900 resultados para Dades -- Recuperació (Informàtica)
Resumo:
La regeneraci ssia s un procs estudiat per experts de tot el mn. Aquests experts estudien materials capaos daccelerar el procs de formaci de teixit ossi en zones on shan produt defectes ossis. Desprs dun determinat perode de temps de laplicaci dels materials destudi en la zona on hi havia una manca de teixit ossi, sobtenen imatges daquesta zona on lexpert mitjanant l inspecci visual daquestes imatges avalua si los sha regenerat b o no. El problema daquest mtode davaluaci es que requereix dun expert on la valoraci daquest s subjectiva i difcil de quantificar, el que pot provocar que hi hagi discordana entre experts. Amb la finalitat de aprofitar les imatges en que es basa lexpert per avaluar la capacitat de regeneraci ssia dels materials destudi es proposa realitzar un anlisi quantitatiu de la regeneraci ssia basat en el processament dimatge. Lalgorisme dissenyat es capa de classificar imatges de la mandbula en: imatges de regeneraci bona i dolenta mitjanant la parametritzaci de lhistograma de nivells de grisos de la imatge, solucionant la falta dobjectivitat del mtode davaluaci de la regeneraci ssia i la necessitat dun expert per realitzar-la.
Resumo:
La plataforma de-learning: COMalaWEB s una eina multimedia de suport a lestudi, lexperimentaci i ladquisici de tcniques dautoaprenentatge. COMalaWEB sofereix com a punt de trobada entre estudiants, professors i altres professionals relacionats amb el mon de les telecomunicacions i/o de la docncia universitria. Mitjanant el present projecte sha dut a terme la consolidaci de la plataforma COMalaWEB com a eina WWW d'autoaprenentatge per a l'EEES (Estudis de Bachelor i de Mster): Dins de la plataforma shi ha integrat un Laboratori Virtual per a comunicacions analgiques i digitals (LaViCAD) que ofereix activitats experimentals amb un gran ventall de possibilitats que van des de les demostracions teriques fins a lemulaci de sistemes de comunicacions quotidians com per exemple la televisi digital o el sistema Wifi dels sistemes WLAN. Laltre gran component de la plataforma es la base de dades de continguts empaquetada en unitats bsiques anomenades objectes de coneixement, organitzada en cursos, integren tant continguts terics com un conjunt dexercicis proposats per a aprofundir cadascun dels temes tractats. Amb lactual projecte sha treballat en les segents lnies dactuaci: - Integraci dels simuladors del laboratori LAVICAD a la plataforma dautoaprenentatge. - Creaci de base de dades de recursos docents basats en paquets SCORM per a oferir materials docents de tipus teric i colleccions dexercicis resolts en el marc de les diferents assignatures participants en el projecte. - Creaci de base de dades de tipus qestionari per a oferir exercicis a treballar en el marc de les diferents assignatures participants en el projecte. - Inserci de metodologies docents basades en els anteriors recursos en diferents assignatures destudis denginyeria i de mster.
Resumo:
El Grup Consolidat dInnovaci Docent de Mineralogia i ptica cristallina de la Universitat de Barcelona ha desenvolupat un CD interactiu que simula el funcionament dun microscopi petrogrfic, per tal de facilitar a lalumne un material dautoaprenentatge, ha de servir per a reforar els coneixements dels minerals formadors de roques en lmina prima. Aquest material te tres entrades diferents, en catal, castell i angls. Cada mineral t una fitxa general amb les seves propietats ptiques i una complementaria amb les caracterstiques cristallogrfiques, camp destabilitat, diagrames de fases i caracterstiques morfolgiques del mineral a observar, les quals marquen els trets determinatius daquell mineral per tal de facilitar el seu reconeixement. Per tal de complementar les dades shan introdut links directes amb la planes web: webmineral i mindat on hi ha les corresponents estructures i morfologies interactives de cadascun dels minerals que apareixen en el programa. En laplicaci informàtica hi ha 169 filmacions corresponents a 43 dels principals minerals que formen les roques, una filmaci correspon a la imatge noms amb el polaritzador, i l'altre a la imatge amb el polaritzador ms l'analitzador. Cadascuna d'aquestes imatges es presenta amb un gir de 360; es pot aturar i desprs continuar girant, simulant el que veurem al microscopi. D'aquesta manera es pot determinar el pleocroisme, la presncia de macles, el color d'interferncia i l'angle d'extinci.. Sha intentat sempre que hi hagus diferents exemples dun mateix mineral en diverses paragnesis. Tamb s'incorpora una fitxa que l'usuari pot omplir amb les caracterstiques texturals i ptiques del mineral agrupades segons les observacions que es fan, b amb el polaritzador, amb el polaritzador i l'analitzador o b amb les condicions especfiques per veure la figura d'interferncia i el signe ptic. Aquesta fitxa, un cop plena, es pot imprimir. En tot moment hi ha un men dajuda on lusuari pot remetre i fer la consulta adient per poder continuar.
