Evolució, justificacions i propostes de la gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià (1850-1980). La irrigació com a protagonista

Als darrers 150 anys, les grans infraestructures hidràuliques, per acció o per omissió, han jugat un paper destacat però força desconegut a les conques hidrogràfiques gironines de la Muga i del Fluvià. Així, s’efectua, a continuació, una reconstrucció retrospectiva i comparada de les propostes de gran obra hidràulica (embassaments, canals complementaris...) que, en aquest període, han estat ideades i en el seu cas executades, a ambdues conques. S’atorgarà una atenció especial a les justificacions, finalitats, discursos i agents socials que han inspirat la seva concepció i les causes que han conduït al seu èxit o al seu fracàs. Tot plegat es contextualitza dins dels plans, les polítiques i la legislació hidràulica estatals. Aquí s’afegirà la influència del proper riu Ter, a partir de la dècada de 1950-59, des del moment en què es decideix l’abastament parcial amb els seus cabals a Barcelona i a la seva zona d’influència

Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (the Maresme County, 1850-2005)

[cat] Utilitzem un conjunt de mètriques del paisatge per estudiar l'evolució a llarg termini seguida en una típica zona costanera del Mediterrani des de 1850 fins a 2005, que mostren una greu deterioració del medi ambient entre 1950 i 2005. Les principals forces motores d'aquesta degradació del paisatge han estat el creixement urbà experimentat a les antigues zones agrícoles situades a les planes litorals, juntament amb l'abandonament i la reforestació dels vessants dels pujols interceptats per àrees residencials de baixa densitat, carreteres i altres infraestructures lineals. Duem a terme una anàlisi estadística de redundància (RDA) amb la finalitat d'identificar els que considerem com alguns agents rectors socioeconòmics i polítics d'última instància d'aquests impactes ambientals. Els resultats confirmen les nostres hipòtesis interpretatives, que són que: 1) els canvis en les cobertes i usos del sòl determinen canvis en les propietats dels paisatge, tant estructurals com funcionals; 2) aquests canvis no es produeixen per atzar, sinó que estan relacionats amb factors geogràfics i forces socioeconòmiques i polítiques.

Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (the Maresme County, 1850-2005)

[cat] Utilitzem un conjunt de mètriques del paisatge per estudiar l'evolució a llarg termini seguida en una típica zona costanera del Mediterrani des de 1850 fins a 2005, que mostren una greu deterioració del medi ambient entre 1950 i 2005. Les principals forces motores d'aquesta degradació del paisatge han estat el creixement urbà experimentat a les antigues zones agrícoles situades a les planes litorals, juntament amb l'abandonament i la reforestació dels vessants dels pujols interceptats per àrees residencials de baixa densitat, carreteres i altres infraestructures lineals. Duem a terme una anàlisi estadística de redundància (RDA) amb la finalitat d'identificar els que considerem com alguns agents rectors socioeconòmics i polítics d'última instància d'aquests impactes ambientals. Els resultats confirmen les nostres hipòtesis interpretatives, que són que: 1) els canvis en les cobertes i usos del sòl determinen canvis en les propietats dels paisatge, tant estructurals com funcionals; 2) aquests canvis no es produeixen per atzar, sinó que estan relacionats amb factors geogràfics i forces socioeconòmiques i polítiques.

Railroad Impact in Backward Economies: Spain, 1850-1913

This article reassesses the economic impact of Spanish railroads in 1850-1913, which has been usually considered to be substantially higher than in the most developed countries on the basis of the social saving methodology. The application of growth accounting techniques shows, by contrast, that the direct contribution of railroads to economic growth was lower in Spain than in the UK, mainly due to the low importance that railroad transport had within Spanish GDP before 1913.

Sistemas agrarios sustentables y transiciones en el metabolismo agrario: desigualdad social, cambios institucionales y transformaciones del paisaje en Catalunya (1850-2010)

How did farmers maintain soil fertility as they cultivated the same land over decades and centuries? How did they transfer energy and nutrients (nitrogen, potassium, phosphorous) across the landscape to fertilize crops? How did farmers structure landscapes (field, pasture, woodland) to sustain communities, ensure long-term productivity, and produce profits? We summarize in this article the results of the ongoing research on the last stage of organic agriculture in Catalonia carried out by our project. We also outline the forthcoming steps to continue our research.

Infrastructure Investment and Spanish Economic Growth, 1850-1935

This paper analyzes the impact of infrastructure investment on Spanish economic growth between 1850 and 1935. Using new infrastructure data and VAR techniques, this paper shows that the growth impact of local-scope infrastructure investment was positive, but returns to investment in large nation-wide networks were not significantly different from zero. Two complementary explanations are suggested for the last result. On the one hand, public intervention and the application of non-efficiency investment criteria were very intense in large network construction. On the other hand, returns to new investment in large networks might have decreased dramatically once the basic links were constructed.

