Executive dysfunction and memory impairment in schizoaffective disorder: a comparison with bipolar disorder, schizophrenia and healthy controls.

BACKGROUND: Deficits in memory and executive performance are well-established features of bipolar disorder and schizophrenia. By contrast, data on cognitive impairment in schizoaffective disorder are scarce and the findings are conflicting. METHOD: We used the Wechsler Memory Scale (WMS-III) and the Behavioural Assessment of the Dysexecutive Syndrome (BADS) to test memory and executive function in 45 schizophrenic patients, 26 schizomanic patients and 51 manic bipolar patients in comparison to 65 healthy controls. The patients were tested when acutely ill. RESULTS: All three patient groups performed significantly more poorly than the controls on global measures of memory and executive functioning, but there were no differences among the patient groups. There were few differences in memory and executive function subtest scores within the patient groups. There were no differences in any test scores between manic patients with and without psychotic symptoms. CONCLUSIONS: Schizophrenic, schizomanic and manic patients show a broadly similar degree of executive and memory deficits in the acute phase of illness. Our results do not support a categorical differentiation across different psychotic categories with regard to neuropsychological deficits.

(Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca

En el català de Mallorca, el procés de reducció vocàlica de les vocals mitjanes de la sèrie anterior a e neutra en posició àtona no opera (o subaplica) en determinades circumstàncies: (a) en formes derivades productives amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada o e oberta en el radical de la forma primitiva; (b) en formes verbals amb una vocal àtona situada a la síl·laba esquerra o inicial del radical i alternant amb e tancada en una altra forma verbal del mateix paradigma flexiu; (c) en manlleus i paraules apreses amb una vocal àtona e situada, també, a la síl·laba esquerra o inicial del radical i generalment precedida d"una consonant labial. En aquest treball, argumentem que hi ha dos factors que conspiren perquè això sigui d"aquesta manera: (a) tal com ja s"ha fet notar en treballs anteriors, la voluntat d"aquestes vocals d"assemblar-se a les vocals corresponents que apareixen en mots del mateix paradigma derivatiu o flexiu, i, en el cas de la derivació, sobretot quan la relació derivativa és productiva; (b) l"estatus privilegiat de la síl·laba situada a l"esquerra o a l"inici del radical. Per donar compte del primer factor, proposem una nova interpretació dels fets emmarcada en la Teoria de la Correspondència Transderivacional i el model dels Paradigmes Òptims. Per donar compte del segon factor, que ha passat desapercebut en aproximacions anteriors a les mateixes dades, partim de la Teoria de la Fidelitat Posicional i de la Teoria del Marcatge Posicional.