Combining stable isotope analyses and geolocation to reveal kittiwake migration

Determining migratory strategies of seabirds is still a major challenge due to their relative inaccessibility. Small geolocators are improving this knowledge, but not all birds can be tracked. Stable isotope ratios in feathers can help us to understand migration, but we still have insufficient baseline knowledge for linking feather signatures to movements amongst distinct water masses. To understand the migration strategies of kittiwakes Rissa tridactyla and the link between stable isotopes in feathers and the areas in which these were grown, we tracked 6 kittiwakes from Hornøya, Norway, with light level geolocators over 1 yr. Then we analysed the stable isotopes of carbon and nitrogen in their 1st and 7th primary feathers as well as in the 1st, 3rd, 5th, 7th and 10th primaries of 12 birds found freshly dead in the same breeding colony. After breeding, all tracked birds moved east of the Svalbard Archipelago and subsequently migrated to the Labrador Sea. Thereafter, birds showed individual variation in migration strategies: 3 travelled to the NE Atlantic, whereas the others remained in the Labrador Sea until the end of the wintering period. Changes in stable isotope signatures from the 1st to the 10th primary feathers corresponded well to the sequence of movements during migration and the area in which we inferred that each feather was grown. Thus, by combining information on moult patterns and tracking data, we demonstrate that stable isotope analysis of feathers can be used to trace migratory movements of seabirds.

Trophic versus geographic structure in stable isotope signatures of pelagic seabirds breeding in the northeast Atlantic

Feeding ecology and geographic location are 2 major factors influencing animal stable isotope signatures, but their relative contributions are poorly understood, which limits the usefulness of stable isotope analysis in the study of animal ecology. To improve our knowledge of the main sources of isotopic variability at sea, we determined δ15N and δ13C signatures in the first primary feather of adult birds from 11 Procellariiform species (n = 609) across 16 northeast Atlantic localities, from Cape Verde (20°N) to Iceland (60°N). Post-breeding areas (where the studied feather is thought to be grown) were determined using light-level geolocation for 6 of the 11 species. Isotopic variability was geographically unstructured within the mid-northeast Atlantic (Macaronesian archipelagos), but trophically structured according to species and regardless of the breeding location, presumably as a result of trophic segregation among species. Indeed, the interspecific isotopic overlap resulting from combining δ15N and δ13C signatures of seabirds was low, which suggests that most species exploited exclusive trophic resources consistently across their geographic range. Species breeding in north temperate regions (Iceland, Scotland and Northern Ireland) showed enriched δ15N compared to the same or similar species breeding in tropical and subtropical regions, suggesting some differences in baseline levels between these regions. The present study illustrates a noticeable trophic segregation of northeast Atlantic Procellariiformes. Our results show that the isotopic approach has limited applicability for the study of animal movements in the northeast Atlantic at a regional scale, but is potentially useful for the study of long-distance migrations between large marine systems

Geographic assignment of seabirds to their origin: combining morphology, genetics and biogeochemical analyses

Longline fisheries, oil spills, and offshore wind farms are some of the major threats increasing seabird mortality at sea, but the impact of these threats on specific populations has been difficult to determine so far. We tested the use of molecular markers, morphometric measures, and stable isotope (δ15N and δ13C) and trace element concentrations in the first primary feather (grown at the end of the breeding period) to assign the geographic origin of Calonectris shearwaters. Overall, we sampled birds from three taxa: 13 Mediterranean Cory's Shearwater (Calonectris diomedea diomedea) breeding sites, 10 Atlantic Cory's Shearwater (Calonectris diomedea borealis) breeding sites, and one Cape Verde Shearwater (C. edwardsii) breeding site. Assignment rates were investigated at three spatial scales: breeding colony, breeding archipelago, and taxa levels. Genetic analyses based on the mitochondrial control region (198 birds from 21 breeding colonies) correctly assigned 100% of birds to the three main taxa but failed in detecting geographic structuring at lower scales. Discriminant analyses based on trace elements composition achieved the best rate of correct assignment to colony (77.5%). Body measurements or stable isotopes mainly succeeded in assigning individuals among taxa (87.9% and 89.9%, respectively) but failed at the colony level (27.1% and 38.0%, respectively). Combining all three approaches (morphometrics, isotopes, and trace elements on 186 birds from 15 breeding colonies) substantially improved correct classifications (86.0%, 90.7%, and 100% among colonies, archipelagos, and taxa, respectively). Validations using two independent data sets and jackknife cross-validation confirmed the robustness of the combined approach in the colony assignment (62.5%, 58.8%, and 69.8% for each validation test, respectively). A preliminary application of the discriminant model based on stable isotope δ15N and δ13C values and trace elements (219 birds from 17 breeding sites) showed that 41 Cory's Shearwaters caught by western Mediterranean long-liners came mainly from breeding colonies in Menorca (48.8%), Ibiza (14.6%), and Crete (31.7%). Our findings show that combining analyses of trace elements and stable isotopes on feathers can achieve high rates of correct geographic assignment of birds in the marine environment, opening new prospects for the study of seabird mortality at sea.

