Dislocation jamming and Andrade creep

We simulate the glide motion of an assembly of interacting dislocations under the action of an external shear stress and show that the associated plastic creep relaxation follows Andrades law. Our results indicate that Andrade creep in plastically deforming crystals involves the correlated motion of dislocation structures near a dynamic transition separating a flowing from a jammed phase. Simulations in the presence of dislocation multiplication and noise confirm the robustness of this finding and highlight the importance of metastable structure formation for the relaxation process.

Stuka (Plastyka, Muzyka): una veu a favor de l'educació a través de l'art

Traducció comentada del pròleg d¿un llibre on la seva autora, amb motiu de presentar les propostes dels seus estudiants sobre activitats integrades de plàstica i música per a l¿escola i l'institut, ens parla de la necessitat d¿activar la situació creadora en els individus per millorar el seu excel-lent procés educatiu, a la manera com ho feien els antics.

La didàctica de l'educació visual i plàstica, entre el discurs visual i el discurs estètic. La perversió del model

El presente trabajo es el resultado de un año de investigación de campo y de estudio bibliográfico, que se formalizó en un proyecto educativo dirigido a alumnos de 3 de secundaria en la área de educación visual y plástica. " Las manos" , título del proyecto, se presentó como una alternativa en la didáctica de la educación visual y plástica cuando se plantea desde un aprendizaje lineal, desde un modelo. El planteamiento consistió en potenciar la comprensión y expresión artísticas a partir de la interrelación de otras áreas de conocimiento con la visual y plástica para sensibilizar al alumno en la importancia que tiene el proceso en el acto creativo. Valorar el proceso facilitó la asimilación de conceptos como figuración, abstracción y síntesis tan importantes para entender el hecho artístico. La valoración positiva del proyecto no pretende contraponer dos metodologías diferentes: la lineal con modelos y la que se presenta en espiral, inductiva, con referentes que no tienen que ser necesariamente visuales. Las dos opciones pueden actuar en simbiosis siempre que el alumno sepa percibir el significado que quiere dar a su obra y que todo no quede en una pura representación decorativa.

Arts plàstiques i metodologia: descripció d'un model didàctic

En l'ensenyament de la plàstica, les línies pedagógiques que s'han seguit tradicionalment s'han fonamentat en el desenvolupament de la creativitat infantil, l'aprenentatge i domini de les técniques i els mitjans d'expressió i la seva relació o estudi de les arts plastiques. En general les estratégies i sistemes metodológics que s'han emprat han estat més implícits que explícits i, en moltes ocasions, desvinculats d'una visió curricular que cohesionés tots els seus components. En els darrérs anys, és quan s'ha produit el canvi més important, reconeixent el perfil disciplinari de la materia i definint-ne tant els aspectes cognitius, expressius i formatius, com la importancia de coneixer i utilitzar una metodologia didactica adient.

Producció de biopolímers amb cultius bacterians mixtes. Comparació de tres reactors discontinus seqüencials (SBR) amb diferents condicions operacionals

