Les Dispenses matrimonials d’impediment al Bisbat de Girona a finals del segle XIX: Una exploració

Visió de la societat gironina de finals del segle XIX a través de l’anàlisi de les dispenses matrimonials d’impediment de l’Arxiu Diocesà de Girona. S’indiquen els diferents impediments de consanguinitat i afinitat i els requisits que havien de complir els sol·licitants per tal de poder contraure matrimoni. És compara les dades sobre mobilitat geogràfica i social de les dispenses d’impediment amb les dispenses de proclames del mateix període

Married to intolerance: Attitudes towards intermarriage in Germany, 1900-2006

Marriage is amongst the biggest decisions in life. In general, there is a tendency towards assortative matching people marry others who are relatively similar to themselves. Intermarriage between different social, religious and ethnic groups in most societies is relatively rare (Blossfeld and Timm 2003). Where it occurs, it is associated with more rapid assimilation (Meng and Gregory 2005). The frequency of intermarriage can therefore serve as a useful indicator of tolerant attitudes towards a minority, and of the desire to integrate (Bisin, Topa, and Verdier 2004).In this paper, we analyze under which conditions intermarriage can be used as an indicator of tolerance, and whether such tolerant attitudes persisted in Germany during the last century. We combine information on individual-level attitudes from the German social survey (GESIS) with historical data on marriage patterns.

Why England? Demand, growth and inequality during the Industrial Revolution

Why was England first? And why Europe? We present a probabilistic model that builds on big-push models by Murphy, Shleifer and Vishny (1989), combined with hierarchical preferences. The interaction of exogenous demographic factors (in particular the English low-pressure variant of the European marriage pattern)and redistributive institutions such as the old Poor Law combined to make an Industrial Revolution more likely. Essentially, industrialization is the result of having a critical mass of consumers that is rich enough to afford (potentially) mass-produced goods. Our model is then calibrated to match the main characteristics of the English economy in 1750 and the observed transition until 1850.This allows us to address explicitly one of the key features of the British IndustrialRevolution unearthed by economic historians over the last three decades the slowness of productivity and output change. In our calibration, we find that the probability of Britain industrializing is 5 times larger than France s. Contrary to the recent argument by Pomeranz, China in the 18th century had essentially no chance to industrialize at all. This difference is decomposed into a demographic and a policy component, with the former being far more important than the latter.

The risk of divorce and household saving behavior

We analyze the impact of an increase in the risk of divorce on the savingbehaviour of married couples. From a theoretical perspective, the expected sign of theeffect is ambiguous. We take advantage of the legalization of divorce in Ireland in 1996as an exogenous increase in the likelihood of marital dissolution. We analyze the savingbehaviour over time of couples who were married before the law was passed. We proposea difference-in-differences approach where we use as comparison groups either marriedcouples in other European countries (not affected by the law change), or Irish familieswho did not experience a significant increase in the expected risk of divorce (such as veryreligious families, or single individuals). Our results suggest that the increase in the riskof divorce brought about by the law was followed by an increase in the propensity to saveof married couples, consistent with a rise in precautionary savings interpretation. Anincrease in the risk of marital dissolution of about 40 percent led to a 7 to 13 percent risein the proportion of married couples reporting positive savings.

The determinants of the prevalence of single mothers: A cross-country analysis

This paper examines the effect of public assistance, labor market and marriage marketconditions on the prevalence of single mother families across countries and over time. Amultinomial logit derived from a random utility approach is estimated using individualleveldata for 14 countries. I find evidence that increases in the level of public support are significantly and positively associated with a higher incidence of both never marriedand divorced mothers. The results also suggest that single mothers are more prevalentwhen female wages are lower. Higher male earnings and employment opportunities in awoman s marriage market appear to lead to fewer never married mothers, but more divorced mothers. Higher child support or alimony payments are associated with a higher prevalence of divorced mothers.

Malthusian dynamism and the rise of Europe: Make war, not love

This paper argues that Malthusian regimes are capable of sustained changes in per capita incomes. Shifting mortality and fertility schedules can lead to different steady-state income levels, with long periods of growth during the transition. Europe checked the downward pressure on wages through late marriage, which reduced fertility, and a mortality regime that combined high death rates with high incomes. We argue that both emerged as a result of the Black Death.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p&0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p&0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.

Algunas reflexiones críticas sobre la lectura de Michel Foucault del Erótico (Amatorius) de Plutarco

El objetivo de este artículo es reflexionar sobre la lectura de M. Foucault del Erótico de Plutarco en su Histoire de la sexualité, poniendo especial énfasis en el hecho de que, en contra de lo que afirma el pensador francés, el centro del debate no es, en opinión del autor, el tema del verdadero placer, el obtenido por el erastés de su erómenos o el obtenido por el marido de su mujer, sino la necesidad de atribuir también eros y amistad (éros kaì philia) al amor matrimonial.

Algunes reflexions crítiques al voltant de la lectura de Michel Foucault de L'Eròtic (Amatorius) de Plutarc

L'objectiu d'aquest article és fer una reflexió crítica de la lectura de M. Fouccault de l'Eròtic de Plutarc en la seva Histoire de la sexualité, posant especial èmfasi en el fet que, en contra del que afirma el pensador francès, el centre del debat no és, en opinió de l'autor, el tema del veritable plaer, l'obtingut per l'erastés del seu erómenos o l'obtingut pel marit de la muller, sinó la necessitat d'atribuir també éros i amistat (éros kaì philia) a l'amor matrimonial.

Some critical reflections on Michel Foucault's reading of Plutarch's Eroticus (Amatorius)

This aim of this article is to reflect on Michel Foucault's reading of Plutarch's Eroticus in his Histoire de la sexualité, putting emphasis on the fact that, against what it is affirmed by the French thinker, the real debate is not, in the author's opinion, about true pleasure, that obtained by the erastés from his erómenos or that obtained by husbands from their wives, but the need to assign also love and friendship (éros kaì philia) to the conjugal love.

Love in Plutarch: the necessary Platonic correction of Plato

Amb ocasió del simposi internacional dedicat a l'amor a Plutarc, aquest treball fou presentat per mostrar fins a quin punt Plutarc, sobre tot al seu Eròtic i des de paràmetres estrictament platònics, amb l'ajut d'una lògica elemental i alhora rigorosa, es limita a corregir platònicament Plató per tal que éros i philía puguin ser atribuïts també al amor conjugal.

El amor en Plutarco: la necesaria corrección platónica de Platón

Con ocasión del simposio internacional dedicado al amor en Plutarco, este trabajo fue presentado para mostrar hasta qué punto Plutarco, sobre todo en su Erótico y desde parámetros estrictamente platónicos, con la ayuda de una lógica elemental y a la vez rigurosa, se limita a corregir platónicamente a Platón a fin de que éros y philía puedan ser atribuidos también al amor conyugal.

L'amor a Plutarc: la necessària correcció platònica de Plató

Amb ocasió del simposi internacional dedicat a l'amor a Plutarc, aquest treball fou presentat per mostrar fins a quin punt Plutarc, sobre tot al seu Eròtic i des de paràmetres estrictament platònics, amb l'ajut d'una lògica elemental i alhora rigorosa, es limita a corregir platònicament Plató per tal que éros i philía puguin ser atribuïts també al amor conjugal.