110 resultados para História moderna Séc. XX
Resumo:
El treball analitza la historiografia existent sobre les institucions hospitalries com a espai de medicalitzaci des de la segona meitat del s. XX. La finalitat s estudiar de quina manera diverses tendncies historiogrfiques han percebut lhospital com a espai de creaci i difusi de coneixement cientfic. S'ha atorgat particular inters a les visions sobre el seu rol en la transformaci de la medicina occidental i tamb als factors aliens a la medicina que, segons alguns historiadors, han, valgui la paradoxa, contribut a transformar lhospital en una instituci mdica.
Resumo:
The spread of milk consumption was a significant change in the diet of Europeans, however it is one that has not been greatly studied with regard to the populations of Mediterranean Europe. In this article we shall analyse the ain circumstances that conditioned that process in Catalonia between the middle of the 19th century and 1936. In our study we shall argue that the consumption of milk in this area was only relevant in the 19th century in situations of illness or old age, and that it subsequently increased and acquired a new significance as a result of various factors. In particular, we shall emphasise: (a) the scientific advances in microbiology and nutrition, (b) the activities carried out by doctors and various public institutions to promote the consumption of fresh milk, and (c) the technological innovations in the milk producing sector. In Appendix 1 we show two maps representing the main territorial references that we shall mention.
Resumo:
En la presente investigacin estudiamos cuales han sido los temas y debates que se han generado en Espaa alrededor del problema de la distribucin del agua. Empezaremos nuestro relato con la aparicin del primer proyecto hidrolgico a finales del siglo XIX hasta la era de Franco, una poca que podemos caracterizar como la de los grandes planes hidrolgicos pensados para fomentar la expansin del regado. Queremos ver cmo ha cambiado la dinmica del abordaje de estos temas, cules han sido los debates que han generado y cules los actores implicados en los mismos, prestando especial atencin al papel de los expertos.
Resumo:
Dins del desenvolupament de la tesi Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer durant el franquisme a lrea de Barcelona, aquesta recerca ha tractat d'omplir un buit a les investigacions sobre l'actuaci de les dones contra el franquisme, interrelacionant la seva participaci en protestes laborals i al moviment obrer, especialment a Comissions Obreres (CCOO). Per portar a terme la investigaci, s'ha consultat documentaci procedent de les organitzacions antifranquistes, de la policia i del Sindicat Vertical franquista, a part d'entrevistes a dones que van participar a la conflictivitat laboral i al moviment obrer durant el franquisme. S'ha iniciat la redacci de la tesi doctoral, que es presentar el 2008. A partir de les fonts estudiades s'ha pogut constatar la importncia de la participaci de les dones a les protestes laborals entre 1946 i 1956, amb un escs paper de les organitzacions antifranquistes. Posteriorment, la presncia de dones a les protestes laborals va disminuir. A ms, inicialment van estar poc presents a les CCOO. A partir de 1969 el nombre de dones militants a CCOO va augmentar, al igual que la proporci de dones implicades a la conflictivitat laboral. No obstant aix, van ser escasses les dones a les estructures organitzatives de CCOO i les reivindicacions prpies de les treballadores rarament van estar presents a les plataformes reivindicatives durant el franquisme.
Resumo:
Des de que comen aquest projecte, el grup de recerca ha intentat aprofundir el coneixement de la Catalunya de la Guerra del Francs (1808 -1814) a partir duna ptica britnica. El grup pretenia aix desenvolupar la relaci que es va establir entre els catalans i els britnics al llarg de tota la guerra, des dels primers contactes permesos per la presncia de la flota britnica en la costa catalana fins a la intervenci de forces britniques en territori catal. Daquesta manera, i primerament, el grup inici la consulta de les bases de dades i catlegs catalans i britnics per a completar el nostre llistat de referncies arxivstiques i bibliogrfiques. El segon pas van sser les tres estades dinvestigaci que entre el 2006 i el 2007 es van fer a Anglaterra, principalment a Londres. La investigaci es realitz a la British Library, al Institute of Historical Research of the School of Advanced Studies de la University of London, al National Maritime Museum i als National Archives of the United Kingdom. A continuaci, el grup analitz la informaci recollida de la lectura de fonts primries i bibliogrfiques en aquests centres de recerca. Finalment, el grup creu que la intensa relaci que es va establir entre les dues parts, reflecteix la importncia que les autoritats britniques van donar a Catalunya, i que el seu allament amb el centre poltic del bndol patriota va permetre que desenvolups les seves prpies dinmiques i cronologies, encara que sintegraven en el desenvolupament general de la guerra.
