Propostes de polítiques laborals

Us preocupa el problema de l’atur? Us heu preguntat mai per què Espanya té unes taxes d’atur superiors als països de referència en polítiques laborals? Creieu que el mercat laboral espanyol té moltes mancances? Penseu que el model productiu actual, basat en la construcció i el turisme, és sostenible a llarg termini? Aquestes preguntes, juntament amb la gran destrucció d’ocupació arran de la crisi, -durant l’últim trimestre del 2008 a l’economia espanyola li correspon el 70% (1) de la destrucció de llocs de treball a Europa- ens ha portat a reflexionar sobre els determinants i lesconseqüències de l’atur espanyol. Seguint aquesta línia, ens preguntàvem si,mitjançant un seguit de propostes laborals, Espanya podria arribar a reduir les sevestaxes d’atur a llarg termini i equiparar-les a nivells europeus.Si voleu saber més sobre les possibles solucions, en aquest treball exposemun seguit de mesures originals i d’altres basades en idees d’economistes experts queintenten millorar el capital humà de l’economia, el model productiu, els valors imentalitat de la societat, les institucions laborals i la legislació laboral existent , amb laqual cosa es pretén, com a fi últim, augmentar els nivells d’ocupació de l’economia.Algunes d’aquestes són:· Un nou contracte únic i flexibilització laboral· Canvis en la negociació col·lectiva, fiscalitat empresarial i programes formatius· Model original en les prestacions d’atur· Impuls a un nou model productiuAplicant aquestes propostes creiem que és possible reduir la temporalitat almercat laboral espanyol així com també lluitar per aconseguir la plena ocupaciópromocionant el treball estable i de qualitat. Tot i que el problema de l’atur genera moltdebat social entre els diferents agents socials, les propostes han intentat cercar elconsens i, sobretot, la millora econòmica de la societat.

Del ciberespai al paper

El món editorial més tradicional tendeix cada vegada més a apostar per medis electrònics com a base per a la difusió del seu contingut o com a complement de l’edició en paper. És pràcticament un pas natural que han fet o estant fent la majoriade publicacions en paper.El creixement d’Internet, tant en nombre d’usuaris com en inversió publicitària, juntament amb la poca necessitat d’inversió per a la creació de revistes online, ha propiciat el sorgiment de revistes exclusivament virtuals que han esdevingut les mésimportants d’Internet, per sobre de publicacions virtuals de revistes amb edició en paper.Però tot i que Internet es el futur, el medi en paper és i serà un mercat molt important a mitjà termini. El mercat publicitari es paga força millor que en les pàgines web, on els models s’esgoten molt ràpidament i s’ha d’innovar constantment per tal de mantenir el click-rate dels usuaris. L’atenció que l’usuari presta a la publicitat en paper és molt més alta que en les pàgines web i menys molesta per l’usuari.El nostre treball es centrarà en fer el pas contrari a l’habitual, és a dir, en convertir una revista exclusivament virtual en una revista que publiqui també en paper. Analitzarem els possibles beneficis d’aquest pas així com els costos que suposaria adaptar un medi virtual al paper.El repte estarà en investigar quin és el model de revista idoni per completar el pas del medi virtual al paper, aconseguint maximitzar els beneficis.

Estudi d'un càmping ecològic

El present projecte té per motiu l’anàlisi d’un hipotètic càmping ecològic i pel qual hem seguit la següent metodologia:Una assessoria ens ha contractat per tal de realitzar un estudi sobre el mercat del càmping al Solsonès ja que un assessor turístic està interessat en instal·lar-hi un càmping. Nosaltres hem decidit estudiar el mercat català del càmping i partint de lacompetència que hem localitzat fer un tipus de càmping amb quelcom d’especial. En aquest cas, hem proposat un càmping destinat per a joves (la majoria de càmpings de la zona són per famílies) i ecològic per tal d’intentar reduir el màxim els costos i fomentar l’ecologisme i la protecció del medi ambient, conceptes molt necessaris avui en dia. Des d’aquí, és on parteix tot el nostre treball.Tanmateix, degut a la dificultat de trobar tota la informació complerta de les diferents variables que componen un càmping com també del temps que hem tingut en fer el treball, nosaltres realitzem un estudi de mercat i també incloem els beneficisestimats (partint de preus hipotètics) que sorgirien dels ingressos dels consumidors com també els costos d’instal·lar els recursos ecològics en els tres principals camps del consum d’un càmping: l’aigua, l’energia i els residus. Així, doncs, no realitzem un anàlisi cost-benefici complet sinó que mostrem quan costa convertir-se en un càmping ecològic i mirem en quan de temps s’amortitzaria tenint en compte que, evidentment, en els anys posteriors el consum seria molt menor degut a l’aprofitament dels recursos que ens ofereix el medi ambient. Pel que fa a la metodologia del treball, hem analitzat dades que hem obtingut a través de diferents fonts; des d’Internet fins a empreses reals que esmentarem a la bibliografia. També hem cregut convenient buscar el terreny (una zona adequada perfonamentar el descans i el temps d’oci) i fer-ne una petita distribució com també estudiar alguns punts de la legislació espanyola i aspectes necessaris per tal d’obtenir la marca ecològica. Hem de destacar també que les dades de costos les hem fet com més reals possibles tenint en compte la mida del càmping com també tots els costos relatius encara que és hipotètic ja que no hem inclòs el consum exacte degut que depèn de moltes variables com quan gasta la gent, quanta gent vindria...I finalment els objectius que volíem concebre a partir d’aquest treball han sigut els següents: materialitzar els alts costos d’instal·lar recursos ecològics encara que també observar com a llarg termini acabava sent més viable, veure el mercat delcàmping a una zona que creiem que encara s’ha de descobrir com és el Solsonès, fomentar els joves a anar més de càmping i altres objectius no tan importants com, per exemple, una major compenetració entre els components del grup i una millora de síntesi i expressió escrita i oral.

Els Colors : estratègia i imatge empresarial

L’estudi presentat en aquest informe correspon a la investigació al voltant del paper del color al màrqueting empresarial. La seva influència, ja sigui com a eina comunicativa o identificadora d’un producte o empresa, es torna molt superior a la qualse li podria atribuir en un primer moment (fins al punt de convertir-se en un aspecte clau) quan s’observa la reacció dels consumidors davant les seves variacions i l’aplicació que en fan les companyies.La primera idea a confirmar pel treball és el caràcter inconscient de les reaccions generades per la percepció visual i les motivacions existents per explotarles.Un estudi sobre els precursors i les teories actuals de la psicologia del color condueix a una comparació entre allò que reflecteixen els estudis amb la realitat empresarial actual, mostrant una correlació evident entre valors de les organitzacions iles seves expressions pictòriques i exemplificant situacions de coincidència entre canvi de color i canvi d’estratègia corporativa. Aquest procés dóna lloc a la hipòtesi principal: el color és un element indispensable del procés de comercialització.Per tal de contrastar-la, inicialment s’acudirà a l’evidència recaptada mitjançant un qüestionari d’elaboració pròpia. A partir dels seus resultats, observarem com els consumidors no creuen estar tan influenciats per l’estètica i el color dels productes que compren com efectivament ho estan, i podrem seguir reafirmant la teoria exposada a la primera part amb paral·lelismes respecte les opinions mostrades.A continuació, es reflexionarà sobre quatre funcions del color aplicades a l’empresa de les quals aquestes es poden beneficiar: segmentador de mercats, indicador de canvi de tendència, identificador nacional i element associatiu immediat.Les determinacions preses a cada apartat a partir de reflexions teòriques i exemples formaran un entramat de conclusions que posarà fi al projecte en un apartat en el quals’ordenen les bases per a la correcta aplicació del color al món empresarial, en funció del rol de la companyia dins del seu mercat, els valors a transmetre, el tipus de producte a comerciar, etc.Finalment, els nombrosos fonaments que se li poden atribuir a favor fan que lahipòtesi inicial quedi ratificada com a certa, ja que es demostrarà una permanent voluntat per part de les empreses d’influir sobre el comportament dels destinataris del seu procés publicitari mitjançant aquest recurs, ja sigui de manera directa o indirecta.

Infoquiniela

Al plantejar-nos aquest treball volíem que estigués relacionat amb coneixements que ja hem estudiat i a la vegada profunditzar en ells, però a més, tenir l’oportunitat d’introduir-nos en nous temes, com el màrqueting o la creació de l’empresa.Després d’estudiar diverses opcions, vàrem decidir estudiar la viabilitat de una empresarelacionada amb dos temes centrals: Internet i futbol. Amb el primer hi estem contínuament en contacte i ens interessava veure les possibilitats que dona la xarxa a l’hora de desenvolupar un negoci i a lavegada quins costos implica. Per l’altra banda, el futbol és un esport que ens agrada i sabem que hi ha un gran volum de persones interessades en aquest esport i que a més realitzen travesses, l’objecte de la nostra empresa.A partir d’aquí, analitzarem el mercat, coneixerem tots els requisits necessaris per crear una empresa, decidirem el tipus d’inversió que necessita aquest projecte i veurem per últim la viabilitat delprojecte comparant els costos i ingressos que s’enfrontarà l’empresa durant 4 anys.

L'Envàs : més que una protecció

Aquest és un treball essencialment de camp. Hem volgut investigar la importància de l’envàs mitjançant dues vies d’estudi. Primer des del punt de vista del productor idesprés des del punt de vista del consumidor.Pel primer anàlisi vam realitzar una recol·lecta de dades que ens ha permès demostrar la hipòtesi que els empresaris obtenen una marge de benefici major quan venen un producte presentat en envàs premium (un envàs sofisticat, més ergònomic, de mésqualitat…) en comparació amb el que està en el mercat en envàs estàndard. Nosaltreshem volgut veure si, realment, aquest marge és més gran del que justifica la millorad’envàs estàndard a envàs premium. I pel segon anàlisi vam elaborar unes enquestesque ens han permés donar per vàlida la hipòtesi restant: que existeix una relació entre recta pressupostària i envàs que s’escull i que, per tant, els consumidors, sempre que puguin, escolliran l’envàs premium.

Explotació vitivinícola El Quintà S.L.U.

El nostre treball consisteix en assessorar a un jove enginyer agrònom, que vol crear una empresa vinícola a Hostalets d’en Bas, situat a la comarca de la Garrotxa. La masia on vol dur a terme el projecte és al Mas Tarrés. La nostra finalitat és estudiar la viabilitat econòmica de l’empresa anomenada El Quintà. Aquesta produirà vi negre per a la seva comercialitzacióen un sector del mercat.L’objectiu que busca el nostre client amb la creació d’aquesta empresa és aconseguir elaborar un vi negre, de la varietat Cabernet Sauvignon, que formi part del conjunt de productes típics de la comarca de la Garrotxa, coneguts amb el nom de “Cuina Volcànica”.D’aquesta manera vol arribar a satisfer les necessitats dels diferents consumidors.Com a assessores ens hem adonat que el projecte inicial no era viable. Per aquest motiu hem proposat al nostre client una sèrie de millores per intentar que el seu projecte empresarial tingui futur. Quines han estat aquestes millores? Hem aconseguit que el projecte tingui sortida? Per respondre aquests interrogants hem calculat tots els costos necessaris als que s’enfrontarà el client, tant en el projecte original com en el projecte amb les millores, tot comparant els resultats comptables obtinguts.Per acabar, ¿Quant costa produir una ampolla de vi? Aquesta és una bona pregunta que ens hem fet, per saber si el preu del vi produït, amb les seves característiques particulars, podria competir amb la resta de vins existents al mercat.

El Lloguer a BCN : una realitat, dos creixements

Partint d’una mateixa realitat, dos organismes públics com són l’InstitutNacional d’Estadística i l’Ajuntament de Barcelona, realitzen un estudi sobre la inflació en els lloguers dels habitatges de la ciutat de Barcelona, arribant paradoxalment a resultats molt diferents. L’objectiu del nostre treball, se centra en analitzar els informes per separat, tot trobant els motius de les discordances entre els mateixos.A partir de l’elaboració de dues hipòtesis hem arribat a la conclusió que la discordança rau en una diferència metodològica. Això és degut a la inclusió de diferents tipus de contractes a l’hora de calcular la taxa de creixement dels preus del lloguer, ja que l’INE utilitza, en la seva fórmula del càlcul del creixement del subíndex del lloguer, tots els contractes existents en un període en el mercat, és a dir, tant aquells que ja estaven en vigor durant el període anterior, com aquells que han sorgit de nou en el període en curs; mentre que l’Ajuntament de Barcelona només utilitza aquells contractes nous, entesos com una oferta virtual.Aquest fet suposa que segons la Llei 29/1994 de 24 de novembre d’Arrendaments Urbans l’INE està calculant el creixement general del mercat del lloguer, mentre que l’Ajuntament està calculant el creixement de preu dels lloguers de nova firma. Es per això que la taxa de l’INE és molt superior a la que proposa l’Ajuntament de Barcelona.

Creación de una marca

¿Está el sector del calzado español lo suficientemente consolidado como para nodejar entrar a nuevas marcas? ¿Es posible la creación de una nueva organización endicho sector y que ésta resulte rentable a corto/medio plazo? La existencia en laactualidad de marcas reconocidas con un determinado prestigio y la entrada en el sector,en los últimos años, de productos más baratos procedentes de los mercados asiáticospueden poner en peligro la iniciativa a crear nuevas empresas orientadas a este sector.Con la realización del trabajo que se expone a continuación pretendemosresponder a estas cuestiones creando nuestra propia marca. A partir del estudio previode una empresa de la competencia como es CAMPER pretendemos ser capaces deescoger las mejores estrategias que nos lleven al éxito en el sector en el que sedesarrolla nuestra actividad. Poseer información directa de dicha empresa nos daba laposibilidad de analizar mejor el mercado en el que desarrollaríamos nuestra actividad yademás nos proporcionaría un ejemplo a seguir a la hora de elegir las estrategias que senos presentaban.Así pues, podemos dividir nuestro trabajo en dos partes fundamentales: unaprimera parte en la que se analiza de forma exhaustiva el caso CAMPER (susestrategias, productos que ofrece, políticas adoptadas, su situación en la actualidad,etc.). Ésta nos debe aportar las claves y los conocimientos básicos para poder realizarnuestro proyecto empresarial. A partir de aquí, iniciamos nuestro plan de empresa:estudiamos la viabilidad de la idea y definimos el plan estratégico y el plan demarqueting. El trabajo concluye con el estudio de la viabilidad económica del proyectollevado a cabo, con la relación de ingresos y costes para los tres primeros años de vidade la empresa y el cálculo del punto muerto para cada uno de ellos. De esta forma, nosintroducimos en un caso real de contabilidad interna.La idea de crear un nuevo negocio es un tema que nos llama la atención comoestudiantes de ADE/ECO y este ha sido uno de los motivos básicos para la elección deltema. Además, vemos como un reto poder introducirnos en un mercado tan masificadocomo es el sector del calzado español en la actualidad. Cabe decir, que el objetivoinicial del trabajo era estudiar las estrategias de crecimiento de CAMPER; pero una veziniciado el trabajo nos dimos cuenta de la insuficiencia de información para realizar untrabajo de este tipo y surgió la idea de crear nuestra propia marca siguiendo estrategiasparecidas a las adoptadas por CAMPER.

L'Aeroport de Barcelona : projecció cap al futur

Els aeroports, des del seu inici, s’han pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaçament de la població mitjançant avions. És per això que la capacitat d’un aeroport d’establir connexions amb la resta del món influeix enormement amb el nombre d’empreses estrangeres decidies a establir-se a la regió, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. És interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econòmic de l’estat, arriba via aèria. Una altra proba d’aquesta rellevància com a centre de transport és que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que l’aeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera més general, el tràfic aeri tenen una importància fonamental per a l’economia global. En total es podrien definir tres tipus d’impacte econòmic que crea un aeroport. Un és l’impacte directe, el qual correspon a les activitats en les instal·lacions aeroportuàries; un altre és l’impacte indirecte, aquí ens referim al desenvolupament d’activitats logístiques properes a l’aeroport; i finalment tenim l’impacte induït que representa la despesa generada per els treballadors associats a l’activitat directe i indirecte. El sector aeroportuari s’estima que tingui un impacte econòmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers l’any i el 40% del valor de les exportacions totals; a més a més, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum d’activitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. És important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, també existeixen externalitats negatives com són la contaminació atmosfèrica, acústica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferència que ens ajudaran a veure la magnitud de l’impacte produït per a cada aeroport: 1 milió de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regió on es troba localitzat. Així doncs fent els càlculs per a l’aeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, l’impacte econòmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regió en termes d’ocupació, impostos o inversió, entre altres,depèn directament del volum de passatgers transportats. És aquí on rau la idea d’aquest treball: buscar les estratègies que ens permetin passar d’un aeroport que actua únicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econòmic “per se”.En altres paraules, volem establir quines eines s’han d’emprar per poder potenciar al màxim el nombre de vols de l’aeroport de Barcelona i, d’aquesta manera, aconseguir un major impacte de l’aeroport sobre l’economia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el caràcter de centre de transport de l’aeroport. “Més de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals són absolutament essencials a l’hora de decidir a on establir-se” (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb l’objectiu fixat, el següent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat caràcter unitari d’una infraestructura com aquesta, devien ser tractats. D’aquesta manera varem establir que, tot buscant l’increment del número de vols de l’aeroport, hauríem d’analitzar:· La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats.· Les infraestructures i llurs potencialitats d’ampliació.· El sistema de gestió empleat.En cada un dels punts mencionats s’haurà d’establir si la situació actual és òptima o no, i en cas negatiu, què i com canviar per tal de millorar-la. És important tornar a remarcar que l’objectiu d’aquest anàlisi és establir les possibilitats de l’aeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur número de vols. Per aconseguir això és necessari introduir l’aeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo d’unes infraestructures que siguin capaces d’absorbir l’increment de passatgers i, finalment, però no menys important, establir un sistema de gestió eficient.

Estratègies de marketing per assolir l'èxit : llançament d'una revista per a joves

Actualment, en aquesta societat és difícil introduir un nou producte al mercat degut alshàbits de consum adquirits per la població. Per tal de superar aquests obstacles, el marketing actual s'ha tornat més complex i sofisticat. Per tot això, s’analitzaran els passos que s'han de seguir per tenir èxit a l'hora de llançar un nou producte.Per començar, s’enfocarà el tema en un únic producte, una revista dirigida a un públic entre 16 i 30 anys aproximadament. Així doncs, es suposarà una situació fictícia on una empresa independent, que està intentant introduir una nova publicació al mercat de la premsa escrita, contractarà un estudi de marketing per decidir els continguts de la revista, a quin tipus de consumidors estarà dirigida i analitzar els punts forts i febles de la competència per saber quina directriu hauria de seguir l’estratègia comercial.Seguidament, es decidirà la marca de la revista: el títol i el disseny del logotip. El preu òptim de llançament, els mitjans de comunicació que s’utilitzarien per donar a conèixer la revista, quins canals de distribució es seguirien i quins serien els punts de venda. Per tot això, es realitzaran enquestes i es faran diversos estudis sobre l’entorn general de l’empresa i la situació actual del sector.Amb tot això volem aconseguir el següent objectiu: ¿Quines estratègies de marketings'haurien de seguir per assolir l'èxit?

Nevera, mp3, mòbil... quin és el seu paper actual?

Des dels seus inicis, l’ésser humà ha tingut una sèrie de necessitats. Ha requerit d’aliment per sobreviure, d’un sostre on refugiar-se, de roba per vestirse, etc. Conforme han passat els anys, ha anat generant tècniques per a millorar la seva estància al planeta, des del descobriment del foc per escalfarse fins al desenvolupament de màquines complexes. És per això, que ha anat introduint invents a la seva vida que han cobert les necessitats sorgides al llarg del temps.El treball que desenvolupem a continuació es centra en un seguit d’aparells que han sorgit al llarg del segle XX i que han revolucionat la nostra vida. Concretament, els set aparells escollits com a objecte del nostre estudi són: la nevera, la rentadora, l’automòbil, la televisió, el reproductor d’àudio portàtil, el telèfon mòbil i l’ordinador.L’aparició d’electrodomèstics, com la nevera o la rentadora, no només ens ha permès dedicar menys esforç a les tasques domèstiques, sinó també estalviarnos temps a l’hora de realitzar-les. Aquest fet, que ara potser ni tan sols considerem, va ser del tot determinant a l’època que van sorgir, ja que va permetre alliberar mà d’obra domèstica promovent la inserció al mercat laboral d’un sector de la població com el del sexe femení.Per la seva banda, la introducció de l’automòbil també ha estat un gran avenç. Aquest, ha revolucionat la manera de desplaçar-nos, proporcionant-nos una autonomia fins aleshores impensable.Aquest mateix patró segueixen la resta d’altres aparells escollits; tots van provocar un canvi profund a la societat amb la seva aparició i, encara avui, segueixen mantenint un paper destacat al nostre dia a dia. La importància que tenen a les nostres vides ha estat la motivació que ens ha conduït a dur a terme un treball que els tingués com a protagonistes.El nostre treball consta de dues parts:A la primera, de caràcter teòric, ens hem proposat estudiar la història d’aquests aparells, és a dir, hem volgut donar resposta a una sèrie de preguntes com: quan van aparèixer, quins van ser els seus creadors i quines transformacions han anat experimentant al llarg del temps, entre d’altres.A la segona part, més pràctica, hem realitzat un treball de camp (les característiques del qual expliquem detalladament a l’apartat següent) amb l’objectiu d’analitzar la rellevància que tenen aquests aparells a la societat actual. És a dir, hem volgut saber quins aparells, dels escollits, són els més valorats per la població avui dia i quins són els que menys. Pensem que l’ús que els enquestats fan d’aquests béns serà un criteri clau a l’hora de puntuarlos, encara que no l’únic. Hem realitzat aquest anàlisi diferenciant els individus per franges d’edat i sexes. A més, també hem treballat altres qüestions comserien, entre d’altres, si el seu ús s’entén com una necessitat o va encaminat cap a l’oci; quant temps triguen els usuaris a renovar-los, quin és el motiu, etc. En relació amb aquesta segona part, hem formulat un seguit d’hipòtesis amb l’objectiu de contrastar-les posteriorment amb els resultats de les enquestes.Les hipòtesis són:- Avui dia, els individus donen més importància a aquells aparells que són més moderns, (entenent com a tals, aquells que han sorgit més recentment i estan lligats a les noves tecnologies i la innovació contínua), com poden ser l’ordinador i el telèfon mòbil, que els electrodomèstics més tradicionals com serien la nevera o la rentadora. Tot això, a més, considerant que pel que fa als primers, entenem que part del seu ús està destinat a l’oci; mentre que pels segons el seu ús està motivat per una necessitat, com seria l’alimentació en el cas de la nevera.- Pel que fa a les franges d’edat, les valoracions mostraran diferències importants en els diversos aparells. Entre la franja més jove (de 16 a 25 anys) i la de més edat (més de 60 anys), les valoracions seran més extremes, gairebé oposades.- Pel que fa als dos sexes, les valoracions que donin als aparells seran molt semblants.Hem considerat que per a dur a terme un bon anàlisi, el més adequat és presentar la informació de cada aparell per separat. És per això que cada bé constitueix un apartat independent que consta d’una primera part referent a la seva història, i una segona referent als resultats obtinguts de les enquestes.A continuació, hem procedit a ajuntar els resultats extrets dels diferents aparells i a presentant-los de forma conjunta per a comparar-los. Així, hem pogut contrastar les nostres hipòtesis inicials i hem raonat possibles causes que justificarien dels resultats obtinguts.

La Reinserción laboral : luces y sombras

La idea de este trabajo nace de los interrogantes que se le crean a uno ante la pasividad social que existe entorno al mundo de la cárcel ¿Quién sabe que hacen ahí? Dicen que trabajan, pero ¿cómo? ¿En qué condiciones? ¿Tienen los mismos derechos laborales que una persona que trabaja en el exterior? ¿Se les paga? ¿Cuánto? ¿Cómo? E incluso hay gente que se pregunta ¿Y por qué se les paga? Estas y muchas preguntas más son las que podría cuestionarse cualquier persona.Desde aquí vamos a intentar desvelar cómo es la vida laboral de una persona que ha sido privada de libertad por sentencia firme.Analizaremos el asunto únicamente en Cataluña, por centrar el trabajo y es que, además, es la única Comunidad Autónoma en todo el Estado que tiene transferidas lascompetencias en materia penitenciaria desde el año 1984, de tal forma que se autogestiona y tiene sus propios organismos para desarrollar las competencias transferidas. (en la ejecución, no en legislación)Recordemos que el organismo que gestiona el trabajo penitenciario en Cataluña es el CIRE, Centre d’Iniciatives per la Reinserció, se trata de una empresa pública del Departament de Justícia de la Generalitat de Cataluña, que tal y como se presentan en su web “tiene como misión fundamental la inserción sociolaboral de las personas bajo medida judicial, ofreciéndoles una formación adecuada – formación profesional - y unos hábitos laborales a través del trabajo en los talleres productivos ubicados dentro o fuera de los centros penitenciarios – trabajo productivo -.”Así pues, encontramos que va a ser el CIRE un protagonista indudable de esta investigación, ya que al ser quien gestiona el tema de ésta, vamos a intentar conocerlo lo más a fondo posible, pues sólo así conoceremos realmente cómo funciona el trabajo de las personas privadas de libertad.Podemos decir, entonces, que el objetivo de este estudio consiste en reafirmar laspalabras del CIRE, apoyando sus argumentos acerca de sus objetivos como empresa pública de reinsertar a estas personas, y darles un trabajo remunerado, o por el contrario, desvelar datos o informaciones que pongan en entredicho lo anterior. Esto último encuentra su fundamento en voces que cuentan que el CIRE mueve toneladas de dinero, que no es transparente en su gestión, algunos se atreven a hablar de “explotación”, hay, pues, personas que dudan acerca de esa misión fundamental que proclaman “la reinserción sociolaboral de las personas bajo medida judicial”.Con estas dos posiciones comenzamos nuestro trabajo, en cuyo desarrollo tratará de inclinarse hacia una u otra de las posiciones anteriores, es decir, que al final de esta investigación, llegado a su fin este trabajo, daremos una visión de lo que creemos que es el trabajo penitenciario en Cataluña, si realmente es una oportunidad para reinsertar a los penados, o por el contrario, se trata de un negocio “público” que tiene unos objetivos distintos.El material que vamos a utilizar, en primer lugar será información acerca del CIRE, como se compone, su historia y sus logros, luego nos hemos movido para poder conseguir varias entrevistas a personas de distintos ámbitos pero que todas ellas tienen alguna relación con el mundo penitenciario, son colaboradores, jueces, empresarios… Ellos nos darán su visión personal del asunto, que nos ayudarán a formar una opinión objetiva del tema. Debemos destacar que hemos mantenido correspondencia postal con Amadeu Casellas, el preso más longevo en años de cárcel de Cataluña, pero que no a sido incluido en el trabajo final, puesto que su opinión se veía claramente motivada por ideales anarquistas, y sus quejas partían de la base de que las cárceles no deberían existir, por lo que consideramos poco objetivo e inútil incluir sus opiniones. Por otro lado, tampoco hemos publicado los correos electrónicos intercambiados con el profesor titular de Derecho Penitenciario de la UB, Iñaki Rivera Beiras debido a que su función a sido más bien un acompañamiento a lo largo de los últimos meses del trabajo y al que agradecemos su dedicación y su libro, que nos ha ayudado a entender las leyes ylagunas jurídicas existentes.Por último, nos gustaría remarcar un hecho que ha condicionado en gran parte el desarrollo de esta investigación, se trata de la opacidad que caracteriza al sistemapenitenciario, no es fácil acceder a la información, y es que estudiar la cárcel, escomplicado. Las entrevistas que se han hecho no muestran quizás todo lo que deberían,y es que sin la grabadora quizás otras informaciones podrían haberse dado. Nosreferimos a datos, hechos o presunciones que nadie ha querido mencionar mientras se legrababa la conversación.Comencemos, pues, este inquietante análisis, del que estamos seguros sacaremos una información muy interesante.

