A Sequential Allocation Problem: The Asymptotic Distribution of Resources

In this paper we consider a sequential allocation problem with n individuals. The first individual can consume any amount of some endowment leaving the remaining for the second individual, and so on. Motivated by the limitations associated with the cooperative or non-cooperative solutions we propose a new approach. We establish some axioms that should be satisfied, representativeness, impartiality, etc. The result is a unique asymptotic allocation rule. It is shown for n = 2; 3; 4; and a claim is made for general n. We show that it satisfies a set of desirable properties. Key words: Sequential allocation rule, River sharing problem, Cooperative and non-cooperative games, Dictator and ultimatum games. JEL classification: C79, D63, D74.

¿Qué coincidencias y discrepancias tienen los jóvenes y sus padres ante los medios?

Se presentan los resultados de una investigación desarrollada mediante la administración de un cuestionario sobre usos y evaluaciones que hacen chicos y chicas de diversos medios audiovisuales (televisión, ordenador, consola, CD-Roms educativos, Internet y juegos para ordenador y para consola). Los resultados nos muestran cómo los progenitores sobreestiman sistemáticamente las informaciones que sus hijos e hijas tienen acerca de cualquier medio audiovisual. En términos generales, los videojuegos son el medio con más concordancias negativas, el ordenador el que tiene más concordancias positivas y la televisión el que acumula más discrepancias entre generaciones.

Los juegos y deportes tradicionales en Europa: entre la tradición y la modernidad

El juego es un elemento básico de socialización: es una creación cultural en el marco de una sociedad determinada. La visión contextualizada de todo juego tradicional debe considerar las propiedades que caracterizan su lógica interna, así como las condiciones socioculturales y los significados simbólicos que le atribuyen sus protagonistas (lógica externa). En esta investigación se realiza un inventario y análisis de la lógica interna y la lógica externa de los juegos tradicionales de adultos que se practican actualmente en 11 regiones europeas. Entre las conclusiones más relevantes destacar que existe un gran repertorio de juegos psicomotores y sociomotores. Se trata de juegos con un alto componente competitivo, en los que se distinguen vencedores y perdedores. Los grupos son básicamente masculinos y mixtos y sin la presencia de un líder o capitán, excepto en las regiones más deportivizadas en las que si aparece esta figura. Se observa que muchas de estas prácticas se están transformando en deportes (regionales), sobre todo aquellas que son protagonizadas por el género masculino. En definitiva, esta investigación aporta datos muy relevantes para comprender la naturaleza de la cultura lúdica tradicional europea.

Els jocs i esports tradicionals a Europa: entre la tradició i la modernitat

El joc és un element bàsic de socialització: és una creació cultural en el marc d’una societat determinada. La visió contextualitzada de qualsevol joc tradicional ha de considerar les propietats que caracteritzen la seva lògica interna, i també les condicions socioculturals i els significats simbòlics que -li atribueixen els seus protagonistes (lògica externa). En aquesta investigació es fa un inventari i una anàlisi de la lògica interna i la lògica externa dels jocs tradicionals d’adults que es practiquen actualment a 11 regions europees. Entre les conclusions més rellevants cal destacar que hi ha un gran repertori de jocs psicomotors i sociomotors. Es tracta de jocs amb un alt component competitiu, en els quals es distingeixen vencedors i perdedors. Els grups són bàsicament masculins i mixtos i sense la presència d’un líder o capità, excepte a les regions més esportivitzades, on sí que apareix aquesta figura. Observem que moltes d’aquestes pràctiques s’estan transformant en esports (regionals), sobretot les que són protagonitzades pel gènere masculí. En resum, aquesta investigació aporta dades molt rellevants per a comprendre la naturalesa de la cultura lúdica tradicional europea.

Effects of P300-based BCI use on reported presence in a virtual environment

Brain-computer interfaces (BCIs) are becoming more and more popular as an input device for virtual worlds and computer games. Depending on their function, a major drawback is the mental workload associated with their use and there is significant effort and training required to effectively control them. In this paper, we present two studies assessing how mental workload of a P300-based BCI affects participants" reported sense of presence in a virtual environment (VE). In the first study, we employ a BCI exploiting the P300 event-related potential (ERP) that allows control of over 200 items in a virtual apartment. In the second study, the BCI is replaced by a gaze-based selection method coupled with wand navigation. In both studies, overall performance is measured and individual presence scores are assessed by means of a short questionnaire. The results suggest that there is no immediate benefit for visualizing events in the VE triggered by the BCI and that no learning about the layout of the virtual space takes place. In order to alleviate this, we propose that future P300-based BCIs in VR are set up so as require users to make some inference about the virtual space so that they become aware of it,which is likely to lead to higher reported presence.

Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.

Desenvolupament d'un joc per torns parametritzable amb possibilitat multijugador i I.A.

Els jocs són una de les indústries de software més gran del món de la informàtica. Des dels primers jocs en blanc i negre que simulaven raquetes i una pilota, fins avui en dia, en que el desenvolupament d’un joc porta darrere un equip de professionals tant o més gran que el major dels projectes informàtics del món de les indústries, els jocs han evolucionat més que la majoria de programes. La possibilitat d’elaborar un joc és, a part d’una proposta temptadora (ja que difereix enormement de qualsevol pràctica feta durant la carrera), un repte de caire personal per algú que sempre ha estat en contacte amb videojocs i que, després d’adquirir una sèrie de coneixements indispensables, s’ha proposat d’intentar desenvolupar-ne un des de l’arrel. L’objectiu d’aquest treball és doncs això, aprendre com neix un joc partint de res, i veure totes les complicacions que sorgeixen a l’hora de desenvolupar-lo. Els resultats delt projecte mostren generosament el gran nombre de problemes que sorgeixen en un procés com aquest, però com a conclusions importants cal destacar la satisfacció envers els resultats obtinguts, així com els coneixements que s’han guanyat mitjançant el desenvolupament del programa.

Escacs, un sistema intel·ligent

Des dels inicis dels ordinadors com a màquines programables, l’home ha intentat dotar-los de certa intel•ligència per tal de pensar o raonar el més semblant possible als humans. Un d’aquests intents ha sigut fer que la màquina sigui capaç de pensar de tal manera que estudiï jugades i guanyi partides d’escacs. En l’actualitat amb els actuals sistemes multi tasca, orientat a objectes i accés a memòria i gràcies al potent hardware del que disposem, comptem amb una gran varietat de programes que es dediquen a jugar a escacs. Però no hi ha només programes petits, hi ha fins i tot màquines senceres dedicades a calcular i estudiar jugades per tal de guanyar als millors jugadors del món. L’objectiu del meu treball és dur a terme un estudi i implementació d’un d’aquests programes, per això es divideix en dues parts. La part teòrica o de l’estudi, consta d’un estudi dels sistemes d’intel•ligència artificial que es dediquen a jugar a escacs, estudi i cerca d’una funció d’avaluació vàlida i estudi dels algorismes de cerca. La part pràctica del treball es basa en la implementació d’un sistema intel•ligent capaç de jugar a escacs amb certa lògica. Aquesta implementació es porta a terme amb l’ajuda de les llibreries SDL, utilitzant l’algorisme minimax amb poda alfa-beta i codi c++. Com a conclusió del projecte m’agradaria remarcar que l’estudi realitzat m’ha deixat veure que crear un joc d’escacs no era tan fàcil com jo pensava però m’ha aportat la satisfacció d’aplicar tot el que he après durant la carrera i de descobrir moltes altres coses noves.

¿Qué coincidencias y discrepancias tienen los jóvenes y sus padres ante los medios?

The results presented in this paper are from a research using a questionnaire about activities and evaluations of boys and girls in relation to different audio-visual media (television, computer, videoconsole, educative CD-Roms, Internet and computer and console games). Results show us that children information about any audio-visual media is systematically overestimated by parents. Generally, the media with more negative concordances is video-games, the one with more positive concordances is the computer and the one with more discrepancies between generations is TV

How universal is behavior? A four country comparison of spite, cooperation and errors in voluntary contribution mechanisms

This paper studies behavior in experiments with a linear voluntary contributions mechanism for public goods conducted in Japan, the Netherlands, Spain and the USA. The same experimental design was used in the four countries. Our 'contribution function' design allows us to obtain a view of subjects' behavior from two complementary points of view. If yields information about situations where, in purely pecuniary terms, it is a dominant strategy to contribute all the endowment and about situations where it is a dominant strategy to contribute nothing. Our results show, first, that differences in behavior across countries are minor. We find that when people play "the same game" they behave similarly. Second, for all four countries our data are inconsistent with the explanation that subjects contribute only out of confusion. A common cooperative motivation is needed to explain the date.

Equilibrium play and best response to (Stated) beliefs in constant sum games

We report experimental results on one-shot two person 3x3 constant sum games played by non-economists without previous experience in the laboratory. Although strategically our games are very similar to previous experiments in which game theory predictions fail dramatically, 80% of actions taken in our experiment coincided with the prediction of the unique Nash equilibrium in pure strategies and 73% of actions were best responses to elicited beliefs. We argue how social preferences, presentation effects and belief elicitation procedures may influence how subjects play in simple but non trivial games and explain the diferences we observe with respect to previous work.

Frames and games

Decision-makers are sometimes influenced by the way in which choice situations are presented to them or "framed" This can be seen as an important challenge to the social sciences, since strong and pervasive framing effects would make it difficult to study human behavior in a synthetic or theoretic manner. We present results from experiments with dilemma games designed to shed light on the effects of several frame variations. We study, among others, the particular public bad frame used by Andreoni (1995) and two more naturalistic frames involving stories. Our results show that none of the frame manipulations have a significant effect on average behavior, but we do find some effects on extreme behavior. We also find that incentives do matter where frames do not matter.

Communication, cultural identities and the Olympic Games: the Barcelona’92 experience

This document includes the results of the research undertaken by the author on the media planning and coverage of the Barcelona'92 and its cultural implications.

Symbol and logo of Barcelona’92 Olympic Games

This text has been published in the book Jocs Olímpics, comunicació i intercanvis culturals: l’experiència dels últims quatre Jocs Olímpics d’estiu, gathering the communications presented in the international Symposium that was celebrated in Barcelona from 3 to 5 april of 1991.

Dividends and weighted values in games with externalities

We consider cooperative environments with externalities (games in partition function form) and provide a recursive definition of dividends for each coalition and any partition of the players it belongs to. We show that with this definition and equal sharing of these dividends the averaged sum of dividends for each player, over all the coalitions that contain the player, coincides with the corresponding average value of the player. We then construct weighted Shapley values by departing from equal division of dividends and finally, for each such value, provide a bidding mechanism implementing it.