Historias de vida en educación: sujeto, diálogo, experiencia

[spa] En este libro presentamos los trabajos que compartieron en las II Jornadas de Historias de Vida en Educación: Sujeto, Diálogo y Experiencia, (Málaga 9 y 10 de junio, 2011). La diversidad caracteriza el conjunto de los textos, y a veces la contraposición de posiciones ideológicas y conceptuales, lo cual sirve para enriquecer el debate y la reflexión.Los textos se distribuyen en cuatro capítulos: El primero, sobre el sujeto, o relaciones entre sujetos en la investigación. El segundo entorno a cómo las narrativas y las historias de vida pueden convertirse en herramientas para el cambio. El tercero se centra en la entrevista como el espacio de encuentro y de diálogo que tiene lugar en el proceso de investigación. El cuarto y más complejo reúne los textos que hablan de la experiencia como uno de los focos necesarios en los estudios con historias de vida.

The burnout syndrome and associated personality disturbances. The study in three graduate programs in Dentistry at the University of Barcelona

Objective: Determine the presence of"burnout" syndrome and characteristic personality patterns in the students and faculty of three graduate programs in Dentistry at the University of Barcelona: Department of Oral Surgery and Implantology, Department of Orthodontics and Department of Integrated Dentistry. Materials and Methods: The study was carried out in 78 dentists. The level of"burnout" was evaluated using the Maslach Burnout Inventory, socio-demographic variables and, finally, the personality test. Results: Oral surgeons constituted the group of highlevel"burnout". The profile of an individual with a propensity to"burn out" is a single man, with a median age of 27, that is in the first years of the graduate program and that combines studies with 30 hours of clinical practice and/or other work (p<0,05). Narcissistic and borderline are the types of personality most frequently found in the individuals that present"burnout" syndrome (p<0,05). Conclusions: In general, no high levels of"burnout" were registered in the studied population, only 2-3%, if applying strict definition of"burnout", and 10% if these criteria were amplified. We believe it is necessary to identify the individuals with a tendency towards"burnout", in order to establish preventive measures and avoid future negative behaviour at work as well as at the personal level.

¿Una xarxa global de moviments socials? Una aproximació al cicle de protestes 2011-2013

Les protestes socials esdevingudes en nombrosos països durant els últims tres anys –des de Tunísia i l’anomenada “Primavera àrab” fins a les recents mobilitzacions a Turquia o Brasil– han fet aflorar un debat sobre la possible dimensió global i transestatal de totes elles. El present article pretén realitzar una aproximació descriptiva i analítica a aquest intens cicle de protestes, reflexionant sobre les diferències i similituds existents entre elles, el paper que Internet i les xarxes socials han tingut en el curs de les diferents mobilitzacions o, entre altres aspectes, el repertori d’accions que han emprat. Més enllà d’aquests trets compartits o no, l’article mira d’emfasitzar la importància d’entendre aquest cicle de mobilitzacions com un procés de repolitització social que combina les contradiccions i conflictes locals de cada context en particular amb l’aparent existència d’una demanda global per major democratització política, regeneració institucional, justícia social i reapropiació d’allò comú.

The ‘Dys-Appearing’ Body in Doris Lessing’s The Diary of a Good Neighbour and Margaret Forster’s Have the Men Had Enough?

If the old body is usually read as a synonym of fragility and upcoming illness, even though not the case for most elderly citizens, the reality is that the longer we live, the increased probability of being affected by different illnesses cannot be eluded or denied. In Doris Lessing’s The Diary of a Good Neighbour and Margaret Forster’s Have the Men Had Enough? the reader is invited to participate in the day-to-day routines of two aged female protagonists, as well as to empathize with their inner feelings as they go through their last life stage. In fact, their ‘dys-appearing’ bodies, marked by their respective terminal illnesses, force these characters to grow closer to those around them and to accept the help of their families and friends, despite their desire to keep their free will and independence until the very end. The analysis of the two novels within the framework of ageing studies aims to show the contradictions existing between a growing ageing society and the negative cultural connotations of old age in Western society and the need to revise them.

Interviewing Carol Maier: a woman in translation

En un article posterior a les seves traduccions a la llengua anglesa de Memorias de Leticia Valle de Rosa Chacel i de Delirio y destino de María Zambrano, Carol Maier apunta el que penso que hauria de constituir una de les màximes més determinants en la pràctica de la traducció (1996, 209): «…it is not only in the ‘text’ of a work but precisely in the notes, introductions, and afterwards meant to ensure a work’s recovery that the most decided re-covering often occurs.» Per a Maier, traductora literària, teòrica i professora de traducció, la responsabilitat de l’activitat traductològica no es limita a una mera (re)escriptura del text originari. Cal que el traductor i la traductora s’impliquin, abandonin les distàncies crítiques i portin a la visibilitat el que pensen sobre la teoria i la pràctica de la traducció. I és precisament aquesta crida de Maier a l’expansió del terme «responsabilitat» en traducció la que m’invita a presentar potser d’una altra manera aquesta entrevista amb ella. Maier ens ofereix ara i aquí un espai de debat, de diàleg i de reflexió per a totes les persones que volem pensar sobre les paradoxes i les contradiccions derivades de (re)escriure una textualitat en una altra llengua. En definitiva, estic convençuda que les seves afirmacions, pensaments i comentaris sobre les interseccions entre el gènere i la traducció es guanyaran merescudament el sobrenom de «responsables» per al qual ella lluita tan enèrgicament.

A common cognitive, psychiatric, and dysmorphic phenotype in carriers of NRXN1 deletion

Deletions in the 2p16.3 region that includes the neurexin (NRXN1) gene are associated with intellectual disability and various psychiatric disorders, in particular, autism and schizophrenia. We present three unrelated patients, two adults and one child, in whom we identified an intragenic 2p16.3 deletion within the NRXN1 gene using an oligonucleotide comparative genomic hybridization array. The three patients presented dual diagnosis that consisted of mild intellectual disability and autism and bipolar disorder. Also, they all shared a dysmorphic phenotype characterized by a long face, deep set eyes, and prominent premaxilla. Genetic analysis of family members showed two inherited deletions. A comprehensive neuropsychological examination of the 2p16.3 deletion carriers revealed the same phenotype, characterized by anxiety disorder, borderline intelligence, and dysexecutive syndrome. The cognitive pattern of dysexecutive syndrome with poor working memory and reduced attention switching, mental flexibility, and verbal fluency was the same than those of the adult probands. We suggest that in addition to intellectual disability and psychiatric disease, NRXN1 deletion is a risk factor for a characteristic cognitive and dysmorphic profile. The new cognitive phenotype found in the 2p16.3 deletion carriers suggests that 2p16.3 deletions might have a wide variable expressivity instead of incomplete penetrance

La "imatge" de la caverna i la temptació constant de corregir Plató: Benjamin Jowett com a exemple

[cat] Les traduccions dels primers capítols del llibre VII de la República de Plató on apareix la famosa imatge de la caverna, εἰκών, presenten una sorprenent i intrigant varietat interpretativa: “al·legoria”, “mite”, “faula”, “paràbola”, “símil”, “comparació”... Aquest article, prenent com a exemple la notable fidelitat al text del traductor victorià de Plató, B. Jowett, i mitjançant una anàlisi rigorosa dels termes que acompanyen la imatge, manté la necessitat de no interpretar ni corregir en aquest cas el gran filòsof idealista o “ideocèntric”, assenyalant alhora, si el capteniment filològic és un altre, les contradiccions resultants i l’ús d’algun terme aliè al lèxic platònic com ara “al·legoria”.