serà objecte d'unes intervencions educativessobre la hipertensió i la repercussió dels estils de vida pel control d'aquesta patologia per partd'infermeria, a més a més, d'un control rutinari mèdic. Mentre que el grup control solamentassistirà als controls rutinaris mèdics sobre la hipertensió i no rebrà intervencions infermeres. Enl'avaluació de les dades es tindran en compte les variables de la mesura de la tensió arterial, ladieta, l'exercici físic i el seguiment del tractament, a més de diferents variablessociodemogràfiques com són l'edat, el gènere i el nivell socioeconòmic. Les dades s'analitzaranmitjançant Chi Cuadrat per a les variables qualitatives, la Correlació de Pearson i la de Spearmanper a les variables quantitatives i, finalment, la T de Student per a la comparació de la mitja de lesdues mostres independents.Conclusió: Amb l'assaig clínic es pretés demostrar que les intervencions d’infermeria en consultesmilloren l'autocontrol dels pacients amb hipertensió arterial, és a dir, són eficaces.

Eficàcia de la teràpia amb aigua de mar isitònica nebulitzada en pacients amb MPOC. Beneficis respecte a l'ús del sèrum fisiològic convencional

Objectius: Establir l’eficàcia del tractament, en quant a la millora de la qualitat de vida relacionada amb la salut (CVRS) que podem obtenir, efectuant nebulitzacions amb aigua de mar isotònica versus el sèrum fisiològic, en pacients crònics respiratoris amb MPOC. Secundàriament vol determinar si hi ha una millora subjectiva de la tolerància a l’exercici físic, una reducció significativa dels símptomes, de les aguditzacions amb els conseqüents ingressos hospitalaris i una reducció de la despesa farmacèutica. - Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat a doble cec sobre 3 grups (aigua de mar, sèrum fisiològic i placebo) de 60 pacients d’atenció primària diagnosticats de MPOC moderada segons els criteris GOLD que hagin superat els criteris d’inclusió i exclusió. Les teràpies s’autoadministraran al propi domicili. Els resultats seran avaluats mitjançant els següents instruments: el CRQ (Chronic Respiratory Questionnaire), l’escala de dispnea del British Medical Research Council (MRC), la prova de la marxa de 6 minuts, espirometria, analítica, gasometria arterial i pulsioximetria. - Limitacions de l’estudi: Manca de participació, incompliment terapèutic, abandonament de l’hàbit tabàquic durant el tractament i pèrdues per temporalitat.

Técnica de respiración Jacobson para reducir el estrés de enfermeras de unidades de cuidados intensivos

Problema del estudio: El sector de enfermería perteneciente a las Unidades de Cuidados Intensivos presentan estrés, y se ofrece la Técnica de respiración Jacobson como herramienta para disminuir los niveles y los problemas derivados del estrés. Objetivo general: Evaluar la eficacia de la técnica de respiración Jacobson sobre el estrés en los profesionales de enfermería de UCI. Objetivos específicos: Diseñar un taller de respiración de la técnica Jacobson, para enfermería de UCI; comparar los niveles de estrés de los enfermeros de UCI antes y después de la intervención mediante los cuestionarios STAI, NSS y NWI; y evaluar los principales factores estresantes de los enfermeros/as en su trabajo, comparando los 2 grupos de la intervención (los que realizan el programa de la Técnica de relajación Jacobson y los que no participan). Metodología: El ámbito de estudio será una planta del servicio de UCI de un Hospital de Agudos. Se trata de un ensayo clínico aleatorio y experimental, que constará de 2 grupos control; uno realizará la intervención (Grupo 1) y el otro no (Grupo 2). Los sujetos del estudio son las enfermeras/os de una planta de UCI de un Hospital de Agudos, incluidas enfermeras administrativas y gerentes. Los instrumentos que se utilizarán son: la recogida de datos personales de cada participante, Test STAI (State-Trait Anxiety Inventory), Escala de Estrés de Enfermería NSS (Nursing Stress Scale) y Escala del entorno de práctica enfermera del NWI (Nursing Work Index). Limitaciones del estudio: Pérdidas de seguimiento y la no participación de las enfermeras/os en el estudio.

Programa pacient expert en obesitat

Objectiu general: desenvolupament del Programa Pacient Expert en obesitat. Objectius específics: es basaran amb el compliment de la dieta i l’activitat física, les mesures fisiològiques, la capacitat d’autogestió i el grau de satisfacció. Metodologia: - Àmbit d’estudi: Atenció Primària en Salut. - Disseny: estudi quantitatiu de tipus assaig clínic aleatoritzat. - Participants: adults amb obesitat. - Obtenció de dades: per l’anàlisi de variància per mesures repetides, l’anàlisi del discurs i l’observació estructurada. Limitacions de l’estudi: possible buit de dades per la pèrdua de participants o per la falta de continuïtat d’aquests.

Satisfaction survey with DNA cards method to collect genetic samples for pharmacogenetics studies

Background: Pharmacogenetic studies are essential in understanding the interindividual variability of drug responses. DNA sample collection for genotyping is a critical step in genetic studies. A method using dried blood samples from finger-puncture, collected on DNA-cards, has been described as an alternative to the usual venepuncture technique. The purpose of this study is to evaluate the implementation of the DNA cards method in a multicentre clinical trial, and to assess the degree of investigators' satisfaction and the acceptance of the patients perceived by the investigators.Methods: Blood samples were collected on DNA-cards. The quality and quantity of DNA recovered were analyzed. Investigators were questioned regarding their general interest, previous experience, safety issues, preferences and perceived patient satisfaction. Results: 151 patients' blood samples were collected. Genotyping of GST polymorphisms was achieved in all samples (100%). 28 investigators completed the survey. Investigators perceived patient satisfaction as very good (60.7%) or good (39.3%), without reluctance to finger puncture. Investigators preferred this method, which was considered safer and better than the usual methods. All investigators would recommend using it in future genetic studies. Conclusion: Within the clinical trial setting, the DNA-cards method was very well accepted by investigators and patients (in perception of investigators), and was preferred to conventional methods due to its ease of use and safety.

