Business-science research collaboration under moral hazard

I analyze, in the context of business and science research collaboration, how the characteristics of partnership agreements are the result of an optimal contract between partners. The final outcome depends on the structure governing the partnership, and on the informational problems towards the efforts involved. The positive effect that the effort of each party has on the success of the other party, makes collaboration a preferred solution. Divergence in research goals may, however, create conflicts between partners. This paper shows how two different structures of partnership governance (a centralized, and a decentralized ones) may optimally use the type of project to motivate the supply of non-contractible efforts. Decentralized structure, however, always choose a project closer to its own preferences. Incentives may also come from monetary transfers, either from partners sharing each other benefits, or from public funds. I derive conditions under which public interventio

Orden y desorden en la vida política

La tradición filosófica clásica y medieval nos proporciona las claves para desplegar el concepto de orden político, especialmente a través de Aristóteles, quien, con su insistencia en la necesidad de combinar prudencialmente la unidad y la pluralidad, evita tanto la tendencia monista de Platón como la tendencia relativista de los sofistas. Las principales exigencias del orden en la vida política son: el reconocimiento de un bien común objetivo como bien moral social; el respecto a la legítima pluralidad social en que cada cuerpo intermedio buscando su fin particular aporta algo valioso al conjunto de la sociedad; la afirmación de la solidaridad humana universal sin menoscabo del recto amor hacia la propia patria y los deberes que emanen de tales solidaridad y amor. Que no se alcancen estos tres puntos totalmente no significa que reine el desorden sino que, herida por el pecado original, la naturaleza humana queda limitada y debilitada. De ahí la importancia de las medidas político-legislativas, que pueden ayudar al hombre a enfrentarse al desorden en la medida en que sean ordenaciones auténticamente racionales. Sin embargo, el mundo moderno, en la misma medida en que es anticristiano, es inspirador de algo más que un mero déficit de orden. Es inspirador de una política del desorden donde el objetivo principal consiste básicamente en destruir el orden natural, especialmente en la medida en que este orden natural nos recuerda la existencia de un Dios creador. El análisis del caso español pone de manifiesto gran cantidad de ejemplos de cómo detrás de una legislación y un gobierno autodenominados ‘progresistas’, se esconde una voluntad tácita o expresa de destruir la naturaleza humana y jugar a ser nuevos demiurgos. Frente a esa política del desorden, emerge la necesidad de reconocer el fundamento teológico del orden político.

L’home badoc : la representació de Mallorca en els poemes de ‘Cap al tard’ de Joan Alcover

Joan Alcover va inaugurar amb Cap al tard (1909) la poesia moderna en llengua catalana, amb l’home com a centre de tot. L’escriptor, després de fracassar en castellà, va canviar de veu amb aquest llibre, el primer en català, fins al punt que si abans era un autor de saló, ara esdevé un autor moral, la missió del qual serà transmetre al lector la Mallorca del seu temps, mitificar la Serra de Tramuntana i oferir-nos el racó més dolorós de la seva existència. Els racons de l’illa, el seu paisatge natural i humà, li serviran per desenvolupar la seva poètica.

El marketing de valores

El present treball pretén aportar una definició del “màrqueting de valors” distingint-lo d'altres tipus de màrqueting que es podrien prestar a confusió: el màrqueting comercial, el màrqueting social, el màrqueting amb causa, i el màrqueting no lucratiu. Posteriorment ens endinsem en la filosofia postmoderna amb els corrents relativistas i nihilistas sobre la pèrdua dels valors tradicionals per a demostrar que, encara remanent en la nostra societat les visió del relativisme moral, no significa que hagi un relativisme ètic, legitimant així la nomenclatura de “màrqueting de valors”. En un segon capítol, s'analitzen vuit casos de projectes reals en països en vies de desenvolupament com exemples de màrqueting de valors. Acarem la viabilitat de la nostra proposta de definició de màrqueting de valors amb cadascun dels exemples, arribant a la conclusió que la definició és viable i defineix un tipus de màrqueting particular.

