50 resultados para Ajustement psychosocial
Resumo:
This study examines how structural determinants influence intermediary factors of child health inequities and how they operate through the communities where children live. In particular, we explore individual, family and community level characteristics associated with a composite indicator that quantitatively measures intermediary determinants of early childhood health in Colombia. We use data from the 2010 Colombian Demographic and Health Survey (DHS). Adopting the conceptual framework of the Commission on Social Determinants of Health (CSDH), three dimensions related to child health are represented in the index: behavioural factors, psychosocial factors and health system. In order to generate the weight of the variables and take into account the discrete nature of the data, principal component analysis (PCA) using polychoric correlations are employed in the index construction. Weighted multilevel models are used to examine community effects. The results show that the effect of household’s SES is attenuated when community characteristics are included, indicating the importance that the level of community development may have in mediating individual and family characteristics. The findings indicate that there is a significant variance in intermediary determinants of child health between-community, especially for those determinants linked to the health system, even after controlling for individual, family and community characteristics. These results likely reflect that whilst the community context can exert a greater influence on intermediary factors linked directly to health, in the case of psychosocial factors and the parent’s behaviours, the family context can be more important. This underlines the importance of distinguishing between community and family intervention programmes.
Resumo:
El treball pretén aportar un coneixement de caràcter psicosocial sobre els contextos on els professionals del sistema jurídic-penal ofereixen atenció a les víctimes de violència de gènere, concretament, les unitats i oficines habilitades per recollir la denúncia o atestat dins de les comissaries dels Mossos d’esquadra i els jutjats d´instrucció de la dona. L´àmbit territorial va ser Barcelona i Girona. Es va obtenir informació sobre judicis realitzats a l´Audiència provincial, així com documents legals en relació al tema. S’ha analitzat les necessitats i dificultats juntament amb la identificació dels recursos psicosocials que aporten tant aquests professionals com les dones que han patit o estan patit un procés de maltractament per part de la parella. La pretensió es oferir una mirada particular per suggerir transformacions que facilitin el procés d´atenció en aquests contextos, sovint difícil i, que comporta conseqüències emocionals per part de les víctimes i dels mateixos agents que les atenen. S’ha partit de les narracions de les víctimes i dels agents jurídics, com pràctiques socials a partir de les quals podem detectar valors, posicions, normes, emocions i efectes de gènere que permetrà dirigir la intervenció. Com a eines d´anàlisi s’ha fet ús els repertoris interpretatius els quals han permès analitzar les construccions socials i els seus efectes al voltant del maltracte, de les identitats de les víctimes i els victimaris.
Resumo:
El dolor crònic pediàtric és un problema molt important. Malgrat que la informació disponible és molt menor que en adults, els informes publicats no deixen lloc a cap mena de dubte. Per una banda els treballs epidemiològics realitzats en la població general mostren que els problemes de dolor crònic són habituals entre la població infantil i adolescent, mentre que, per una altra, els estudis fets amb població clínica apunten que el dolor crònic pediàtric és causa important de desajust social i un dels problemes que més perjudiquen la qualitat de vida dels nens, i dels seus familiars, a tots els nivells. L’objectiu fonamental d’aquest treball era avançar en el oneixement dels factors psicosocials relacionats amb l’experiència del dolor crònic, de manera que a llarg termini aquesta informació ens permetés plantejar i contrastar programes de prevenció secundària pel dolor i la discapacitat crònics. Han participat un total de 92 joves amb edats compreses entre els 14 i 16 anys (79% de resposta positiva), dels quals el 64.2% eren noies. Majoritàriament experimentaven problemes de dolor abdominal. Els resultats han mostrat que, en efecte, els adolescents amb dolor crònic (dolor igual o superior a tres mesos) tenenuna pitjor qualitat de vida que els nois d’edat semblant però sense problemes crònics de dolor. Específicament, destaquen d’entre els factors estudiats: els pensaments catastròfics, l’estat afectiu, i certes actituds i alguns tipus d’estratègies d’afrontament dels nens. Les reaccions dels pares davant la conducta de dolor dels seus fills també resulta ser un factor de risc que cal considerar: les conductes dels pares tendents a minimitzar el problema estaven relacionades significativament amb el dolor i la discapacitat dels seus fills/es.
