Dominància i ocupació de l'espai en grups de primats no-humans: un model basat en conducta adaptativa

L'estructura jeràrquica és una de les característiques fonamentals de les societats de primats, que condiciona en gran mesura el comportament dels individus que conviuen al grup, però quines lleis regeixen la formació i l'estructura d'aquestes jerarquies?, per què en determinats grups els subjectes més dominants se situen al centre del grup i en altres de la mateixa espècie no? En el camp de la conducta animal s"han proposat múltiples hipòtesis però cap totalment satisfactòria, ja que a causa de les múltiples variables que hi influeixen és difícil desenvolupar una teoria que expliqui tota la complexitat que s"observa empíricament. La nostra proposta d"estudi es basa en l"enfocament de la modelització de la conducta adaptativa, la qual ens permet, mitjançant la simulació informàtica, implementar moltes de les variables que autors com Gust (1995), Koenig (2001) i Barta & Giraldeau (1998) han considerat importants per a l"estructura de formacions jeràrquiques en primats. Seguint el model proposat per Hemelrijk (1998), hem programat un simulador basat en agents, en el qual les regles de conducta implementades fan emergir estructures jeràrquiques complexes. En una primera fase de la investigació, que es desenvolupa en el present article, hem replicat els estudis de Hemelrijk (1996). Com els nostres resultats coincideixen amb els obtinguts per Hemelrijk, en posteriors treballs implementarem noves variables al nostre model.

Aspectes metodològics i técnica d'analisi en l'estudi dels grups i les classes socials

En aquest article es presenta el procés metodològic, com també les tècniques d'anàlisi de dades, que s'ha utilitzat en l'anàisi dels grups socials mitjançant la informació d'una gran enquesta sobre hàbits i condicions de vida. L'anàlisi dels grups socials des d'una perspectiva globalitzadora i estructuradora de les condicions de vida, tenint en compte com aquests sorgeixen mitjançant I 'associació i la coherència entre múltiples característiques. Les tècniques d'anàlisi de dades que s'han utilitzat han estat l'anàlisi de correspondències múltiples i l'anàlisi de classificació.

Els grups de suport enforteixen emocionalment les dones afectades de càncer de mama

L'objectiu principal d'aquest TFG consistirà en demostrar d'una forma objectivable amb entrevistes, proves d'avaluació i com a observadora participant, els beneficis dels grups de suport a dones que han patit càncer de mama.

La dinamització dels grups d'estudiants adolescents

En aquest article es fa una refl exió inicial sobre la importància de la dinàmica del grup (DG) d’adolescents en els entorns acadèmics de Secundària, la seva evolució i la seva infl uència en el rendiment. Així mateix, es comenta el paper de les tècniques de dinàmica de grups com a situacions de creixement, provocades per a experimentar, amb tota la persona, l’autoconeixement i el coneixement dels altres, el diàleg, la crítica i l’acord. Després d’una breu descripció de la situació actual de la DG a Secundària, incideix en la necessitat de promoure la tutoria grupal i l’elaboració i actualització del PAT com una estratègia de millora en els temps líquids actuals, el coneixement de la DG per part de tot el professorat i d’algunes tècniques específi ques per part dels tutors de Secundària com també la necessitat de personalitzar aquestes activitats i fer les pròpies versions perquè s’adeqüin a la situació del grup concret. Aprendre amb tota la persona, vella i coneguda idea propagada pels educadors, no pot donar-se com a objectiu ja aconseguit. L’aprenentatge experiencial dóna eines per a millorar la confi ança en la capacitat de superació de la persona a través de l’autoconeixement i la interacció amb els altres companys de classe.

Matemàtiques i grups interactius: ensenyament i aprenentatge des del punt de vista de les interaccions

Les recerques prèvies mostren que la interacció és una variable explicativa de l"aprenentatge. En aquest article s"analitza si les interaccions en una escola urbana de primària tenen com a conseqüència la millora dels resultats dels i les alumnes. S"analitza l"impacte que venen les interaccions en els aprenentatges dels i les estudiants. La discussió se centra en l"aprenentatge de matemàtiques. El marc metodològic que es pren és la metodologia comunicativa crítica. Es conclou que es confirma aquesta relació entre interacció i aprenentatge; que un dels elements clau en aquestes interaccions és la presència de persones adultes (o companys/es més capaços); que l"aprenentatge, com a fet social, cal entendre"l en el context on es produeix; que un context positiu porta a una millora dels resultats acadèmics, i que la diversitat és un aspecte enriquidor per als aprenentatges.

