159 resultados para Inglaterra História 1970
Resumo:
Shi analitza la deducci terica i la contrastaci experimental originals de la dispersi electr-electr (dispersi Mller, 1932), amb lobjectiu desbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de lelectrodinmica quntica. Shi mostra que Christian Mller (1904-1980) va deduir la frmula que du el seu nom mitjanant la noci de correspondncia, evitant aix els problemes que plantejava una incipient teoria quntica de camps. La frmula noms va assolir el seu estatus actual daplicaci paradigmtica de lelectrodinmica quntica desprs de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a travs del procs de renormalitzaci. El treball aclareix daquesta manera un episodi clau en el desenvolupament duna de les teories fonamentals de la fsica del segle XX.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball ha estat donar pautes de reflexi sobre la crisi i el moment econmic actual. Es volia valorar si era certa la idea que la situaci econmica dels nostres dies t certs parallelismes amb la crisi que va patir el mn occidental el 1929. Per tal destablir la veracitat de la hiptesi plantejada es va dissenyar un model dinvestigaci basat en les entrevistes i en el recull i buidatge darticles de premsa relacionats amb el tema, durant un perode de temps no gaire extens, perode que correspon als tres mesos a partir dels quals sevidencia la situaci de crisi. Al mateix temps era interessant copsar lopini de dos grans mestres en lestudi de leconomia del nostre pas, el Dr. Fabi Estap i el Dr. Anton Costas, mestre i deixeble respectivament.. Sense esperar massa sorpreses, la crisi actual presenta molts punts de similitud amb el procs inciat lany 1929. Ambds esdeveniments econmics tenen molts punts de connexi i les mesures proposades per solucionar o per palliar les conseqncies sn tamb similars. En tots dos casos la figura de leconomista britnic John Maynard Keynes s cabdal per part dels diversos governs a lhora de reconduir i adrear la situaci econmica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures ms influents al llarg de la histria dsia i Europa, prenent com a element bsic les seves llenges: el xins, langls i el llat. Ara b, la comparaci lingstica entre elles noms t veritable inters si es cerca all com sobretot semntica i sintcticament, posat que d'entrada, visual i fonticament, qualsevol prof pot observar-ne prou diferncies. Aquestes caracterstiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aqu s, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser hum. Els continguts s'estructuren mitjanant l's d'un mtode inductiu com a regla danlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducci terica de lingstica, absolutament necessria per a un estudi comparatiu de gramtica. Una vegada concls el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen sn comuns i el canvi, quan es dna, afecta la forma i est relacionat amb les regles de la lgica: aquests casos, doncs, no fan sin confirmar la tesi, ja que esperar una equivalncia total seria no noms ingenu, sin gens natural ni realista. L'anhel del traductor s arribar a expressar, precisament, aquest univers.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball t com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artstics i decoratius, com en lanlisi de levoluci patrimonial i ls social de ledifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca sha analitzat, per una banda, el procs de transformaci de ledifici des de lany 1749 i els elements artstics que encara shi conserven com pintures neoclssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases ms emblemtiques del Carrer Major de la Selva. Daltra banda, sha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, nhan tingut la propietat i el paper que aquestes famlies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famlies i al Sindicat Agrcola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb crrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrcola i a partir de textos de Puig i Ferreter sha pogut descriure lambient que s'hi vivia i les activitats que shi duien a terme. Alhora, el fet danalitzar les diferents funcions que ledifici ha tingut al llarg daquests anys (residncia familiar, corredoria de comer, premsa doli, seu del Centre Republic o del Sindicat Agrcola) ha perms explicar la histria de la vila de la Selva a partir de la daquest edifici.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball t per objectiu plantejar el disseny duna depuradora ecolgica i un petit bosc de ribera amb la finalitat de divulgar i reivindicar el paper crucial que juguen les zones humides en el gran ecosistema de la Terra. Davant limminent esgotament de les principals energies fssils i la manca de recursos tant bsics com laigua, es pretn insistir en els molts avantatges dimportar la capacitat depuradora de les zones humides com a tecnologia alternativa per tractar aiges residuals industrials, agrcoles i urbanes, amb una despesa energtica prcticament nulla i uns beneficis ecolgics, econmics i de cost de la oportunitat ms que evidents. El reciclatge daiges residuals es presenta com un dels reptes ms importants de les societats actuals. La denominada fitodepuraci aprofita el poder refinador de la vegetaci present en les zones humides per reduir o eliminar contaminants de laigua mitjanant una srie de complexos processos biolgics i fisicoqumics que la natura, en la seva dinmica perfecte, ha dissenyat durant 4500 milions d anys. I s en base a aquestes qualitats depuradores daquests ecosistemes aqutics que sorgeix la figura de laiguamoll artificial.
Resumo:
El objetivo principal del estudio ha sido responder a la cuestin sobre los marcos cognitivos e institucionales que soportan las Polticas Penitenciarias de Dinamarca, Francia, Reino Unido y Gales, y Canad. Se presentan pautas de comparacin, analizando los discursos presentes de fuentes directas e indirectas.
