59 resultados para Espaço-temporal
Resumo:
We have compared by immunocytochemistry and immunoblotting the expression and distribution of adhesion molecules participating in cell-matrix and cell-cell interactions during embryonic development and regeneration of rat liver. Fibronectin and the fibronectin receptor, integrin alpha 5 beta 1, were distributed pericellularly and expressed at a steady level during development from the 16th day of gestation and in neonate and adult liver. AGp110, a nonintegrin fibronectin receptor was first detected on the 17th day of gestation in a similar, nonpolarized distribution on parenchymal cell surfaces. At that stage of development haemopoiesis is at a peak in rat liver and fibronectin and receptors alpha 5 beta 1 and AGp110 were prominent on the surface of blood cell precursors. During the last 2 d of gestation (20th and 21st day) hepatocytes assembled around lumina. AGp110 was initially depolarized on the surface of these acinar cells but then confined to the lumen and to newly-formed bile canaliculi. At birth, a marked increase occurred in the canalicular expression of AGp110 and in the branching of the canalicular network. Simultaneously, there was enhanced expression of ZO-1, a protein component of tight junctions. On the second day postpartum, presence of AGp110 and of protein constituents of desmosomes and intermediate junctions, DGI and E-cadherin, respectively, was notably enhanced in cellular fractions insoluble in nonionic detergents, presumably signifying linkage of AGp110 with the cytoskeleton and assembly of desmosomal and intermediate junctions. During liver regeneration after partial hepatectomy, AGp110 remained confined to apical surfaces, indicating a preservation of basic polarity in parenchymal cells. A decrease in the extent and continuity of the canalicular network occurred in proliferating parenchyma, starting 24 h after resection in areas close to the terminal afferent blood supply of portal veins and spreading to the rest of the liver within the next 24 h. Distinct acinar structures, similar to the ones in prenatal liver, appeared at 72 h after hepatectomy. Restoration of the normal branching of the biliary tree commenced at 72 h. At 7 d postoperatively acinar formation declined and one-cell-thick hepatic plates, as in normal liver, were observed.
Resumo:
To evaluate the incidence and characteristics of musculoskeletal manifestations in polymyalgia rheumatica (PMR) and temporal arteritis (TA). METHODS The records of 163 cases of PMR or TA diagnosed over a 15 year period in one area of Spain were reviewed for the presence and type of musculoskeletal manifestations. RESULTS Of 163 patients, 90 had isolated PMR and 73 had TA. Eighteen of the 90 patients (20%) with isolated PMR developed distal peripheral arthritis either at diagnosis or during the course of the disease. When it occurred, synovitis was mild, monoarticular or pauci-articular, asymmetrical, transient, and not destructive. Other distal manifestations observed in these patients were carpal tunnel syndrome and distal extremity swelling with pitting oedema. In all cases these manifestations occurred in conjunction with active PMR. As expected, PMR was the most frequent musculoskeletal manifestation in patients with TA, occurring in 56% of cases. On the contrary, only 11% of patients with TA developed peripheral arthritis. An important finding was that peripheral arthritis in these patients appears to be linked only temporally to the presence of simultaneous PMR and is not observed in its absence. Distal extremity swelling or defined polyarthritis were not observed. CONCLUSION The spectrum of distal musculoskeletal manifestations of PMR in our series is similar to that reported in other populations. By contrast, distal musculoskeletal symptoms are uncommon in TA. The almost complete absence of distal musculoskeletal manifestations in patients with pure TA suggests different mechanisms of disease in PMR and TA, supporting the view of two separate conditions or one common disease in which host susceptibility influences the clinical expression.
Resumo:
Front dynamics modeled by a reaction-diffusion equation are studied under the influence of spatiotemporal structured noises. An effective deterministic model is analytical derived where the noise parameters, intensity, correlation time, and correlation length appear explicitly. The different effects of these parameters are discussed for the Ginzburg-Landau and Schlögl models. We obtain an analytical expression for the front velocity as a function of the noise parameters. Numerical simulation results are in a good agreement with the theoretical predictions.
Resumo:
Exact solutions to FokkerPlanck equations with nonlinear drift are considered. Applications of these exact solutions for concrete models are studied. We arrive at the conclusion that for certain drifts we obtain divergent moments (and infinite relaxation time) if the diffusion process can be extended without any obstacle to the whole space. But if we introduce a potential barrier that limits the diffusion process, moments converge with a finite relaxation time.
Resumo:
To assess the diagnostic usefulness of temporal artery biopsy in temporal arteritis (TA) and establish clinical features capable of predicting its positivity we have retrospectively studied the biopsy specimens and the clinical features of 103 patients who had undergone temporal artery biopsy. Temporal artery biopsy reached a positive predictive value of 90.2% with respect to the final diagnosis based on the criteria proposed by Ellis and Ralston and the clinical course. The simultaneous presence of recent onset headache, jaw claudication, and abnormalities of the temporal arteries on physical examination had a specificity of 94.8% with respect to the histological diagnosis and of 100% with respect to final diagnosis. The presence of any of these clinical features, though of little specificity (34.4%), had a sensitivity of 100% with respect to histological diagnosis, selecting a group of patients in whom temporal artery biopsy has more discriminative value.