Natalizumab versus Interferon B-1b to prevent CDMS in patients with CIS and poor prognostic factors: research protocol

About 85% of multiple sclerosis (MS) cases start as clinically isolated syndrome (CIS).When patients present with a CIS, clinicians face with many questions, most of themrelated with prognosis and treatment. Thereby, patients with CIS have been focus ofresearch. Several studies have demonstrated a relationship between positive IgM lipidspecific oligoclonal band pattern in CSF and higher lesion load on MRI brain scan, higher number of relapses and greater disability, even at the first stages of the disease. On the other hand, no studies have used this previous evidence to treat with more aggressive disease modifying therapy in initial stages of disease course to prevent the earlier axonal damage. The aim of this study is to assess the most effective approved treatment for MS and current therapy for CIS patients presenting high risk to develop CDMS and with biomarkers of poor prognosis. Among this group of patients any disease activity will eventually lead to disability. Therefore, the earlier the treatment is initiated, the more effective to prevent disability will be. It is considered that “time lost is brain lost” and since once damage is established, there is no therapy to be regained later on. In this phase III clinical trial, 172 patients will be randomized 1:1 to receive Interferon β-1b or natalizumab over 96 weeks. Time to develop clinical definitive multiple sclerosis (CDMS) will be included as primary endpoint. Other secondary endpoints will include clinical data, magnetic resonance imaging (MRI) measurements and quality of life tests

Natalizumab versus Interferon B-1b to prevent CDMS in patients with CIS and poor prognostic factors: research protocol

About 85% of multiple sclerosis (MS) cases start as clinically isolated syndrome (CIS).When patients present with a CIS, clinicians face with many questions, most of themrelated with prognosis and treatment. Thereby, patients with CIS have been focus ofresearch. Several studies have demonstrated a relationship between positive IgM lipidspecific oligoclonal band pattern in CSF and higher lesion load on MRI brain scan, higher number of relapses and greater disability, even at the first stages of the disease. On the other hand, no studies have used this previous evidence to treat with more aggressive disease modifying therapy in initial stages of disease course to prevent the earlier axonal damage. The aim of this study is to assess the most effective approved treatment for MS and current therapy for CIS patients presenting high risk to develop CDMS and with biomarkers of poor prognosis. Among this group of patients any disease activity will eventually lead to disability. Therefore, the earlier the treatment is initiated, the more effective to prevent disability will be. It is considered that “time lost is brain lost” and since once damage is established, there is no therapy to be regained later on. In this phase III clinical trial, 172 patients will be randomized 1:1 to receive Interferon β-1b or natalizumab over 96 weeks. Time to develop clinical definitive multiple sclerosis (CDMS) will be included as primary endpoint. Other secondary endpoints will include clinical data, magnetic resonance imaging (MRI) measurements and quality of life tests

A prospective, randomized, triple-blind comparison of articaine and bupivacaine for maxillary infiltrations

Objectives: To compare the clinical anesthetic efficacy of 0.5% bupivacaine and 4% articaine (both with 1:200.000 adrenaline) for anterior maxillary infiltration in healthy volunteers. Material and methods: A triple-blind split-mouth randomized clinical trial was carried out in 20 volunteers. A supraperiosteal buccal injection of 0.9 ml of either solution at the apex of the lateral incisor was done in 2 appointments separated 2 weeks apart. The following outcome variables were measured: latency time, anesthetic efficacy (dental pulp, keratinized gingiva, alveolar mucosa and upper lip mucosa and tissue) and the duration of anesthetic effect. Hemodynamic parameters were monitored during the procedure. Results: Latency time recorded was similar for both anesthetic solutions (p>0.05). No statistically significant differences were found in terms of anesthetic efficacy for dental pulp, keratinized gingiva or alveolar mucosa. Articaine had a significant higher proportion of successful anesthesia at 10 minutes after infiltration in lip mucosa and lip skin (p=0.039). The duration of anesthesia was 336 minutes for bupivacaine and 167 minutes for articaine. (p<0.001). No significant hemodynamic alterations were noted during the procedure. Conclusions: Articaine and bupivacaine exhibited similar anesthetic efficacy for maxillary infiltrations. The duration of anesthesia was longer with the bupivacaine solution, but lip anesthesia was better with articaine

A measure of stability as a criterion for the verification and analysis of simulation models

The aim of this study is to define a new statistic, PVL, based on the relative distance between the likelihood associated with the simulation replications and the likelihood of the conceptual model. Our results coming from several simulation experiments of a clinical trial show that the PVL statistic range can be a good measure of stability to establish when a computational model verifies the underlying conceptual model. PVL improves also the analysis of simulation replications because only one statistic is associated with all the simulation replications. As well it presents several verification scenarios, obtained by altering the simulation model, that show the usefulness of PVL. Further simulation experiments suggest that a 0 to 20 % range may define adequate limits for the verification problem, if considered from the viewpoint of an equivalence test.