154 resultados para Haiti História 1937
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Lobjectiu daquest treball ha estat donar pautes de reflexi sobre la crisi i el moment econmic actual. Es volia valorar si era certa la idea que la situaci econmica dels nostres dies t certs parallelismes amb la crisi que va patir el mn occidental el 1929. Per tal destablir la veracitat de la hiptesi plantejada es va dissenyar un model dinvestigaci basat en les entrevistes i en el recull i buidatge darticles de premsa relacionats amb el tema, durant un perode de temps no gaire extens, perode que correspon als tres mesos a partir dels quals sevidencia la situaci de crisi. Al mateix temps era interessant copsar lopini de dos grans mestres en lestudi de leconomia del nostre pas, el Dr. Fabi Estap i el Dr. Anton Costas, mestre i deixeble respectivament.. Sense esperar massa sorpreses, la crisi actual presenta molts punts de similitud amb el procs inciat lany 1929. Ambds esdeveniments econmics tenen molts punts de connexi i les mesures proposades per solucionar o per palliar les conseqncies sn tamb similars. En tots dos casos la figura de leconomista britnic John Maynard Keynes s cabdal per part dels diversos governs a lhora de reconduir i adrear la situaci econmica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. En aquest treball es vol trobar un vincle entre les cultures ms influents al llarg de la histria dsia i Europa, prenent com a element bsic les seves llenges: el xins, langls i el llat. Ara b, la comparaci lingstica entre elles noms t veritable inters si es cerca all com sobretot semntica i sintcticament, posat que d'entrada, visual i fonticament, qualsevol prof pot observar-ne prou diferncies. Aquestes caracterstiques comunes, doncs, tenen valor independentment del temps i l'espai, ja que el que hi ha en joc aqu s, en el fons, el llenguatge verbal com a nervi del fet de ser hum. Els continguts s'estructuren mitjanant l's d'un mtode inductiu com a regla danlisi comparativa; no es pot, tanmateix, prescindir d'una introducci terica de lingstica, absolutament necessria per a un estudi comparatiu de gramtica. Una vegada concls el treball, es veu que els conceptes que totes tres expressen sn comuns i el canvi, quan es dna, afecta la forma i est relacionat amb les regles de la lgica: aquests casos, doncs, no fan sin confirmar la tesi, ja que esperar una equivalncia total seria no noms ingenu, sin gens natural ni realista. L'anhel del traductor s arribar a expressar, precisament, aquest univers.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball t com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artstics i decoratius, com en lanlisi de levoluci patrimonial i ls social de ledifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca sha analitzat, per una banda, el procs de transformaci de ledifici des de lany 1749 i els elements artstics que encara shi conserven com pintures neoclssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases ms emblemtiques del Carrer Major de la Selva. Daltra banda, sha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, nhan tingut la propietat i el paper que aquestes famlies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famlies i al Sindicat Agrcola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb crrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrcola i a partir de textos de Puig i Ferreter sha pogut descriure lambient que s'hi vivia i les activitats que shi duien a terme. Alhora, el fet danalitzar les diferents funcions que ledifici ha tingut al llarg daquests anys (residncia familiar, corredoria de comer, premsa doli, seu del Centre Republic o del Sindicat Agrcola) ha perms explicar la histria de la vila de la Selva a partir de la daquest edifici.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. Aquest treball t per objectiu plantejar el disseny duna depuradora ecolgica i un petit bosc de ribera amb la finalitat de divulgar i reivindicar el paper crucial que juguen les zones humides en el gran ecosistema de la Terra. Davant limminent esgotament de les principals energies fssils i la manca de recursos tant bsics com laigua, es pretn insistir en els molts avantatges dimportar la capacitat depuradora de les zones humides com a tecnologia alternativa per tractar aiges residuals industrials, agrcoles i urbanes, amb una despesa energtica prcticament nulla i uns beneficis ecolgics, econmics i de cost de la oportunitat ms que evidents. El reciclatge daiges residuals es presenta com un dels reptes ms importants de les societats actuals. La denominada fitodepuraci aprofita el poder refinador de la vegetaci present en les zones humides per reduir o eliminar contaminants de laigua mitjanant una srie de complexos processos biolgics i fisicoqumics que la natura, en la seva dinmica perfecte, ha dissenyat durant 4500 milions d anys. I s en base a aquestes qualitats depuradores daquests ecosistemes aqutics que sorgeix la figura de laiguamoll artificial.
Resumo:
This paper investigates vulnerability to poverty in Haiti. Research in vulnerability in developing countries has been scarce due to the high data requirements of vulnerability studies (e.g. panel or long series of cross-sections). The methodology adopted here allows the assessment of vulnerability to poverty by exploiting the short panel structure of nested data at different levels. The decomposition method reveals that vulnerability in Haiti is largely a rural phenomenon and that schooling correlates negatively with vulnerability. Most importantly, among the different shocks affecting household's income, it is found that meso-level shocks are in general far more important than covariate shocks. This finding points to some interesting policy implications in decentralizing policies to alleviate vulnerability to poverty.
Resumo:
El anlisis de la distribucin de la propiedad de la tierra y de las consecuencias sociales de sta entraa dificultades heursticas y metodolgicas importantes que suelen limitar la posibilidad de establecer comparaciones territoriales suficientemente slidas y sistemticas. Dicho anlisis es difcilmente asumible a partir de aquellas estadsticas fiscales y catastrales que presentan los datos agregados y, por ello, ofrecen mayor cobertura territorial. Un acercamiento ms realista y con mayor potencial slo es posible combinando prospecciones locales en distintos mbitos territoriales, en los cuales sea posible la identificacin nominal tanto de los habitantes como de los propietarios de tierra usando simultneamente padrones de poblacin y relaciones catastrales. La presente comunicacin pretende desarrollar un enfoque metodolgico basado en el anlisis de casos locales con el objetivo de analizar comparativamente el nivel de desigualdad social existente en la sociedad rural catalana de mediados del siglo XIX.
