The Hercynian structure of the Catalonian Coastal Ranges (NE Spain)

In the Catalonian Coastal Ranges, Paleozoic sedimentary and meta-sedimentary rocks crop out in severa1 areas, intruded by late tectonic Hercynian granitoids and separated by Mesozoic and Tertiary cover sediments. Large structures are often difficult to recognize, although a general east-west trend can be observed on the geological map. Deformation was accompanied by the development of cleavages and regional metamorphism. Green-schist facies rocks are prominent throughout the Ranges, while amphibolite facies are restricted to small areas. In low-grade areas, the main deformation phase generated south-facing folds with an axial plane cleavage (slaty cleavage in metapelitic rocks). The intersection lineation (Ss/Sl) and the axes of minor folds trend cast-west, as do all mapable structures. Late deformations generated coarse crenulations, small chevrons and kink-bands, all intersecting the slaty cleavage at high angles. In medium- to high-grade areas no major folds have been observed. In these areas, the main foliation is a schistosity and is often folded, giving centimetric to decimetric, nearly isoclinal intrafolial folds. In schists, these folds aremuchmore common than inother lithologies, and can be associated with a crenulation cleavage. All these planar structures in high-grade rocks are roughly parallel. The late Hercynian deformational events, which gave rise to the crenulations and small chevrons, also produced large (often kilometric) open folds which fold the slaty cleavage and schistosity. As aconsequence, alternating belts with opposite dip (north and south) of the main foliation were formed. With respect to the Hercynian orogenic belt, the Paleozoic outcrops of the Catalonian Coastal Ranges are located within the northern branch of the Ibero-Armorican arc, and have a relatively frontal position within the belt. The Carboniferous of the Priorat-Prades area, together with other outcrops in the Castellón Province, the Montalbán massif (Iberian Chain) and the Cantabrian zone (specially the Pisuerga-Carrión Province) probably form part of a wide area of foreland Carboniferous deposition placed at the core of the arc.

Disponibilitat per a les plantes de Mn, Cu, Zn i Cd en els sòls de diferents sistemes agrícoles a Catalunya

Es va avaluar el contingut del sòl en Mn, Cu, Zn, Ni i Cd fent una extracció amb DTPA, segons el mètode de Lindsay i Norvell (1969). Les mostres analitzades procedien de parcel·les agrícoles d'arreu de Catalunya, conservades al Banc de Mostres de Sòls del Mapa de Sòls de Catalunya del DARP. Els resultats es van agrupar per sistemes agrícoles en funció de l'origen de les mostres, ja que dins de cada un es pot assumir una reducció important en l'interval de variació de diferents factors. Es va realitzar una comparació estadística entre els valors mitjans dels diferents sistemes agrícoles, entre els valors mitjans de les dues profunditats de sòl considerades, i una interpretació agronòmica. Els resultats van indicar que els sòls procedents d'horticultura intensiva del Maresme són els que tenen continguts disponibles més elevats dels metalls considerats. D'altra banda, es fa palès que els valors estan condicionats tant pel material originari del sòl com per l'acció antròpica. Per al Cu i el Zn en les mostres de sòls del Maresme els continguts trobats estan molt per sobre dels mínims considerats com a agronòmicament satisfactoris.

Plant diversity across five vegetation belts in the Pyrenees (Catalonia, Spain)

In this paper we analyze the size and habitat partitioning of the vascular floras of five areas of the NE Iberian Peninsula, representing five distinct vegetation belts and three floristic regions: Mediterranean (basal belt), medio-European (submontane and montane belts) and Boreo-Alpine (subalpine and alpine belts). Each area covered over 1000 ha, and was fairly uniform in terms of potential vegetation, bedrock and bioclimate. They excluded large villages and field areas, the landscape being mainly natural or moderately anthropized.

Macrofossils in Raraku Lake (Easter Island) integrated with sedimentary and geochemical records towards a palaeoecological synthesis for the last 34,000 years

Macrofossil analysis of a composite 19 m long sediment core from Rano Raraku Lake (Easter Island)was related to litho-sedimentary and geochemical features of the sediment. Strong stratigraphical patterns are shown by indirect gradient analyses of the data. The good correspondence between the stratigraphical patterns derived from macrofossil (Correspondence Analysis) and sedimentary and geochemical data (Principal Component Analysis) shows that macrofossil associations provide sound palaeolimnological information in conjunction with sedimentary data. The main taphonomic factors in fluencing the macrofossil assemblages are run-off from the catchment, the littoral plant belt, and the depositional environment within the basin. Five main stages during the last 34,000 calibrated years BP (cal yr BP) are characterised from the lithological, geochemical, and macrofossil data. From 34 to 14.6 cal kyr BP (last glacial period) the sediments were largely derived from the catchment, indicating a high energy lake environment with much erosion and run-off bringing abundant plant trichomes, lichens, and mosses into the centre of Raraku Lake.

Automatització de l’estació FESTO MPS2000C

L’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Vic disposa d’una cèl·lula de fabricació didàctica de la marca FESTO que simula un procés d’assemblatge d’una comanda. Aquesta cèl·lula esta composta per quatre estacions diferenciades que poden treballar de forma independent o de forma conjunta, l’estació palets, l’estació plaques, l’estació cinta i l’estació magatzem. Cada estació és un conjunt de sensors i actuadors controlats per mitjà d’un PLC, aquests estan interconnectats a través d’un bus industrial. L’objectiu d’aquest treball consisteix en realitzar la substitució dels PLC’s, decidir el funcionament que han de tenir les estacions, instal·lar una pantalla tàctil pel control del procés i realitzar la programació de tots els elements. Aquest projecte ha estat realitzat en cinc fases principals: 1. Estudi i coneixement de les estacions, en aquesta fase s’ha estudiat els diferents sensors i actuadors que les conformen, així com el funcionament d’aquestes amb el programa i PLC’s antics. 2. Instal·lació i cablejat dels nous PLC’s i de la pantalla tàctil. 3. Estudi sobre el nou funcionament que han de seguir les estacions. 4. Programació dels nous dispositius seguint el funcionament acordat. 5. Posada en marxa del sistema i realització de proves. 6. Realització de la memòria del projecte, on s’expliquen les característiques i el funcionament de totes les estacions i de la pantalla tàctil. La conclusió que s’ha extret d’aquest treball és que l’automatització d’un procés de fabricació tot i que suposa un esforç inicial a nivell de recursos, un cop realitzada la instal·lació suposa una millora de l’eficiència del sistema. És per això que la indústria cada cop més tendeix a automatitzar els seus processos, no només per millorar la competitivitat, sinó també per realitzar tasques que les persones no poden executar de forma eficient o segura.

Present-day deformation of the Pyrenees revealed by GPS surveying and earthquake focal mechanisms until 2011

The Pyrenean mountain range is a slowly deforming belt with continuous and moderate seismic activity. To quantify its deformation field, we present the velocity field estimated from a GPS survey of the Pyrenees spanning 18 yr. The PotSis and ResPyr networks, including a total of 85 GPS sites, were installed and first measured in 1992 and 1995 1997, respectively, and remeasured in 2008 and 2010. We obtain a deformation field with velocities less than 1 mm yr−1 across the range. The estimated velocities for individual stations do not differ significantly from zero with 95 per cent confidence. Even so, we estimate a maximum extensional horizontal strain rate of 2.0 ± 1.7 nanostrain per year in a N S direction in the western part of the range. We do not interpret the vertical displacements due to their large uncertainties. In order to compare the horizontal strain rates with the seismic activity, we analyse a set of 194 focal mechanisms using three methods: (i) the 'r' factor relating their P and T axes, (ii) the stress tensors obtained by fault slip inversion and (iii) the strain-rate tensors. Stress and strain-rate tensors are estimated for: (i) the whole data set, (ii) the eastern and western parts of the range separately, and (iii) eight zones, which are defined based on the seismicity and the tectonic patterns of the Pyrenees. Each of these analyses reveals a lateral variation of the deformation style from compression and extension in the east to extension and strike-slip in the west of the range. Although the horizontal components of the strain-rate tensors estimated from the seismic data are slightly smaller in magnitude than those computed from the GPS velocity field, they are consistent within the 2σ uncertainties. Furthermore, the orientations of their principal axes agree with the mapped active faults.