Més noticies a l'entorn del període americà de Josep Pijoan Soteras (1881-1963)

[cat]El coneixement de la trajectòria dels catalans exiliats, com és el cas de Josep Pijoan Soteras, Francesc Cambó Batlle i Josep Gudiol Ricart, entre altres, és fascinant perquè permet comprendre i valorar el seu itinerari personal, alhora que projecta un dramàtic resplendor sobre la cultura catalana de l"època. En aquest article es plantegen dues qüestions. La primera se centra en Pijoan com a agent d"art, aspecte molt poc conegut fi ns ara; mentre que en la segona part tracta de Pijoan com a escriptor d"art i la problemàtica que es va produir amb motiu de la seva intervenció en el llibre Les pintures romàniques de Catalunya dins la «Monumenta Cataloniae», col·lecció patrocinada per Francesc Cambó. [eng]Knowledge of the pathways of Catalan exiles -as in the case of Jose Pijoan Soteras, Francesc Cambó Batlle and Jose Gudiol Ricart, among others- is fascinating because it permits understanding and evaluation of their personal itineraires while at the same time casting a dramatic light on Catalan culture of the epoch. In this article two questions are presented: the first is centered on Pijoan as an art dealer, an aspect very little known until now, while the second deals with Pijoan as a writer on art and the problems raised by his participation in the book on Romanesque painters of Catalonia in the «Monumenta Cataloniae», the collection of whitch Francesc Cambó was patron.

Mistificat o infravalorat?, Urbanista o polític?: la figura d'Ildefons Cerdà a través de La Vanguardia, 1881-2010

La figura de l’urbanista i enginyer osonenc Ildefons Cerdà (1815-1876) ha estat objecte de controvèrsia entre els intel·lectuals de cada època. Però, públicament, no va ser fins als treballs de l’economista Fabià Estapé (1968-1971) que es va recuperar i reivindicar finalment el llegat del dissenyador de l’Eixample de Barcelona. En l’any que es commemoren els 150 anys del Pla Cerdà, aquest article té per objectiu revisar què n’ha dit la premsa d’època d’Ildefons Cerdà, usant com a base el material hemerogràfic de La Vanguardia.

Classical references and their significance in The Magic Mountain by Thomas Mann

Although Thomas Mann’s novel The Magic Mountain has been the object of innumerable studies, this paper suggests that so far none of these has given truly close attention to the significance of the classical references in this novel with regard to the search for a true humanism. This is probably owing to the generally held belief that the influence of the classical tradition is relatively inconsequential in relation to the ample conjunction of philosophical ideas on which the novel is based. This article takes a differing view and, through a close analysis and comment of the explicit and implicit classical notions in the text, concludes that these ideas are also a valuable key to a greater comprehension of the ideological design of the main character, Hans Castorp, and to a certain degree they also help to continue to reflect on the most enigmatic and controversial episode of the novel: the young protagonist’s descent to the plain from the magical mountain (Zauberberg) in order to take part in the great tragedy of World War I, alien as is any war to the prevalent but ultimately futile desire that love (Liebe) should in the end prevail in the life of humans.