Synthesis, binding affinity and SAR of new benzolactam derivatives as dopamine D3 receptor ligands

A series of new benzolactam derivatives was synthesized and the derivatives were evaluated for theiraffinities at the dopamine D1, D2, and D3 receptors. Some of these compounds showed high D2 and/orD3 affinity and selectivity over the D1 receptor. The SAR study of these compounds revealed structuralcharacteristics that decisively influenced their D2 and D3 affinities. Structural models of the complexesbetween some of the most representative compounds of this series and the D2 and D3 receptors wereobtained with the aim of rationalizing the observed experimental results. Moreover, selected compoundsshowed moderate binding affinity on 5-HT2A which could contribute to reducing the occurrence of extrapyramidalside effects as potential antipsychotics.

Linguistic and maternal genetic diversity are not correlated in native mexicans

Mesoamerica, defined as the broad linguistic and cultural area from middle southern Mexico to Costa Rica, might have played a pivotal role during the colonization of theAmerican continent. It has been suggested that the Mesoamerican isthmus could have played an important role in severely restricting prehistorically gene flow between North and SouthAmerica. Although the Native American component has been already described in admixedMexican populations, few studies have been carried out in native Mexican populations. In thisstudy we present mitochondrial DNA (mtDNA) sequence data for the first hypervariable region (HVR-I) in 477 unrelated individuals belonging to eleven different native populations from Mexico. Almost all the Native Mexican mtDNAs could be classified into the four pan-Amerindian haplogroups (A2, B2, C1 and D1); only three of them could be allocated to the rare Native American lineage D4h3. Their haplogroup phylogenies are clearly star-like, as expected from relatively young populations that have experienced diverse episodes of genetic drift (e.g. extensive isolation, genetic drift and founder effects) and posterior population expansions. In agreement with this observation is the fact that Native Mexican populations show a high degree of heterogeneity in their patterns of haplogroup frequencies. HaplogroupX2a was absent in our samples, supporting previous observations where this clade was only detected in the American northernmost areas. The search for identical sequences in the American continent shows that, although Native Mexican populations seem to show a closer relationship to North American populations, they cannot be related to a single geographical region within the continent. Finally, we did not find significant population structure on the maternal lineages when considering the four main and distinct linguistic groups represented in our Mexican samples (Oto-Manguean, Uto-Aztecan, Tarascan, and Mayan), suggesting that genetic divergence predates linguistic diversification in Mexico.

Percepció de dificultat i esforç en la mobilització de persones dependents, en el seu entorn domiciliari, per part dels seus cuidadors, abans i després de la utilització de llençols lliscants

Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p & 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.

D-String on near horizon geometries and infinite conformal symmetry

We show that the symmetries of effective D-string actions in constant dilaton backgrounds are directly related to homothetic motions of the background metric. In the presence of such motions, there are infinitely many nonlinearly realized rigid symmetries forming a loop (or looplike) algebra. Near horizon (antideSitter) D3 and D1+D5 backgrounds are discussed in detail and shown to provide 2D interacting field theories with infinite conformal symmetry.

Supersymmetric black rings and three-charge supertubes

We present supergravity solutions for 1/8-supersymmetric black supertubes with three charges and three dipoles. Their reduction to five dimensions yields supersymmetric black rings with regular horizons and two independent angular momenta. The general solution contains seven independent parameters and provides the first example of nonuniqueness of supersymmetric black holes. In ten dimensions, the solutions can be realized as D1-D5-P black supertubes. We also present a worldvolume construction of a supertube that exhibits three dipoles explicitly. This description allows an arbitrary cross section but captures only one of the angular momenta.

