68 resultados para Aristóteles, Comentaris
Resumo:
Se pretende demostrar que as fuentes del pantesmo filosfico-mgico de Giordano Bruno en una corriente filosfica la cual tiene su inicio en los presocrticos Herclito i Parmnides. Entre medio destacan otros exponentes: Platn, Aristóteles, Nicols de Cusa y Plotino.
Resumo:
Cada vegada hi ha ms diaris digitals i persones que hi collaboren mitjanant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet s el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i interpretaci de la utilitzaci del llenguatge multimdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representaci de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensi, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicaci online, es pretn establir com a parmetres per portar a terme lanlisi emprica els gneres informatius, dopini i interpretatius, tot valorant-ne aix la quantitat de comentaris, ls dels recursos audiovisuals i el nombre de carcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus destudi empric s innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que sest consolidant en el segle XXI com una alternativa slida al periodisme tradicional, que shi est abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.
Resumo:
Aquest projecte t com a propsit crear una rdio musical participativa amb difusi online i FM on a partir duna interfcie web lusuari pugui participar-hi activament votant les canons que hi sonaran. A ms a ms els usuaris registrats gaudiran duna xarxa social on podran fer amistats i deixals-hi comentaris. Primer de tot faig una rpida introducci a lestat de lart de les rdios actuals, a continuaci analitzo els requeriments, especifico el comportament desitjat del sistema, explico detalladament el disseny i l implementaci i, per ltim, faig un seguit de proves de les quals nextrec les conclusions.
Resumo:
La pgina Web de Kaosenlared es un medio de comunicacin libre y alternativo. Se quiere dar un paso adelante y profundizar en lo que se llama Web 2.0. La aplicacin Web deber permitir a usuarios registrarse, iniciar sesin, hacerse un perfil, consultar, editar y eliminar sus noticias y comentarios, hacerse su Kaos personalizando la pgina principal y tener un blog. Es un proyecto que va dirigido principalmente a ms de 25.000 usuarios de IPs diferentes que se conectan a la pgina Web para informarse de noticias de inters.
Resumo:
El canvi climtic s una realitat i t efectes, tant directes com indirectes, sobre la salut. Sn necessries actuacions concertades per abordar aquestes qestions de salut pblica plantejades pel canvi climtic, aix com tamb disposar de mecanismes per predir quina ser la seva evoluci. En aquest projecte es discuteixen les malalties infeccioses adquirides a travs de diferents vies (artrpodes vectors, rosegadors, aigua, aliments i aire) en referncia al canvi climtic al mn i tamb a Catalunya. Basat en una extensa revisi dels treballs i articles publicats, i de comentaris dexperts, es presenta una avaluaci dels canvis de les malalties infeccioses: incidncia, prevalena i distribuci dels patgens i vehicles transmissors en un entorn canviant. En el present estudi es detallen alguns dels casos ms estudiats i demostrats demergncia i reemergncia de brots infecciosos a diferents zones del planeta associats a certes variacions en les variables climtiques. Degut a lalt nivell dincertesa sobre el ritme del canvi climtic i el seu impacte sobre les malalties infeccioses, es proposa un seguit de lnies de futur. Una de les propostes s crear una xarxa integrada de dades ambientals i epidemiolgiques, amb capacitat de connectar aquestes dades amb la vigilncia dels patgens, vectors i de la qualitat de laigua, entre daltres factors. Aquestes anlisis podrien orientar les estratgies dactuaci en un futur per la protecci de la salut de la poblaci.
Resumo:
El projecte Definici, implantaci i certificaci d'un sistema de gesti de la qualitat de la docncia basat en els principis de l'EEES de dos anys de durada, es una continuaci del projecte Acreditaci de la qualitat a 6 assignatures de lEPSC, que un grup de professors de lEscola Politcnica Superior de Castelldefels van dur a terme els anys 2003 i 2004, projecte que va rebre una subvenci a la convocatria MQD2002 dajuts per al finanament de projectes per a la millora de la qualitat docent a les universitats de Catalunya. Aquest projecte va culminar amb lelaboraci del document Gesti de la Qualitat duna Assignatura de lEPSC: Nivell 0 Requeriments i lexpedici per lempresa certificadora Det Norske Veritas (la mateixa empresa que certifica la ISO 9001:2000 aplicada al Disseny del Programa de Formaci, i Organitzaci i Desenvolupament de l'Activitat Docent de lEscola), de certificats que acreditaven que quatre assignatures complien, en aquell moment tots els requeriments establerts en el document (requeriments que feien referncia als objectius de les assignatures, al seu programa dactivitats, al sistema de recollida i anlisi de dades i al procs de millora contnua). A partir dels comentaris que va fer lauditor de la empresa certificadora, de la legislaci i normativa aplicable a les noves titulacions i de lexperincia que alguns dels professors participants en el projecte han adquirit a lauditar a professors externs a la Escola per determinar si les seves assignatures complien els requisits establerts al document abans citat, sha elaborat una nova versi del document, que anomenem Gesti de la Qualitat duna Assignatura de lEPSC: Nivell 1 Requeriments, ms exigent que lanterior i que resol alguns dels defectes de la primera versi. Una conseqncia de la realitzaci del projecte ha estat la creaci, dins del programa RIMA del ICE de la UPC, del Grup dInters Qualitat a lAula (GiQual).
