The association between obesity and back pain in nine countries: a cross-sectional study

BACKGROUND: The association between obesity and back pain has mainly been studied in high-income settings with inconclusive results, and data from older populations and developing countries are scarce. The aim of this study was to assess this association in nine countries in Asia, Africa, Europe, and Latin America among older adults using nationally-representative data. METHODS: Data on 42116 individuals ≥50 years who participated in the Collaborative Research on Ageing in Europe (COURAGE) study conducted in Finland, Poland, and Spain in 2011-2012, and the World Health Organization's Study on Global Ageing and Adult Health (SAGE) conducted in China, Ghana, India, Mexico, Russia, and South Africa in 2007-2010 were analysed. Information on measured height and weight available in the two datasets was used to calculate Body Mass Index (BMI). Self-reported back pain occurring in the past 30 days was the outcome. Multivariable logistic regression analysis was used to assess the association between BMI and back pain. RESULTS: The prevalence of back pain ranged from 21.5% (China) to 57.5% (Poland). In the multivariable analysis, compared to BMI 18.5-24.9 kg/m(2), significantly higher odds for back pain were observed for BMI ≥35 kg/m(2) in Finland (OR 3.33), Russia (OR 2.20), Poland (OR 2.03), Spain (OR 1.56), and South Africa (OR 1.48); BMI 30.0-34.0 kg/m(2) in Russia (OR 2.76), South Africa (OR 1.51), and Poland (OR 1.47); and BMI 25.0-29.9 kg/m(2) in Russia (OR 1.51) and Poland (OR 1.40). No significant associations were found in the other countries. CONCLUSIONS: The strength of the association between obesity and back pain may vary by country. Future studies are needed to determine the factors contributing to differences in the associations observed.

Les influències dels factors socials en l'ús de serveis formals

Objectiu: Aquest estudi pretén aportar coneixement sobre el model d’atenció que reben les persones de més de 79 anys dependents del municipi de Vic. Analitzar en quina mesura es fa ús dels serveis formals i quines variables influeixen en la utilització d’aquest. Mètode: Estudi retrospectiu, descriptiu i transversal. De metodologia quantitativa. La població d’estudi són aquelles persones de 80 i més anys de Vic que van sol·licitar la valoració de dependència entre els anys 2007-2010, amb un grau II o III de dependència reconegut i un Pla Individual d’Atenció validat i concedit per la Generalitat de Catalunya (n=453). Les dades provenen de registres de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Afers Socials i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic. Les variables dependents són la utilització de recursos formals (teleassitència, servei d’atenció domiciliària –públic i privat- , centre de dia, residència i prestacions econòmiques derivades de la llei de la dependència). El grau de dependència, el gènere, l’edat, l’estat civil, la convivència, el cuidador principal i el nivell de renda es van considerar variables independents. Resultats: El model d’atenció majoritari és el que complementa el suport informal amb el formal (62.3%). L’ús de recursos formals té un paper subsidiari (37.7%). La variable convivència influeix de forma significativa amb l’ús de serveis formals (p<0.001 en l’ús de TAS, el SAD públic i el SAD privat) . Conclusió: Els disseny de programes i criteris de provisió de serveis haurien de contemplar no només el grau de dependència sinó també variables més d’entorn com la convivència. No obstant, existeix encara poca evidència científica en aquesta línia, per això s’hauria de potenciar l’ investigació que permetés analitzar les variables de la funció social de forma més acurada. Paraules clau: Dependència, suport formal, suport informal.