Climatic and land use changes in the NW of Iberian Peninsula recorded in a 1,500-year record from Lake Sanabria

L'estudi de diversos descriptors paleoambientals com ara el pol·len, les diatomees i la sedimentologia, realitzat en sediments procedents del llac de Sanabria (NO de la península Ibèrica), ha aportat informació sobre les oscil·lacions climàtiques atribuïdes als períodes càlids tardoromà i medieval, així com a la petita edat del gel. Entre els anys 440 i 950 dC, el clima es caracteritzà per temperatures suaus i un règim de precipitacions mediterrani, malgrat l¿existència de pulsacions més fredes vers els anys 530 i 700 dC. Les evidències pol·líniques dels usos del sòl indiquen l'extensió d¿activitats ramaderes i agrícoles. Aquesta fase correspon al final del període càlid romà i al període càlid medieval. El canvi de condicions climàtiques es produeix entre els anys 950 i 1100 dC, moment en què els valors mínims de matèria orgànica, pol·len arbori, concentració de diatomees, nitrogen total (TN) i mida del gra indiquen temperatures més baixes i un règim de precipitacions més regular. Aquest període correspon a

Climate Change or Land Use Dynamics: Do We Know What Climate Change Indicators Indicate?

Different components of global change can have interacting effects on biodiversity and this may influence our ability to detect the specific consequences of climate change through biodiversity indicators. Here, we analyze whether climate change indicators can be affected by land use dynamics that are not directly determined by climate change. To this aim, we analyzed three community-level indicators of climate change impacts that are based on the optimal thermal environment and averagelatitude of the distribution of bird species present at local communities. We used multiple regression models to relate the variation in climate change indicators to: i) environmental temperature; and ii) three landscape gradients reflecting important current land use change processes (land abandonment, fire impacts and urbanization), all of them having forest areas at their positive extremes. We found that, with few exceptions, landscape gradients determined the figures of climate change indicators as strongly as temperature. Bird communities in forest habitats had colder-dwelling bird species with more northerndistributions than farmland, burnt or urban areas. Our results show that land use changes can reverse, hide or exacerbate our perception of climate change impacts when measured through community-level climate change indicators. We stress the need of an explicit incorporation of the interactions between climate change and land use dynamics to understand what are current climate change indicators indicating and be able to isolate real climate change impacts

El Land-Art a l'educació 0-3: l'expressió lliure i la comprensió del medi a través de l'art i la natura

Actualment el Land – Art és un moviment poc conegut i difós en la vessant educativa. Aquest treball pretén treure a la llum i transmetre l’essència d’aquest moviment enriquidor cap als infants. Tant és així, que el Land – Art esdevé una eina d’aprenentatge innovadora en el primer cicle d’Educació Infantil a través d’una metodologia constructivista que involucra a tota la comunitat educativa: professionals, família i alumnes. L’objectiu del present projecte és l’ús d’aquest moviment com instrument d’aprenentatge per tal d’observar i analitzar uns resultats que s’han anat construint a partir d’una hipòtesi: “El Land – Art a l’Educació 0-3 fomenta l’expressió lliure i la comprensió del medi”. En aquest treball trobarem, en primer lloc, el marc teòric del projecte; en segon lloc, el seu mètode d’investigació; en tercer lloc, la vessant pràctica del projecte; i, en quart i darrer lloc, les conclusions que reflecteixen la part comparativa entre el marc teòric i la part pràctica, on es finalitzarà amb les reflexions finals.

Does land titling matter? The role of land property rights in the war on illicit crops in Colombia

This paper analyzes the role of formalization of land property rights in the war against illicit crops in Colombia. We argue that as a consequence of the increase of state presence and visibility during the period of 2000 and 2009, municipalities with a higher level of formalization of their land property rights saw a greater reduction in the area allocated to illicit crops. We hypothesize that this is due to the increased cost of growing illicit crops on formal land compared to informal, and due to the possibility of obtaining more benets in the newly in- stalled institutional environment when land is formalized. We exploit the variation in the level of formalization of land property rights in a set of municipalities that had their rst cadastral census collected in the period of 1994-2000; this selection procedure guarantees reliable data and an unbiased source of variation. Using fixed effects estimators, we found a signicant negative relationship between the level of formalization of land property rights and the number of hectares allocated to coca crops per municipality. These results remain robust through a number of sensitivity analyses. Our ndings contribute to the growing body of evidence on the positive effects of formal land property rights, and e ective policies in the war on drugs in Colombia.