La producció de biopolímers (polihidroxialcanoats (PHA) i substàncies polimèriques extracel·lulars (EPS)) a nivell industrial, resulta una nova àrea d’investigació que recull diverses disciplines, entre elles les Ciències Ambientals. Aquest projecte final de carrera amb el títol: “Producció de biopolímers amb cultius bacterians mixtes”, s’ha desenvolupat sota la supervisió de la directora de projecte Dra. María Eugenia Suárez Ojeda del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i s’ha dut a terme per l’estudiant Jordi Pérez i Forner de la Llicenciatura de Ciències Ambientals, Facultat de Ciències de la UAB, en el Departament d’Enginyeria Química de la mateixa universitat. L’objectiu d’aquest projecte ha estat produir biopolímers simultàniament amb l’eliminació de fòsfor i matèria orgànica en aigües residuals per obtenir un residu final amb un alt valor afegit. Aquests biopolímers reuneixen les característiques necessàries per a poder competir amb els plàstics convencionals i així, reduir l’elevat consum del petroli i la generació de residus no biodegradables. En aquest projecte s’ha dut a terme la posta en marxa d’un reactor discontinu seqüencial (SBR) per a l’acumulació de biopolímers amb cultius bacterians mixtes. Diferents investigadors han estudiat que aquests tipus de cultius bacterians arriben a nivells de fins el 53-97% [Pijuan et al., 2009] de contingut de biopolímers a la biomassa, sometent als microorganismes a diferents situacions d’estrés ja sigui per dèficit de nutrients o per variacions en les fases de feast-famine (festí-fam). Durant el projecte, s’ha realitzat el monitoratge del reactor alimentat amb una aigua sintètica, elaborada en el laboratori, amb les característiques d’un aigua residual provinent de la industria làctica. S’ha sotmès als microorganismes a diferents condicions operacionals, una d’elles amb limitació de fòsfor com a nutrient i una tercera condició amb una variació a les fases feast-famine. D’altra banda, com a segon objectiu, s’ha analitzat el contingut de biopolímers a la biomassa de dos SBRs més, del grup de recerca Bio-GLS del Departament d’Enginyeria Química de la UAB, alimentats amb diferents fonts de carboni, glicerol i àcids grassos de cadena llarga (AGCLL), per observar les influències que té el tipus de substrat en l’acumulació de biopolímers. Els resultats obtinguts en la primera part d’aquest projecte han estat similars als resultats d’altres investigadors [Pijuan et al., 2009; Guerrero et al., 2012]. S’ha determinat que sotmetre als microorganismes a situacions d’estrés té un efecte directe pel que fa a l’acumulació de biopolímers. També s’ha observat com al mateix temps que acumulaven aquests compostos, els microorganismes desenvolupaven la seva tasca de depurar l’aigua residual, obtenint al final del cicle una aigua amb un baix contingut en matèria orgànica i altres contaminants com amoni i fòsfor, en aquest cas. En la segona part del projecte, s’ha observat com el tipus de substrat té un efecte directe pel que fa a l’acumulació de biopolímers i també a l’activitat metabòlica dels microorganismes. Per tant, s’ha conclòs que la producció de biopolímers mitjançant la depuració d’aigües residuals es una via d’investigació molt prometedora pel que fa als resultats obtinguts. Alhora que es tracta un residu, s’obté una producte residual amb un alt valor afegit que pot ser utilitzat per la producció de bioplàstics 100% biodegradables.

Avaluació de l'aptitud de bioestabilitzats com a esmena orgànica per a la rehabilitació de sòls

L’objectiu d’aquest estudi ha estat avaluar l’efecte que té sobre algunes propietats fisicoquímiques del sòl i el creixement de plantes, l’adició del producte compostat obtingut a partir de la fracció orgànica dels residus sòlids urbans de recollida no selectiva, material anomenat bioestabilitzat. S’ha dut a terme un bioassaig amb blat (Triticum aestivum), utilitzant bioestabilitzat procedent de dues plantes de tractament mecànic i biològic, Vacarisses i Mataró, que s’ha aplicat a diferents dosis en un sòl de baixa qualitat. S’ha observat una relació positiva entre el creixement del blat i la dosis de bioestabilitzat aplicada. Pel que fa a la germinació, ha estat lleugerament estimulada per les dosis intermèdies de bioestabilitzat assajades. En quant a les propietats fisicoquímiques del sòl, s’ha observat un increment de la salinitat en funció de la dosis de bioestabilitzat aplicada, que en les més elevades podria ser problemàtica. També, el contingut de matèria orgànica ha augmentat de manera proporcional a la dosis, cosa que ha millorat les propietats físiques del sòl. Per altra banda, s’han trobat continguts d’impropis (vidre, plàstic ...) i concentracions d’alguns metalls pesants bastant elevades, així com una considerable variabilitat entre les partides de bioestabilitzat. Finalment, es conclou que abans de permetre l’aplicació de bioestabilitzat per a la rehabilitació de sòls degradats, cal aprofundir més en l’estudi d’aquest material.

