84 resultados para  Polineuropatia  amiloidótica  familiar


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La base gentica de la osteoporosis primaria es compleja. Involucra a mltiples genes y factores ambientales que actan de manera conjunta para determinar el riesgo. Actualmente disponemos de exploraciones genmicas, como el estudio de miRNA, que facilitan la identificacin de los determinantes genticos de las enfermedades polignicas complejas. Presentamos un estudio prospectivo realizado en familias con genealogia extensa para estudiar e identificar la heredabilidad de las propiedades densitomtricas, estructurales y de resistencia sea con el fin de profundizar en el conocimiento de las bases genticas de la osteoporosis.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

From an interdisciplinary perspective, the present investigation undertaken by the GREILI-UPF research group has expanded a previous study aiming at explaining how young secondary school students of Latin American and Chinese origin in Catalonia construct their linguistic and cultural identity. Here we analyze the relationship between these youngsters and their social environment in order to determine how these relationships and the socialization process that derives from them influence language attitudes and practices. We focus on two spaces of socialization: (1) the school, where youngsters from diverse cultural and linguistic backgrounds coexist and interact, and (2) the neighborhood, a geographic and symbolic space where social identity is constructed and, consequently, where young newcomers construct their perceptions regarding the host society, including its linguistic reality. We have collected several sets of data in three public secondary schools and three neighborhoods from Barcelonas metropolitan area with a high index of immigrant population: (1) interviews with secondary school students, (2) interviews with teachers, (3) social discourses in newspapers that consolidate the social image of the neighborhood, (4) narratives from immigrant families in relation to their neighborhood, (5) participant observation in schools, and (5) observation in the neighborhood. The results of the thematic and, when appropriate, discursive analysis of the data allow us to reach conclusions regarding: (a) the social image of the neighborhoods, (b) the socialization of young newcomers in the schools and the neighborhoods, (c) the identity games, and (d) the language and cultural practices and attitudes of young people, in relation to their countries and languages of origin as well as the school and the neighborhood investigated.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball parteix de lanlisi de les dades sobre informes dadequaci de lhabitatge per a lobtenci duna autoritzaci de reagrupament familiar realitzats per lAjuntament de Barcelona des de 2005 fins 2009, i del registre administratiu de les sollicituds de reagrupament familiar presentades a les quatre subdelegacions del Govern a Catalunya des de 2004 fins 2010. Per a procedir a la seva anlisi sha hagut de fer un important treball de depuraci, harmonitzaci i anonimitzaci dunes dades procedents de registres administratius no pensades per la seva explotaci estadstica. Lanlisi demogrfica ha posat en relleu la importncia dels rols de gnere en les estratgies familiars que acabaran conformant el perfil sociodemogrfic tant de les persones reagrupades com de les reagrupadores. Tamb sha pogut veure com no hi ha una relaci directa entre les persones estrangeres residents en cada municipi i les pautes de reagrupament familiar. La davallada del reagrupament familiar s deguda en bona part a la crisi econmica, no obstant per a entendre la seva evoluci en conjunt cal tenir en compte a ms els factors legislatius (la Normalitzaci del 2005 que explica el creixement de 2006 i 2007, per tamb lentrada dels romanesos a la UE en 2007), aix com la prpia dinmica familiar de la poblaci immigrada, amb un esgotament del potencial reagrupadors per a les nacionalitats que precisament protagonitzaren el boom migratori (llatinoamericans). La legislaci en matria de reagrupament familiar sha basat en tres principis que han tingut un efecte indubtable i de vegades contrari a lesperat: 1) la discriminaci entre raons econmiques i familiars en les migracions; 2) La restricci del dret de reagrupar a la definici nuclear de la famlia; i, 3) Lassumpci de la formaci pre-migratria de la famlia a reagrupar. Els resultats daquest informe aporten indicis que aquesta aproximaci apriorstica ha tingut efectes perversos, comenant pel volum considerable de reagrupacions de facto.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La sociedad cada vez separa ms a los padres de los hijos; ms all de los problemas de estructuracin familiar y los nuevos modelos de familias, la realidad de trabajo del da a da, las jornadas largas de trabajo, el hecho de tener que hacer dos trabajos al mismo tiempo, pero tambin el concepto que tenemos de los valores y la tica que somos capaces de adquirir y creer, imposibilitan a menudo la convivencia entre padres e hijos. La Fundacin Pere Tarrs hace unos aos que desarrolla acciones y propuestas en este sentido, que se adapten a las nuevas realidades, y ofrece sus recursos y capital humano, para hacer posible unas vacaciones familiares en estos tiempos tan complejos que nos toca vivir

