Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants

L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.

PANACEA (Platform for Automatic, Normalised Annotation and Cost-Effective Acquisition of Language Resources for Human Language Technologies)

The objective of PANACEA is to build a factory of LRs that automates the stages involved in the acquisition, production, updating and maintenance of LRs required by MT systems and by other applications based on language technologies, and simplifies eventual issues regarding intellectual property rights. This automation will cut down the cost, time and human effort significantly. These reductions of costs and time are the only way to guarantee the continuous supply of LRs that MT and other language technologies will be demanding in the multilingual Europe.

Education as a mirror of Spanish society: challenges and policies towards multiple diversity

The ways in which the dominant cultural majority frames the educationalsystem determine perceptions of its own identity and understandings ofthe ‘other.’ In this article I take a political approach, by examining themanagement of cultural diversity within Spanish education policies, treating“education as the mirror of society”. This article analyzes Spanish challengesand policies approaches towards the management of immigrationrelated diversity in education. The main finding is that there is not one approach,but several, due to both the decentralized character of the educationsystem and the multiplicity of diversity that is at stake (i.e. language,religion, culture etc.)

Language variation in source texts and their translations: the case of L3 in film translation

In addition to the two languages essentially involved in translation, that of the source text (L1) and that of the target text (L2), we propose a third language (L3) to refer to any other language(s) found in the text. L3 may appear in the source text (ST) or the target text (TT), actually appearing more frequently inSTs in our case studies. We present a range of combinations for the convergence and divergence of L1, L2 and L3, for the case of feature films and their translations using examples from dubbed and subtitled versions of films, but we are hopeful that our tentative conclusions may be relevant to other modalities of translation, audiovisual and otherwise. When L3 appears in an audiovisual ST,we find a variety of solutions whereby L3 is deleted from or adapted to the TT.In the latter case, L3 might be rendered in a number of ways, depending on factors such as the audience’s familiarity with L3, and the possibility that L3 inthe ST is an invented language.

On-line teaching and Copyright : Any Hopes for an EU Harmonized Playground?

Education never fails to be mentioned ¿ and, often, mentioned first ¿ as a public interest that justifies an exception to copyright. Educational purposes were already present in the first version of the Berne Convention of 18862 and have remained there (although in revised language) ever since. The WIPO Copyright Treaty of 19963 expressly referred to education in its Preamble, when ¿Recognizing the need to maintain a balance between the rights of authors andthe larger public interest, particularly education, research and access to information, as reflected in the Berne Convention¿ (emphasis added). And morerecently, the EU Directive on Copyright in the Information Society4 stressed its goal ¿to promote learning and culture by protecting works and other subjectmatter while permitting exceptions or limitations in the public interest for the purpose of education and teaching¿ (Recital 14, emphasis added).