Resumo:
Background: Despite the fact that labour market flexibility has resulted in an expansion of precarious employment in industrialized countries, to date there is limited empirical evidence about its health consequences. The Employment Precariousness Scale (EPRES) is a newly developed, theory-based, multidimensional questionnaire specifically devised for epidemiological studies among waged and salaried workers. Objective: To assess acceptability, reliability and construct validity of EPRES in a sample of waged and salaried workers in Spain. Methods: Cross-sectional study, using a sub-sample of 6.968 temporary and permanent workers from a population-based survey carried out in 2004-2005. The survey questionnaire was interviewer administered and included the six EPRES subscales, measures of the psychosocial work environment (COPSOQ ISTAS21), and perceived general and mental health (SF-36). Results: A high response rate to all EPRES items indicated good acceptability; Cronbach’s alpha coefficients, over 0.70 for all subscales and the global score, demonstrated good internal consistency reliability; exploratory factor analysis using principal axis analysis and varimax rotation confirmed the six-subscale structure and the theoretical allocation of all items. Patterns across known groups and correlation coefficients with psychosocial work environment measures and perceived health demonstrated the expected relations, providing evidence of construct validity. Conclusions: Our results provide evidence in support of the psychometric properties of EPRES, which appears to be a promising tool for the measurement of employment precariousness in public health research.
Resumo:
Backgroud: Household service work has been largely absent from occupational health studies. We examine the occupational hazards and health effects identified by immigrant women household service workers. Methods: Exploratory, descriptive study of 46 documented and undocumented immigrant women in household services in Spain, using a phenomenological approach. Data were collected between September 2006 and May 2007 through focus groups and semi-structured individual interviews. Data were separated for analysis by documentation status and sorted using a mixed-generation process. In a second phase of analysis, data on psychosocial hazards were organized using the Copenhagen Psychosocial Questionnaire as a guide. Results: Informants reported a number of environmental, ergonomic and psychosocial hazards and corresponding health effects. Psychosocial hazards were especially strongly present in data. Data on reported hazards were similar by documentation status and varied by several emerging categories: whether participants were primarily cleaners or carers and whether they lived in or outside of the homes of their employers. Documentation status was relevant in terms of empowerment and bargaining, but did not appear to influence work tasks or exposure to hazards directly. Conclusions:Female immigrant household service workers are exposed to a variety of health hazards that could be acted upon by improved legislation, enforcement, and preventive workplace measures, which are discussed.
Resumo:
Geographical imbalances in the health workforce have been a consistent feature of nearly all health systems, and especially in developing countries. In this paper we investigate the willingness to work in a rural area among final year nursing and medical students in Ethiopia. Analyzing data obtained from contingent valuation questions, we find that household consumption and the student s motivation to help the poor, which is our proxy for intrinsic motivation, are the main determinants of willingness to work in a rural area. We investigate whoe is willing to help the poor and find that women are significantly more likely than men. Other variables, including a rich set of psychosocial characteristics, are not significant. Finally, we carry out some simulation on how much it would cost to make the entire cohort of starting nurses and doctors chooseto take up a rural post.
Resumo:
La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.
Resumo:
Objective: To examine whether drawing is useful in the detection of problems of psychosocial adaptation in children and adolescents with type 1 diabetes (T1D) and in improving communication with health professionals. Methods: We performed an exploratory descriptive study in 199 children and adolescents with T1D aged 413 years. The participants were asked to render a drawing on a suggested topic. The variables analyzed were related to the drawing and to clinical and sociodemographic data. Results: Most participants showed evidence of having a well-balanced personality, but there were also signs of affective or psychosocial difficulties. Conclusion: Drawing is a useful technique by which to identify children"s and adolescents" feelings and possible problems in adapting to T1D, as well as to gain information directly from the children themselves. Future studies should delimit the possibilities of this technique in clinical practice in greater detail.
