84 resultados para Lunar bases
Resumo:
El que es vol, en aquest projecte, és generar una sèrie d'eines que permetin a una entitat externa d'interactuar en una base de dades relacional sense necessitat de coneixements específics sobre bases de dades. Quan es diu interactuar, s'hi inclou des de la creació de la base de dades fins a la consulta de la informació, passant per l'actualització d'aquesta base de dades.
Resumo:
Aquest treball mira d'aproximar-se a la situació actual de les bases de dades multimèdia. Per a fer-ho, s'ha optat per un enfocament múltiple que té en compte diferents aspectes del producte multimèdia: els aspectes econòmics, és a dir, la situació del mercat (nombre de bases de dades, volum de negoci, creixement, etc.), els aspectes tècnics, és a dir, l'eina emprada, la seva evolució, les seves limitacions i problemes, i les seves aplicacions i serveis en diferents àrees (amb un interès especial en el camp de la documentació i la formació i la recerca).
Resumo:
Aquest TFC es basa en el desenvolupament d'un sistema informàtic que permeti fer cerques de persones dins una organització del tipus d'un institut de formació professional, en el qual s'imparteixin cicles formatius de grau mitjà i de grau superior, i batxillerat. La informació estarà desada en documents que incorporaran dades sobre els alumnes, els cursos i la relació que hi ha entre aquests alumnes i diferents organitzacions (per exemple, empreses on fan les seves pràctiques).
Resumo:
Aquest projecte estudia fonamentalment el llenguatge XML i l'ús que se'n fa com a mitjà per a compartir informació entre sistemes i aplicacions diferents, gràcies a la utilització del format text com a base de creació.
Resumo:
El treball final de carrera 'HISMED', es basa en l'anàlisi, disseny, investigació e implementació d'una aplicació dins l'àmbit assistencial sanitari amb la premissa de voler ser un sistema per oferir un servei sanitari de millor qualitat, i crear un entorn en el qual investigadors, laboratoris, metges i personal docent comparteixen dades amb una rellevància cabdal per les seves professions. Oferint-los una eina de consulta molt potent en quant a l'obtenció de dades clíniques, que els permet explotar la informació segons convingui el cas.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte de fi de carrera és obtenir una aplicació en llenguatge JAVA amb capacitat de generar, a partir d'un diagrama de classes, la representació corresponent en un esquema d'una base de dades orientada a objectes Oracle 9i.
Resumo:
El treball realitzat analitza la manera com l'estàndard SQL:1999 ha incorporat a la seva especificació una sèrie de característiques pròpies de la tecnologia d'orientació a l'objecte. D'aquesta manera, l'estàndard mira de proporcionar als sistemes de gestió de bases de dades algunes de les funcionalitats exigides als sistemes de tercera generació. Aquests sistemes han d'incorporar altres característiques, que estan recollides a l'article Third Generation Database System Manifesto.
Resumo:
La part del treball de recerca inclou un estudi que recull l'evolució de les bases de dades des del seu començament fins a l'actualitat, incloent-hi una previsió del futur de les bases de dades; finalment, com a aprofundiment, s'hi estudien les bases de dades multimèdia. D'altra banda, la part pràctica mira d'aplicar tots el coneixements adquirits durant l'estudi de recerca i durant les diferents assignatures de la carrera, i intenta obtenir una aplicació que es pugui fer servir en el món real.
Resumo:
En aquest projecte, amb la finalitat d'analitzar per mitjà d'un exemple (la base de dades d'una botiga que opera en línia) algunes de les possibilitats que dóna XML, s'ha construït un sistema que permet generar bases de dades relacionals (amb SQL) a partir de diagrames de classes definits en XML. D?aquesta manera es mostra la flexibilitat que aporta XML a la definició, el processament i la transformació dels documents.
Resumo:
El plantejament inicial d'aquest projecte és el de aconseguir obtenir l'esquema conceptual originari de qualsevol base de dades relacional per a fer tasques de reenginyeria. Es pretén, a més, dotar al diagrama ER a obtenir d'extensions emprant llenguatge de definició de restriccions (OCL), per la qual cosa emprarem les llibreries de funcions Dresden OCL.
Resumo:
Este documento refleja el trabajo realizado durante el diseño e implementación de una base de datos relacional y un almacén de datos para una empresa de gestión de personal.