Resumo:
Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcci de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i daplicaci de les TIC a lensenyament de les diferents assignatures de la matria dHistria de la Msica a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a lautoavaluaci de lalumnat a travs dun banc de preguntes segons el format de les proves psicomtriques (proves objectives en lavaluaci del rendiment acadmic dels estudiants o delecci mltiple). 2) Arribar a disposar dun extens banc de preguntes delecci mltiple i correcci objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mnims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluaci del rendiment acadmic. Entenem que lavaluaci ha de tenir utilitats diferents que van ms enll de la simple puntuaci de lalumnat. Ha de servir tamb per millorar la docncia, per facilitar laprenentatge de lalumne, per assegurar un nivell de competncia mnim, per discriminar entre estudiants o per informar la prpia instituci. 3) Aconseguir que lalumne, a travs de lautoavaluaci, entengui que aquest tipus de proves sn instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves delecci mltiple permeten tot un seguit dopcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadstiques, ndex de discriminaci i de fer lanlisi ditems, tot permetent anar redefinint i millorant els tems.
Resumo:
El present projecte pretn donar una visi de la situaci actual de la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi ms exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespcie, que segons el registre fssil es present a Catalunya des del neoltic, troba actualment espais com la Serra del Montsant, lAlbera, el delta de lEbre o el Masss de Garraf, hbitats potencials per al seu desenvolupament. En el cas del Garraf, dels resultats obtinguts, cal destacar lalt grau de desconeixena que els visitants del Parc tenen sobre la tortuga mediterrnia, i es per aix, que cal portar a terme un programa deducaci ambiental, amb efectes tamb de reduir el nmero despolis dexemplars, que sestima en 4 exemplars a lany. Altres factors com els incendis o les depredacions tamb sn factors importants en el declivi de les poblacions.
Resumo:
Lobjectiu daquest article s mostrar quina ha estat levoluci i les caracterstiques del regadiu a Catalunya entre mitjan segle XIX i principis del segle XXI. Per portar-ho a terme, a ms daquesta introducci, el text sestructura en quatre seccions. En la primera sexpliquen quines havien estat les principals respostes de lagricultura tradicional a les disponibilitats daigua i es destaca el paper que va tenir el regadiu. En la segona sanalitzen els principis, les planificacions i els programes de foment del regadiu sorgits de la poltica hidrulica implementada per lestat espanyol entre finals del segle XIX i la dictadura franquista. En la tercera es destaca el protagonisme de la gran hidrulica i es mostra levoluci del regadiu i de la capacitat dembassament a Catalunya. Finalment, en la quarta secci, es realitza un balan de la poltica de grans obres hidruliques que ha imperat durant el segles XIX i XX i es destaca lemergncia del nou paradigma hidrulic de la nova cultura de laigua.
Resumo:
Introducci: Estudiar la histria natural de la malaltia arterial perifrica. Pacients i mtode: Registre observacional, multicntric, prospectiu de pacients amb malaltia arterial perifrica (FRENA) Resultats: Es registren 1205 pacients, 604 grau IIa de Fontaine; 336 grau IIb; 121 grau III i 144 grau IV. Durant el seguiment, 172 desenvolupen episodis isqumics i 83 moren. En lanlisi multivariant pacients amb altres patologies, estadis III-IV, PAS&130mmHg i anticoagulats tenen risc de mort augmentat. Conclusions: Quan avana la malaltia augmenten episodis isqumics i mortalitat. En lestadi IIa, la incidncia disqumia crtica s com la dinfart de miocardi o dictus. Els pacients amb PAS &130mmHg tenen 3 vegades ms risc de morir.
Resumo:
En un principi, aquest projecte es va concebre com un treball de recerca aplicada sobre les possibilitats que obrien les TIC en la gesti del patrimoni. Per tant, es volien contemplar tots els mbits que conformen la gesti patrimonial: la difusi, la conservaci, la gesti d'equipaments, la restauraci, la investigaci... El resultat d'aquest treball es volia plasmar en la creaci d'una pgina de recursos virtuals per a la gesti del patrimoni que contemplaria dues vessants. D'una banda, aplegaria un recull d'experincies en l'mbit virtual d'arreu del mn -CD's, planes web, interactius...- que poguessin servir de referent als professionals de la gesti patrimonial i als estudiants d'aquest mbit. D'altre banda, aquesta plana volia oferir una anlisi crtica i comentari dels recursos seleccionats.
Resumo:
La prctica consisteix a crear una pgina web monogrfica sobre Bernat I -Unifred, que va exercir les funcions comtals a la Ribagora (920 -950) i va generar al voltant de la seva figura la llegenda de Bernat de Ribagora, entre d'altres. Dins aquest context, es vol relacionar la histria amb la llegenda de Bernat de Ribagora.
Resumo:
El repte que es planteja als museus en el nou milleni s molt important. Han de ser capaos no noms de mantenir un pblic fidel sin tamb de captar noves generacions amb comportament diferents, habituades a altres formes d'accs a la informaci. I el cam per aconseguir-ho passa per l'explotaci de les possibilitats conceptuals i comunicatives que les TIC proposen.
Resumo:
s una anlisi sobre el problema del coneixement als segles XVII (racionalisme) i XVIII (empirisme) i la seva influncia en l'epistemologia contempornia. En concret, es comparen les teories del coneixement de Ren Descartes i de David Hume, es demostra la seva vigncia al segle XXI i es proposa una aplicaci extrafilosfica al seu pensament.
