L'aplicació dels nous plans d'estudi a l'escola de formació de professorat de la UB: un balanç (1992-1997)

En el presente artículo se realiza un balance, desde la perspectiva que otorgan los cinco años de su implantación, de los aspectos tanto positivos como negativos que han comportado los nuevos pianes de estudio de los seis títulos de magisterio. Se pone de relieve una serie de problemas que inciden tanto en el diseño de los planes como en su aplicación práctica, tales como la indefinición del perfil de maestro de cada título, el desequilibrio en algunos itinerarios curriculares, la infrautilización de la libre elección, la concentración de la demanda en las optativas, etc. También se destaca los aspectos positivos que se ha podido apreciar. Entre otros, se constata una mayor adecuación a las salidas profesionales, el nuevo diseño del Practicum y el gran potencial que la optatividad y la libre elección suponen para el alumnado que sepa utilizar los recursos que se ofrecen en este sentido.

L'aplicació dels nous plans d'estudi a l'escola de formació de professorat de la UB: un balanç (1992-1997)

En el presente artículo se realiza un balance, desde la perspectiva que otorgan los cinco años de su implantación, de los aspectos tanto positivos como negativos que han comportado los nuevos pianes de estudio de los seis títulos de magisterio. Se pone de relieve una serie de problemas que inciden tanto en el diseño de los planes como en su aplicación práctica, tales como la indefinición del perfil de maestro de cada título, el desequilibrio en algunos itinerarios curriculares, la infrautilización de la libre elección, la concentración de la demanda en las optativas, etc. También se destaca los aspectos positivos que se ha podido apreciar. Entre otros, se constata una mayor adecuación a las salidas profesionales, el nuevo diseño del Practicum y el gran potencial que la optatividad y la libre elección suponen para el alumnado que sepa utilizar los recursos que se ofrecen en este sentido.

Els Plans Individualitzats en les regulacions del Departament d’Educació de juny de 2008. Aplicació d’enfocaments multidimensionals en la seva elaboració

Recentment, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha publicat regulacions sobre els plans individuals per als alumnes considerats més vulnerables. Se n’han determinat els components i les condicions que s’han de donar per al seu inici. Aquest article considera la possibilitat de desenvolupar aquests plans individuals a partir d’enfocaments multidimensionals d’atenció a les necessitats singulars de l’alumnat de les escoles ordinàries, i presenta algunes propostes per abordar aquests procediments des de les perspectives relacionades amb els Plans Educatius Individualitzats en contextos diferents.

La importància de l’operativitat dels plans d’autoprotecció

Els ciutadans i ciutadanes tenen dreta ésser informats dels riscs col·lectius greus que els poden afectar i de les mesures públiques per a afrontar-los. Les persones que es poden veure afectades per situacions de risc greu han de rebre informaciói instruccions de manera àmplia, precisa i eficaçsobre les mesures de seguretat a prendre i la conducta a seguir en cas d'emergència.

L’impacte social dels plans i dels projectes territorials. El cas de Catalunya

L’article analitza l’impacte social dels plans i dels projectes territorials entès com la percepció que una societat local té de les conseqüències que comportarà una intervenció determinada sobre el territori. La configuració d’un quart poder territorial format per moviments socials i la crisi del sistema de representació ciutadana han refermat la importància de l’impacte social, el qual té una incidència notable en les intervencions que afecten el territori, i això en provoca ben sovint la paralització o la modificació. Calen mecanismes per incorporar l’impacte social des que es comença a plantejar un projecte per evitar situacions d’estancament, per estudiar alternatives més òptimes i per reconèixer els valors territorials tal com són percebuts per la societat local

Aplicatiu web per a la confecció de plans de seguretat i salut en obres de construcció

Web application for redact health and safety plans in works. The application includes a manager of users, a manager for payment and the process for doing plans. It defines two kind of users: freemium and payment users. The firsts can do two plans in a year and the seconds doesn't have this limitation and besides they have editing tools.

La Inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials. Accés al currículum ordinari a través dels Plans Individualitzats. Traducció i adaptació de l’SPOT (instrument per analitzar els PIs).

Actualment, és cada vegada més present en la nostra societat la paraula inclusió i més concretament en el nostre àmbit educatiu, el concepte d’educació inclusiva. Aquest treball pretén presentar una eina adaptada i traduïda al català anomenada Student Program Observation Tools, la qual serveix per fer un anàlisi d’una de les mesures d’atenció a la diversitat: els Plans Individualitzats, per tal de millorar-ne el contingut i ésser una ajuda per a les escoles però també perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin tenir accés al currículum ordinari com la resta dels seus companys de classe.

Creació d'un sistema d'informació i una aplicació web per la visualització i consulta dels plans de Protecció Civil

En aquest document es mostra el treball realitzat com a projecte final del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El projecte final s'ha realitzat per i amb la col•laboració de la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu del projecte ha estat l'elaboració d'un sistema d'informació geogràfica de la Direcció General de Protecció Civil i un visualitzador sobre plataforma web que permetrà que els diferents tècnics puguin consultar i visualitzar els diferents plans de Protecció Civil. Es descriuen les fases de definició del projecte, disseny i implementació del sistema d'informació, i disseny i desenvolupament de l'aplicació web. Finalment es mostren els resultats obtinguts amb l'aplicació web i unes conclusions finals dels objectius i coneixements assolits amb el treball de projecte final de màster.

La gestió del regadiu a Catalunya: plans, actors i reptes de futur

Irrigation has traditionally constituted one of the most characteristic and emblematic agricultural mosaics of the Mediterranean as a key factor of socio-economic dynamism of the territorial matrix. In recent years there has been an important scientific, intellectual and social environment mobilization around water uses and, in particular, around the main socio-economic use of resource: irrigation, which is undergoing an intense and accelerated transformation process. Thus, in parallel with the decline of traditional irrigation systems, located in areas with natural availability of water, fertile soil and appropriate topographic conditions, the socio-economic changes in the last decade have stimulated the appearance of new irrigated areas with environmental, social and economic disparate characteristics. As a result, the irrigation management model has been conditioned to respond to the new parameters of water scarcity and resource efficiency. In addition, policies and actors have evolved over time as a consequence of disparate priorities –and often conflicting– in terms of irrigation, making necessary the gear of different discourses. In this context, the Model of social commitment of irrigation proposed by the Institutional and Social Innovations in Irrigation Mediterranean Management (ISIIMM) can become a starting example