Comparison between land suitability and actual crop distribution in an irrigation district of the Ebro valley (Spain)

El objetivo de la presente investigación fue analizar la correspondencia entre los resultados de una evaluación de tierras con la distribución real de los cultivos. Para ello la aptitud biofísica de las tierras se comparó con diferentes tipologías de frecuencia de ocurrencia de los cultivos y rotaciones derivadas de mapas de cultivos multitemporales. La investigación fue llevada a cabo en el distrito de riego de Flumen (33.000 ha), localizado en el valle del Ebro (NE España). La evaluación de tierras se basó en una cartografía de suelos 1:100.000, según el esquema FAO, para los principales cultivos presentes en el área de estudio (alfalfa, cereales de invierno, maíz, arroz y girasol). Se utilizaron tres mapas de frecuencia de cultivos y un mapa de rotaciones, derivado de una serie temporal de imágenes Landsat TM y ETM+ del periodo 1993-2000, y se compararon con los mapas de aptitud de tierras para los diferentes cultivos. Se analizó estadísticamente (Pearson χ2, Cramer V, Gamma y Somers D) la relación entre los dos tipos de variables. Los resultados muestran la existencia de una relación significativa (P=0,001) entre la localización de los cultivos y la idoneidad de las tierras, excepto de cultivos oportunistas como el girasol, muy influenciado por las subvenciones en el periodo estudiado. Las rotaciones basadas en la alfalfa muestran los mayores porcentajes (52%) de ocupación en las tierras más aptas para la agricultura en el área de estudio. El presente enfoque multitemporal de análisis de la información ofrece una visión más real que la comparación entre un mapa de evaluación de tierras y un mapa de cultivos de una fecha determinada, cuando se valora el grado de acuerdo entre las recomendaciones sobre la aptitud de las tierras y los cultivos realmente cultivados por los agricultores.

Cultivation of black truffle to promote reforestation and land-use stability

Cultivation of black truffle, Tuber melanosporum Vitt., has become an important agricultural alternative in rural Mediterranean regions due to its success in relatively harsh conditions, its high market value and diminishing production in natural areas. In addition, truffle cultivation requires relatively low agricultural inputs, promotes reforestation and economic restoration of rural lands and land-use stability. However, there remain major issues regarding the management practices to ensure successful black truffle production. We therefore conducted an experiment to evaluate 3 levels of irrigation based on monthly water deficit and the effects of currently applied weed control systems and fertilization. Treatment effects were evaluated by examining the mycorrhizal status of out-planted 1-yr-old Quercus ilex L. seedlings and seedling growth parameters after 18 months in 3 distinct experimental truffle plantations located in the foothills of the Spanish Pyrenees. We found that replacing one-half of the water deficit of the driest month (moderate irrigation) promoted the proliferation of T. melanosporum mycorrhizae, while high irrigation reduced fine root production and truffle mycorrhizae. Glyphosate weed control improved seedling survival by up to 16% over control seedlings without jeopardizing truffle mycorrhizae in the first year. Fertilization did not improve seedling growth or influence its mycorrhizal status. We describe the persistent relationship between this ectomycorrhizal fungus and Q. ilex by quantifying old and new mycorrhizae and we discuss the ecological implications of the symbiosis.

Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (the Maresme County, 1850-2005)

[cat] Utilitzem un conjunt de mètriques del paisatge per estudiar l'evolució a llarg termini seguida en una típica zona costanera del Mediterrani des de 1850 fins a 2005, que mostren una greu deterioració del medi ambient entre 1950 i 2005. Les principals forces motores d'aquesta degradació del paisatge han estat el creixement urbà experimentat a les antigues zones agrícoles situades a les planes litorals, juntament amb l'abandonament i la reforestació dels vessants dels pujols interceptats per àrees residencials de baixa densitat, carreteres i altres infraestructures lineals. Duem a terme una anàlisi estadística de redundància (RDA) amb la finalitat d'identificar els que considerem com alguns agents rectors socioeconòmics i polítics d'última instància d'aquests impactes ambientals. Els resultats confirmen les nostres hipòtesis interpretatives, que són que: 1) els canvis en les cobertes i usos del sòl determinen canvis en les propietats dels paisatge, tant estructurals com funcionals; 2) aquests canvis no es produeixen per atzar, sinó que estan relacionats amb factors geogràfics i forces socioeconòmiques i polítiques.

Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (the Maresme County, 1850-2005)

[cat] Utilitzem un conjunt de mètriques del paisatge per estudiar l'evolució a llarg termini seguida en una típica zona costanera del Mediterrani des de 1850 fins a 2005, que mostren una greu deterioració del medi ambient entre 1950 i 2005. Les principals forces motores d'aquesta degradació del paisatge han estat el creixement urbà experimentat a les antigues zones agrícoles situades a les planes litorals, juntament amb l'abandonament i la reforestació dels vessants dels pujols interceptats per àrees residencials de baixa densitat, carreteres i altres infraestructures lineals. Duem a terme una anàlisi estadística de redundància (RDA) amb la finalitat d'identificar els que considerem com alguns agents rectors socioeconòmics i polítics d'última instància d'aquests impactes ambientals. Els resultats confirmen les nostres hipòtesis interpretatives, que són que: 1) els canvis en les cobertes i usos del sòl determinen canvis en les propietats dels paisatge, tant estructurals com funcionals; 2) aquests canvis no es produeixen per atzar, sinó que estan relacionats amb factors geogràfics i forces socioeconòmiques i polítiques.

