La caverna de Josep Palau i Fabre (1952-1969): teatre versus al·legoria filosòfica per a representar i impedir el final tràgic i fosc del lluminós art de pensar.

What is the use of performing the myth of the cave from book VII of the Republic by Plato? Josep Palau i Fabre, considers that, in Plato's dialogues, the speakers are mere instruments at the service of his dialectical goal. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and also by relying on Heraclitus's conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favoring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabre's La Caverna, the tragic hero, that is, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his "cavemates" -after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows-, still leaves to them his powerful experience of the agonistikos thought, which might bear fruit in their life to come.

La caverna de Josep Palau i Fabre (1952-1969): teatro versus alegoría filosófica para representar e impedir el final trágico y sombrío del luminoso arte de pensar.

What is the use of performing the myth of the cave from book VII of the Republic by Plato? Josep Palau i Fabre, considers that, in Plato's dialogues, the speakers are mere instruments at the service of his dialectical goal. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and also by relying on Heraclitus's conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favoring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabre's La Caverna, the tragic hero, that is, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his "cavemates" -after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows-, still leaves to them his powerful experience of the agonistikos thought, which might bear fruit in their life to come.

Los Libros de Artista-Arte de Josep Guinovart

Este artículo pretende analizar y etiquetar la obra producida por Josep Guinovart (1927-2007), a partir de Federico García Lorca, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, José Hierro y Ramón Guillem, dentro del formato"Libro-Arte." Unas veces la obra es el resultado de un esfuerzo en tándem, otras es el testimonio visual y poético de un mismo sentir. En cualquiera de los casos veremos como la creación artística de uno potencia y enriquece la del otro.

Literatura i política catalanista: Josep Maria Valls i Vicens als inicis de la Restauració

Joseph Maria Valls i Vicens was an important Catalan intellectual who had an important performance in literature, politics , sociology, pedagogy and several cultural initiatives. The author focalizes the study of the young writer's thought as a common character of a wide sector of intellectuals that had developed an important activity in local politics and culture all through the period.

Literatura i política catalanista: Josep Maria Valls i Vicens als inicis de la Restauració

Joseph Maria Valls i Vicens was an important Catalan intellectual who had an important performance in literature, politics , sociology, pedagogy and several cultural initiatives. The author focalizes the study of the young writer's thought as a common character of a wide sector of intellectuals that had developed an important activity in local politics and culture all through the period.

The cave (La caverna -1952-1969) by Josep Palau i Fabre: theatre versus philosophical allegory in order both to perform and stop the tragic and dark end of the bright art of thinking

What is the use of representing in performance the image of the cave from book VII of Plato’s Republic? Josep Palau i Fabre considers that in Plato’s dialogues the speakers are mere instruments at the service of his dialectical purpose. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and relying on Heraclitus’s conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favouring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabre’s La Caverna, the tragic hero, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his “cavemates” –after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows– still leaves them his powerful experience of the agonistikós thought, which might bear fruit in their life to come.

El tracista fra Josep de la Concepció: revisió historiogràfica i noves atribucions

Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació de carmelitans descalços, va ser un dels més qualificats arquitectes amb què comptà el Principat en el segle XVII. L"interès de la seva figura es troba sobretot en el fet que la seva activitat no es va circumscriure simplement a les construccions impulsades per l"orde al qual pertanyia, sinó que s"estengué a àmbits tan diversos com els de la confecció de traces per a catedrals, esglésies parroquials, edificis civils, retaules i altres obres de naturalesa diversa, que mostren en conjunt el gran talent d"aquest artífex

Revistes del fons americà de la Biblioteca Josep M. Figueras

Revistes del fons americà de la Biblioteca Josep M. Figueras és la catalogació, feta per Sandra Basurre i Fuensanta Marmolejo, de les revistes que, provinentsde diverses donacions, formen part del fons americanista «sens dubte més nodrit i important de l'estat espanyol en el període comprès entre la primeria de segle i els anys quaranta», en paraules de Pere Pi Sunyer. El Centre d'Estudis d'HistòriaContemporània - Biblioteca Josep M. Figueras s'ha dedicat, d'ençà de l'any 1967, en què fou creat, a una tasca de conservació i sistematització dels testimonis documentals de la Guerra Civil i, més en general, de la història contemporània del'estat espanyol, amb especial referència als de tema català. Així, doncs, a més de ser un dels fons més considerables sobre catalanisme, Guerra Civil i política contemporània, la seva riquesa de material historiogràfic és completada per aquest fons americà.

Josep Aragay, el noucentista constant

Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 – Breda, 1973) ha estat un personatge clau dins l’art català contemporani i un dels més rellevants del panorama cultural del noucentisme. Aragay va ser dibuixant, gravador, pintor i ceramista, però també fou poeta, professor i polític, i va exercir com a crític, polemista i teòric de l’art

Urbanització en superfície de l'antiga calçada lateral mar del Passeig de Gracia entre el C/Bilbao i Josep Pla

Descripció del projecte. S’han de destacar les innovacions i aportacions a l’avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l’adreça web si s’ha penjat més informació sobre el projecte a la web.

Poesia de Josep Carner a Bèlgica: creació, revisió, selecció, traducció

Capítol 4 del llibre 'Josep Carner: l'exili del mite (1945-1970)', sobre la poesia publicada per Carner durant la seva llarga estada a Bèlgica.

Análisis de la comunicación verbal y no verbal de Josep Guardiola y su influencia pública

El treball que es presenta a continuació és una anàlisi sobre la comunicació del ex entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, i la forma en com s'expressa i utilitza el seu discurs per impactar a tots els seus públics. Partint del seu discurs comunicatiu com a base del treball, analitzarem també el què i el com de la seva comunicació, la seva actitud amagada darrere les seves paraules, com interactua amb els seus interlocutors o el reflex de les seves expressions corporals. Descobrirem per què és actualment un dels màxims referents quan parlem de comunicació i influència en el mon del esport. Comprovarem per què la figura del tècnic ha aconseguit la notorietat que té i ha arribat al referent comunicatiu actual.

Nuevos datos en torno al escultor Josep Bover i Mas (1802-1866)

[spa]Josep Bover i Mas (1802-1866) fue uno de los más destacados escultores españoles de la Academia de Bellas Artes de Barcelona de la primera mitad del siglo XIX, desarrollando una interesante carrera como creador profesional y docente que, hasta el día de hoy sólo ha sido estudiada de forma fragmentaria. El presente artículo pretende reunir la escasa bibliografía publicada en torno al escultor y aportar numerosos datos nuevos relacionados con su vida y obra, facilitando la interpretación global de su trabajo. Asimismo, pretende sugerir una reflexión sobre la escultura académica decimonónica con el objetivo de contribuir a renovar la visión que de ésta se ha presentado hasta el momento.[eng]Josep Bover i Mas (1802 1866) was one of the most important Spanish sculptors from the Academy of Fine Arts of Barcelona during the first half of the 19th century. He underwent a very interesting career as a professional creator and a teacher, which has only been partially studied. This essay pretends to reunite the scarce bibliographical information on the sculptor that is available today and to present new data related to his life and production, in order to provide a global interpretation of his work. At the same time, this article wants to suggest a renewed reflection on Spanish nineteenth-century academic sculpture.