Archivando la Web, el proyecto Padicat (Patrimonio Digital de Cataluña)

Desde 1996 varios países han llevado a cabo estrategias para garantizar el acceso permanente a la producción digital propia: las páginas web y el resto de recursos digitales publicados en internet. Estas estrategias están orientadas a asegurar en la medida de las posibilidades tecnológicas actuales a la adecuación del ciclo documental clásico a las páginas web: la compilación, el procesamiento, la preservación y el acceso permanente a la producción digital. Las bibliotecas nacionales han sido a menudo impulsoras de estas acciones y en el caso español, la Biblioteca de Catalunya (BC) ha puesto en marcha el proyecto Padicat (Patrimonio Digital de Cataluña), dedicado al archivo de la web catalana. Este artículo presenta el proyecto Padicat.

Laboratorio virtual de software libre para bibliotecas

La elección de un programa de gestión de bibliotecas se ve afectada muchas veces por una serie de condiciones sociales, económicas y políticas que hacen que la elección no sea la más adecuada para las necesidades, características y funciones de la biblioteca. El software libre está siendo una de las soluciones más optadas, por sus libertades de copia, modificación y distribución, además de la libertad de licencias y las posibilidades de interoperación con otras aplicaciones. Esta nueva tendencia hacia el software libre en bibliotecas se refleja también en los estudios de biblioteconomía y documentación, en los que desde diferentes asignaturas se aportan conocimientos sobre programas de automatización, de gestión de repositorios, incluso del sistema operativo Linux/GNU, entre otros. Esta combinación entre las necesidades de los centros y la tendencia al uso de software libre, es la que un grupo de profesores de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona) y estudiantes, miembros del Grup de Treball sobre Programari Lliure per als Professionals de la Informació (Cobdc), han querido aportar a la comunidad profesional, creando un laboratorio virtual para el uso de software libre de aplicación en bibliotecas.

Measuring researchers' use of scholarly information through social bookmarking data: a case study of BibSonomy

This paper explores the possibility of using data from social bookmarking services to measure the use of information by academic researchers. Social bookmarking data can be used to augment participative methods (e.g. interviews and surveys) and other, non-participative methods (e.g. citation analysis and transaction logs) to measure the use of scholarly information. We use BibSonomy, a free resource-sharing system, as a case study. Results show that published journal articles are by far the most popular type of source bookmarked, followed by conference proceedings and books. Commercial journal publisher platforms are the most popular type of information resource bookmarked, followed by websites, records in databases and digital repositories. Usage of open access information resources is low in comparison with toll access journals. In the case of open access repositories, there is a marked preference for the use of subject-based repositories over institutional repositories. The results are consistent with those observed in related studies based on surveys and citation analysis, confirming the possible use of bookmarking data in studies of information behaviour in academic settings. The main advantages of using social bookmarking data are that is an unobtrusive approach, it captures the reading habits of researchers who are not necessarily authors, and data are readily available. The main limitation is that a significant amount of human resources is required in cleaning and standardizing the data.

IEEE LOM is not an option. Lessons to learn

Although some projects and most LMS still rely on IEEE LOM, this standard is not yet an option. We suggest some lessons to learn.

La Recerca en obert al Dipòsit Digital de la UB

Comunicació presentada a: II Setmana Internacional de l'Accés Obert a la Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona, del 18 al 22 d'octubre de 2010

Difondre la recerca a través de repositoris oberts

Comunicació presentada a: II Setmana Internacional de l'Accés Obert a la Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona, el 19 d'octubre de 2010

Repositoris Institucionals. El cas de la Universitat de Barcelona

Descripció de les polítiques, materials, usuaris, selecció i introducció de documents, documents associats i difusió del Dipòsit Digital de la UB

Producció científica / institucional i fons patrimonials als repositoris de la UB

Manual del curs de formació del PAS UB, 2011

Repositorios digitales en medicina: Fortalezas, oportunidades, retos y amenazas

Comunicació presentada a "XII Jornadas de Información y Documentación en Ciencias de la Salud". Saragossa, 24, 25 i 26 d'octubre de 2007

Captant la recerca: interconnexió entre el repositori institucional (Dipòsit Digital UB) i el Gestor de RECerca (GREC)

Comunicació presentada al 2n Espai CBUC d'intercanvi de coneixements i experiències, Barcelona 3-5 de marzo de 2010

Gestión de derechos de propiedad intelectual en el repositorio institucional y en las colecciones digitales de la Universitat de Barcelona.

comunicacció presentada a: "IX Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales: Investigación, innovación e información: tendencias en los sistemas digitales de gestión de la producción científica". Salamanca 1 y 2 de octubre de 2009

El acceso abierto al conocimiento científico

[cat] En aquest document es descriuen i s'analitzen els conceptes fonamentals relacionats amb l'accés obert al coneixement científic. En primer lloc, es presenta una breu història dels drets d'autor i del copyright (tots esl drets reservats) fins avui. Avui la digitalització ha donat pas a un nou model de llicències copyleft (alguns drets reservats). S'ofereixen respostes a les preguntes més freqüents sobre l'aplicació dels drets d'autor en e l'àmbit acadèmic i la investigació. Es presenten dos models de llicències copyleft: Creative Commons i les llicències d'Universitat (Harvard). A través de diferents declaracions (Budapest, Bethesda i Berlín) es defineixen els principis i acords internacionals en matèria d'accés obert a la comunitat científica i acadèmica en la darrera dècada. Finalment, es defineix el concepte d'"Educació OOberta" i es descriu el paper dels Repositoris Institucionals en l'enmagatzament i difusió del coneixement científic i acadèmic.

Projecte de creació d'un repositori institucional per a la gestió de la producció acadèmica : El cas de TSI-Turisme Sant Ignasi

Aquesta investigació pretén servir d'orientació per a totes aquelles institucions que tinguin la intenció d'implementar un repositori com a eina per allotjar, organitzar, difondre i preservar la producció acadèmica generada pels seus professors i/o investigadors. A partir d'una necessitat real donada a TSI-Turisme Sant Ignasi, s'examinen diferents iniciatives per conèixer la situació actual i les tendències, tant nacionals com internacionals, pel que fa a aquest tipus de repositoris, que ens ajudin a establir uns criteris clars per definir el nostre propi model de repositori.

El siguiente paso en el desarrollo de los repositorios: integración con la infraestructura institucional de gestión de la información científica

Dídac Martínez, Director de l'Àrea de Serveis Universitaris de la UPC, va esmentar en la seva introducció una sèrie de 10 prioritats per aldesenvolupament dels dipòsits institucionals, de les quals la desena era la integració dels repositoris en la infraestructura institucional de gestió de la informació científica. A més de citar diverses iniciatives de integració en aquest sentit -tant per investigació com per a continguts docents- a la Universitat Politècnica de Catalunya, la presentació va esmentar NARCIS com a model, un sistema CRIS d'àmbit nacional desenvolupat a Holanda per una sèrie d'universitats (que comparteixen Metis com a sistema CRIS institucional), NWO i el KNAW.