Resumo:
OdACAV s un banc electrnic dobjectes daprenentatge (OdA) que te com a finalitat principal servir als docents de les assignatures troncals dels Estudis de Comunicaci Audiovisual (CAV) de la UB (obert tamb a altres universitats catalanes) implicats o que es vulguin implicar en la innovaci docent i pretn facilitar i potenciar la documentaci per a la investigaci i la recerca a lentorn del paper innovador dels OdA digitals; aix com la patrimonialitzaci dels mateixos. Qu s i que no s un OdA de CAV? s tot all que serveix en un procs d'ensinistrament, d'aprenentatge, de formaci - que en els cas que ens ocupa, es tradueix en una collecci d'imatges fixes, en un hipertext, en una hipermdia, un vdeo, etc.-, i la missi dels quals s suscitar linters i l'aprofitament en el transvasament dels continguts de les assignatures dels estudis actuals (de la Llicenciatura) i futurs (del Grau) de Comunicaci Audiovisual. El projecte sorgeix com a necessitat orgnica de la mateixa naturalesa de l'ensenyament de Comunicaci Audiovisual, on en el pla dels continguts els exemples, els referents, els models no sn encara prou desenvolupats i costa molt disposar d'OdAs suficientment competents. Les fonts documentals del cinema, de la televisi i dels mitjans en general sn la base sobre la que shan bastit els OdA de la base de dades del web http://www.lmi.ub.es/repositori/ amb lesperana que resultin adequats a la innovaci en els Estudis de Comunicaci Audiovisual. s, doncs, un repositori de condici cooperativa, dinmic i flexible; amb esperit blog/wiki, els objectius del qual sn: la creaci d'un sistema de dipositaci dels OdA; l'establiment d'un sistema de recuperació dels mateixos; la implantaci de fluxos d'entrada i sortida; la consolidaci d'un observatori d'investigaci i de recerca sobre la innovaci dels OdA en els entorns i els sistemes educatius actuals; larticulaci de possibles accions patrimonials al voltant de la creaci i preservaci daquests.
Resumo:
El projecte Aula Matemtica consta de dues parts. 1. Elaborar un material d'autoaprenentatge en suport digital que cobreixi tots els temes de Matemtiques de 1r. curs de les carreres de Cincies (Biologia, Qumica, etc.) i les Enginyeries. Aquest material, accessible des de qualsevol ordinador connectat a Internet, s una base de dades de problemes que els alumnes poden utilitzar per a treballar el temes explicats a classe, o be per cobrir deficincies a la seva formaci pre-universitria. Al mateix temps, es poden realitzar exmens, i els alumnes poden practicar amb els problemes d'examen. 2. Durant unes hores cada dia, oferir una (o diverses) aules d'informàtica al campus de la UAB amb presncia de personal de suport (professors, o becaris de darrers cursos de matemtiques o doctorat) per tal que els alumnes que vulguin (o necessitin) puguin practicar amb ajuda, i consultat els dubtes que tinguin. En la fase actual del projecte shan fet les segents actuacions: 1. Sha obert una aula dinformàtica amb suport de becaris a la facultat de Cincies, on a ms de practicar els alumnes, shan efectuat exmens. 2. Sha treballat en el programa per tal de fer-lo ms amigable. 3. Sha ampliat la base de problemes fins a 1450, i cobrir totes les assignatures de Matemtiques i Estadstica de 1r. curs de la facultat de Cincies i lEscola Tcnica Superior dEnginyeries. 4. Sha comenat a treballar per a la utilitzaci del programa a Secundria. 5. Shan fet avanos molt importants per tal dincorporar problemes amb resposta oberta. 6. El programa s accessible des de qualsevol ordenador amb Internet.
