Implementació logística pel projecte Peccata Mundi

Peccata Mundi arrenca de la iniciativa del director de R+D+I de l'empresa Mas Parés, Jaume Juher, i l’artista plàstic Jaume Xifra, que l’any 2004 van decidir sumar a l’amistat que els uneix un objectiu: convergir en un sol projecte els reptes professionals que es plantejaven individualment des de cadascuna de les seves disciplines: l’art i la investigació gastronòmica. Posteriorment, a l'any 2005, s'incorporen al projecte els experts que constitueixen actualment el nucli central de treball: Josep Bel, expert en anàlisi sensorial i aplicació d'aromes; David Juher, matemàtic i professor de la UdG; Xavier de Palau, músic electrònic; Clara Perxachs, investigadora de la cultura del menjar; i Toni Botella, cuiner. A l'experiència gastronòmico-artística Peccata Mundi el participant tasta un seguit de plats i vins i valora les seves percepcions contestant un qüestionari. Les dades d'aquest qüestionari s'utilitzen, a través d'unes transformacions regides per criteris neurològics, matemàtics, antropològics, etc., per produir unes dades numèriques que seran l'entrada a una aplicació que les farà servir per generar un vídeo amb música d'una durada aproximadament de 2 minuts. Aquest vídeo, que consta d'imatges fractals en moviment i d'una música de fons, generada també utilitzant funcions de comportament caòtic, és el retrat audiovisual de l'experiència sensorial del participant. El projecte consisteix a implementar tota la logística informàtica de l’experiència sensorial Peccata Mundi: dissenyar les aplicacions d'entrada de dades, tractament de la base de dades, processament de les dades del qüestionari, generació del vídeo i la música i producció de l'arxiu audiovisual que finalment el participant s'emporta gravat en suport DVD

De Tàrraco a Bàrcino : Factors econòmics, polítics i socials decisius pel canvi de capitalitat a la futura Catalunya

Anàlisi de les causes per les quals la magnífica Tàrraco romana, capital de la província Tarraconense, va entrar en un procés de decadència que va permetre l'auge de Bàrcino, una petita ciutat que va esdevenir en el futur la capital de Catalunya. L'anàlisi abarca des de la fundació de les dues ciutats romanes fins a l'entrada i domini dels visigots.

Uso y percepción social de los recursos naturales en la cuenca media del río Lules, provincia de Tucumán (Argentina)

És conegut que arreu del món hi ha moltes poblacions aïllades que encara viuen a partir de l’agricultura i la ramaderia de subsistència i que utilitzen tots aquells recursos del seu entorn per tal de cobrir les serves necessitats bàsiques. Aquest ús acostuma a ser insostenible, fent que l’entorn tendeixi a degradar-se cada cop més. El projecte representa una peça bàsica en la inserció del desenvolupament sostenible per a moltes d’aquestes poblacions, com és el cas de les comunes el riu Lules (Tucumán, Argentina). Basat en entrevistes i enquestes als pobladors, es fa una anàlisi estadística per determinar l’ús i la percepció de canvi que tenen els habitants, i a la vegada, es relaciona amb altres variables com el nivell socioeconòmic i l’edat, entre d’altres. Aquesta anàlisi juntament amb l’observació directa, permet fer una diagnosi de l’àrea i, conseqüentment, una llista de propostes (i desenvolupament de les més urgents) per tal de crear un pla de gestió de la zona i poder assegurar el seu desenvolupament sostenible

Una visió general de les infraestructures de recerca a Europa – i recomanacions a LIBER

