Blood pressure levels and haematoma growth in patients with Intracerebral Haemorrhage (ICH) A retrospective observational study

Intracerebral haemorrhage (ICH) is a spontaneous extravasation of blood into brain parenchyma. Although ICH represents approximately only 15% of all strokes, it is one of the major causes of stroke-related death and disability. One of the causes of poor outcome is the haematoma growth. The association between elevated blood pressure (BP) and haematoma enlargement in acute ICH has not been clarified. Our objective is to try to identify this relationship that may suggest an immediate target for intervention to possibly improve outcomes in patients with spontaneous ICH and might settle the controversy surrounding the optimal management of blood pressure.We propose a retrospective revision using a sample present in our database of approximately 250 patients with primary ICH and less than 12h from symptoms onset. Systolic blood pressure levels (SBP) are assessed at baseline, at 6h, at 12h, at 24h and at 72h, being these last four the average levels of the different recordings during those time intervals. Haematoma growth will be defined as an increase in the volume of intraparenchymal haemorrhage of >33% as measured by image analysis on the 24-hour CT or 72-hour CT compared with the baseline CT scan. A qualified neuroradiologist not informed of the aim of the study, will review the CT images. The secondary objective will be to correlate the BP levels in the acute phase of ICH with clinical outcome. We will evaluate early neurologic deterioration at 72h by using the National Institutes of Health Stroke Scale (NIHSS); outcome at 90 days by using the modified Rankin scale and mortality at 72h and 90 days. The statistical analysis will be adjusted by possibly confounding variables

Eficàcia de les intervencions infermeres per a l'autocontrol de la tensió arterial en persones hipertenses

Fonaments: La hipertensió és una malaltia crònica amb alta prevalença al món. Els estils de vidasaludables es relacionen directament amb aquesta patologia pel que el rol de la infermeria és clauen el desenvolupament d'eines i intervencions per millorar l'autocontrol dels pacients hipertensosmitjançant l'educació sanitària.Objectiu: És valorar l'eficàcia de les intervencions en consultes d'infermera per a l'autocontrol dela tensió arterial en pacients amb hipertensió arterial respecte al seguiment habitual d'aquestspacients en consultes mèdiques.Mètode: S'estudiaran a 34 adults hipertensos mitjançant un assaig clínic aleatoritzat en dos grupsde 17 pacients hipertensos. El grup experimental serà objecte d'unes intervencions educativessobre la hipertensió i la repercussió dels estils de vida pel control d'aquesta patologia per partd'infermeria, a més a més, d'un control rutinari mèdic. Mentre que el grup control solamentassistirà als controls rutinaris mèdics sobre la hipertensió i no rebrà intervencions infermeres. Enl'avaluació de les dades es tindran en compte les variables de la mesura de la tensió arterial, ladieta, l'exercici físic i el seguiment del tractament, a més de diferents variablessociodemogràfiques com són l'edat, el gènere i el nivell socioeconòmic. Les dades s'analitzaranmitjançant Chi Cuadrat per a les variables qualitatives, la Correlació de Pearson i la de Spearmanper a les variables quantitatives i, finalment, la T de Student per a la comparació de la mitja de lesdues mostres independents.Conclusió: Amb l'assaig clínic es pretés demostrar que les intervencions d’infermeria en consultesmilloren l'autocontrol dels pacients amb hipertensió arterial, és a dir, són eficaces.