75 resultados para Menores Estatuto legal, leis, etc.
Resumo:
The precondition for labour-market competition between immigrants and natives is that both are willing to accept jobs that do not differ in quality. To test this hypothesis, in this paper we compare the working conditions between immigrants and natives in Catalonia. Comparing immigrants working conditions in relation to their native counterparts is not only a useful analysis for studying the extent to which immigrants and low-skilled native workers are direct competitors in the labour market, but also allows us to contribute to the literature on this issue by moving away from the conventional approach used in previous studies. Our results indicate that: i) natives and immigrants display a different taste for job (dis)amenities; ii) Catalan-born workers might be in direct competition with EU15 immigrants, while non-Catalan Spanish workers might be competing with Latin American immigrants, and; iii) African-born immigrants are the group in the Catalan workforce that by far face the worst working conditions.
Resumo:
El treball analitza les institucions de protecci de la persona en el dret civil de Catalunya, dacord amb la nova regulaci del llibre segon CCCat: la potestat parental, la tutela, la curatela, el defensor judicial, la guarda de fet, lassistncia, la protecci patrimonial de la persona discapacitada o dependent, i la protecci dels menors desemparats
Resumo:
Aquesta investigaci sinscriu dins del marc de latenci a les vctimes de violncia de gnere que ofereix loficina datenci a la vctima de Lleida, depenent del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya. Lentrada en vigor de la llei 27/03 reguladora de lOrdre de Protecci de les vctimes de violncia domstica, aix com les ltimes modificacions de textos legals han pogut propiciar, junt amb el ress social daquest fenomen, un canvi en el perfil de les vctimes de violncia de gnere que satenen en aquestes oficines, fonamentalment pel que fa a variables de caire sociodemogrfic, com ara ledat, la situaci personal, familiar, laboral, etc. Encara que la major part de les vctimes ateses sn ms grans de 30 anys, al voltant duna tercera part t menys de 30 anys. No sha trobat, per, que aquestes vctimes denuncin ms maltractament psquic que fsic (que implcitament porta aparellat maltractament psquic), encara que triguen menys temps a denunciar el maltractament que les vctimes ms grans. Daltra banda, es constata que noms algunes de les variables sociodemogrfiques estudiades, en especial la situaci laboral de les vctimes, la relaci que mantenen amb lagressor i el fet de tenir o no fills amb ells, resulten rellevants en relaci a les mesures judicials adoptades com a conseqncia de la denncia. La relaci daquestes variables sociodemogrfiques amb les necessitats dintervenci no resulten tan clares, molt probablement per lefecte daltres variables moduladores no tingudes en compte en el disseny com variables rellevants.
Resumo:
Lestudi actualitza la taxa de reincidncia dels menors que durant lany 2008 van finalitzar un programa de mediaci o reparaci (MRM) i als quals sha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, s a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema dexecuci penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures dexecuci penal a la comunitat o en el sistema penitenciari catal. En total, la poblaci estudiada ha estat de 2.022 subjectes. Tamb shan estudiat les poblacions daltres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de poblaci similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era aix. Aquests tres grups de poblaci estudiada sn: 1) els menors i joves als que sha aplicat lArt. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitaci de lexpedient), 2) aquells als que sha aplicat la mesura damonestaci i 3) els joves per als quals linforme tcnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat. En linforme es donen resultats del perfil dels infractors i de les vctimes; de les caracterstiques del Programa de MRM; de la reincidncia i les seves caracterstiques; del perfil del jove reincident; es fa una anlisi especfica des de les perspectives de gnere i destrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.
Resumo:
Lestudi elaborat t per objecte aprofundir en lnlisi de la realitat social que envolta el model familiar de la convivncia sense matrimoni per tal de conixer millor la seva realitat en lmbit de les relacions de parentiu (a partir de la realitzaci dentrevistes), aix com relacionar aquests aspectes amb la seva regulaci legal a Catalunya (analitzant la tramitaci parlamentria de la Llei dunions estables de parella, aprovada pel Parlament de Catalua, aix com la seva aplicaci per part dels nostres Jutjats i Tribunals). El que sha pogut constatar en la recerca s que, per una banda, la institucionalitzaci de les unions estables de parella ha deixat de banda una part prou significativa de parelles de fet, a les quals no s daplicaci una normativa dirigida a resoldre els conflictes derivats de la convivncia efectiva en parella. Malgrat que a les entrevistes sha demostrat un clar desconeixement de la regulaci legal actual de les unions estables de parella si que es pot destacar que hi ha un inters perqu existeixi una cobertura jurdica en les situaciones de convivncia afectiva en parella. A ms, la Llei catalana presenta mancances en els efectes regulats, que no tenen una aplicaci substancial, ja que no responen a una tcnica jurdica acurada amb la realitat social que t per objectiu regular. Precisament amb laprovaci daltres lleis autonmiques sobre unions estables de parella ens permetem plantejar una actualitzaci de la Llei catalana en qestions molt diverses (curatela, mediaci familiar, funci pblica, etc.) Es fa palesa a partir de les entrevistes dutes a terme la manca dinformaci general sobre els requisits de constituci de les unions estables de parella, aix com de la cobertura legal vigent. Possiblement si la modificaci de la Llei dunions estables de parella fos ms mplia, savanaria en la consideraci daquest model familiar com a opci real de configuraci familiar, dins la llibertat personal delecci en la forma de convivncia.
