Los Ciprínidos (Pisces) del sistema lacustre Oligocénico-Miocénico de los Monegros (sector SE de la cuenca del Ebro, provincias de Lleida, Tarragona, Huesca y Zaragoza)

El material de dientes faringeos de Ciprinidos procedentes de las sucesiones lacustres del Oligoceno superior y Aquitaniense inferior del sector SE de la cuenca del Ebro es atribuido a Rutilus antiquus n.p. Esta nueva especie es morfologicamente proxima a R. pachecoi (ROYO) y ccLeuciscusa antunesi GAUDANT, reconocidas en el Mioceno de la Pennsula Ibrica, asi como a la especie actual R. alburnoides (STEINDACHNER). R. antiquus n.p. habito durante el Oligoceno superior y probablemente durante el Aquitaniense 1os lagos someros endorreicos de salinidad variable (Sistema lacustre de Los Monegros) del sector SE de la cuenca del Ebro.

Les meules rotatives du site ibérique d'Alorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)

El jaciment iberic d'Alorda Park esta situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part deis quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instaHacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les analisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereal s i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització deis molins de rotació continua fins a finals de 1'0- cupació de I'assentament. AIllarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfologica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement deis models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal'lia meridional. Aquest fet sembla indicar I'existencia de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.

Les meules rotatives du site ibérique d'Alcorda Park (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)

El jaciment ibèric d' Alorda Park està situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part dels quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instal·lacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les anàlisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereals i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització dels molins de rotació continua fins a finals de l'ocupació de l'assentament. Al llarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfològica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement dels models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal·lia meridional. Aquest fet sembla indicar l'existència de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.

El tracista fra Josep de la Concepció: revisió historiogràfica i noves atribucions

Fra Josep de la Concepció, membre de la congregació de carmelitans descalços, va ser un dels més qualificats arquitectes amb què comptà el Principat en el segle XVII. L"interès de la seva figura es troba sobretot en el fet que la seva activitat no es va circumscriure simplement a les construccions impulsades per l"orde al qual pertanyia, sinó que s"estengué a àmbits tan diversos com els de la confecció de traces per a catedrals, esglésies parroquials, edificis civils, retaules i altres obres de naturalesa diversa, que mostren en conjunt el gran talent d"aquest artífex

Implantació d'un sistema ERP en una empresa de fabricació de peces i accessoris d'alumini

Implantació d'un sistema OpenERP en una empresa de fabricació de peces d'alumini.

Succession climatique et limite stratigraphique Cretacé-Tertiaire dans le N.E. de l'Espagne

En este trabajo se explicitanlos resultados de los análisis esporopoiínicos realizados en múltiples niveles del Cretácico terminal-Terciario basa1 en el sector N:E. de la Península Ibérica. Los datos de los que actualmente se dispone permiten deducir variaciones climáticas significativas entre el Maastrichtiense y el Ilerdiense inferior-medio en el sector pirenaico catalano-aragonés. Es muy evidente que esos cambios climáticos no guardan una relación exacta con el límite actualmente aceptado entre el Cretácico y el Terciario. Finalmente hay que considerar que a faltade datos cronoe~tratigr~cos claramente fiables (vertebrados, micromamíferos, ... ), los datos suministrados por la paleoflora solo permiten aproximaciones, sobre todo si, como sucede en la zona estudiada, los datos corresponden a una sucesión vertical no completamente contínua.

Spermiogenesis and the spermatozoon ultrastructure of Robphildollfusium fractum (Digenea: Gyliauchenidae), an intestinal parasite of Sarpa salpa (Pisces: Teleostei)

Spermiogenesis in Robphildollfusium fractum begins with the formation of a differentiation zone containing: two centrioles, each bearing striated rootlets, nucleus, several mitochondria and an intercentriolar body constituted by seven electron-dense layers. The two centrioles originate two free flagella growing orthogonally to the median cytoplasmic process. Later, the free flagella rotate and undergo proximodistal fusion with the median cytoplasmic process. Nuclear and mitochondrial migrations occur before this proximodistal fusion. Finally, the young spermatozoon detaches from the residual cytoplasm after the constriction of the ring of arched membranes. The spermatozoon of R. fractum exhibits two axonemes of different length of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, nucleus, two mitochondria, two bundles of parallel cortical microtubules, external ornamentation of the plasma membrane, spine-like bodies and granules of glycogen. Additionally, a shorter axoneme, which does not reach the nuclear region, the presence of an electron-dense material in the anterior spermatozoon extremity and the morphologies of both spermatozoon extremities characterize the mature sperm of R. fractum.

