Espectacular avenç de la biologia sintètica

L'avenç fet pel grup de Jef Boeke és importantíssim, un salt de la biologia sintètica, però cal evitar interpretacions errònies, falses esperances i temors.

La violación de los principios de comunicación evolutiva como causa de la aparición de rutinas defensivas:resultados de una investigación acción.

La investigación en dirección estratégica y comportamiento organizacional ha ido haciendo cadavez más relevante la necesidad de aumentar la eficacia de los procesos de aprendizajeorganizacional. Dicho proceso es algo más que la superposición de aprendizajes individuales, ytiene patologías específicas, definidas a veces como barreras de aprendizaje. Una de las posiblesformas que pueden adoptar las barreras de aprendizaje es la aparición de rutinas defensivas porparte de miembros de una organización o de un equipo. Esta investigación constituye un intentode profundizar en las causas de aparición de estas rutinas, a partir del examen de lascircunstancias en torno a la relación entre experto e inexperto. Para ello se ha adoptado laperspectiva de la comunicación evolutiva para realizar una investigación acción en el contexto dela formación directiva para estudiantes con formación técnica. Los resultados, aún preliminares,muestran que cuestiones como la definición de un lugar y tiempo adecuados, y evitarcontinuidades y discontinuidades traumáticas pueden ser condiciones de contorno importantespara el aprendizaje organizativo.

Biologia, religiositat i rituals (i II)

La religiositat pot actuar de mecanisme de cohesió, però sobretot a nivell de societats tribals on tots pertanyen a la mateixa comunitat

Espectacular avenç de la biologia sintètica

L'avenç fet pel grup de Jef Boeke és importantíssim, un salt de la biologia sintètica, però cal evitar interpretacions errònies, falses esperances i temors.

El significat de les activitats aquàtiques del nadó des d'una perspectiva evolutiva

Aquest article pretén d’aprofundir des d’una perspectiva evolutiva en l’estudi i l’anàlisi de les activitats aquàtiques del nadó. A partir d’aquí, l’article interpreta des de l’òptica filogenètica i ontogenètica de les activitats aquàtiques dels nadons, quin significat tindran aquestes activitats en el seu desenvolupament general. Per assolir els objectius fixats, l’article utilitza un enfocament fenomenològic (Husserl, 1996) que se sustentarà conceptualment en l’abordatge filogenètic del desenvolupament psicomotriu de Fonseca (1998). Partint d’aquesta estructura, s’estudiaran les raons filogenètiques i ontogenètiques que ens poden significar les activitats aquàtiques del nadó per tal que, en última instància, i des de la línia més existencial de la fenomenologia (Sartre, 1999; Merleau-Ponty, 2000), puguem argumentar la significació evolutiva d’aquestes activitats.

La biologia del racisme

El racisme és una xacra que afecta a totes les societats. És un concepte que apliquem a contextos diferents, des de la discriminació en funció de l'origen personal, que deduïm a partir de la fesomia, fins a l'aversió, i que sovint es veu reflectit també en sentiments de superioritat cultural i moral. Parlar de racisme, però, presenta una paradoxa atès que en la població humana no hi ha races en el sentit biològic de la paraula [...].

La biologia està de dol

Aquest estiu ens han deixat tres grans científics que van centrar la seva recerca en l'origen i el funcionament de la vida: Francis Crick, codescobridor de l'estructura del DNA; Edward Lewis, pioner en la recerca de gens que controlen el desenvolupament embrionari, i Joan Oró, que va estudiar els orígens de la vida [...].

Capacitat evolutiva

A finals d'estiu vaig publicar un article titulat Fills de l'atzar (AVUI, 31/8/07), en què, centrant-me en l'evolució del cervell humà, discutia que l'evolució de les espècies és atzarosa, i em comprometia a parlar en un altre article de les principals teories evolutives. Avui és un bon dia, perquè em permet fer certes reflexions respecte a les preocupants dades revelades recentment per la Fundació Jaume Bofill, segons les quals a Catalunya més d'un 34% dels nois i noies abandonen els estudis en finir l'ESO, i l'informe PISA, que indica que a Catalunya els alumnes de 15 anys saben menys ciències que la mitjana europea (AVUI,21/11/07 i 29/11/07) [...].