Resumo:
Projecte que pretn planificar els serveis que pot oferir la Residncia Diocesana d'Estudiants, amb dues condicions: que sigui tcnicament correcta i entri dintre d'uns principis humanstics mnims i que a aix se li doni un sentit d'utilitat social i ajudi, expressament, les parts menys afavorides de la societat (no noms econmicament). Entre els serveis proposats consten els segents: un internat de 300 places per a infants i adolescents; la posada en marxa, obertura i utilitzaci d'un antic internat per a fer-ne una mena de centre de recursos alternatius a l'escola (colnies, campaments, estades educatives, etc.), aix com tamb d'una casa de colnies que est creant-se i de dues zones d'acampada (una a la serra, l'altra a la platja); la creaci de l'Escola de l'Esplai diocesana (s dels pocs bisbats de Catalunya que no en t, i aquest bisbat abasta tamb el nord de Castell); la generaci d'un servei per a elaborar els diversos tipus de mediacions que, a hores d'ara, demana la societat, i dels quals s'espera un fort creixement (matrimonis, menors, etc.), i la cerca d'altres serveis que es puguin oferir a menors i a famlies que tinguin dificultats econmiques (centre d'acolliments familiars, etc.).
Resumo:
El 1999 van comenar els treballs que van culminar amb la posada en funcionament de TDX / TDX, el primer dipsit creat a Espanya. Des de llavors la cooperaci entre les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya ha perms posar en funcionament 5 repositoris cooperatius (TDX / TDR, RECERCAT, RACO, MDC i MDX). Aix ha estat possible per una divisi de tasques en la qual les biblioteques sn les responsables de la introducci de continguts, el CESCA de la preparaci del programari i el maquinari i el CBUC de la coordinaci dels processos.Aquest taller dividit en 4 parts, t la finalitat d'explicar les diferents fases que han viscut els repositoris cooperatius, les actuacions dutes a terme en aquests 10 anys per omplir de contingut (estndards, aspectes legals, ajuts de digitalitzaci, etc.), La experincia d'una de les universitats -la UPF- que participa en aquests dipsits cooperatius i que alhora disposa del seu propi i la infraestructura tcnica en la qual s'han desenvolupat i evolucionat.
Resumo:
En las ltimas dcadas, el Trasplante Renal demuestra ser el mejor tratamiento sustitutivo de la Insuficiencia Renal Crnica, siendo el Trasplante Renal de donante vivo la mejor eleccin en cuanto calidad de vida, supervivencia del injerto, menores complicaciones y menor coste-beneficio para el trasplantado. En la Fundacin Puigvert de Barcelona, la pareja, donante-receptor, de trasplante renal de donacin de vivo permanecen juntos durante el procedimiento, mientras que en otros Centros Hospitalarios Nacionales la estancia es separada durante todo el procedimiento o en el post-operatorio. El presente trabajo es un ensayo clnico cuyo objetivo es comprobar si la pareja donante receptor de trasplante renal vivo que comparte estancia hospitalaria en el proceso de la donacin modifica su estado afectivo, el fsico y la estancia hospitalaria frente aquellos que no la comparten. La poblacin diana son parejas de donante-receptor de nuestro Centro dnde se lleva a cabo el proceso del trasplante renal. La estimacin de la muestra necesaria es de 18 parejas en cada grupo, se fija un nivel de significacin del 5% y el nivel de prdidas. El Anlisis estadstico se realizar mediante el test 2 de Pearson para las variables independientes cualitativas y el test t-student o Test Shapiro-Wilk. Procedimiento: Grupo A, pareja que ingresa en la misma habitacin y Grupo B, pareja que ingresa en habitaciones diferentes. En primer lugar, mediante un estudio exploratorio se conoce la sintomatologa de ansiedad-depresin que presenta la pareja donante-receptor previo al ingreso hospitalario y en la segunda parte, se establece un grupo control (estancia junta del donante y receptor) y un grupo experimental (estancia separada del donante y receptor). Se analizan tres momentos diferentes: el antes del ingreso hospitalario, el previo a la intervencin quirrgica y el da del alta hospitalaria.
Resumo:
El estudio actualiza la tasa de reincidencia de los jvenes que realizaron un programa de mediacin i reparacin penal juvenil en el ao 2008 y a los que se sigui hasta el 30 de junio de 2011 para saber si haban vuelto a reincidir en algn delito, ya fuese como menores o como adultos. Se exponen los resultados tanto del perfil general de los menores, como de las caractersticas de los que son reincidentes. El estudio compara tambin esta intervencin con otras medidas o programas como la amonestacin, la aplicacin del artculo 27.4 de la LORPM 5/2000 de no continuar tramitando el expediente, o las propuestas del equipo tcnico respecto a imponer una medida de prestacin en beneficio de la comunidad.