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Lempresa familiar, lavi la crea, el fill la fa crixer i el nt se la fa petars el net lnic responsable de lalta taxa de mortalitat de les empreses familiars a Catalunya?Existeixen altres factors i causes que fan que la continutat sigui un dels majors mals de capdels empresaris?Est comprovat que el perode de la successi s per aquestes empreses el ms conflictiu...No seria doncs ms fcil que exists una frmula miraculosa, que pogus garantir el pas degeneraci en generaci?La resposta s la principal meta daquest estudi. Matemticament es pot sintetitzar amb unasrie ordenada de factors:Continutat = previsi + (informaci)2 + successor + mecanismes + instruments + (competitivitat)2 =xit GarantitCal tenir en compte que cada empresa s un mn, aix que cada factor adquireix un valordiferent en cada cas. Ser millor un bon successor o una bona organitzaci? simprescindible elaborar un protocol familiar? s noms vlid que els fills portin lempresa ocabria la possibilitat de professionalitzar-la?De la mateixa manera que existeixen diferents causes que deriven a la mort duna empresafamiliar hi ha diferents camins per sobreviure.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El treball aqu exposat t com a objectiu conixer i comprendre lexperincia dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura dun familiar vell amb demncia desprs de la seva mort. Es plantegen les hiptesis i els objectius generals i especfics. Shi exposa tamb, la justificaci del tema, linters, la rellevncia a nivell social i professional, i la seva aportaci en el mn de la salut. En lapartat de lestat de la qesti i la fonamentaci conceptual, desprs duna revisi bibliogrfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqncies de tenir cura duna persona dement, lestat dels excuidadors/es desprs de la mort del familiar vell amb demncia i el procs de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mtode dinvestigaci. A ms, inclou les matrius danlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funci dels objectius marcats. En la discussi, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anlisi, sinterpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment sexposen les conclusions per resumir la informaci obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexi sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i sapunten noves vies de recerca. En les referncies bibliogrfiques sespecifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models dentrevista i de matriu per a lanlisi de dades, el full de consentiment informat i tamb el buidatge i lanlisi de les entrevistes.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina s lexperincia dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura dun familiar vell amb demncia des de fa ms de 4 anys. Desprs de plantejar les hiptesis de partida, es defineixen els objectius generals i especfics i sexpliquen linters, la justificaci, la rellevncia i laportaci daquest estudi. En lapartat corresponent a lestat de la qesti i la fonamentaci conceptual, desprs de fer una revisi bibliogrfica, es descriuen els elements que formen part daquesta temtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripci del model conceptual de Virginia Henderson. En el captol segent sexposen la metodologia, el paradigma i el mtode dinvestigaci utilitzats en aquest treball, aix com les matrius danlisi del contingut i del discurs. A partir daqu sexposen els resultats en funci dels objectius plantejats. En la discussi, sanalitzen i sinterpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a ms de fer-se una reflexi personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de lnies de treball futures. A continuaci sexposen unes conclusions per resumir la informaci obtinguda. En la secci de referncies bibliogrfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models dentrevista i de matriu per a lanlisi de dades, el full de consentiment informat, aix com el buidatge i lanlisi de les entrevistes.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La infancia extranjera se escolariza en Catalua en un programa de cambio de lengua del hogar a la escuela. Las investigaciones afirman que este alumnado tarda un mnimo de seis aos en equiparar sus habilidades lingstico-cognitivas con sus pares autctonos, no as las habilidades conversacionales, las cuales se adquieren antes de los dos aos de residencia. Sin embargo, no existen estudios sobre los efectos de la escolarizacin en el parvulario del alumnado alfono, as como de su lengua familiar, en relacin con la adquisicin de la lengua escolar. El artculo es un estudio comparativo de la adquisicin del cataln de 567 autctonos y 434 alfonos, al final del parvulario, en 50 escuelas de Catalua que escolarizan a alumnado de origen extranjero. Las lenguas del alumnado autctono son el cataln, el castellano y el bilingismo cataln-castellano y las lenguas del alumnado alfono son el rabe, el sonink y el castellano. Los factores utilizados ms relevantes han sido el nivel socioprofesional y educativo de las familias, el tiempo de residencia y el momento de escolarizacin del alumnado, el porcentaje de alumnado catalanohablante y de alumnado alfono en el aula y el contexto sociolingstico del centro escolar. Los resultados muestran que el alumnado autctono sabe ms cataln que el alumnado alfono, pero las diferencias desaparecen respecto a algunos factores, de los cuales los ms relevantes son los relacionados con las caractersticas del alumnado de las aulas. La lengua familiar del alumnado alfono no incide en sus resultados