Resumo:
Objective: To examine whether drawing is useful in the detection of problems of psychosocial adaptation in children and adolescents with type 1 diabetes (T1D) and in improving communication with health professionals. Methods: We performed an exploratory descriptive study in 199 children and adolescents with T1D aged 413 years. The participants were asked to render a drawing on a suggested topic. The variables analyzed were related to the drawing and to clinical and sociodemographic data. Results: Most participants showed evidence of having a well-balanced personality, but there were also signs of affective or psychosocial difficulties. Conclusion: Drawing is a useful technique by which to identify children"s and adolescents" feelings and possible problems in adapting to T1D, as well as to gain information directly from the children themselves. Future studies should delimit the possibilities of this technique in clinical practice in greater detail.
Resumo:
El presente estudio aborda la relación entre los estilos comunicativos de los estudiantes universitarios, su vinculación en la universidad y el nivel de adaptación psicosocial. Se analizan distintos estilos comunicativos en relación con el grado de vinculación universitaria y su influencia sobre el nivel de ansiedad, distimia, consumo de alcohol y dependencia de sustancias. Los datos han sido obtenidos mediante cuestionario administrado a una muestra representativa de 529 estudiantes universitarios. Los resultados indican la existencia de diferencias de género con respecto a algunos patrones comunicativos pero no en relación con la vinculación universitaria. Se constata también una relación estadísticamente significativa, aunque no muy elevada, entre los estilos comunicativos y la capacidad de los estudiantes para vincularse en el contexto universitario. Tanto los estilos comunicativos como la vinculación universitaria contribuyen a la explicación de la sintomatología afectiva, pero sólo los estilos comunicativos polémico y amigable contribuyen a la explicación del consumo de sustancias
Resumo:
Gender inequalities exist in work life, but little is known about their presence in relation to factors examined in occupation health settings. The aim of this study was to identify and summarize the working and employment conditions described as determinants of gender inequalities in occupational health in studies related to occupational health published between 1999 and 2010. A systematic literature review was undertaken of studies available in MEDLINE, EMBASE, Sociological Abstracts, LILACS, EconLit and CINAHL between 1999 and 2010. Epidemiologic studies were selected by applying a set of inclusion criteria to the title, abstract, and complete text. The quality of the studies was also assessed. Selected studies were qualitatively analysed, resulting in a compilation of all differences between women and men in the prevalence of exposure to working and employment conditions and work-related health problems as outcomes. Most of the 30 studies included were conducted in Europe (n=19) and had a cross-sectional design (n=24). The most common topic analysed was related to the exposure to work-related psychosocial hazards (n=8). Employed women had more job insecurity, lower control, worse contractual working conditions and poorer self-perceived physical and mental health than men did. Conversely, employed men had a higher degree of physically demanding work, lower support, higher levels of effort-reward imbalance, higher job status, were more exposed to noise and worked longer hours than women did. This systematic review has identified a set of working and employment conditions as determinants of gender inequalities in occupational health from the occupational health literature. These results may be useful to policy makers seeking to reduce gender inequalities in occupational health, and to researchers wishing to analyse these determinants in greater depth.