Classes i grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona

Anàlisi de les classes i grups socials a la Regió Metropolitana de Barcelona des de la perspectiva de la descripció de les seves característiques

Análisi d'un sistema informatitzat d'avaluació continuada en grups d'alta densitat de matrícula

Desenvolupar un sistema de seguimentindividualitzat i grupal de les activitatsdocents dels estudiants en assignatures d’alta densitat de matricula per tal de fer efectius els pressupostos d’una veritable avaluació continuada en aquestes condicions.

Distribució de revistes científiques en format digital

L'aparició de les revistes en format digital posa de nou de manifest la necessitat de disposar de bons mecanismes de distribució i accés a les mateixes. Això encara esdevé més rellevant en els actuals moments de concentració en grans grups empresarials de l'edició i la distribució de les revistes de l'anomenat àmbit científic, tècnic i mèdic (STM: “scientific, technical and medical”). Davant d'aquest fenomen, encara ho tenen més complicat les publicacions amb una circulació més restringida per raons de llengua o d'especialització. És el cas de moltes revistes publicades a Catalunya, editades i distribuïdes per canals diferents als del sistema STM comercial internacional. Davant d’aquesta problemàtica, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) ha encarregat el present informe. Un dels objectius fonamentals del CBUC és facilitar l'accés dels usuaris a la informació especialitzada; dins d'aquesta es vol prestar un suport especial als continguts creats a Catalunya per tal de facilitar-ne la seva utilització i contribuir al seu desenvolupament futur. Dins l’actual moment de canvi provocat per la irrupció de l’edició digital, es corre el risc de que els continguts catalans no tinguin la suficient presència i utilització en aquest nou suport, cosa que suposaria un evident endarreriment. Per tal d’evitar-ho, el CBUC vol explorar les implicacions i les possibilitats de crear plataformes o portals per a la difusió de les revistes erudites catalanes, en el cas que no ho puguin fer pels canals comercials internacionals. A nivell operatiu aquest informe intenta respondre a les següents preguntes: Què és un portal de revistes científiques?, Quins elements s’han de preveure en la seva constitució?, Quines alternatives de servei hi ha?, Quines problemàtiques tècniques es plantegen? i Existeixen iniciatives o inquietuds semblants a les plantejades pel CBUC?

Evolución de la flexibilidad de la cadena cinética posterior en escolares de 5 a 11 años

La finalitat del nostre estudi és valorar l’evolució de la flexibilitat de la cadena cinètica posterior en els escolars de 5 a 11 anys, i observar en quins grups d’edat és necessària l’aplicació de programes específics per a millorar-la. Els escolars varen ser sotmesos a les mateixes valoracions: el test de “sit and reach”, la pressa de les mesures antropomètriques, altura i pes, i el qüestionari Minesotta sobre el consum calòric en el temps de lleure. Dels resultats es desprèn que a mesura que augmenta l’edat, la flexibilitat dels escolars estudiats disminueix progressivament. Existeix un interval d’edat situat en els 9 anys que sembla marcar un canvi de tendència en la flexibilitat dels escolars. És a partir d’aquesta edat quan el grau de flexibilitat disminueix de forma significativa i, es més marcada entre els nens, sent necessària una intervenció més específica en ells.

Identificación y priorización de problemas socio-sanitarios de las personas mayores de Roda de Ter, Barcelona : participación ciudadana y grupo nominal, en el estudio previo a la planificación de los estudios de salud