Time-related improvement of survival in resectable gastric cancer: the role of Japanese-style gastrectomy with D2 lymphadenectomy and adjuvant chemotherapy

Background: We investigated the change of prognosis in resected gastric cancer (RGC) patients and the role of radical surgery and adjuvant chemotherapy. Methods: We retrospectively analyze the outcome of 426 consecutive patients from 1975 to 2002, divided into 2 time-periods (TP) cohort: Before 1990 (TP1, n = 207) and 1990 or after (TP2; n= 219). Partial gastrectomy and D1-lymphadenetomy was predominant in TP1 and total gastrectomy with D2-lymphadenectomy it was in TP2. Adjuvant chemotherapy consisted of mitomycin C (MMC), 10¿20 mg/m2 iv 4 courses or MMC plus Tegafur 500 mg/m2 for 6 months. Results: Positive nodes were similar in TP2/TP1 patients with 56%/59% respectively. Total gastrectomy was done in 56%/45% of TP2/TP1 respectively. Two-drug adjuvant chemotherapy was administered in 65%/18% of TP2/TP1 respectively. Survival at 5 years was 66% for TP2 versus 42%for TP1 patients (p < 0.0001). Survival by stages II, IIIA y IIIB for TP2 versus TP1 patients was 70 vs. 51% (p = 0.0132); 57 vs. 22% (p = 0.0008) y 30 vs. 15% (p = 0.2315) respectively. Multivariate analysis showed that age, stage of disease and period of treatment were independent variables. Conclusion: The global prognosis and that of some stages have improved in recent years with case RGC patients treated with surgery and adjuvant chemotherapy.

Anàlisi d'un treball de força explosiva combinant màquines vibratòries i màquines inercials

L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes de dos mitjans de treball sobre la força explosiva en 9 atletes de nivell autonòmic i nacional (19,6 ± 2,6 anys, 1,76 ± 7 m i 68,9 ± 3,5 kg) que entrenaren durant el període competitiu, 6 setmanes amb una freqüència de 2 cops per setmana, seguint una periodització creixent. Els subjectes varen ser dividits en 3 grups de 3 atletes cada un, però utilitzant diferents mitjans d’entrenament: el grup experimental combinant la plataforma vibratòria i les màquines inercials (1), amb un temps d’exposició a la vibració de 30’’, a una intensitat de 45 Hz i una amplitud de 5 mm amb una pausa d’1’. I de 3 sèries de 8 repeticions executades a màxima velocitat en la fase concèntrica i controlant aquesta en la fase excèntrica, amb una pausa de 3’ en les màquines io-io. El grup experimental de pesos lliures (2), va realitzar 4 exercicis: ½ squat, pliometria (CEE), multisalts horitzontals i acceleracions, seguint les pautes d’un treball de força explosiva proposat per Badillo i Gorostiaga (1995). I un grup control (3), que no realitzà cap entrenament de força. Abans i després del període d’intervenció és realitzaren els següents tests: salt sense contramoviment (SJ) i salt amb contramoviment (CMJ). Els resultats indicaren que el grup (1), (2) i (3) disminuïren significativament el SJ i el CMJ. Es conclou que l’entrenament, tant en el de combinació d’estímuls vibratoris amb màquines inercials com el de pesos lliures pareix ser un mitja que s’ha de controlar i perioditzar molt bé ja que en el període competitiu l’atleta acumula uns nivells de fatiga tant muscular com fisiològics molt superiors que en altres períodes de la temporada.