Economia digital : una sortida per a múltiples sistemes comercials

Economia Digital: Una sortida per a múltiples sistemes comercials, és un treball de recerca que tracta sobre el comerç electrònic en tots els seus aspectes, partint d’un anàlisi teòric que estableix les bases d’aquest sistema comercial; seguit d’un estudi de dos casos concrets d’empreses que han introduït Internet en la seva activitat. Per una banda, una d’aquestes empreses, Destil·leries Julián Segarra, s’ha servit de les noves tecnologies, amb un ús publicitari, per tal de donar-se a conèixer però sense oferir la possibilitat de venda online. D’altra banda, Surfdevils S.L. no només utilitza els recursos que ofereix la xarxa de manera informativa, sinó que va més enllà i permet adquirir els seus productes mitjançant el seu espai web. A més es realitza un breu estudi sobre els hàbits de compra per Internet, mitjançant una enquesta efectuada a una mostra de la població.Tot aquest estudi, serveix per arribar a la conclusió que introduir el comerç electrònic dins del seu funcionament és rentable per a les empreses i beneficiós pels consumidors, ja que els ofereix la possibilitat d’adquirir els productes en un mercat més ampli, transparent i competitiu.

L'Impacte dels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament

Com a manera d’analitzar l’efecte de les innovacions que contínuamentexperimenta el món actual, hem cregut interessant analitzar l’impacte deldiaris gratuïts o premsa gratuïta sobre els diaris de pagament o premsatradicional, ja que creiem que, tot i que tan sols representa un petit canvien un àmbit molt concret com és el de la premsa, pot significar un mirall enel que fixar-se per altres sectors d’àmbit tradicionalment privat.Avui dia, des de fa ja uns anys, quan agafes el metro o l’autobús cada matíper anar al treball o a la universitat veiem que gairebé tothom té und’aquests diaris gratuïts a la mà (Qué!, Metro, 20 Minutos, ADN...) que elshi acaben de donar a l’entrada de l’estació. Veient això s’ens van plantejaruna sèrie de preguntes: la gent que llegeix diaris gratuïts, llegeix també lapremsa tradicional? L’aparició dels diaris gratuïts, ha fet reduir el nombre delectors de premsa de pagament? El que volem esbrinar és si aquests noustipus de diaris són una amenaça o més aviat són complementaris als diarisde pagament. La pregunta que volem respondre és: Quin ha estat l’impactedels diaris gratuïts sobre els diaris de pagament.Al llarg del treball veurem que l’entrada al mercat d’aquest nou tipus depremsa no ha suposat una amenaça pels diaris tradicionals, com potsemblar en un principi. Podrem comprovar que pel que fa al nombre delectors l’impacte és gairebé nul, és a dir, és veritat que els diaris depagament han patit un estancament en quant a nombre de lectors però noha afectat quasi bé gens als beneficis d’aquests. Tambè veurem, que és enel terreny de la publicitat on realment competeixen els dos tipus de diarisaixí com tambè, que la situació és diferent al nostre entorn respecte a laresta del món.