Water scarcity management and agricultural production (What we can do to produce more with less water)

Crop seasonal sensitivity to water stress is concerned with how to control water stress levels to optimise yield or profitability. It deals with when we can reduce irrigation and impose moderate water deficits without affecting our target, and when we can apply water to avoid too much stress.

Eficiencia energética en explotaciones agrícolas de secano en función de su superficie

La Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética para España 2004-2012, es un elemento esencial con el objetivo de reducir el incremento de la demanda de energía a niveles adecuados al crecimiento económico. Desde 1996, en España, se consume mas energía por unidad de PIB generado siendo, por tanto, menos eficiente energéticamente. Este aumento de consumo, se produce con fuentes de energía primaria que, como consecuencia, se tienen que importar. En el contexto actual de la energía y de los costes de producción agrícola, se debe realizar un esfuerzo para mejorar la eficiencia energética y para el ahorro de energías no renovables procedentes de los combustibles fósiles. El objetivo general del presente trabajo es el análisis energético y comparación de siete explotaciones de secano de diferente superficie situadas en el sur-este de la provincia de Soria.

Proyecto de instalación de depuradora para el tratamiento de 1200 m3/día de aguas residuales procedentes de industria de matadero de aves y sala de despiece anexa situados en el T.M. de Bellvís (Pla d’Urgell)

Se considera existente una Unidad Industrial Agraria de Matadero y Sala de Despiece Anexa que consecuencia de los incrementos de matanza y despiece precisa una nueva instalación de depuración de sus aguas residuales, dado que las actuales han quedado obsoletas y no permiten alcanzar los límites de vertido que impone la legislación vigente. Se redacta el presente proyecto en base a la solicitud de la licencia de obras del Proyecto de Instalación de Estación Depuradora de Aguas Residuales (EDAR) con capacidad de tratamiento de 1200 m3/día, que posteriormente se justifica. Dicho proyecto se contempla como un cambio no sustancial dado que se plantea como la sustitución de los equipos actuales de depuración por nuevos equipos que permitan adecuarse a las nuevas condiciones de vertido, mucho más estrictas que las autorizadas actualmente, sin que ello provoque ninguna modificación significativa en los aspectos ambientales y de definición de la actividad principal (matadero y Sala despiece) ya perfectamente legalizada desde el año 1990. Es fundamental indicar que se actúa sobre los equipos de depuración de aguas y tratamiento de fangos, siendo por tanto una sustitución sumamente positiva y que no implica un incremento en los residuos generados sino todo lo contrario. Por parte de Avícola del Pla. se proyecta la nueva EDAR en terrenos de su propiedad que dispone en las parcelas núm. 40 y 41 del polígono 08 de Bellvís.

Anàlisi “shift share” de l’evolució del cens de porcí a Espanya (1962-2005)

El desenvolupament de la ramaderia intensiva s’ha produït mitjançant aglomeracions espacials de les explotacions ramaderes. El sector porcí és un dels principals exponents d’aquesta aglomeració i concentració espacial. Per això s'ha realitzat el present PFC amb l'objectiu d'estudiar el procés de concentració de la producció porcina a les diferents Comunitats Autònomes entre els anys 1962 i 2005, investigant els efectes diferencials i d’assignació de l’anàlisi “shift share”. Es conclou que en els anys estudiats hi ha hagut dos pols d'aglomeració de la cabana porcina, Catalunya+Osca i la Regió de Múrcia, que han estat cabdals en l'abastiment dels mercats.

Avaluació d’indicadors de qualitat del sòl. Carboni orgànic, salinitat i sodicitat a les Terres de l’Ebre

Aquest PFC s’ha desenvolupat en el si de la Secció d’Avaluació de Recursos Agraris (SARA) de la el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya. Des de la SARA s’ha participat en un projecte iniciat a principis de l’any 2006 des de la Unió Europea, ENVironmental ASessment of SOil for monitoring (ENVASSO), que pretén elaborar protocols basats en criteris i indicadors establerts per a la caracterització del sòls. Aquests protocols han de permetre dissenyar estratègies comunes als diferents Estats Membres per poder informar als encarregats de desenvolupar la política europea de protecció del sòl. D’entre els indicadors contemplats en el projecte europeu s’ha decidit que aquest projecte es centraria en el contingut de carboni orgànic del sòl (COS) i en la salinitat i la sodicitat. Desenvolupar aquest treball en el context de l’avaluació del contingut de COS en les Terres de l’Ebre i del monitoratge de la salinitat i de la sodicitat al Delta de l’Ebre resulta interessant per tenir coneixement d’aquests dos indicadors en una zona on l’agricultura pot patir importants canvis a nivell d’usos del sòl en els propers anys.