Resumo:
Es proposa que el legislador catal reguli, de manera uniforme, el dret de desistiment al Llibre VI CCCat. Pot fer-ho, en el seu cas, fent s o considerant els models de regulaci uniforme que sest proposant en el context de la revisi de lacquis comunitari. s aquesta mateixa regulaci comunitria la que avala una configuraci del dret a desistir com a causa extintiva del contracte, amb eficcia retroactiva o ex tunc, i, per tant, com a mecanisme que es projecte sobre un contracte perfeccionat, fins i tot consumat. Ara b, aquesta configuraci no hauria de privar al legislador catal de loportunitat de considerar altres possibilitats: aix, la darticular la facultat de penediment en fase pre-contractual. Serien ms duna les tcniques que faciliten la reflexi abans de latorgament del contracte, en comptes de permetre-la desprs. Convertida en mecanisme post-contractual, haur danar acompanyada de les disposicions que estableixin el rgim del contracte mentre no transcorre el termini per a desistir, les conseqncies de leventual prdua de la cosa entretant no caduqui el dret, les condicions i requisits dexercici de la facultat i la liquidaci de la situaci possessria, en el seu cas. Els comentaris i suggerncies que es proposen a lestudi es formulen a propsit dels preceptes que, relatius al desistiment, sincorporaren als Treballs preparatoris del Llibre Sis del Codi civil de Catalunya (document de 23.04.04)
Resumo:
Aplicaci per al Club Esportiu Futbol Sala Santpedor, que no noms contindr les dades referents a les competicions a on juguen els equips de lentitat, sin que tamb ser un mitj de comunicaci per transmetre informaci sobre les seves activitats. Laplicaci permetr, a travs de comentaris i enquestes, millorar la interactivitat tant amb els usuaris del Web com amb els jugadors del club. Per aconseguir-ho sutilitzaran diverses tecnologies com HTML per lestructuraci de la pgina, CSS per al seu disseny, MySQL per a la base de dades, PHP per poder transmetre les dades i JavaScript i ActionScript per aportar ms dinamisme a la pgina.
Resumo:
En aquest projecte es desenvolupa un software per a la gesti dinventaris dactius de la Universitat Autnoma de Barcelona. El hardware pel qual est dissenyada aquesta aplicaci s un notebook i una pistola lectora de codis de barres. Amb aquest software es poden crear inventaris per centres i espais important la informaci mitjanant un fitxer extern. Laplicaci detecta automticament canvis dubicaci, elements perduts i permet inserir comentaris per a la identificaci delements en mal estat. Laplicaci est basada en el web i pel seu desenvolupament shan utilitzat tecnologies com el PHP, SQL, XHTML, CSS, Javascript, servidors Apache i MySQL.
Resumo:
Aquest treball pretn esbrinar fins a quin punt se segueixen els criteris terics establerts pels autors catalans del Renaixement en la literatura catalana de ficci del segle XVI. Per examinar l'adequaci als models proposats pels humanistes he triat una obra annima de carcter pardic escrita en forma d'epstoles entre dos llauradors de l'Horta de Valncia, Les estillades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora, y per ella a ell. El procediment de treball consistir a analitzar com els terics del Renaixement de l'rea catalanoparlant van interpretar i assimilar en la seva obra alguns dels conceptes ms importants de les potiques i les retriques dels clssics grecs i llatins (els principis d'imitaci, decrum, harmonia i ordre), en aquest cas Aristtil i Horaci, i si l'autor annim de Les estillades y amoroses lletres els va tenir en compte a l'hora de compondre la seva obra. A la vegada, en tractar-se d'una pardia satrica amb clara voluntat humorstica, aquesta anlisi tamb pot donar compte de quina opini tenien els intellectuals catalans del Renaixement sobre la ficci i l'humor.
Resumo:
La primera part del treball presenta l'anlisi d'una associaci d'acollida d'immigrants a Crevillent (el Baix Vinalop). Posteriorment es plantegen una srie de projectes educatius multiculturals que pretenen la creaci de vincles entre la comunitat immigrant i la receptora. Alhora, es fan comentaris i valoracions dels conceptes d'integraci, pluriculturalitat i multiculturalitat.