El context social i sanitari del nostre país mostra una resposta insuficient a les creixents necessitats i demandes sociosanitàries de les persones grans. La planificació d’ estratègies en els serveis sanitaris i socials dedicats a l atenció de les persones grans han de ser considerats a partir de criteris racionals i eficients. És un bon mètode la analitzar la situació amb una estratègia qualitativa ? La participació de la gent gran en la definició de problemes aporta alguna perspectiva novedosa?. Per a la gestió sanitària, manquen a la seu anàlisi i avaluació dissenys innovadors útils i de fàcil aplicació. Els objectius de l’ estudi són: 1.-Identificar , definir i prioritzar els problemes socials i sanitaris de les persones majors de 70 anys del municipi de Roda de Ter ( Barcelona), emprant la tècnica de Grup Nominal. 2.-Avaluar una dinàmica de participació ciutadana per la detecció de problemes i necessitats. Metodologia. S’organitza un grup nominal per a la identificació, definició i priorització dels problemes de salut. El grup està constituït per 11 persones clau, persones especialment implicades en el context social del municipi , entre els que hi ha els profesionals dels serveis socials i sanitaris. Resultats. Es varen identificar 15 problemes i es varen prioritzar en 3 grups, de major a menor importància. En el primer grup: la soledat, manca i dificultat d’ accés a l’ informació, problemes d’ ordre fisiològic: limitacions físiques,incontinència urinària y el dolor, les barreres rquitectòniques en el domicili, el soport als cuidadors, la manca de serveis d’ ajuda a domicili. El segon grup: diners, la qualitat de les relacions familiars, l’ automedicació, la manca de coneixement del que significa ser gran per part dels fills i barreres arquitectòniques al carrer. En el tercer grup: disposar d’ajudar de confiança per als tràmits i gestions econòmiques administratives, disposar de companyia per anar als llocs i manca de mitjans de transport per anar als llocs. Discussió. La anàlisi dels resultats suggereix seguir les següents línees d’ actuació: 1.Promoció de la qualitat de les relacions familiars i socials. 2.Elaborar programes específics per : atenció al dolor crònic, rehabilitació i manteniment físic, diagnòstic i tractament de la vista i oïda, reeducació de la presa de medicaments, programa de reeducació vesical. 3.Creació d’ estratègies de comunicació eficients dirigides a persones grans. 4.Allargar l’ estada en el domicili fomentant l’ autonomia individual mitjançant: serveis a domicili, ajudes tècniques,reeducació d’ activitats de la vida diària i adaptació de l’habitatge. 5.Atenció i suport al cuidador de persones dependents. 6.Creació de serveis d’assessoria legal, administrativa i financera. 7.Reivindicació de l’ acompliment de la llei de supressió de barreres arquitectòniques. La dinàmica interdisciplinar, la participació ciutadana y la utilització d’una estratègia d’investigació qualitativa com el grup nominal, s’ha valorat com unes eines útils per a la planificació en l’àmbit sociosanitari. Des de el punt de vista dels professionals dels serveis implicats, s’ha introduit canvis importants en la definicó dels conceptes sobre la salut i la qualitat de vida de les persones grans. En conjunt, hem contrastat les possibilitats d’ una altra forma d’analitzar els problemes de salut de les persones grans y ens ha permès pensar en accions futures d’una forma diferent a la realitzada fins al moment, basada principalment en estratègies quantitatives, per a l’ abordatge de la qualitat de vida.

The unbounded dead-end depth propertie is not a group invariant

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt

Examples of retracts in a free group that are not the fixed subgroup of any group of automorphisms

Let F be a free group of rank at least three. We show that some retracts of F previously studied by Martino-Ventura are not equal to the fixed subgroup of any group of automorphisms of F. This shows that, in F, there exist subgroups that are equal to the fixed subgroup of some set of endomorphisms but are not equal to the fixed subgroup of any set of automorphisms. Moreover, we determine the Galois monoids of these retracts, where, by the Galois monoid of a subgroup H of F, we mean the monoid consisting of all endomorphisms of F that fix H.

Nivells de vida: antics i nous problemes

L’evolució de l’activitat econòmica s’analitza sovint en funció d’una noció de creixement que considera, de forma més o menys explícita, que l’augment de la producció, de la productivitat i dels ingressos són els principals indicadors de la eficiència econòmica i del benestar de la població. No obstant, en els darrers anys també s’ha anat constatant que la noció tradicional de creixement i les formes d’avaluar-lo presenten importants deficiències i que aquells processos no sempre han generat les millores en el benestar que calia esperar. En aquestes pàgines intentarem desenvolupar aquestes idees en tres apartats. En el primer farem algunes observacions sobre les diferents evolucions dels salaris rurals i urbans i sobre les dificultats existents alhora d’interpretar aquestes diferències en termes de nivells de vida. En el segon analitzarem algunes de les connexions que s’acostumen a fer entre nivells de renda i pautes alimentàries, i mostrarem que els canvis d’aquestes pautes han estat molt condicionats pels canvis experimentats en l’oferta d’aliments. En el tercer, veurem que indicadors com l’esperança de vida o l’alçada de la població no sempre s’han relacionat de la mateixa manera amb els nivells de renda, en haver influït també en la seva evolució dos grans grups de variables: la incidència i forma de tractar les malalties infeccioses i les diferents disponibilitats d’aliments.

The automorphism group of a free-by-cyclic group in rank 2

Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt