R&D cooperation between Spanish firms and scientific partners: what is the role of tertiary education?

This paper explores the factors that determine firm’s R&D cooperation with different partners, paying special attention on the role of tertiary education (degree and PhDs level) in facilitating the connection between the firms and the to scientific bodies (technology centres, public research centres and universities). Here, we attempt to answer two questions. First, are innovative firms that carry out internal and external R&D activities more likely to cooperate on R&D projects with other partners? Second, do Spanish innovative firms with a high participation of researchers with degrees or PhDs tend to cooperate more with scientific partners? To answer both questions we apply a three-dimensional approach on a firm level Panel Data with a sample of 4.998 manufacturing and services Spanish firms. First, we run a complementary test between external R&D acquisition and skilled research workers and find that firms which carry out external R&D activities obtain a greater return on R&D cooperation when they have skilled workers in R&D, especially in high-tech manufactures and KIS services. Second, we carry out a 2-step tobit model to estimate, in the first stage, the determinants that explain whether Spanish innovative firms cooperate or not; and in the second stage the factors that affect the choice of partners. And third, we apply an ordered probit model to test the marginal effects of explanatory variables on the different partners. Here we contrast some of the most interesting empirical hypotheses of previous studies, and which emphasize the role of employees with degrees and PhDs in facilitating cooperative R&D between firms and scientific partners.

R&D cooperation between Spanish firms and scientific partners: what is the role of tertiary education?

This paper explores the factors that determine firm’s R&D cooperation with different partners, paying special attention on the role of tertiary education (degree and PhDs level) in facilitating the connection between the firms and the to scientific bodies (technology centres, public research centres and universities). Here, we attempt to answer two questions. First, are innovative firms that carry out internal and external R&D activities more likely to cooperate on R&D projects with other partners? Second, do Spanish innovative firms with a high participation of researchers with degrees or PhDs tend to cooperate more with scientific partners? To answer both questions we apply a three-dimensional approach on a firm level Panel Data with a sample of 4.998 manufacturing and services Spanish firms. First, we run a complementary test between external R&D acquisition and skilled research workers and find that firms which carry out external R&D activities obtain a greater return on R&D cooperation when they have skilled workers in R&D, especially in high-tech manufactures and KIS services. Second, we carry out a 2-step tobit model to estimate, in the first stage, the determinants that explain whether Spanish innovative firms cooperate or not; and in the second stage the factors that affect the choice of partners. And third, we apply an ordered probit model to test the marginal effects of explanatory variables on the different partners. Here we contrast some of the most interesting empirical hypotheses of previous studies, and which emphasize the role of employees with degrees and PhDs in facilitating cooperative R&D between firms and scientific partners. JEL classification: O31, O33, O38. Key words: Determinants R&D cooperation, industry-university flows, PhD research workers.

Comunidad y ciudadanía activa: fenomenología de una ocupación ética en un contexto de inmigración

La teoria i la praxi de la investigació qualitativa actual és hereva de la tradició fenomenològica. L’objectiu de la investigació està relacionat amb la comprensió profunda de les dimensions de l’educació i el treball, així com la seva significació per a les dones i els homes amb històries de vida marcades per la immigració. També, el treball de la investigació actual analitza la construcció de una identitat individual i col•lectiva de les dones i els homes amb una història d’immigració i reflexiona com desenvolupen el seu compromís a través d’una ocupació ètica. Es fa èmfasi en els elements transversals de la cultura i les construccions de gènere dins del domini de treball i educació. El mètode biogràfic narratiu es va utilitzar per estudiar les qüestions plantejades per la investigació. El procés de triangulació de les veus de les dones, els homes i de l’organització participant es va duu a terme per assegurar la validesa dels resultats i es van interpretar els indicadors de la recerca des del marc teòric proposat. A mode de conclusió, el treball es refereix a la formació permanent i considera que la violació del dret a l’educació és un factor que limita les oportunitats d’experimentar aquest tipus d’ocupació i, té efectes en la integritat personal i col·lectiva. Esperem que aquesta investigació pugui contribuir a la política d’immigració de les diferents organitzacions.

Proposing a 'Consent Commons' in open education - balancing the desire for openness with the rights of people to refuse or withdraw from participation

A new 'Consent Commons' licensing framework is proposed, complementing Creative Commons, to clarify the permissions given for using and reusing clinical and non-clinical digital recordings of people (patients and non-patients) for educational purposes. Consent Commons is a sophisticated expression of ethically based 'digital professionalism', which recognises the rights of patients, carers, their families, teachers, clinicians, students and members of the public to have some say in how their digital recordings are used (including refusing or withdrawing their consent), and is necessary in order to ensure the long term sustainability of teaching materials, including Open Educational Resources (OER). Consent Commons can ameliorate uncertainty about the status of educational resources depicting people, and protect institutions from legal risk by developing robust and sophisticated policies and promoting best practice in managing their information.

The relationships between technology and open education in the development of a resilient higher education

The place of technology in the development of coherent educational responses to environmental and socio-economic disruption is here placed under scrutiny. One emerging area of interest is the role of technology in addressing more complex learning futures, and more especially in facilitating individual and social resilience, or the ability to manage and overcome disruption. However, the extent to which higher education practitioners can utilise technology to this end is framed by their approaches to the curriculum, and the socio-cultural practices within which they are located. This paper discusses how open education might enable learners to engage with uncertainty through social action within a form of higher education that is more resilient to economic, environmental and energy-related disruption. It asks whether open higher education can be (re)claimed by users and communities within specific contexts and curricula, in order to engage with an uncertain world.

Opening Education Beyond the Property Relation: From Commons to Communism

Open Education, and specifically the OER movement, seeks to provide universal access to knowledge, undermining the historical enclosure and the increasing privatisation of the public education system. In this paper we examine this aspiration by submitting the implicit theoretical assumptions of Open Education to the test of critical political economy. We acknowledge the Open Education movement's revolutionary potential but outline the inherent limitations of its current focus on the commons (property relations) rather than the social relations of capitalist production (wage work, the company) and because of this, argue that it will only achieve limited, rather than revolutionary, impact.

What do academic libraries have to do with Open Educational Resources? Theme : Long term sustainability of open education projects first steps to start up

This paper will discuss the possible roles of academic libraries in promoting, supporting, and sustaining institutional Open Educational Resource initiatives. It will note areas in which libraries or librarians have skills and knowledge that intersect with some of the needs of academic staff and students as they use and release OERs. It will also present the results of a brief survey of the views of some OER initiatives on the current and potential role of academic libraries.

Criteria for ICT-supported Higher Education Teachers Training

Aquest document pretén recollir aportacions teòriques sobre les pràctiques pedagògiques que incorporen i promouen l'ús de les TIC per tal de definir els criteris per al disseny de la formació dels professors d'educació superior en les TIC.

Analysis of teachers training for ICT Higher Education

Aquest document pretén recollir aportacions teòriques i pràctiques sobre les pràctiques pedagògiques que incorporen i promouen l'ús de les TIC per tal d'aclarir, facilitar i fer coherent el disseny de la formació dels professors d'educació superior en les TIC. El seu propòsit és trobar alternatives de formació que compleixin amb les necessitats educatives del professor, així com per superar o atenuar les dificultats i/o la manca de voluntat a les quals s'enfronta en la pràctica educativa en introduir aplicacions de les TIC.

Transnational study of roles/functions and associated ICT competencies for Higher Education teachers

Aquest estudi forma part del projecte eLene-TLC1 Virtual Campus (2007-2008) recolzat pel programa eLearning de la Comissió Europea. L'objectiu d'aquest projecte és que els professors i els estudiants facin el millor ús possible de les TIC en l'educació superior, preparant als professors per als estudiants de la generació xarxa, permetent als estudiants a la transferència de coneixements i pràctiques de la vida quotidiana per al seu aprenentatge i estimular tant la integració plena de pràctiques innovadores d'ensenyament i d'aprenentatge possibilitades per un entorn tecnològic en constant evolució. Per tal de cobrir part d'aquest objectiu general, es va concebre un estudi per examinar les competències en TIC professors d'Educació Superior en entorns d'aprenentatge en línia.

Action Research : the first steps to start up a pilot experiment in heritage education

Peer-reviewed

Schooling in the Network Society : Internet in Primary and Secondary Education. Research report (synthesis document)

Aquest projecte té la intenció d'identificar i analitzar els efectes de la introducció d'Internet a les escoles catalanes (educació primària i secundària). L'objectiu és posar de manifest la manera com s'utilitza la xarxa en aquest àmbit i en quina mesura contribueix a l'aparició, en els centres educatius, d'una nova cultura adaptada a les necessitats de la societat xarxa. Amb aquest propòsit, aquest projecte desplega les seves línies d'anàlisi per a fer atenció al procés d'incorporació d'Internet, principalment, en tres direccions: la pràctica pedagògica, les formes d'organització i gestió dels centres educatius i la seva vinculació amb la comunitat i el territori. Aquesta investigació ha estat desenvolupada pel grup de recerca ENS (Education and Network Society). Amb una perspectiva comparativa, el treball d'aquest grup vol contribuir, sobre la base de dades empíriques, a interpretar la transformació de l'àmbit educatiu no universitari en els paràmetres que estableix, avui dia, la nostra societat.

Social Determinants of Child Health in Colombia: Can Community Education Moderate the Effect of Family Characteristics?

Contextual effects on child health have been investigated extensively in previous research. However, few studies have considered the interplay between community characteristics and individual-level variables. This study examines the influence of community education and family socioeconomic characteristics on child health (as measured by height and weight-for-age Z-scores), as well as their interactions. We adapted the Commission on Social Determinants of Health (CSDH) framework to the context of child health. Using data from the 2010 Colombian Demographic and Health Survey (DHS), weighted multilevel models are fitted since the data are not self-weighting. The results show a positive impact of the level of education of other women in the community on child health, even after controlling for individual and family socioeconomic characteristics. Different pathways through which community education can substitute for the effect of family characteristics on child nutrition are found. The interaction terms highlight the importance of community education as a moderator of the impact of the mother’s own education and autonomy, on child health. In addition, the results reveal differences between height and weight-for-age indicators in their responsiveness to individual and contextual factors. Our findings suggest that community intervention programmes may have differential effects on child health. Therefore, their identification can contribute to a better targeting of child care policies.

Performance in post-compulsory education: evidence from vocational and academic tracks

This paper investigates the factors in_uencing grade performance in two different high school tracks (academic and vocational), including the effect of the amount of work achieved while studying. The empirical strategy analyzes grade progression through the outcomes, passing, repeating and dropping out, conditioning on previous outcomes, and dealing with the endogeneity introduced by the working variable. The analysis is based on a unique Spanish data with information on schooling and labor histories. Findings show that working reduces performance in both tracks, mainly during the first year, although the ffects are less detri- mental in the vocational path. Additionally, good performance in compulsory education, at- tending a private high school, or having high-educated parents improve outcomes, particularly in academic high school.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 i 18 anys migrats a Catalunya

La finalitat d'aquest projecte és aprofundir en el procés d'integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més cap a la convivència. La immigració és vista com un col•lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Eis joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importància d’una acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar l’educació intercultural; potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana; formació del professorat en competències interculturals.