The curcumin analog DM-1 induces apoptotic cell death in melanoma

The main difficulty in the successful treatment of metastatic melanoma is that this type of cancer is known to be resistant to chemotherapy. Chemotherapy remains the treatment of choice, and dacarbazine (DTIC) is the best standard treatment. The DM-1 compound is a curcumin analog that possesses several curcumin characteristics, such as antiproliferative, antitumor, and antimetastatic properties. The objective of this study was to evaluate the signaling pathways involved in melanoma cell death after treatment with DM-1 compared to the standard agent for melanoma treatment, DTIC. Cell death was evaluated by flow cytometry for annexin V and iodide propide, cleaved caspase 8, and TNF-R1 expression. Hoechst 33342 staining was evaluated by fluorescent microscopy; lipid peroxidation and cell viability (MTT) were evaluated by colorimetric assays. The antiproliferative effects of the drugs were evaluated by flow cytometry for cyclin D1 and Ki67 expression. Mice bearing B16F10 melanoma were treated with DTIC, DM-1, or both therapies. DM-1 induced significant apoptosis as indicated by the presence of cleaved caspase 8 and an increase in TNF-R1 expression in melanoma cells. Furthermore, DM-1 had antiproliferative effects in this the same cell line. DTIC caused cell death primarily by necrosis, and a smaller melanoma cell population underwent apoptosis. DTIC induced oxidative stress and several physiological changes in normal melanocytes, whereas DM-1 did not significantly affect the normal cells. DM-1 antitumor therapy in vivo showed tumor burden decrease with DM-1 monotherapy or in combination with DTIC, besides survival rate increase. Altogether, these data confirm DM-1 as a chemotherapeutic agent with effective tumor control properties and a lower incidence of side effects in normal cells compared to DTIC.

Programa de prevenció del càncer de colon en persones amb predisposició genètica

El càncer de colon és un problema mundial, amb una incidència anual d’1 milió de casos i una mortalitat anual de més de 500.000. A causa de l’envelliment i la expansió de les poblacions el nombre absolut de casos augmentarà en les pròximes dos dècades tan en els països desenvolupats com en els no desenvolupats. D’acord amb la Societat Estado Unidense d’ Oncologia (American Cancer Society) el càncer de Colon és una de les causes més importants de mort relacionades amb càncer als Estats Units. Es desconeixen les causes de l’origen però no els factors que influeixen a desencadenar aquest tipus de càncer per això és important saber quins són i com poder evitar-los. És un dels càncers més predominants i mortals d’avui dia, per tant la societat hauria d’intentar minimitzar al màxim l’exposició a aquests factors que comporten a desenvolupar el càncer. També es desconeix el risc de presentar-lo i per tan existeix una important falta d’informació. El càncer es pot prevenir i curar per tan es possible identificar als individus amb major risc a presentar-lo. Els coneixements, l’ansietat i la percepció del risc poden interferir en l’acceptació de programes preventius.

N-myc controls proliferation, morphogenesis, and patterning of the inner ear

Myc family members play crucial roles in regulating cell proliferation, size, and differentiation during organogenesis. Both N-myc and c-myc are expressed throughout inner ear development. To address their function in the mouse inner ear, we generated mice with conditional deletions in either N-myc or c-myc. Loss of c-myc in the inner ear causes no apparent defects, whereas inactivation of N-myc results in reduced growth caused by a lack of proliferation. Reciprocally, the misexpression of N-myc in the inner ear increases proliferation. Morphogenesis of the inner ear in N-myc mouse mutants is severely disturbed, including loss of the lateral canal, fusion of the cochlea with the sacculus and utriculus, and stunted outgrowth of the cochlea. Mutant cochleas are characterized by an increased number of cells exiting the cell cycle that express the cyclin-dependent kinase inhibitor p27Kip1 and lack cyclin D1, both of which control the postmitotic state of hair cells. Analysis of different molecular markers in N-myc mutant ears reveals the development of a rudimentary organ of Corti containing hair cells and the underlying supporting cells. Differentiated cells, however, fail to form the highly ordered structure characteristic for the organ of Corti but appear as rows or clusters with an excess number of hair cells. The Kölliker's organ, a transient structure neighboring the organ of Corti and a potential source of ectopic hair cells, is absent in the mutant ears. Collectively, our data suggest that N-myc regulates growth, morphogenesis, and pattern formation during the development of the inner ear.

The effect of virtual reality on visual vertigo symptoms in patients with peripheral vestibular dysfunction: a pilot study.

Individuals with vestibular dysfunction may experience visual vertigo (VV), in which symptoms are provoked or exacerbated by excessive or disorientating visual stimuli (e.g. supermarkets). VV can significantly improve when customized vestibular rehabilitation exercises are combined with exposure to optokinetic stimuli. Virtual reality (VR), which immerses patients in realistic, visually challenging environments, has also been suggested as an adjunct to VR to improve VV symptoms. This pilot study compared the responses of sixteen patients with unilateral peripheral vestibular disorder randomly allocated to a VR regime incorporating exposure to a static (Group S) or dynamic (Group D) VR environment. Participants practiced vestibular exercises, twice weekly for four weeks, inside a static (Group S) or dynamic (Group D) virtual crowded square environment, presented in an immersive projection theatre (IPT), and received a vestibular exercise program to practice on days not attending clinic. A third Group D1 completed both the static and dynamic VR training. Treatment response was assessed with the Dynamic Gait Index and questionnaires concerning symptom triggers and psychological state. At final assessment, significant betweengroup differences were noted between Groups D (p = 0.001) and D1 (p = 0.03) compared to Group S for VV symptoms with the former two showing a significant 59.2% and 25.8% improvement respectively compared to 1.6% for the latter. Depression scores improved only for Group S (p = 0.01) while a trend towards significance was noted for Group D regarding anxiety scores (p = 0.07). Conclusion: Exposure to dynamic VR environments should be considered as a useful adjunct to vestibular rehabilitation programs for patients with peripheral vestibular disorders and VV symptoms.

The effect of virtual reality on visual vertigo symptoms in patients with peripheral vestibular dysfunction: a pilot study

Individuals with vestibular dysfunction may experience visual vertigo (VV), in which symptoms are provoked or exacerbated by excessive or disorientating visual stimuli (e.g. supermarkets). VV can significantly improve when customized vestibular rehabilitation exercises are combined with exposure to optokinetic stimuli. Virtual reality (VR), which immerses patients in realistic, visually challenging environments, has also been suggested as an adjunct to VR to improve VV symptoms. This pilot study compared the responses of sixteen patients with unilateral peripheral vestibular disorder randomly allocated to a VR regime incorporating exposure to a static (Group S) or dynamic (Group D) VR environment. Participants practiced vestibular exercises, twice weekly for four weeks, inside a static (Group S) or dynamic (Group D) virtual crowded square environment, presented in an immersive projection theatre (IPT), and received a vestibular exercise program to practice on days not attending clinic. A third Group D1 completed both the static and dynamic VR training. Treatment response was assessed with the Dynamic Gait Index and questionnaires concerning symptom triggers and psychological state. At final assessment, significant betweengroup differences were noted between Groups D (p = 0.001) and D1 (p = 0.03) compared to Group S for VV symptoms with the former two showing a significant 59.2% and 25.8% improvement respectively compared to 1.6% for the latter. Depression scores improved only for Group S (p = 0.01) while a trend towards significance was noted for Group D regarding anxiety scores (p = 0.07). Conclusion: Exposure to dynamic VR environments should be considered as a useful adjunct to vestibular rehabilitation programs for patients with peripheral vestibular disorders and VV symptoms.

La competència intercultural com a recurs per a contemplar una dimensió global i inclusiva del col·lectiu amazic. En relació amb les competències bàsiques i l'àrea d'educació física de primària

Des que es va iniciar el segle, i a causa dels grans fluxos migratoris de procedències diverses, la població de Catalunya s’ha incrementat en més d’1 milió d’habitants. Diferents actors socials reivindiquen que un dels reptes presents en la societat catalana és reduir les diferències i en alguns casos les desigualtats que es detecten entre la població autòctona i la població d’origen estranger. Amb tot això, diversos autors afirmen que l’espai d’Educació Física de Primària és un espai òptim per atendre a la diversitat cultural, promoure els valors humans, la no discriminació entre l'alumnat i la cohesió i inclusió social. Amb tot aquest marc, apareix el professorat d’Educació Física de Primària i la competència intercultural com a agents de canvi per tal de promocionar la inclusió social en les seves sessions i de retruc en societat. En aquest Treball de Fi de Grau, s’intentarà analitzar i aportar solucions sobre algunes de les qüestions que afecten tant als Mestres d’Educació Física de Primària com a la competència intercultural a l’hora de promocionar la inclusió social del col•lectiu Marroquí, ja que aquest és més nombrós de població estrangera empadronada a Catalunya.