Resumo:
El projecte Statmedia 3 ha consolidat definitivament la proposta de les assignatures Bioestadstica de Biologia, Anlisi de dades de Cincies Ambientals i dEstadstica Matemtica de la Diplomatura renovant una part del material creat amb Statmedia 2. Shan incls a ms Matemtiques dAmbientals i Introducci a la Probabilitat del Grau dEstadstica. Lanterior MQD abastava noms prctiques mentre que aquest projecte permet una oferta diversa dactivitats individualitzades. La individualitzaci consisteix en que cada estudiant rep una proposta de cas personalitzada amb dades diferents. Les activitats poden ser programades presencialment o no, per la clau de lxit de lactivitat s que lalumne obtingui reconeixement del seu treball en lavaluaci continuada. La valoraci que fan als alumnes de Statmedia s molt bo, i observem que es produeix una millora en els resultats acadmics. Statmedia 3 ha implicat un important esfor en la vessant informàtica del projecte, la barreja de tecnologies que utilitzem son punteres: Ajax, servlets i applets Java... Hem posat a punt un assistent on-line per dissenyar documents i planificar activitats que facilita la tasca dels professors. La nostre participaci en primera lnea del procs de convergncia a lEEES ens ha perms anticipar alguns canvis, i sha tradut en que el claustre del Departament dEstadstica assums que Statmedia s una metodologia essencial dels seus plans docents. El projecte continua en un quart projecte MQD consecutiu, on desplegarem la nova tecnologia implementada. Lobjectiu principal ser dotar a les assignatures dels 7 graus on participa el departament dactivitats individualitzades en forma de casos prctics, problemes i proves diverses. La collecci de material emmagatzemada en la nostra biblioteca, forjada desprs de quasi deu anys de treball continuat, juntament amb lexperincia acumulada de com utilitzar Statmedia de la forma ms eficient han comenat a ser explotades en els nous graus aquest mateix curs 2009-2010.
Resumo:
En este proyecto se realiza el estudio de la organizacin de una empresa con el fin de encontrar los requerimientos de esta, posteriormente se realiza un estudio de tres sistemas ERP para acabar encontrando la solucin que mejor se adapta a las necesidades de la empresa.
Resumo:
Este proyecto consiste en el estudio previo que se tiene que llevar a cabo para implantar un ERP en una empresa. En este caso, la empresa se trata de una PYME del sector de la restauracin/hostelera. El estudio que se ha realizado sobre los tres ERP's son productos que se encuentran en el mercado, concretamente se han estudiado los ERP's de Openbravo, SAP y Datisa. El motivo de porque estos tres se debe a que el primero es open source, el segundo consiste en un producto de una empresa lder en el sector de los ERP's y el tercero porque es una solucin de hostelera realizada por una mediana empresa.
Resumo:
El projecte consisteix en la captura de dades per mitj del sistema GPS, mitjanant aquestes dades hem d'endevinar en quin vehicle ens desplacem per a portar el clcul del consum del CO2 dels nostres desplaaments. El programa ha estat desenvolupat per ser funcional a sobre de dispositius mbils que tinguin targeta de memria externa i Java J2ME, inclou interfcie grfica.
Resumo:
Aquest projecte mostra com les connexions dels usuaris d'una xarxa social suposen un risc afegit per a la privacitat dels usuaris que hi formen part. Aquestes connexions ofereixen informaci suficient per a poder dur a terme processos d'agregaci d'informaci entre diferents xarxes socials, permetent a un atacant millorar el seu coneixement inicial sobre les xarxes. El projecte s un recorregut per totes les fases necessries per dur a terme aquest procs, des de la recollida de la informaci fins a l'agregaci de les dades obtingudes.