Percepció i coneixements dels estudiants d'infermeria sobre la violència en la parella

Les últimes dades de l'estudi europeu del 2014, sobre la violència de parella indiquen que gairebé 62 milions de dones europees, havien sofert actes de violència de gènere, entre els quals es destaca els relacionats amb la violència de parella (VP). Els maltractaments constitueixen un problema molt greu que genera al nostre país cada vegada més alarma social i més actuacions legals i professionals per fer-li front. El sistema de salut és, amb freqüència, el primer lloc al que les víctimes de violència domèstica acudeixen a la recerca d'assessorament i ajuda, sent aquest el motiu pel qual els professionals de la salut tenen un paper central per a la seva assistència. Aquests formen part implicada en el sistema de detecció, atenció i actuació. Per això, els plans d'estudi de Grau d'Infermeria recullen en el BOE la formació en VP des de l’àmbit universitari. L’objectiu del nostre estudi consisteix en la identificació de la percepció i dels coneixements en relació a la violència de parella dels estudiants del Grau d’Infermeria de la Universitat de Girona durant el curs acadèmic 2012-2013. Per a dur-lo a terme es va realitzar un anàlisi quantitatiu dels resultats a través de l’administració d’una enquesta sobre sis aspectes de la VP, l’enquesta incloïa el perfil demogràfic (sexe, edat i anys d'estudi) dels estudiants i les declaracions relatives a les seves percepcions i coneixements sobre la VP: causes d'abús; la identificació de les dones objecte de VP i del seus autors; creences de les infermeres; funcions perceptibles; i la preparació educativa. Els estudiants del Grau d’Infermeria mostren tenir un bon coneixement sobre les causes del abús en VP, així com una formació adequada. També cal destacar que un 54,42% dels alumnes enquestats es veuen capacitats per afrontar un cas de VP com a infermer/a. S’observa una millora de la formació educativa en el transcurs acadèmic. En 1r curs un 40,09% té una bona formació, aquest valor augmenta fins a un 56,58% a tercer curs, baixant lleugerament fins un 44,27% a 4rt curs. Els resultats obtinguts són semblats a estudis de mostres similars en estudiants d'infermeria de Memphis (EUA) i de la University of Southern Queensland (Austràlia) quant a coneixements i percepció sobre la VP. Encara que els resultats mostren un coneixement i una percepció sobre la VP adequada, destaquem que això no succeeix en gairebé un 40% dels enquestats. La introducció de matèries específiques sobre igualtat i sobre violència contra la dona en els plans d’estudis, pot esdevenir una mesura preventiva per revisar i corregir possibles mites i creences en VP. Per tant, és necessari millorar la formació del currículum en estudiants d'infermeria per la importància d'aquest greu problema de salut pública, donant major èmfasis en la satisfacció de les necessitats emocionals i en la comprensió dels diferents enfocaments en VP, especialment en mesures de prevenció i educació

Detecció de problemes en l’atenció a dones víctimes de violència de gènere durant el procés judicial a Catalunya

Aquesta recerca té per finalitat aproximar-se a la percepció que tenen les víctimes de violència masclista del tracte que reben dels diferents operadors en seu judicial, i mostrar com aquestes actuacions les han afectat no només a nivell personal, sinó també a nivell processal. L’objectiu principal és copsar l’experiència de les dones víctimes de violència de gènere en referència al seu pas pels jutjats especialitzats de Catalunya. Per la consecució de l’objectiu s’ha treballat, d’una banda, amb la revisió i actualització teòrica i contextual del tema d’investigació i, per l’altra i principalment, amb la realització de més de 40 entrevistes als diferents operadors judicials i a dones víctimes de violència masclista i a entitats que treballen amb elles. Els resultats ens demostren que existeixen múltiples mancances en l’abordatge de la violència masclista als jutjats, que es reflecteixen en temes com: la manca d’informació, la valoració del risc, l’existència de mites i prejudicis vers les dones, la manca de formació, ... Aquestes mancances són generadores de l’anomenada victimització secundària. La situació descrita posa de manifest la necessitat de fer un veritable abordatge dels problemes detectats per tal de fer realment efectiva i eficient la lluita contra la violència masclista sobre les dones a seu judicial.

Fills de l'atzar

Des de temps immemorials, totes les cultures humanes han atorgat un estatus especial als humans. Alguna cosa d'especial tenim: som l'única espècie animal viva que ha generat una cultura capaç de plantejar-se el seu origen i, encara més abstracte, el seu destí tant individual com col·lectiu. Aquest fet ha quedat reflectit en les llegendes, els mites i les pràctiques religioses, i àdhuc en els tractats científics. Fills de Déu o al capdamunt de l'arbre evolutiu; tant se val la formulació concreta que en fem, la idea socialment més estesa és que som la culminació d'un procés. L'evolució, però, no té cap direcció predeterminada [...].