Revisión crono-tipológica de un grupo de cerámicas africanas de cocina: la forma Ostia I, 272 - Atlante CVII, 11-12

El hallazgo de diversos ejemplares completos en la villa romana de Els Antigons (Reus, Tarragona) de las formas Ostia I, 272 y Atlante CVII, 11-12 de la cerámica africana de cocina nos permite plantearnos la unificación tipológica de las mismas, así como la revisión de su cronología (segunda mitad del siglo II a mediados del III dC) y su relación con la forma Raqqada 1973, LIII, D1. Asimismo, se documenta su difusión en la costa mediterránea de la Hispania Citerior.

Percepció de dificultat i esforç en la mobilització de persones dependents, en el seu entorn domiciliari, per part dels seus cuidadors, abans i després de la utilització de llençols lliscants

Les persones amb dependència necessiten ajuda en la mobilització al llit, que suposa un esforç per a la persona cuidadora. La percepció de dificultat en dur a terme aquestes tasques pot afectar negativament la qualitat de vida de les persones cuidadores i també la de les persones dependents. L’objectiu d’aquest estudi va ser investigar si la utilització de superfícies de reducció de la fricció (tipus llençols lliscants) redueix la dificultat percebuda per les persones cuidadores i les persones dependents en la mobilització al llit. Mètodes: es va dur a terme un estudi quasi experimental a domicili en una mostra seleccionada a conveniència de 12 persones amb dependència i els seus cuidadors en diverses localitats. Es va avaluar la percepció de dificultat en la mobilització per part dels cuidadors i les persones dependents abans i després d’una intervenció formativa simultània a la utilització de llençols lliscants. Resultats: el perfil del cuidador és el d’una dona de mitjana edat amb una relació filial amb la persona dependent i sense formació específica en mètodes de mobilització de persones dependents. El perfil de la persona dependent és el d’una dona major de 80 anys amb una gran dependència que necessita ajuda de la persona que la cuida en les maniobres de redreçament i trasllat al llit. En una escala de percepció de la dificultat de 0 a 10, les mitjanes de les puntuacions observades en els cuidadors abans de la intervenció van ser de 6,9 (DE: 3,1) en el redreçament cap amunt i de 7,1 (DE: 3,1) en el trasllat lateral; després de la intervenció van ser d’1,25 (DE: 1,8) en el redreçament cap amunt i d’1,45 (DE: 1,6) en la mobilització lateral. En la mateixa escala, les mitjanes de les puntuacions observades en les persones dependents abans de la intervenció van ser de 8,6 (DE: 2,3) en el redreçament cap amunt i de 8,6 (DE: 2,3) en el trasllat cap als costats, i després de la intervenció van ser de 2 (DE: 2,6) en els redreçaments cap amunt i de 2 (DE: 2,6) en els trasllats cap als costats. Comparant les puntuacions d’abans i després de la intervenció, observem que la dificultat percebuda per part dels cuidadors de les persones dependents va disminuir de manera significativa (p < 0,001); en les persones dependents també va disminuir, però la disminució no va arribar a ser significativa (p = 0,057). Conclusions: els resultats observats mostren que la utilització de llençols lliscants millora la qualitat de vida dels cuidadors, mesurada per la percepció de la dificultat en les maniobres de mobilització al llit. Així mateix, la seva utilització pot contribuir a un millor envelliment actiu. Caldria fer estudis que permetin quantificar l’esforç físic necessari i el cost-benefici que suposa la utilització d’aquests dispositius.