Resumo:
Les lesions per cremades comporten conseqüències a nivell físic, psicològic i social. Les intervencions psicosocials per aquests pacients estan valorades de forma positiva però manquen estudis fets a l’Estat Espanyol. Les intervencions de pacient expert estan donant resultats positius en moltes patologies cròniques però no n’existeix cap per aquest tipus de lesions cròniques. L’objectiu d’aquest estudi és comprendre la utilitat d’una intervenció de pacient expert a pacients d’entre 18 i 30 anys que han patit lesions per cremades recentment. Es realitzaran 9 sessions de pacient expert des de la perspectiva bio-psicosocial. El grup focal serà un grup de 8-10 pacients de 18 a 30 anys amb un mínim del 15% de superfície corporal cremada de grau 2n profund o 3r, residents a Barcelona o rodalies. Les dades s’analitzaran per mètode mixt amb enfocament dominant qualitatiu. La recollida de dades s’obtindrà d’entrevistes, testos i anotacions realitzades prèvia a la primera sessió, al finalitzar les 9 sessions i als 6 mesos de la última sessió. Les limitacions de l’estudi són: el risc de pèrdua dels membres del grup focal a causa del retorn a la vida laboral i l’heterogeneïtat del grup en la fase d’acceptació, principis i valors personals que podrien desviar els resultats.
Resumo:
Los conocimientos sobre la cicatrización han evolucionado de forma importante en las últimas dos décadas. Gracias a ello, actualmente es posible predecir la secuencia probable de acontecimientos que tendrán lugar a lo largo de la cicatrización y pronosticar el tiempo aproximado que tardará una herida, pero a menudo, durante la práctica clínica, y a pesar del mayor conocimiento y desarrollo de intervenciones, muchos profesionales de enfermería se enfrentan a diario ante heridas de difícil cicatrización, es decir, la cicatrización se prolonga en el tiempo o no se llega a alcanzar. Estos esfuerzos pueden provocar al profesional un aumento del estrés psicosocial y ansiedad, convirtiéndose en una carga financiera importante para el sistema de salud, ya de por sí, tan necesitado en los tiempos actuales. Estas heridas complejas siguen siendo en la actualidad un problema prevalente y de especial atención en salud, que afecta a pacientes en todos los niveles asistenciales y de todas las clases sociales. Requieren un compromiso de todos los profesionales de salud respecto a la prevención y atención de las mismas hasta el punto final de la cicatrización, por lo que los profesionales sanitarios, deben potenciar avances y conocimientos que permitan un cambio radical en la atención de estas lesiones.
Resumo:
This article shows the results of an exploratory study related to the separation of organic waste in order to offer suggestions for the improvement of waste disposal communication campaigns. The overall objective is to analyze attitude and behavior of those who do and those who do not separate organic waste, related to a specific promotional campaign carried out in two neighborhoods, in the municipality of Badalona (Spain), within the framework of the study of proenvironmental attitudes and behaviors and based on the Psychosocial Four Spheres Model. 1,010 interviews were conducted and data was analyzed using Chi-Squared Automatic Interaction Detector (CHAID). Waste separation behavior was used as a dependent variable. The reasons given to explain why people do or do not separate organic waste and sociodemographic variables, have been introduced as independent variables. In accordance with the Four Spheres Model, results show significant differences in waste separation. Based on the profiles obtained, we find some predictive variables that facilitate the development of communication campaigns according to the requirements of each community.
Resumo:
This article shows the results of an exploratory study related to the separation of organic waste in order to offer suggestions for the improvement of waste disposal communication campaigns. The overall objective is to analyze attitude and behavior of those who do and those who do not separate organic waste, related to a specific promotional campaign carried out in two neighborhoods, in the municipality of Badalona (Spain), within the framework of the study of proenvironmental attitudes and behaviors and based on the Psychosocial Four Spheres Model. 1,010 interviews were conducted and data was analyzed using Chi-Squared Automatic Interaction Detector (CHAID). Waste separation behavior was used as a dependent variable. The reasons given to explain why people do or do not separate organic waste and sociodemographic variables, have been introduced as independent variables. In accordance with the Four Spheres Model, results show significant differences in waste separation. Based on the profiles obtained, we find some predictive variables that facilitate the development of communication campaigns according to the requirements of each community.