Runoff and sediment production in a Mediterranean basin under two different land uses

This study analyses the infl uence of two diff erent land uses on the hydrology of the Vernegà experimental basin between the years 2005 and 2009. It is located in the Northeast of the Iberian Peninsula and is infl uenced by a Mediterranean climate, with an average annual rainfall of 646 mm. The study of rainfall distributi on in the 1982 to 2009 period shows that the majority occurs during autumn, winter, and spring representi ng 33.2%, 25.5%, and 25.7% respecti vely of the total annual rainfall. Surface runoff is concentrated from October to June. Between 2005 and 2009, total runoff was 242.38 mm at the"Bosc" gauging stati on, which drains an area of 1.60 km2, and 298.54 mm at the"Campàs" gauging stati on, which drains an area of 2.57 km2 and is located at the outlet of the basin. More than 80% of the total surface runoff yielded during the study period corresponds to the 2005-2006 hydrologic year. Finally, Campàs gauging stati on registers a higher total runoff than Bosc gauging stati on. Part of this phenomenon may be due to the intercepti on of rainfall and plant biomass in the forested area of the basin. In relati on to the sediment yield, an overall increase in the two basins has been detected. Recent forest management practi ces undertaken in the catchment area are considered to be one of the most important reasons for this change.

Landscape Systems and Human Land-Use Interactions in Mediterranean Highlands and Littoral Plains during the Late Holocene: Integrated Analysis from the InterAmbAr Project (North-Eastern Catalonia).

The main goal of the InterAmbAr reseach project is to analyze the relationships between landscape systems and human land-use strategies on mountains and littoral plains from a long-term perspective. The study adopts a high resolution analysis of small-scale study areas located in the Mediterranean region of north-eastern Catalonia. The study areas are distributed along an altitudinal transect from the high mountain (above 2000m a.s.l.) to the littoral plain of Empordà (Fig. 1). High resolution interdisciplinary research has been carried out from 2010, based on the integration of palaeoenvironmental and archaeological data. The micro-scale approach is used to understand human-environmental relationships. It allows better understanding of the local-regional nature of environmental changes and the synergies between catchment-based systems, hydro-sedimentary regimes, human mobility, land-uses, human environments, demography, etc.

Efecto de los usos del suelo en la emisión de dióxido de carbono del suelo a la atmósfera en un agroecosistema semiárido del Valle del Ebro

Los cambios en los usos del suelo han contribuido de manera importante al incremento de gases de efecto invernadero en la atmósfera, especialmente de dióxido de carbono, aumentando sus emisiones desde 1970 en un 80%. Estos cambios causan la alteración de los suelos provocando un impacto sobre el ciclo del carbono, aumentando las tasas de descomposición de la fracción orgánica creando así un flujo de CO2 a la atmosfera. Entre las recomendaciones del Panel Intergubernamental de expertos sobre el Cambio Climático (IPCC, en inglés), y contemplado en el Protocolo de Kyoto, se encuentra el proceso de secuestro de carbono en suelos, que implica la eliminación del CO2 atmosférico por parte de las plantas y su almacenamiento como materia orgánica del suelo. Para poder favorecer dicho proceso, en un determinado tipo de ecosistema, es fundamental conocer cuáles son los factores que gobiernan la respiración del suelo y el impacto que tienen los diferentes usos en la emisión de CO2. En el presente trabajo se han estudiado 4 usos del suelo representativos del secano aragonés: un monocultivo de cebada en siembra directa (NT), un suelo abandonado labrado (AC), un suelo abandonado no alterado (AU) y un suelo forestal (FR) con el objetivo de conocer sus tasas de respiración, la influencia de diferentes parámetros edáficos en ellas, y proponer cambios en el uso del suelo que ayuden a mitigar estas emisiones. Además, se ha dedicado un apartado para conocer cómo influyen diferentes técnicas de fertilización nitrogenada (mineral y orgánica) en la respiración de un monocultivo de cebada en siembra directa. En cuanto a los usos, los resultados obtenidos tanto in situ como en laboratorio muestran una mayor respiración en AC, siendo los valores más bajos los de NT y FR. Una de las principales conclusiones es que la supresión del laboreo y del periodo de barbecho largo, así como la conversión de tierras abandonadas y marginales a cultivos y zonas forestales se presentan en este tipo de ecosistemas como prácticas de secuestro de carbono. En el estudio de aplicación de fertilizantes, no se observó ningún cambio en la respiración del suelo después de la aplicación de nitrógeno mineral. En cambio, el suelo fertilizado con purín sí que mostró picos de emisión durante las siguientes horas a la incorporación de éste, debido fundamentalmente a su alto contenido de carbono lábil.