Les infraestructures de recerca inclouen diferent tipologies, des d’instal·lacions úniques a altres basades en xarxes. Típicament han sorgit de necessitats específiques d’una disciplina o bé multidisciplinàries. Les infraestructures de recerca produeixen, processen o gestionen volums heterogenis d’informació, tant grans com petits. Són les anomenades “fàbriques de dades científiques” del segle XXI. Comprenen diversos tipus de recursos d’informació com publicacions, col·leccions digitalitzades, objectes d’aprenentatge i dades de recerca. Les qüestions clau d'avui dia per a les infraestructures de recerca són el seu coneixement per part dels investigadors, i la seva viabilitat, sostenibilitat i interoperabilitat. El compromís de les biblioteques de recerca amb les infraestructures de recerca ha estat baix. Si bé això podria ser comprensible el 2005, quan les primeres prioritats per les inversions en infraestructures de recerca s’estaven definint, ara representa un gran buit en l'estratègia europea. Iniciatives clau com ESFRI no inclouen cap participació per part de biblioteques de recerca, amb excepció de DARIAH. La participació en projectes finançats per la Unió Europea (a través de LIBER o directament a través d'institucions) es va centrar (amb algunes excepcions) en les àrees de digitalització, patrimoni cultural i publicacions. Les biblioteques de recerca han d'esdevenir actors visibles en les discussions estratègiques sobre les infraestructures de recerca i haurien d’explorar activament la seva participació en les infraestructures de dades d'investigació. Accés Obert, Ciència Oberta (dades), les dades de recerca (infraestructures i gestió) són els catalitzadors per aconseguir que les biblioteques de recerca siguin presents pels investigadors més enllà de les humanitats i les ciències socials. "L'accés obert és global - però la seva aplicació és local '. Aquest és popular lema del projecte OpenAIRE i dóna a les biblioteques de recerca locals un paper important en el context europeu. Les dades de recerca són específiques segons les disciplines, però les polítiques, els fluxos de treball i les normes també s'han d'aplicar a nivell local. La creació d'infraestructures participatives amb la participació d’actors institucionals, nacionals i temàtics ha estat identificat per la Unió Europea com una tasca clau per a la dècada actual. El terme 'participatiu' també es considera d'importància fonamental per a l'estratègia de la política europea, ja que s'adapta molt bé amb la coordinació a nivell nacional i europeu per aconseguir una eficiència de costos i contribueix a evitar la duplicació de treball. Els principals desafiaments per a la construcció d'un ecosistema coherent, finançable i sostenible no es troben en les TIC, sinó més aviat en la gestió, la normativa, l'organització, els aspectes socioculturals, la confiança, i, per descomptat, els costos.

Disseny, automatització i telecontrol d'una EBAR

Per tal de poder recollir part de les aigües residuals de la població de Llafranc i fer-les arribar a la depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Palamós, és necessari impulsarla. Amb aquesta millora, s’aconseguirà assegurar la impulsióde les aigües residuals de Llafranc tenint en compte les necessitats actuals i futures.S’evitarà l’abocament d’aigües residuals a la riera i mar tal i com està passantactualment amb l’EBAR original ja que no es correspon el cabal de disseny inicial ambel cabal actual. També es garanteix la impulsió de la majoria d’aigües pluvials degut aque no està separada la xarxa d’aigües residuals de la xarxa d’aigües pluvials.A més es garanteix un millor funcionament en els equips degut a la instal•laciód’equips adequats a les tecnologies actuals, poden controlar tot el sistemacorrectament.L’automatització de l’EBAR permetrà reduir el temps de manteniment i neteja de lesinstal•lacions, i reduir el nombre d’avaries de les instal•lacions.A més es reduirà el risc d’abocaments incontrolats per la instal•lació d’un sistema detelecontrol que permetrà assabentar automàticament de qualsevol anomalia a lapersona responsable de mantenir i garantir el funcionament de les instal•lacions.En cas de fallada del subministrament elèctric, es pot garantir durant un cert temps elfuncionament de l’EBAR degut a la instal•lació d’un grup electrogen, tenint més margede maniobra en cas d’una incidència

Pla d'ordenació cinegètica de les Gavarres

Aquest projecte te com a objectiu el·laborar un Pla d' ordenació cinegètica de les Gavarres

Ikea en la Unión Europea

Vivimos en un mundo en el que las relaciones comerciales, los precios y los mercados internacionales están a la orden del día. Empresas con ánimo de lucro planean estrategias para lograr captar el mayor número de clientes posible. Los precios de los productos, estrategia principal de dichas empresas, varían según la oferta y la demanda de los mismos, así como del país en el que se comercializan. Este es el factor principal que nos ha llamado la atención y nos ha conducido a realizar nuestro proyecto. ¿Porqué el precio del mismo producto cambia según dónde lo compres?, ¿Es realmente más caro en un país que en otro si lo comparamos con el coste de la vida de cada uno?, ¿Realmente hay una integración de mercado en la UE?, ¿Cuál es el coste total de tener una casa?Para responder a todas estas preguntas, hemos diseñado un proyecto en el que tomamos como base una empresa que venda un producto homogéneo en toda la UE.La empresa escogida es IKEA, puesto que se encuentra establecida en gran parte de los países que la conforman, y ofrece la misma gama de productos en todos ellos, con algunas excepciones.