Spermiogenesis and the spermatozoon ultrastructure of Robphildollfusium fractum (Digenea: Gyliauchenidae), an intestinal parasite of Sarpa salpa (Pisces: Teleostei)

Spermiogenesis in Robphildollfusium fractum begins with the formation of a differentiation zone containing: two centrioles, each bearing striated rootlets, nucleus, several mitochondria and an intercentriolar body constituted by seven electron-dense layers. The two centrioles originate two free flagella growing orthogonally to the median cytoplasmic process. Later, the free flagella rotate and undergo proximodistal fusion with the median cytoplasmic process. Nuclear and mitochondrial migrations occur before this proximodistal fusion. Finally, the young spermatozoon detaches from the residual cytoplasm after the constriction of the ring of arched membranes. The spermatozoon of R. fractum exhibits two axonemes of different length of the 9 +"1" trepaxonematan pattern, nucleus, two mitochondria, two bundles of parallel cortical microtubules, external ornamentation of the plasma membrane, spine-like bodies and granules of glycogen. Additionally, a shorter axoneme, which does not reach the nuclear region, the presence of an electron-dense material in the anterior spermatozoon extremity and the morphologies of both spermatozoon extremities characterize the mature sperm of R. fractum.

Icnología de vertebrados de las facies Buntsandstein de Mallorca

Se describen, por primera vez en Mallorca, hasta cinco tipos diferentes de icnitas y pistas de vertebrados continentales dentro de las facies cuarzoareniticas y limosas rojas de la facies Buntsandstein del Triásico inferior

Los vertebrados fosiles del Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, l'Anoia, CataluÑa), una sucesion de localidades del Aragoniense superior (MN6 y MN7+8) de la cuenca del Valles-Penedes. CampaÑas 2002-2003, 2004-2005

Se presenta una síntesis del registro de vertebrados fósiles del Abocador de Can Mata (els Hostalets de Pierola, cuenca neógena del Vallès-Penedès), con especial énfasis en los aspectos taxonómico y bioestratigráfico. Este macroyacimiento incluye por el momento una sucesión de 91 localidades de micro- y/o macrovertebrados muestreadas, repartidas a lo largo de unos 300 m de serie estratigráfica, abarcando un intervalo de tiempo de más de un millón de años correspondiente al Aragoniense superior. Durante los 28 meses de trabajo de campo desarrollados a lo largo de las campañas 2002-2003, 2004 y 2005, se han recuperado más de 15.000 restos de macrovertebrados fósiles y más de 1.300 dientes de micromamíferos (cantidad que se verá incrementada en el futuro cuando haya finalizado el lavado y triado de los sedimentos acumulados). Se presenta por primera vez una lista exhaustiva del conjunto de localidades y su contextualización estratigráfica, además de una lista faunística actualizada y una propuesta de biozonación local. La gran riqueza fosilífera de la zona y el enorme esfuerzo de muestreo, combinados con los requerimientos de la legislación vigente sobre protección del patrimonio paleontológico, explican el éxito de la intervención paleontológica. En conjunto, la ampliación del vertedero de Can Mata, con el adecuado control paleontológico, proporciona una oportunidad única para investigar la composición faunística de los ecosistemas terrestres del Aragoniense superior en el suroeste de Europa.

Un nuevo yacimiento de vertebrados en el Burdigaliense de Martorell (Provincia de Barcelona)

Se describe en la nota presente un nuevo yacimiento indito del Burdigaliense del Vallés-Penedés, cerca de Martorell y de la falla con la cadena litoral. Se da un resumen de la fauna encontrada y un corte estratigráfico detallado de la nueva localidad.

The reproductive cycle of Ophichthus rufus (Pisces: Anguilliformes) in the NW Mediterranean

The reproductive biology of the Mediterranean Snake cel, Ophichthus Rufus (Ophichthidae), was studied on the basis of microscopic and macroscopic analysis. Results show that O.rufus is an oviparous species with a group synchronous ovary type. The maturation process of the gonads starts in December and progress until August, when ovulation and a pawing take place. It is a fractional spawned with buoyant eggs. Potential annual fecundity estimates ranged from 1426 to 23.605 oocytes. Except for small sizes, a clear predominance of females was observed