Activem la filosofia del llenguatge

En el projecte de millora de la qualitat docent “Activem al filosofia del llenguatge” hi han participat 11 professors i professores de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Rovira i Virgili. Aquest grup de docents constitueixen la pràctica totalitat del professors que imparteixen regularment matèries de filosofia del llenguatge en les universitats catalanes. Aquest projecte ha consistit en dissenyar, elaborar i aplicar diferents eines que tenen per objectiu ajudar als alumnes a passar d’una actitud passiva de receptors de classes, a una actitud activa vers els continguts dels cursos troncals de filosofia del llenguatge. La contribució al canvi d’actitud del “rebre” al “fer” s’ha buscat amb la combinació de diferents propostes: la selecció de textos clàssics breus, importants i clars que els estudiants tenien que llegir i rellegir amb deteniment relacionats amb cadascun dels temes tractats en el curs i, vinculat a això, l’elaboració de “preguntes per a guiar la lectura” que ajuden als estudiants a centrar la atenció en els aspectes més pertinents i importants de cadascun d’aquests textos, l’elaboració de dossiers electrònics vinculats a cadascun dels diferents temes que es tracten en aquests cursos, l’elaboració per a cadascun dels temes de diferents exercicis i “preguntes de discussió”, la creació d’un fòrum de discussió electrònic, i la celebració de “jornades de debat” que es centraven en algunes de les “preguntes de discussió”. Hem pogut constatar la necessitat de trobar en el futur maneres d’aplicar les diferents eines que hem dissenyat de forma que els estudiants facin ús de forma encara més general d’aquestes eines.

Disseny d'un pla docent d'acord amb la filosofia ECTS per a la titulació de Nutrició humana i dietètica (Matèria Bromatologia i tecnologia dels aliments)

El projecte s’ha desenvolupat, en quatre etapes: a) recollida de dades: competències professionals, característiques de la titulació en diferents universitats i tasses d’èxit avaluacions dels estudiants; b) anàlisi i reflexió sobre la informació recollida; c) realització d’una enquesta als diferents entorns professionals i sobre les millores que, a títol experimental, s’han introduït durant aquest període, en la docència i d) formulació d’una proposta de pla docent. Cal dir que superada la meitat de la durada del projecte, es va fer pública la fitxa corresponent a la titulació i per tant els seus criteris i indicacions ja s’han inclòs en la proposta. Quan als tres primers apartats i com a aspectes mes destacables, s’observa: dificultat per configurar l’ensenyament atesa la seva dualitat individu – aliment, l’existència d’un cert grau de discrepància quant a continguts, entre les propostes del professorat i els interessos analitzats des dels àmbits professionals, en funció de l’àrea de treball. D’altra banda, i ja concretament en relació amb la matèria analitzada (Bromatologia i Tecnologia dels aliments), s’observa una evident inadequació de la distribució de la matèria en assignatures en el vigent pla d’estudis, tant pel que fa a la seva ubicació temporal com d’alguns dels seus continguts. Quan a l’apartat d), es proposen els següents aspectes de tipus general: definir 4 blocs temàtics (química i bioquímica dels aliments, bases de tecnologia dels aliments, control d’aliments, integració i descriptiva d’aliments). Amb aquests blocs, s’haurien de poder configurar alguna/es assignatura/es, fins i tot conjuntament amb blocs generats a partir d’altres mòduls. Es proposen competències a assolir per a cadascun, metodologies docents aplicables i també, el disseny d’activitats de treball individual o en grup. Quant a les pràctiques, s’han de centrar especialment en el bloc corresponent al control de qualitat d’aliments, a un nivell adequat per als objectius de la titulació.

Generic drugs in Spain: price competition vs. moral hazard

This paper examines competition between generic and brand-name drugs in the regulated Spanish pharmaceutical market. A nested logit demand model is specified for the three most consumed therapeutic subgroups in Spain: statins (anticholesterol), selective serotonin reuptake inhibitors (antidepressants) and proton pump inhibitors (antiulcers). The model is estimated with instrumental variables from a panel of monthly prescription data from 1999 to 2005. The dataset distinguishes between three different levels of patients’ copayments within the prescriptions and the results show that the greater the level of insurance that the patient has (and therefore the lower the patient’s copayment), the lower the proportion of generic prescriptions made by physicians. It seems that the low level of copayment has delayed the penetration of generics into the Spanish market. Additionally, the estimation of the demand model suggests that the substitution rules and promotional efforts associated with the reference pricing system have increased generic market share, and that being among the first generic entrants has an additional positive effect.

La Filosofia Política de Maquiavel a Locke (segles XVI i XVII)

Versió Word d'una pàgina web expositiva sobre la filosofia política entre els anys 1500 i 1700.

Contra la filosofia de la consolació

Introducció al pensament del filòsof positivista australià D.C. Stove (1928-1994). Amb la traducció contextualitzada de tres escrits curts representatius: "El somni d'Holbach" (1989), "Antagonismes racials i d'altra mena" i "Adéu a les Lletres" (1989). L'obra d'Stove està dedicada al combat de l'idealisme en totes les seves manifestacions, des de l'optimisme de la Il·lustració fins al relativisme epistèmic contemporani.

