63 resultados para Literatura História e crítica Teoria, etc.
Resumo:
La novela "La cancin de la pena eterna" (1995), de la escritora Wang Anyi, es considerada actualmente un clsico moderno de las letras chinas. El objetivo de este trabajo se articula sobre la base de dos orientaciones. Por un lado, se realiza un extenso recorrido interpretativo por la novela, atendiendo a distintos criterios para extraer conclusiones sobre la motivacin e intencionalidad de la escritora. Por otro lado, a partir de esas conclusiones, se sita la novela en el canon literario chino, en virtud de su propia caracterizacin, las influencias recibidas y su posible contribucin.
Resumo:
La bomba atmica "representa la perfeccin del hombre por su parte 'malvada'. Ya no podemos ser ms malvados, inteligentes y defensivos" (Sloterdijk, P.; 2003. p. 218 ). Aquesta s la reflexi de Peter Sloterdijk sobre la humanitat que ha provocat aquesta barbrie, sent conscient que aquesta no pot ser ms maligna ni provocar ms dolor, desprs de destruir conscientment una ciutat sencera junt amb els seus habitants innocents. Per com es van sentir els hibakusha, supervivents de l'atac nuclear, i a qu van quedar reduts els ciutadans d'Hiroshima i de Nagasaki, havent patit aquesta maldat en la prpia pell? Desprs d'aquesta tragdia, molts d'aquells que van sobreviure van decidir explicar la seva experincia, donant lloc al conegut com genbaku bungaku o literatura de les bombes atmiques. En aquest estudi hem escollit dues de les obres ms importants del gnere per tal d'analitzar com aquesta vivncia va afectar a les seves vctimes. En primer lloc, hem analitzat Flors d'Estiu, de Tamiki Hara, primer relat en ser publicat que, en poc ms de vint pgines, descriu l'infern viscut pel propi autor i com aquesta visi de l'apocalipsi i el sofriment absolut el va marca per sempre ms. En segon lloc, hem analitzat Pluja Negra, escrita per Mabusi Ibuse, autor que, tot i no haver sigut testimoni directe de la tragdia, va aconseguir copsar el sentiment dels hibakusha, escribint una de les millors novelles del gnere. Per tal d'estudiar les obres hem seguit un cam del general al particular. Analitzant el context histric, ens hem pogut fer una idea de qu va significar la postguerra, des de la poltica sota la guia nord-americana a la reconstrucci econmica i tamb una societat que, perdent-ho gaireb tot, va haver de tornar a comenar. Desprs, hem volgut endinsar-nos en la literatura del perode, analitzant, junt amb el propi genbaku bungaku, dos dels gneres ms importants, el burai ha o escola decadent, i el nikutai bunaku o literatura de la carn. Finalment, hem analitzat les prpies obres, veient com els textos es veuen impregnats de tristesa i confusi. Desprs de veure com tota la seva vida s'esmicolava en qesti de segons, els protagonistes d'aquests dos textos queden totalment desolats, veient com ho han perdut tot, des de la seva identitat fins la seva esperana en la prpia humanitat.
Resumo:
Sobre la histria, tasques i treballs de l'Oficina Romnica de Lingstica i Literatura
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
El treball d'investigaci t per objecte oferir un inventari raonat de novelles i contes curts dautors sicilians dentre 1860 i 1898, de Giovanni Verga a la Simonetta Agnello Hornby, diferents en edat, cultura i condici social. Vol fer evident la persistncia de la reflexi sobre el Risorgimento "trat", i ajudar a comprendre com hi havia un marc dunitat poltica i institucional en el qu no es donava cabuda a les diferncies entre el Nord i el Sud dItlia
Resumo:
Es presenten notcies sobre lactivitat dels els inicis de la histria literria catalana, la multiplicitat dels vehicles on apareix, les formes que adopta i levoluci que experimenta
Resumo:
La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual dhistria de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigraci. El treball havia de contextualizar aspectes generals dhistria poltica, social i cultural (endgenes), amb les aportacions, tniques i culturals (exgenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formaci cultural i socio-poltica, les variables de la qual han estat en contnua coevoluci. Per tant tractar la dialctica de com, en un perode de temps, les aportacions exgenes s converteixen en endgenes, i sempre en una perspectiva temporal i histrica, ha estat lobjectiu del treball. La recerca bibliogrfica i la transposici didctica han estat les principals components metodolgiques. Shan tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contempornia, tot i que sha fet un esfor per integrar coneixement generat dels del punt de vista de larqueologia i lantropologia, histria de lart, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didctica el tret ms important ha estat, precisament, el procs de transposici didctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte Multiculturalitat i interculturalitat en la Histria de Catalunya ha generat un estudi histric i didctic de sntesi sobre histria del pas que es concreta en el manual Catalunya+Suma. Es tracta dun manual dhistria de Catalunya dirigit a un horitz dampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar tamb que el treball te un carcter inicial i inicitic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de lelaboraci de materials didctics i guies patrimonials expressament adreada a la immigraci i entorns afins. El manual Catalunya+suma" vol incidir, prioritriament en la formaci inicial i permanent de la immigraci, i en els espais formals, i no formals, densenyament i aprenentatge.