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En la lnea apuntada por la mayora de la doctrina, la STS de 14.9.2009 considera que desde la entrada en vigor de la Constitucin espaola (1978) deba entenderse derogada la regla de propagacin a la esposa de la vecindad civil del marido prevista en el art. 14.4 CCe [redaccin de 1974]; ello supone que desde entonces la mujer casada pudo cambiar autnomamente de vecindad civil. Partiendo de ello, en el caso enjuiciado, la mujer cambi de vecindad civil por residencia continuada en Catalua durante ms de diez aos sin declaracin en contrario (art. 14.3.2.o CCe [1974] y 14.5.2.o CCe [1990]), vecindad civil catalana que mantena en el momento de su fallecimiento, pese a haber realizado distintas manifestaciones que resultan ineficaces? en el sentido de ostentar o de querer conservar la vecindad civil navarra.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En la lnia del que havia apuntat la majoria de la doctrina, la STS de 14.9.2009 considera que des de lentrada en vigor de la Constituci espanyola (1978) havia d'entendre's derogada la regla de propagaci a lesposa del venatge civil del marit prevista a lart. 14.4 Codi civil espanyol [redacci de 1974]; aix suposa que des daleshores la dona casada podia canviar autnomament de venatge civil. Partint d'aix, en el cas judicat, la dona va canviar de venatge civil per residncia continuada a Catalunya durant ms de deu anys sense declaraci en contra (art. 14.3.2n CCe [1974] i 14.5.2n CCe [1990]), venatge civil catal que mantenia en el moment de la seva mort, malgrat haver realitzat diferents manifestacions -que resulten ineficaces- en el sentit de tenir o de voler conservar el venatge civil navarrs.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Projecte de recerca (EDU2011-25960) Ministerio de Ciencia e Innovacin.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Este artculo presenta los resultados de la investigacin sobre los adolescentes acogidos en familias extensas. Este proyecto se sita en la investigacin cooperativa. La muestra est compuesta por 57 jvenes acogidos y 79 tcnicos expertos en proteccin de la infancia de ocho regiones espaolas. Los resultados indican que los jvenes acogidos tienen deseos diferenciales que demandan una respuesta especfica que hemos concretado en la creacin del programa de apoyo para adolescentes de acogida. A continuacin se mostrarn las principales caractersticas de este programa; se har, tambin, una reflexin sobre sus aspectos fundamentales, es decir, la ayuda a los tcnicos para que ellos puedan obtener un nuevo recurso de formacin e intervencin grupal introduciendo como mtodo la promocin de la resiliencia.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Encara que actualment sembla llunyana una explicaci integrada dels processos d'influncia educativa en la famlia, han estat importants els progressos fets en els darrers anys sobre aquest tema (Lacasa, 1997; Rodrigo, 1998; Vila, 1998). En aquest article es presenten algunes reflexions sobre la famlia com a context educatiu. La concepci constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge escolar, marc psicolgic de referncia per a la comprensi dels processos de canvi educatiu que es produeixen en les situacions educatives escolars (Coll, 1990; 1999), s'utilitza com a punt de referncia per a aquestes reflexions. Les caracterstiques de la intervenci educativa en les activitats a la famlia es presenten a partir de la tesi nuclear que qualsevol aproximaci a la comprensi de la influncia educativa requereix tenir en compte les caracterstiques, naturalesa i funcions del context institucional en qu t lloc.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Este artculo presenta los resultados de la investigacin sobre los adolescentes acogidos en familias extensas. Este proyecto se sita en la investigacin cooperativa. La muestra est compuesta por 57 jvenes acogidos y 79 tcnicos expertos en proteccin de la infancia de ocho regiones espaolas. Los resultados indican que los jvenes acogidos tienen deseos diferenciales que demandan una respuesta especfica que hemos concretado en la creacin del programa de apoyo para adolescentes de acogida. A continuacin se mostrarn las principales caractersticas de este programa; se har, tambin, una reflexin sobre sus aspectos fundamentales, es decir, la ayuda a los tcnicos para que ellos puedan obtener un nuevo recurso de formacin e intervencin grupal introduciendo como mtodo la promocin de la resiliencia.