Resumo:
The general perspective of M-technologies and M-Services at the Spanish universities is not still in a very high level when we are ending the first decade of the 21st century. Some Universities and some of their libraries are starting to try out with M-technologies, but are still far from a model of massive exploitation, less than in some other countries. A deep study is needed to know the main reasons, study that we will not do in this paper. This general perspective does not mean that there are no significant initiatives which start to trust in M-technologies from Universities and their libraries. Models based in M-technologies make more sense than ever in open universities and in open libraries. That's the reason why the UOC's Library began in late 90s its first experiences in the M-Technologies and M-Libraries developments. In 1999 the appropriate technology offered the opportunity to carry out the first pilot test with SMS, and then applying the WAP technology. At those moments we managed to link-up mobile phones to the OPAC through a WAP system that allowed searching the catalogue by categories and finding the final location of a document, offering also the address of the library in which the user could loan it. Since then, UOC (and its library) directs its efforts towards adapting the offer of services to all sorts of M-devices used by end users. Left the WAP technology, nowadays the library is experimenting with some new devices like e-books, and some new services to get more feedback through the OPAC and metalibrary search products. We propose the case of Open University of Catalonia, in two levels: M-services applied in the library and M-technologies applied in some other university services and resources.
Resumo:
Degut a la falta d'informaci, de temps, no saber a on buscar. . . moltes vegades no ens assabentem, o ho fem massa tard, d'events als que ens hauria agradat assistir, com podrien ser concerts,conferncies, activitats esportives, etc. L'objectiu d'aquest projecte ser aprofitar les capacitats de les xarxes socials per crear un lloc web que permeti enviar i geolocalitzar events que podran ser revisats i promoguts pels usuaris, de forma que es pugui suplir aquesta mancana. La soluci implementada haur de proporcionar les segents funcionalitats: enviament d'events (permetr afegir les dades principals d'un event i geolocalitzar-lo en el mapa); organitzaci de la informaci (es disposar de categories i metacategories per agrupar els events, a ms d'un sistema d'etiquetes que facilitar les cerques en el contingut del web); exploraci dels events existents (mitjanant el mapa es podr veure les dades de qualsevol event); sistema de votaci (atorgar la capacitat per poder decidir quina informaci s ms rellevant); agenda personal (servir per registrar events i d'aquesta manera poder rebre notificacions que informin de canvis o simplement que serveixin com a recordatori); comunicaci entre usuaris (es realitzar a travs de comentaris al peu dels events i/o d'un xat intern); sindicaci web (distribuir el contingut utilitzant l'estndard RSS; disponibilitat d'una API simple (permetr l'accs a certa informaci des d'aplicacions externes)
Resumo:
Este proyecto consiste en el desarrollo de un complemento para el software de creacin y gestin de bitcoras (weblogs) WordPress, cuyo objetivo ser proporcionar a los usuarios del sitio la firma digital del contenido publicado en l (como por ejemplo comentarios o entradas en el diario) mediante certificados X.509.
Resumo:
La inmensa mayora de los estadounidenses no ha prestado apenas atencin al decidido apoyo del gobierno espaol a la poltica de los Estados Unidos frente a Irak. La persistente presencia del nombre del presidente del gobierno espaol en los despachos de prensa y en los telediarios, y la mencin del status de Espaa como miembro del Consejo de Seguridad de la ONU, contrastaron con la carencia de profundidad de comentarios al respecto, apenas paliada por un nmero reducido de entrevistas. Esta prctica unanimidad antes de la apertura de las hostilidades, se vio confirmada con mayor contundencia cuando comenz la guerra, al constatarse la carencia de medios militares con los que Espaa pudiera respaldar su apoyo poltico. A la espera de lo que en su momento digan los especialistas acadmicos (por otra parte tambin ausentes en los urgentes anlisis de los think-tanks norteamericanos), el vaco de anlisis sobre la estrategia espaola, sus riesgos, o sus posibles beneficios, es, por lo tanto, clamoroso. De momento, tampoco se puede detectar una actitud crtica (como tenuemente puede constatarse en ciertos medios europeos) hacia las motivaciones espaolas en los medios de comunicacin norteamericanos que se han mostrado opuestos, con editoriales o con comentarios individuales, a la estrategia del presidente Bush.1 Por otra parte, la atencin de la opinin pblica parece estar ms obsesionada por lo que se interpreta como despecho francs que por la contribucin espaola. Puestos a elegir, se puede prever que los comentaristas pro Bush elegiran castigar a Francia que premiar a Espaa.