Resumo:
El antiguo arte de la tragedia griega volvi a revivir entre las dcadas de 1570 y 1580 gracias a la Camerata Florentina, que la convirti en el punto de partida de un nuevo gnero: la opera. El gran inters del Renacimiento por revivir el drama del mundo clsico trae como consecuencia el nacimiento de la protagonista de nuestro estudio: la herona trgica operstica. El objetivo del proyecto es el anlisis de los personajes femeninos de la tragedia clsica y su posterior conversin en heronas de las peras de inspiracin clsica. La literatura griega cre una serie de personajes femeninos que adquirieron un protagonismo inusitado en la poca y que, posteriormente, cautivaron a los compositores de pera. A travs de esta investigacin trataremos de hallar las razones histricas, sociales, polticas o psicolgicas que estn detrs del origen de la herona trgica. Igualmente se estudiarn las diversas caractersticas que fue desarrollando y que la definiran como personaje hasta que el mundo operstico la convirti en la protagonista absoluta de la escena lrica.
Resumo:
La cantata da camera italiana va tenir el seu mxim esplendor durant el segle XVII i principis del XVIII. A partir de lanlisi dobres de quatre compositors (Albinoni, Scarlatti, Caldara i Vivaldi) sestudia levoluci daquesta forma, els seus orgens i la seva interpretaci, fent especial atenci al text i a lornamentaci.
Resumo:
El presente trabajo trata sobre el imaginario de la interioridad en el contexto de la ficcin serial contempornea. Sin establecer una ruta definida por una variable formal determinada (autor, gnero, corriente estilsitca, etc.) enfocar este estudio en el recurso expresivo de la secuencia onrica, entendiendo por tal no slo la filmacin de escenas pertenecientes al mbito del sueo sino tambin a la recreacin del delirio, la alucinacin, las visiones, etc.En un sentido amplio, dada la naturaleza del tema escogido, se har necesaria una reflexin sobre la relacin entre vigilia, sueo, tiempo e identidad, as como una reflexin sobre el modo en que la redefinicin de estos conceptos desencadena paralelamente una nueva relacin de los componentes narrativos con el relato mismo.
Resumo:
Si hi ha un perode postmedieval similar al nostre davui en la histria literria catalana en el qual els nostres escriptors -trencant radicalment amb una tradici ja obsoleta (com era la del cinc-cents en la seva major part)- es posen a lalada dels corrents literaris europeus, aquest s el perode barroc (cf. Rossich 1984 ). El text que em proposo analitzar i comparar illustra perfectament aquesta circumstncia
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s fer conixer els resultats d'un estudi sobre la visi que els llibres de text de I'poca franquista donaven de la llengua i la literatura catalanes. S'han estudiat molts aspectes de la poltica educativa del rgim franquista i de l'acci repressora contra la llengua i la cultura catalanes; en aquests estudis, pero, no s'ha utilitzat gaire una font importantssima per a conixer la ideologia que s'intentava de transmetre a travs del sistema escolar: els llibres de text. s per aixo que m'ha semblat oport de realitzar una analisi deis llibres de text de literatura per veure fins a quin punt aquests llibres reflectien la poltica anihiladora de la llengua i de la cultura catalanes empresa pel rgim franquista.
Resumo:
Conferncia emmarcada dins la tercera edici del 'Cicle de conferncies en perspectiva de gnere' en la qual la Dra. Francesca Bartina proposa un viatge per les diferents possibilitats hermenutiques (d'interpretaci, d'anlisi i de crítica) que ofereix la crítica literria feminista actualment, aturant-se en diferents illes interpretatives i visitant-ne les eines que es ofereixen. Bartrina abarca el marc teric internacional facilitant en tot moment exemples concrets en la literatura catalana i universal