Resumo:
Se explora el fundamento y finalidad de las atribuciones legales mortis causa previstas para el cónyuge y el conviviente. Los beneficios viudales y sucesorios se analizan para aportar reflexiones que sirvan para afrontar una reforma de los mismos que sea capaz de ajustarles mejor técnica, familiar y socialmente.
Resumo:
Este trabajo define qué es una base de datos semántica, qué ventajas ofrece, cómo se utiliza y en qué tipo de proyectos o sistemas tiene sentido usarla. Además, en él se estudia en detalle una de ellas, OWLIM 1, de la empresa Ontotext, para evaluar la dificultad de usarla, su rendimiento y sus capacidades específicas.
Resumo:
La discalcúlia del desenvolupament (DD) és un trastorn de l'aprenentatge que afecta a la correcta adquisició i execució de les habilitats aritmètiques, i que comporta una discrepància entre la capacitat per al càlcul i el quocient d'intel•ligència. La prevalença és d'un 3 a un 6%, similar a la d'altres trastorns del desenvolupament. Existeix comorbilitat de la DD amb altres trastorns del desenvolupament: amb la dislèxia en un 17% i amb el trastorn per dèficit d'atenció/hiperactivitat en un 20%. Es creu que l'origen neural de la DD es localitzaria al lòbul parietal, i en concret, estudis actuals de neuroimatge recolzen el solc intraparietal (IPS) com la regió clau del processament aritmètic. Tot i així, també hi participarien altres regions cerebrals, com el lòbul prefrontal. L'objectiu del nostre projecte és aprofundir en els dèficits anatòmics i funcionals associats als dèficits numèrics en persones amb discalcúlia pura, amb DD associada a dislèxia i amb DD associada a TDA/H. La determinació de diferents patrons de dèficits neurals i de rendiment cognitiu, en aquests tres grups de pacients, ajudaria a l'elaboració de programes de reeducació més específics, i repercutiria positivament en el tractament de la DD. En el present estudi, s'evaluaren neuropsicològicament i mitjançant ressonància magnètica funcional 22 nens i nenes amb DD pura i cómorbida amb dislèxia i TDA/H. En el present moment, l'estudi es troba a la fase de recollida de dades.
Resumo:
La Malformació de Chiari tipus I (MCI) ha estat definida tradicionalment com la herniació de les amígdales cerebel•loses d’almenys 5mm, a través del forat mange. En general, els símptomes es posen de manifest durant la segona o tercera dècada de vida, tot i que s’han descrit casos pediàtrics. Donada la complexitat del quadre clínic, per realitzar un diagnòstic adient es requereix avaluació clínica i estudi de neuroimatge. La tècnica de preferència és la ressonància magnètica d’imatge, considerant-se actualment com a pacients de MCI aquells que presenten un descens de les amígdales superior a 3mm per sota del forat magne. L'existència de casos asimptomàtics dificulta establir una prevalença concreta, però s’ha estimat que podria estar entre 1/1000 a 1/5000 sent major en dones que en homes (2:1 aproximadament). Fins el moment, es desconeix l’etiologia de la malaltia però la hipòtesi més acceptada és que MCI és deguda al desenvolupament insuficient del mesoderm paraxial. Diferents estudis realitzats fins el moment evidencien que almenys, un subgrup de pacients amb MCI són deguts a contribució genètica: 1) casos d’agregació familiar amb afectes en tres generacions; 2) estudis de bessons 3) associació amb síndromes genètics coneguts amb herència mendeliana produïts per anomalies óssies que donen suport a la hipòtesi de la insuficiència del mesoderm com a causa de MCI. Davant l’evidència clara d’un component genètic com a principal causant de l’etiologia de MCI, l’objectiu del projecte va ser la identificació de les bases genètiques de la MCI, tant en gens responsables de les formes mendelianes com en gens responsables de les formes complexes de MCI mitjançant dues estratègies: 1-Identificació de variants genètiques de susceptibilitat en pacients amb MCI mitjançant estudis d’associació de tipus cas-control. 2-Anàlisi genètic de formes monogèniques mitjançant l’anàlisi de lligament a marcardors polimòrfics i la seqüenciació del DNA a gran escala.