Com influeixen les arts en el desenvolupament cognitiu

La influència de les arts en el desenvolupament cognitiu, és el tema d’aquest Treball de Final de Grau. La recerca ha consistit en descobrir i conèixer quines són les capacitats que es desperten en la nostra ment al relacionar-nos amb les arts plàstiques. Diversos psicòlegs experts en el desenvolupament cognitiu i professionals de les arts, són els que han permès aprofundir en la identificació d’algunes de les capacitats que la cognició desenvolupa amb l’ajuda de l’art. La realització d’una intervenció educativa amb infants d’escola bressol i la mirada profunda d’un projecte educatiu d’una escola, han deixat observar la realitat del què passa quan es realitzen propostes artístiques, quines són les parts de la ment que es desperten durant el procés. Per saber si les arts són avantatjoses o no en la nostra evolució, s’ha elaborat una comparació minuciosa entre els arguments i explicacions dels autors consultats, la pròpia vivència al centre de pràctiques i el projecte educatiu d’una escola.

Changes in lipoprotein lipase modulate tissular energy supply during stress

We studied the variations caused by stress in lipoprotein lipase (LPL) activity, LPL-mRNA, and local blood flow in LPL-rich tissues in the rat. Stress was produced by body immobilization (Immo): the rat's limbs were taped to metal mounts, and its head was placed in a plastic tube. Chronic stress (2 h daily of Immo) decreased total LPL activity in mesenteric and epididymal white adipose tissue (WAT) and was accompanied by a weight reduction of these tissues. In limb muscle, heart, and adrenals, total LPL activity and mRNA levels increased, and, in plasma, LPL activity and mass also increased. Acute stress (30-min Immo) caused a decrease in total LPL activity only in retroperitoneal WAT and an increase in preheparin plasma active LPL, but the overall weight of this tissue did not vary significantly. We propose an early release of the enzyme from this tissue into the bloodstream by some unknown extracellular pathways or other local mechanisms. These changes in this key energy-regulating enzyme are probably induced by catecholamines. They modify the flow of energy substrates between tissues, switching the WAT from importer to exporter of free fatty acids and favoring the uptake by muscle of circulating triacylglycerides for energy supply. Moreover, we found that acute stress almost doubled blood flow in all WAT studied, favoring the export of free fatty acids.

A radiochemical method for carbamoyl-phosphate synthetase I: application to rats fed a hyperproteic diet

A method for the measurement of carbamoyl-phosphate synthetase I activity in animal tissues has been developed using the livers of rats under normal and hyperproteic diets. The method is based on the incorporation of 14C-ammonium bicarbonate to carbamoyl-phosphate in the presence of ATP-Mg and N-acetyl-glutamate. The reaction is stopped by chilling, lowering the pH and adding ethanol. Excess bicarbonate is flushed out under a gentle stream of cold CO2. The only label remaining in the medium was that incorporated into carbamoyl-phosphate, since all 14C-CO2 from bicarbonate was eliminated. The method is rapid and requires only a low pressure supply of CO2 to remove the excess substrate. The reaction is linear up to 10 min using homogenate dilutions of 1:20 to 1:200 (w/v). Rat liver activity was in the range of 89±8 nkat/g. Hyperproteic diet resulted in a significant 1.4-fold increase. The design of the method allows for the processing of multiple samples at the same time, and incubation medium manipulation is unnecessary, since the plastic incubation vial and its contents are finally counted together.

Polarimetric radar interferometry for improved mine detection and surface clutter rejection

A recently developed technique, polarimetric radar interferometry, is applied to tackle the problem of the detection of buried objects embedded in surface clutter. An experiment with a fully polarimetric radar in an anechoic chamber has been carried out using different frequency bands and baselines. The processed results show the ability of this technique to detect buried plastic mines and to measure their depth. This technique enables the detection of plastic mines even if their backscatter response is much lower than that of the surface clutter.