Resumo:
El present treball es centra en la relaci entre Max Reger i Karl Straube i les seves conseqncies interpretatives, tot vinculant-la amb els corrents socials, est tics i musicals de tot el segle XIX i principis del segle XX. S'avalua el rellevament de la col laboraci entre compositor i organista, recorrent a expressions i reflexions dels propis protagonistes i de persones properes a ambd s. La metodologia es basa en l'an lisi i la comparaci de materials editats i aut grafs, manuscrits, cartes, i enregistraments amb la finalitat d'aclarir una relaci humana, professional i musical de gran envergadura per la hist ria de l'orgue a Alemanya.
Resumo:
Presentaci del dossier 'Agravios y reclamaciones: La imparticin de la justicia en Amrica, siglos XVI-XX' publicat al volum 66, nmero 1 de la revista 'Anuario de Estudios Americacanos"
Resumo:
En aquest estudi es pretn analitzar la composici social i ideolgica dels quatre consistoris municipals que es van formar a la ciutat de Lleida al Trienni Liberal. A l'inici d'aquesta nova etapa histrica ja es va comprovar com els individus (sobretot nobles) que van controlar l'Ajuntament de Lleida al sexenni absolutista posterior a la Guerra del Francs van perdurar, per tant, no es produir cap revoluci. Tot i que poc a poc aquests elements ms absolutistes i com a mxim ms identificats amb el liberalisme ms moderat i proper al tradicionalisme van anant deixant pas a una nova classe dirigent poltica procedent dels sectors socials ms dinmics (professions liberals i activitats comercials), la qual va fer-se amb el consistori lleidat a l'any 1823, va ser el triomf dels "exaltats". Aquesta experincia va finalitzar amb la invasi dels Cent Mil Fills de Sant Llus i la posterior destrucci del rgim constitucional.
Resumo:
El bisbe Simn Renteria y Reyes va ocupar la Mitra de la dicesi de Lleida durant el perode 1819-1824. Al Trienni Liberal Renteria va esdevenir un eix molt important de labsolutisme a la ciutat de Lleida ja que va oposar-se notablement a les reformes legislatives liberals, defensant una clara tendncia al conservadorisme i al tradicionalisme dins de lmbit del pensament poltic. Per aquest motiu va protestar contra les noves lleis i Decrets del govern liberal i va enviar tot un seguit de cartes i oficis amb lobjectiu de capgirar la poltica de les Corts Constitucionals. Fruit daquesta oposici al rgim liberal les autoritats lleidatanes el van expulsar de la ciutat. Tamb altres membres de lEsglsia van patir, en diferent grau, la repressi del poder liberal. Amb el retorn un altre cop de labsolutisme a finals de lany 1823 els religiosos que shavien mantingut fidels al tradicionalisme van rebre diverses recompenses.
Resumo:
En aquest treball d'investigaci dedicat a la Milcia Nacional de la ciutat de Lleida durant el Trienni Liberal s'ha prets estudiar la seva implantaci, l'evoluci, la dinmica interna i la composici socioprofessional dels seus membres. La Milcia a l'inici del perode liberal va tenir dificultats per formar-se. Aquest fet ens va indicar que no hi havia molt individus amb tendncia liberal i que la major part de la poblaci treballava en l'mbit agrari, o sigui, no hi havia gaire comer i els individus dedicats a les professionals liberals o no eren molts quantitativament o no tenien massa poder poltic i econmic. Tot i que la consolidaci i l'actuaci del bndol reialista va potenciar l'organitzaci de la Milcia a la ciutat lleidatana. Per aturar l'avan dels seguidors absolutistes, l'abril de l'any 1821 es va crear una nova milcia, aquesta vegada de caire voluntari. La Milcia Local va triomfar perqu la seva principal caracterstica residia en el voluntarietat. Les persones que es van apuntar ho van fer per motius derivats de les seves prpies conviccions poltiques. Finalment apuntar que la Milcia Nacional a Lleida a les darreries del rgim liberal va aconseguir mantenir el poder constitucional fins l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluis.