Estanislao Reynals i Rabassa: la reacció catalana al Projecte de Codi Civil de 1851. La qüestió de la llibertat de testar

En ple procés de codificació del dret civil de Catalunya, pot semblar quelcom romàntic analitzar com es visqué al Principat un altre moviment co- dificador: el del segle XIX. És clar que aquest darrer tenia un caràcter que no s"assembla en res a l"actual, tret de la mateixa voluntat de codificar. Es va tractar aleshores d"unificar i sistematitzar el dret civil d"Espanya, en resposta a una tendència generalitzada que s"havia estès a bona part d"Europa. Es tracta, ara, de codificar el dret civil de Catalunya en exercici d"una competència legislativa constitucionalment i estatutàriament reconeguda. Malgrat aquesta diferent significació, o potser per això, sentim un agradable sentimentalisme en mirar enrere. L"objecte del nostre comentari se centra, només, en l"intent de codificació de mitjan segle XIX: en l"anomenat Projecte de Codi civil de 1851. A Catalunya, el dit Projecte va despertar reaccions apassionades, quasi totes desfavorables al text codificat i no tant pel fet de voler codificar el dret civil, sinó pel caire castellanitzant del seu contingut, que negava tota vigència als altres drets territorials. Alhora, l"anàlisi que es proposa es redueix a la regulació projectada de la llegítima. I la resposta que va merèixer des de Catalunya s"esbossà de la mà d"un jurista autoritzat de l"època: Estanislao Reynals i Rabassa. Esdevé un més entre una gran munió de personatges vuitcentistes, tots ells intel·lectuals, que apareixen aquí i allà, en el decurs d"esdeveniments literaris, acadèmics, polítics, etc., i que permeten identificar una reacció prou sentida en contra dels elements revulsius dels trets de la identitat catalana.

Hydrological evidence for a North Atlantic oscillation during the Little Ice Age outside its range observed since 1850.

An annual-resolved precipitation reconstruction for the last 800 yr in Southern Spain has been performed using stable carbon isotope (δ13C) of Pinus nigra tree rings. The reconstruction exhibits high- to low-frequency variability and distinguishes a Little Ice Age (LIA, AD 13501850) characterized by lower averaged rainfall than both in the transition from the Medieval Climate Anomaly to the LIA and in the 20th century. The driest conditions are recorded during the Maunder solar Minimum (mid 17thearly 18th centuries), in good agreement with the Spanish documentary archive. Similar linkage between solar activity (maximum/minimum) and precipitation (increase/decrease) is observed throughout the entire LIA. Additionally, the relationship between the hydrological pattern in the Iberian Peninsula and Morocco during the LIA suggests different spatial distribution of precipitation in the south-eastern sector of the North Atlantic region such as it is known currently. Whereas in the instrumental record the precipitation evolves similarly in both regions and opposite to the North Atlantic oscillation (NAO) index, the coldest periods of the LIA shows a contrasting pattern with drier conditions in the South of Spain and wetter in Northern Africa. We suggest an extreme negative NAO conditions, accompanied by a southward excursion of the winter rainfall band beyond that observed in the last century, can explain this contrast. The sustained NAO conditions could have been triggered by solar minima and higher volcanic activity during the LIA.

The long run development of Chile and the Natural Resources curse. Linkages, policy and growth, 1850-1950

This chapter analyses the effects of Natural Resources on the Chilean economy in the long run -1850-1950-. Specifically, the authors focus their attention on the mining cycles -nitrates and copper- and their impact on the mining activity. We also compare it with the evolution of the industry and whole economy, and how this has affected the economic growth of the country. In that sense, the industrial performance in Chile at the end of the 19th century until the Great Depression is still under debate. The optimistic view of Kirsch -1977- forehead the pessimistic view of Lagos -1966- and Palma -1979-. The new data and its analyses shows a neutral effect of the Natural Resources in the industrial development.

Presence of the Nearctic Water Boatman Trichocorixa Verticalis Verticalis (Fieber, 1851) (Heteroptera, Corixidae) in the algarve region (S Portugal)

This paper describes the presence of the nearctic water boatman Trichocorixa verticalis verticalis in southern Portugal. This species has been cited recently for the first time in Europe from individuals captured in southern Spain. This species, native to Atlantic coast of America, has also been cited from New Caledonia and South Africa, and has been found in the open sea. Two kinds of introduction are reported for this species: involuntary introduction with exotic fish, and passive dispersion through marine currents and severe storms. The possibility of this kind of introduction in Europe is discussed

La desigualdad en el consumo familiar. Diferencias de género en la España contemporánea (1850-1930)

In the last few years, Economic Theory has revised two basic ideas around the economics of the household: that family income is the result of the individual income of each of its members (income pooling), and that all family members living in the household have equal access to its resources. Unequal access to family resources (among women and men, on the one hand, and among the elderly, adults and children, on the other), is now understood as an input (for instance, that women eat less food and of worst quality than men), and as an output (for instance that women have poorer health, higher epidemic mortality, or are less tall than men as a result, among other things, of having received less food and poorer medical care, and/or of a heavier workload). Despite the fact that inequality in intra‐family consumption has become the center of attention in academic and international agencies, it can still not be found in the agenda of Economic History. In this paper we look at some of the resources consumed by Spanish families in the 19th century: food, alcoholic beverages, clothes and shoes. Medical topographies, our main source, suggest that unequal access to family resources among household members had a strong impact on their health and wellbeing.

Espacios olvidados, lugares diferenciados: transformación social del espacio urbano en Bogotá (1850- 1880) = Forgotten Spaces, distinct places: Social transformation of urban space in Bogotá (1850-1880)

The purpose of this article is linked to some forms of recovery of social and urban spaces fallen into oblivion that are evident in the social transformation of urban space in Bogotá between 1850 and 1880.The following paper presents the preliminary results of the research entitled practices and social uses of water in Bogotá (1850-1888). The text links in first discussions about the understanding of the city as a drawing in space, moving to describe, the growth of the city, integrating its historical, social and cultural structuring