Resumo:
The temporal changes in the structure, biomass and C, N and P content of meadows of Caulerpa prolifera (Forsskal) Lamouroux in the Mar Menor coastal lagoon (SE Spain) are described over the period from November 1986 to March 1989. C. prolifera meadows showed a unimodal pattern of vegetative development with maximum biomass values (168-173 g d.w. m-2) reached in summer and maintained during autumn, and minimum biomass values (0-57 g d.w. m-2) during late winter and early spring. Leaf area index values changed between 0.37-0.40 m2 m-2 in January-February and 2.60-7.06 m2 m-2 in July. The seasonality in the biomass and structure of the meadow was mainly related to the vegetative development of the secondary fronds. Carbon and phosphorus content of the thallus (32.5-34.8% d.w. and 0.065-0.069% d.w., respectively) had no seasonality, but nitrogen content showed a bimodal annual pattern with higher values in spring and fall (>2.5% d.w.) than in summer and winter (<2.5% d.w.).
Resumo:
L'objectiu que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes. I l¿objectiu dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l¿equip del Departament d¿Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec delDepartament d¿Agricultura, Ramaderia i Pesca (primer de la seva Direcció General de Pesca Marítima, i des del 1996 de la Direcció General de Medi Natural) és avaluar els resultats de la dita conservació.
Resumo:
Aquesta Memòria constitueix la novena entrega, corresponent als resultatsobtinguts al llarg de 1999, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuantl'equip del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona en laReserva Marina de les Illes Medes, en compliment dels imperatius que marca la Llei19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu d'aquesta Lleiés la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Plad'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitorització que guiïn i avalin l'adequació de la gestió.
Resumo:
Aquesta Memòria constitueix la desena remesa, corresponent als resultats obtinguts en 2000, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l'equip del Departament d'Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (de 1990 a 1998) i del Departament de Medi Ambient (des de 1999) en compliment dels imperatius que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu de dita Llei és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Pla d'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitoritzacióque guiïn i avalin l'adequació de la gestió.
Resumo:
Aquesta Memòria constitueix la onzena remesa, corresponent als resultats obtinguts en 2001, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l'equip del Departament d'Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (de 1990 a 1998) i del Departament de Medi Ambient (des de 1999) en compliment dels imperatius que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu de dita Llei és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Pla d'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitorització que guiïn i avalin l'adequació de la gestió.
Resumo:
Els fons rocosos del litoral català són d'una immensa varietat biogeogràfica. La Costa Brava i especialmentles àrees que interessen aquest estudi, presenten una morfologia molt variada amb fons de roca i desediments que ofereixen una amplíssima riquesa d'hàbitats i de comunitats d'animals i vegetals submarins. L'explotació continuada d'aquests indrets tant a nivell pesquer com turístic, ha deixat la seva empremta, especialment en les comunitats de peixos. Malgrat tot, la dinàmica de recuperació de les poblacions d'algunes espècies, com ara el mero, evidencia molt marcadament un abans i un després la implementació de mesures de protecció en aquests indrets.
Resumo:
Els seguiments o monitoritzacions, com els empenys humans, tenen per tret diferencial els alts i baixos, les dents de serra. I aixó, no només és vàlid per al comportament de les variables monitoritzades, sino també per als avatars administratius i financers. Fins l'extrem que la continuitat temporal, i no sols l'antiguitat delsregistres, és la millor mesura de la seriositat en la gestió d'un país; en aquest sentit, és evident que els països anglo-saxons tenen molt que ensenyar als llatins (p.e. en els registres de dades metereològiques).Abans del que haguèssim volgut, els alts i baixos polítics i financers van tocar, fent trontollar l'any 1995, al Seguiment del Patrimoni Biològic de les Illes Medes. L'any 1994 s'acabà el primer cicle del Pla d'Usos de l'Àrea protegida de les illes Medes (sorgit de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya).Aquest havia d'obrir les portes a un segon cicle quatrienal en el que, de forma preceptiva segons l'esmentada llei, s'havien de continuar els controls biològics del seu patrimoni natural. Per tant, no calia recorrer al nostre reiterat argument que en ecologia hom precisa de períodes d'estudi relativament llargs per definir amb fiabilitat les tendències de canvi: l'administració havia assumit l'argument i el feia seu. Malgrat tot, no podem dir que causès sorpresa la notícia que, després de moltes dil.lacions, informacions contradictòries i canvis de titularitat en els òrgans de gestió, el seguiment de 1995 es veia desproveït de suport financer (ens apresurem a reconeixer que a nivell d'intencions, el suport de les administracions involucrades no es va veure mai compromés). Conscients de la ingenuïtat d'esperar un suport lliure d'entrebancs, el nostre equip de treball havia assumit, des de l'inici del seguiment en 1990, el risc d'aquesta eventualitat. I havia previst que, arribat el cas, caldria continuar el seguiment, omplint si calia el buit derivat de la manca del marcadministratiu (en aquest cas el nou conveni entre la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Universitat de Barcelona) que per motius diversos no es restablí en tot el curs del 1995. És així que el seguiment del patrimoni natural de l'Àrea protegida de les illes Medes al llarg de l'any 1995 es feu amb recursos propis, la qual cosa vol dir amb moltes estretors econòmiques. Afortunadament, la situaciós'ha redrecat, en renovar-se per tres anys més (1996-1998) el conveni que estableix el seguiment. La satisfacció per la signatura d'aquest nou conveni, em fa alimentar l'esperança que ens anys a venir els nous gestors de la Reserva Marina de les Illes Medes, conscients del paper capdavanter d'aquest espai en la gestió dels espais litorals mediterrànis, no permetràn que tals anomalies es repeteixin.