Resumo:
Sir Robert Moray (1608/9-1673) fue un soldado, cortesano y "hombre de ciencia" escocs, que estuvo en el exilio durante el perodo de Oliver Cromwell. Poco despus de su regreso a Inglaterra en 1660 y gracias en gran medida a su amistad con Carlos II, aparece vinculado al grupo que formar la Royal Society de Londres y ser nombrado el primer presidente de la institucin durante los primeros meses. Moray ha sido reconocido como una figura imprescindible para entender la consolidacin de la Royal Society. Establece, adems, una correspondencia muy importante con Christiaan Huygens, en donde aparecen tratados temas de gran relevancia en la dcada de 1660, tales como la determinacin de la longitud en el mar mediante el uso del reloj de pndulo y la construccin y experimentacin con la mquina neumtica (emblema del proyecto experimental de Robert Boyle). En esta correspondencia aparecen reflejadas, as mismo, las tensiones sobre los problemas de prioridad en diferentes reas de conocimiento. Una de estas agrias polmicas es la que enfrenta a James Gregory y a Huygens, que acabar con la relacin epistolar entre Moray y el sabio holands.
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
Desde que en los aos 70 del siglo XX la cuestin de los archivos de empresa comenzara a tomar forma en Espaa, varios han sido las empresas que han organizado su documentacin y diversos los estudios que han tratado este tema. Aunque de manera mucho ms tarda que otros pases que presentan una muy superior tradicin en este aspecto, tales como Alemania, Inglaterra, Francia, Italia o los Estados Unidos. En Espaa la organizacin de estos archivos empresariales como centros de investigacin histrica an es escasa, y si analizamos los casos existentes comprobaremos que es una prctica que se circunscribe nicamente a empresas de gran tamao localizadas en sectores determinados, tales como el pblico, bancario, minero-metalrgico, energtico, ferroviario, naval, algo del sector alimentario (tabacos, bodegas vincolas jerezanas), etc.
Resumo:
El present projecte pretn donar una visi de la situaci actual de la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi ms exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespcie, que segons el registre fssil es present a Catalunya des del neoltic, troba actualment espais com la Serra del Montsant, lAlbera, el delta de lEbre o el Masss de Garraf, hbitats potencials per al seu desenvolupament. En el cas del Garraf, dels resultats obtinguts, cal destacar lalt grau de desconeixena que els visitants del Parc tenen sobre la tortuga mediterrnia, i es per aix, que cal portar a terme un programa deducaci ambiental, amb efectes tamb de reduir el nmero despolis dexemplars, que sestima en 4 exemplars a lany. Altres factors com els incendis o les depredacions tamb sn factors importants en el declivi de les poblacions.
Resumo:
This research paper seeks to bring into view the present-day situation of Native-American narrative in English. It is divided into four chapters. The first deals with the emergence of what we might call a Native-American narrative style and its evolution from 1900 up until its particularly forceful expression in 1968 with the appearance of N. Scott Momadays novel House Made of Dawn. To trace this evolution, we follow the chronology set forth by Paula Gunn Allen in her anthology Voice of the Turtle: American Indian Literature 1900-1970. In the second chapter we hear various voices from contemporary Native-American literary production as we follow Simon J. Ortizs anthology Speaking for the Generations: Native Writers on Writing. Noteworthy among these are Leslie Marmon Silko and Gloria Bird, alongside new voices such as those of Esther G. Belin and Daniel David Moses, and closing with Guatemalan-Mayan Victor D. Montejo, exiled in the United States. These writers contributions gravitate around two fundamental notions: the interdependence between human beings and the surrounding landscape, and the struggle for survival, which of necessity involves the deconstruction of the (post-)colonial subject. The third chapter deals with an anthology of short stories and poems by present-day Native-American women writers, edited by Joy Harjo and Gloria Bird and entitled Reinventing the Enemys Language: Contemporary Native Womens Writings of North America. It too exemplifies personal and cultural reaffirmation on a landscape rich in ancestral elements, but also where ones own voice takes shape in the language which, historically, is that of the enemy. In the final chapter we see how translation studies provide a critical perspective and fruitful reflection on the literary production of Native-American translative cultures, where a wide range of writers struggle to bring about the affirmative deconstruction of the colonialised subject. Thus there comes a turnaround in the function of the enemys language, giving rise also to the question of cultural incommensurability.
Resumo:
Introducci: Estudiar la histria natural de la malaltia arterial perifrica. Pacients i mtode: Registre observacional, multicntric, prospectiu de pacients amb malaltia arterial perifrica (FRENA) Resultats: Es registren 1205 pacients, 604 grau IIa de Fontaine; 336 grau IIb; 121 grau III i 144 grau IV. Durant el seguiment, 172 desenvolupen episodis isqumics i 83 moren. En lanlisi multivariant pacients amb altres patologies, estadis III-IV, PAS&130mmHg i anticoagulats tenen risc de mort augmentat. Conclusions: Quan avana la malaltia augmenten episodis isqumics i mortalitat. En lestadi IIa, la incidncia disqumia crtica s com la dinfart de miocardi o dictus. Els pacients amb PAS &130mmHg tenen 3 vegades ms risc de morir.
Resumo:
En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gesti del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els mbits que conformen la gesti patrimonial: la difusi, la conservaci, la gesti d'equipaments, la restauraci, la investigaci... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creaci d'una pgina de recursos virtuals per a la gesti del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experincies en l'mbit virtual d'arreu del mn -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gesti patrimonial i als estudiants d'aquest mbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anlisi crtica i comentari dels recursos seleccionats.