La primacia de la pràctica en la filosofia de l’últim Wittgenstein

Amb aquest treball ens proposem bàsicament fer una lectura de De la certesa, el veritablement darrer text de Ludvig Wittgenstein atès que les seves últimesentrades van ser escrites tot just dos dies abans de morir. Avui comença a ser acceptada la idea que Wittgenstein no va escriure dues sinó tres obres majors. El relat estàndard que parla de dos Wittgensteins (el del Tractatus i el de les Investigacions) va essent qüestionat o si més no matisat, a mesura que va creixent l’interès pels últims textos de Wittgenstein i en particular pel text que ens ocupa. El nostre treball de recerca serà doncs, una lectura de De la certesa, convençuts com estem de la seva rellevància, tant pel què fa a la comprensióde la pròpia filosofia de Wittgenstein i la seva evolució, com pel què fa a algunes qüestions centrals en el debat de l’epistemologia contemporània. Ensproposem dir alguna cosa sobre l’obra en si mateixa, el seu lloc en el corpuswittgensteinià, i sobre la rellevància dels seus plantejaments en el debat actual al voltant de l’escepticisme i el relativisme

Catholic Confession of Sins as Third-Party Moral Enforcement

Catholicism has built up a legalistic religion based on two pillars: salvation by works and 'auricular' confession of sins to a priest with judicial functions. Since the Reformation, many consider auricular confession inferior to less institutional and more individual conceptions of faith. This article analyzes how all these historical solutions trade off specialization advantages against exchange costs to produce moral enforcement. After showing the behavioral foundations of confession and the adaptiveness of its historical evolution, it tests hypotheses on its efficacy, exploitation and opportunity cost. Econometric evidence supports the efficacy but not the exploitative character of Catholic confession. It also explains its secular decline as a consequence of two factors. First, the rise in education, which makes moral self-enforcement less costly. Second, the productivity gap suffered by confession, given its necessarily interpersonal nature.

The role of moral values in the economic analysis of crime: A general equilibrium approach

In this paper, we develop a general equilibrium model of crime and show thatlaw enforcement has different roles depending on the equilibrium characterization and the value of social norms. When an economy has a unique stable equilibrium where a fraction of the population is productive and the remaining predates, the government can choose an optimal law enforcement policy to maximize a welfare function evaluated at the steady state. If such steady state is not unique, law enforcement is still relevant but in a completely different way because the steady state that prevails depends on the initial proportions of productive and predator individuals in the economy. The relative importance of these proportions can be changed through law enforcement policy.

Rules or consequences? The role of ethical mindsets in moral dynamics

Recent research on the dynamics of moral behavior has documented two contrastingphenomena - moral consistency and moral balancing. Moral balancing refers to thephenomenon whereby behaving (un)ethically decreases the likelihood of doing so againat a later time. Moral consistency describes the opposite pattern - engaging in(un)ethical behavior increases the likelihood of doing so later on. Three studies supportthe hypothesis that individuals' ethical mindset (i.e., outcome-based versus rule-based)moderates the impact of an initial (un)ethical act on the likelihood of behaving ethicallyin a subsequent occasion. More specifically, an outcome-based mindset facilitates moralbalancing and a rule-based mindset facilitates moral consistency.

Specialization and rent-seeking in moral enforcement: The case of confession

Moral codes are produced and enforced by more or less specialized means and are subject to standard economic forces. This paper argues that the intermediary role played by the Catholic Church between God and Christians, a key difference from Protestantism, faces the standard trade-off of specialization benefits and agency costs. It applies this trade-off hypothesis to confession of sins to priests, an institution that epitomizes such intermediation, showing that this hypothesis fits cognitive, historical and econometric evidence better than a simpler rent-seeking story. In particular, Catholics who confess more often are observed to comply more with the moral code; however, no relationship is observed between mass attendance and moral compliance. The data also links the current decline in confession to the rise in education, which makes moral self-enforcement less costly, and to the productivity gap suffered by confession services, given its necessarily interpersonal nature.

A note on the convergence to competitive equilibria in economies with moral hazard

We examine the conditions under which competitive equilibria can beobtained as the limit, when the number of strategic traders getslarge, of Nash equilibria in economies with asymmetric informationon agents' effort and possibly imperfect observability of agents'trades. Convergence always occur when either effort is publiclyobserved (no matter what is the information available tointermediaries on agents' trades); or effort is private informationbut agents' trades are perfectly observed; or no information at allis available on agents' trades. On the other hand, when eachintermediary can observe its trades with an agent, but not theagent's trades with other intermediaries, the (Nash) equilibriawith strategic intermediaries do not converge to any of thecompetitive equilibria, for an open set of economies. The source ofthe difficulties for convergence is the combination of asymmetricinformation and the restrictions on the observability of tradeswhich prevent the formation of exclusive contractual relationshipsand generate barriers to entry in the markets for contracts.