Índex per a l’avaluació de l’oportunitat de la verema selectiva a partir de mapes de vigor

L’índex d’oportunitat IO és un índex per avaluar si pot ser rendible o no la verema selectiva, segons les característiques de la parcel·la i els mapes de vigor (índex NDVI) obtinguts a través de la imatge de satèl·lit. L’índex proposat es construeix en base a tres factors que són la variabilitat (V) en els valors d’NDVI, l’estructura espacial (E) d’aquesta variació, i una superfície mínima necessària (S) per a que sigui rendible la verema selectiva. El càlcul de l’índex d’oportunitat permet obtenir un valor numèric d’oportunitat de verema selectiva per cada una de les parcel·les, i a partir d’aquí es poden classificar segons presentin una oportunitat alta, mitjana o baixa per a la verema selectiva.

Anàlisi dels canvis de l’estructura del paisatge entre 1998 i 2006 al municipi de Porrera (Priorat, Tarragona) com a conseqüència de les noves plantacions de vinya aterrassada

La comarca del Priorat ha patit modificacions a escala paisatgística com a conseqüència de la reintroducció del conreu de la vinya a mitjans dels anys 90. La reintroducció d’aquest cultiu s’ha fet amb tècniques agrícoles diferents a les tradicionals, que comporten grans moviments de terres per aconseguir l’aterrassament de les parcel•les i facilitar-ne el treball mecanitzat. El municipi de Porrera és un exemple d’aquestes modificacions. Aquest treball, analitza els canvis en el paisatge produïts en aquest municipi mitjançant la informació proporcionada per ortofotos i imatges per satèl•lit entre els anys 1998 i 2006; i índexs del paisatge.

Planificació i dimensionat d’una explotació destinada a l’avicultura ecològica de carn situada al municipi de La Selva del Camp

Els objectius principals d’aquest tipus de producció són: - L’obtenció de productes alimentaris d’una alta qualitat nutritiva i organolèptica amb uns rendiments raonables. - Evitar la presència d’elements potencialment tòxics per la salut humana en els productes agraris i els aliments finals, ja sigui durant la fase de producció agrícola o ramadera o bé derivada dels sistemes de transformació, conservació o envasat. - Evitar aquells procediments que es tradueixin en una pèrdua de qualitat dels productes finals, escollint aquells que millor conservin els seus aspectes característics. - Assegurar la conservació del medi ambient i el funcionament a llarg termini dels ecosistemes agraris, mitjançant l’aplicació i el desenvolupament de tecnologies apropiades que a més permetin unes produccions econòmicament rendibles.

Anàlisi dels canvis dels usos i cobertes del sòl al massís dels Ports (Part Nord) a les comarques del Baix Ebre i Terra Alta

El treball pretén establir en quina mesura ha afectat l’abandó del mon rural en els canvis dels usos del sòl i en l’estructura del paisatge. Es presenta una breu descripció de la part nord del Parc Natural dels Ports així com de la història d’aquest en relació amb l’ésser humà. Es recullen els mètodes i materials utilitzats per a la preparació del material cartogràfic i l’execució d’eines d’informació geogràfica (SIG) així com la descripció dels estadístics socioeconòmics dels municipis estudiats. Els resultats, igual que els mètodes, s’agrupen en canvis de cobertes, estructura del paisatge, canvis en relació a paràmetres físics del terreny i evolució de les estadístiques socioeconòmiques.

Influència dels usos del sòl en l’evolució de la dinàmica hidrològica d’una conca. Estudi de cas a l’Anoia, 1977-2008

L’objectiu d’aquest treball radica en estimar quina és la influència dels usos del sòl en la resposta hidrològica d’una conca. En primer lloc s’analitza la influència estadística dels usos del sòl conjuntament amb variables climàtiques, en la seva relació amb el volum d’escolament generat. Per a aquests càlculs s’empra una aproximació de l’evolució del número de corba durant el període d’estudi. D’altra banda s’estima quines són les diferències en l’hidrograma de sortida d’una conca degudes als usos del sòl per a condicions climàtiques iguals i emprant l’aiguat de disseny per a un període de retorn de 10 anys.

Instalación de Generador fotovoltaico aislado de red en explotación de ganado porcino en la provincia de Zaragoza

El creixement del mercat de les renovables impulsat pels governs per lluitar contra els efectes de l'emissió de CO2, ha permès un descens dels costos dels equips fotovoltaics i la consegüent reducció del cost de producció del kWh produït per aquesta tecnologia, fent-la competitiva enfront de la generació per mitjà de motors de gasoil. Les explotacions ramaderes allunyades de la xarxa de distribució que en l'actualitat es proveeixen per mitjà de generadors de gasoil poden millorar el resultat del seu compte d'explotació gràcies a aquest tipus de generadors. La instal·lació trifàsica a què fa referència aquest projecte tindrà una potència màxima del generador (pic) de 24,42 kWp, amb tres inversors carregadors de 7 kW nominals, i una bancada de bateries de Níquel Cadmi de 48V i 3300Ah, permetrà satisfer els requeriments energètics de l'explotació amb la qualitat i seguretat necessària reduint el consum actual de gasoil en un 95% i una reducció de les emissions de CO2 de 160 Tm.