Human Capital, the Structure of Production, and Growth

Recent decisions by the Spanish national competition authority (TDC) mandate payment systems to include only two costs when setting their domestic multilateral interchange fees (MIF): a fixed processing cost and a variable cost for the risk of fraud. This artificial lowering of MIFs will not lower consumer prices, because of uncompetitive retailing; but it will however lead to higher cardholders fees and, likely, new prices for point of sale terminals, delaying the development of the immature Spanish card market. Also, to the extent that increased cardholders fees do not offset the fall in MIFs revenue, the task of issuing new cards will be underpaid relatively to the task of acquiring new merchants, causing an imbalance between the two sides of the networks. Moreover, the pricing scheme arising from the decisions will cause unbundling and underprovision of those services whose costs are excluded. Indeed, the payment guarantee and the free funding period will tend to be removed from the package of services currently provided, to be either provided by third parties, by issuers for a separate fee, or not provided at all, especially to smaller and medium-sized merchants. Transaction services will also suffer the consequences that the TDC precludes pricing them in variable terms.

Adjustment to Target Capital, Finance, and Growth

Does financial development result in capital being reallocated more rapidly to industries where it is most productive? We argue that if this was the case, financially developed countries should see faster growth in industries with investment opportunities due to global demand and productivity shifts. Testing this cross-industry cross-country growth implication requires proxies for (latent) global industry investment opportunities. We show that tests relying only on data from specific (benchmark) countries may yield spurious evidence for or against the hypothesis. We therefore develop an alternative approach that combines benchmark-country proxies with a proxy that does not reflect opportunities specific to a country or level of financial development. Our empirical results yield clear support for the capital reallocation hypothesis.

Red tape and delayed entry

Does cutting red tape foster entrepreneurship in industries with the potential to expand? We address this question by combining the time needed to comply with government entry procedures in 45 countries with industry-level data on employment growth and growth in the number of establishments during the 1980s. Our main empirical finding is that countries where it takes less time to register new businesses have seen more entry in industries that experienced expansionary global demand and technology shifts. Our estimates take into account that proxying global industry shifts using data from only one country or group of countries with similar entry regulations will in general yield biased results.

Entry regulation and intersectoral reallocation

We study how restrictions on firm entry affect intersectoral factor reallocation when openeconomies experience global economic shocks. In our theoretical framework, countries trade freelyin a range of differentiated sectors that are subject to country-specific and global shocks. Entryrestrictions are modeled as an upper bound on the introduction of new differentiated goods followingshocks. Prices and quantities adjust to clear international goods markets, and wages adjustto clear national labor markets. We show that in general equilibrium, countries with tighter entryrestrictions see less factor reallocation compared to the frictionless benchmark. In our empiricalwork, we compare sectoral employment reallocation across countries in the 1980s and 1990s withproxies for frictionless benchmark reallocation. Our results indicate that the gap between actualand frictionless reallocation is greater in countries where it takes longer to start a firm.

Human capital, the structure of production and growth

Do high levels of human capital foster economic growth by facilitating technology adoption? If so, countries with more human capital should have adopted more rapidly the skilled-labor augmenting technologies becoming available since the 1970 s. High human capital levels should therefore have translated into fast growth in more compared to less human-capital-intensive industries in the 1980 s. Theories of international specialization point to human capital accumulation as another important determinant of growth in human-capital-intensive industries. Using data for a large sample of countries, we find significant positive effects of human capital levels and human capital accumulation on output and employment growth in human-capital-intensive industries.

Adjustment to target capital, finance and growth

Does financial development result in capital being reallocated more rapidly to industries where it is most productive? We argue that if this was the case, financially developed countries should see faster growth in industries with investment opportunities due to global demand and productivity shifts. Testing this cross-industry cross-country growth implication requires proxies for (latent) global industry investment opportunities. We show that tests relying only on data from specific (benchmark) countries may yield spurious evidence for or against the hypothesis. We therefore develop an alternative approach that combines benchmark-country proxies with a proxy that does not reflect opportunities specific to a country or level of financial development. Our empirical results yield clear support for the capital reallocation hypothesis.

Estimating cross-industry cross-country models using benchmark industry characteristics

International industry data permits testing whether the industry-specific impact of cross-countrydifferences in institutions or policies is consistent with economic theory. Empirical implementationrequires specifying the industry characteristics that determine impact strength. Most of the literature has been using US proxies of the relevant industry characteristics. We show that usingindustry characteristics in a benchmark country as a proxy of the relevant industry characteristicscan result in an attenuation bias or an amplification bias. We also describe circumstances allowingfor an alternative approach that yields consistent estimates. As an application, we reexamine theinfluential conjecture that financial development facilitates the reallocation of capital from decliningto expanding industries.