Resumo:
Se explora el fundamento y finalidad de las atribuciones legales mortis causa previstas para el cnyuge y el conviviente. Los beneficios viudales y sucesorios se analizan para aportar reflexiones que sirvan para afrontar una reforma de los mismos que sea capaz de ajustarles mejor tcnica, familiar y socialmente.
Resumo:
Este estudio recoge las caractersticas ms destacadas de los jvenes que han sido denunciados por sus padres por un delito de violencia familiar en el periodo de 2001 a 2003 y recoge tanto las peculiaridades del agressor como las de la vctima. Tambin evidencia dos perfiles claramente diferenciados en los agresores. La investigacin recoge tambin una encuesta entre los profesionales que intervienen en todo el proceso para saber su percepcin del problema, as como las soluciones ms efectivas en su parecer.
Resumo:
Esta investigacin recoge las caractersticas ms destacadas de los jvenes infractores que han pasado por la Direccin General de Justicia Juvenil a lo largo del 2002 y les hace seguimiento hasta diciembre de 2004 para ver si han reincidido en le delito. Tambin estudia especficamente a chicas y extranjeros, para tener datos significativos de dos colectivos minoritarios pero poco estudiados en el contexto de los jvenes infractores
Resumo:
LAdministraci de Justcia, com servei pblic que ha de donar als ciutadans una efica resoluci dels conflictes, ha de comptar per al correcte compliment de la seva funci institucional, amb una srie de mitjans, no tan sols personals i materials, sin tamb tecnolgics, que li permetin assegurar la consecuci de les seves finalitats. Per tant, es precisa una Administraci oberta i transparent, caracteritzada per lefectivitat i per la seva proximitat al ciutad. La introducci de les TIC en lAdministraci de Justcia s un procs bastant recent i encara no tancat, si es compara amb la resta del sector pblic, especialment daltres mbits de lAdministraci molt ms avanats en la incorporaci de les TIC, com sn el tributari i el de la Seguretat Social. No obstant aix, avui en dia, on majors xits shan assolit en aquest camp en lAdministraci de Justcia s en el de la seva utilitzaci interna: informatitzaci interna, gesti interna dels procediments, intranets, etc. Per aix, on queda un llarg cam per recrrer encara s en el camp de les relacions telemtiques entre Administraci de Justcia i els operadors jurdics, per especialment amb els ciutadans. Daltra banda, el legislador s sensible cada vegada ms a aquest tema i sha preocupat de regular determinats aspectes on les TIC incideixen en lmbit de la justcia: actuacions dels procuradors, advocats, notificacions telemtiques, el valor del document electrnic en el procs judicial... Aix queda reflectit, per exemple, a la Llei Orgnica del Poder Judicial o la Llei dEnjudiciament Civil. No obstant aix, de lege ferenda, seria convenient lexistncia dun marc normatiu nic regulador de laplicaci de les TIC en la Justcia. Aix mateix, tamb ha dassenyalar-se que en el procs institucional dintroducci de les noves tecnologies en la Justcia alguns dels acords adoptats aix com les previsions contingudes en la normativa aplicable, no deixen de ser en la majoria dels casos simplement programtics.
Resumo:
La nefrectoma parcial se ha constituido en el tratamiento de referencia de los tumores renales pequeos. En pacientes de alto riesgo quirrgico se han planteado tcnicas mnimamente invasivas como la ablacin por radiofrecuencia como una alternativa teraputica. En este estudio evaluamos nuestra experiencia en la aplicacin de esta tcnica en cuanto sus resultados oncolgicos y en cuanto a su efecto sobre la funcin renal a los 3 y 12 meses de seguimiento. Se concluye que se trata de una tcnica que no altera la funcin renal con resultados oncolgicos prometedores que deben ser validados por estudios a largo plazo.
Resumo:
La recerca es proposa conixer el temps objectiu que triga el sistema penal juvenil a donar resposta a les conductes presumptament delictives dels joves que hi arriben. Linters per comptabilitzar i analitzar aquest temps de resposta del sistema penal juvenil es basa en dos motius: el primer s conixer la incidncia que t el temps en leficincia del sistema, eficincia que se sol associar al fet que es resolguin els assumptes amb agilitat. El segon motiu t a veure amb leficcia de la pena o de la resposta que linfractor pugui rebre. Des de lmbit penal i criminolgic diversos autors, citats en la recerca, assenyalen que una resposta ms rpida fa la pena ms efica. La recerca ha estudiat 8.059 procediments oberts a Catalunya lany 2008 a joves infractors i en dona dades de la durada segons algunes variables (referides a les caracterstiques dels joves, als fets delictius, al tipus de resoluci, al territori que lha gestionat, als casos en els que sha fet mediaci i reparaci de menors, etc.). En els casos que ha estat possible, tamb sha fet una comparaci entre lany destudi (2008) i un any de control (2005) per saber quines han estat les diferncies. Aquesta s la primera recerca que es publica a Catalunya sobre el total de temps que triga la justcia penal a donar resposta a una infracci presumptament comesa per un menor.