Resumo:
Lxit del Projecte Genoma Hum (PGH) lany 2000 va fer de la medicina personalitzada una realitat ms propera. Els descobriments del PGH han simplificat les tcniques de seqenciaci de tal manera que actualment qualsevol persona pot aconseguir la seva seqncia dADN complerta. La tecnologia de Read Mapping destaca en aquest tipus de tcniques i es caracteritza per manegar una gran quantitat de dades. Hadoop, el framework dApache per aplicacions intensives de dades sota el paradigma Map Reduce, resulta un aliat perfecte per aquest tipus de tecnologia i ha sigut lopci escollida per a realitzar aquest projecte. Durant tot el treball es realitza lestudi, lanlisi i les experimentacions necessries per aconseguir un Algorisme Gentic innovador que utilitzi tot el potencial de Hadoop.
Resumo:
Actualment s difcil no veure a gent de totes les edats amb algun tipus de Gadget electrnic. En forma de telfons mvils, GPS, agendes electrniques, reproductors de msica, tablets o qualsevol altre dispositiu, el mn digital ens aborda, la informaci i les dades es digitalitzen i arriben fins a les nostres butxaques per ser accessibles en qualsevol moment. Es fa indispensable familiaritzar-se amb aquestes eines i per aix sintrodueixen en els centres educatius de tot el mn. En aquest projecte es combinen tots aquests fets per desenvolupar un herbari digital sobre un dispositiu mbil, amb finalitat educativa i s privat.
Resumo:
Lemergent indstria nanoelectrnica necessita de nous simuladors de dispositius nanoelectrnics. Des del departament dEnginyeria Electrnica de la UAB se nest desenvolupant un anomenat BITLLES. Malgrat el seu avanat estat de desenvolupament els manca duna interfcie grfica que faciliti lentrada de dades al simulador. Aquest projecte final de carrera sencarregar de confeccionar aquesta pea clau per tal de assolir una aplicaci prou madura per la seva comercialitzaci. A partir de les tecnologies existents per a la realitzaci dinterfcies es far una selecci de les eines ms adequades pels nostres objectius i seguidament es dissenyar la interfcie grfica adaptant-la a les necessitats i objectius dels desenvolupadors del projecte BITLLES i dels possibles futurs usuaris.
Resumo:
Dawn or the Galaxy s un treball de final de carrera que t com a objectiu principal la creaci i desenvolupament duna versi de demostraci per a un joc del tipus MMORTS (massive multiplayer online real-time strategy) tractant dincloure elements innovadors en aquest gnere de jocs i oferint un ampli ventall estratgic des de linici del joc. Per tal dassolir lobjectiu es realitzar un petit sondeig de mercat inicial i un estudi de models de jocs destratgia. El joc estar integrat per ms de seixanta fitxers de codi, una base de dades amb catorze taules interrelacionades no normalitzades i podr tenir cabuda per a uns cinc-cents jugadors. Un cop programat laplicatiu, el joc es provar en un entorn real, amb usuaris reals. Per a resoldre els problemes durant el transcurs del joc de forma rpida, la aplicaci ser sotmesa a un seguiment exhaustiu. La collaboraci dels jugadors en aquest punt ser fonamental.
Resumo:
Amb laparici de nous entorns en el mn de la informàtica sorgeixen noves necessitats. Un daquests entorns s SESAR, un entorn que preveu ls massiu de transmissi de dades entre sistemes aeris. Lobjecitu principal daquest projecte s aconseguir implementar el control daccs per una aplicaci en aquest entorn. El primer pas s dur a terme un estudi exhaustiu dels diferents elements que necessitem per desenvolupar el projecte, aix com un anlisi de lentorn per extreure les caracterstiques pel control daccs. Desprs es presenta el seu disseny i implementaci, que acompleix el seu objectiu de gestionar el control daccs de laplicaci de correu electrnic en aquest entorn.
