"Classicisme versus Medievalisme a l'Anglaterra Victoriano-Eduardina; "A Room with a View" d'E. M. Forster com a exemple

L'objectiu d'aquest article és il·lustrar la ben coneguda oposició classicisme / medievalisme a l'Anglaterra Victoriano-Eduardina tot analitzant acuradament A Room with a View d'E. M. Forster des de la perspectiva de la Tradició Clàssica i, consegüentment, parant esment especial en el significant i la importància del conjunt de les seves referències clàssiques -grecollatines.

Tradició misògina grega en el De amore d'Andreu el Capellà

L'objectiu d'aquest article és mostrar com els trets fonamentals de la misogínia grega, que és a la base de la secular misoginia occidental -i que no és només un llegat judeucristià- perviu en un text medieval del segle XIII com ara el De amore d'Andreas Capellanus. L'autor assenyala igualment les vies de transmissió més versemblants des de la Grècia Antiga fins al món medieval.

Oscar Wilde. De profundis: a severe judgement of Sophocles as a poet

O. Wilde considers that Christ ranks with the poets and Shelley and Sophocles are of his company. Nevertheless, the result of this comparison becomes unfavourable as far Sophocles is concerned, who, precisely as a poet can reach neither the sublimity nor the real tragic sufferance which Christ symbolises. According to Wilde, Christ is both a poet and a tragic poem, while Sophocles is merely a poet, thus being certified the impossibility of the above mentioned comparison.

Oscar Wilde. De profundis: un judici sever de Sòfocles com a poeta

O. Wilde considera que Jesucrist és un veritable poeta i que Shelley i Sòfocles l'acompanyen. Tanmateix, el resultat d'aquesta equiparació és en realitat molt desfavorable per al gran tràgic grec, el qual, precisament com a poeta, mai no podrà assolir les fites de sublimitat i sofrença tràgica real que Jesucrist representa. Segons Wilde, Jesucrist és poeta i poema tràgic, mentre que Sòfocles és un simple poeta, certificant així la impossibilitat de l'equiparació.

Viatjant a Grècia en cerca de l'ideal hel·lènic

Aquest és un article de síntesi que analitza sobretot l'anomenat Grand Tour i la cerca de l'ideal hel·lenic per part de tot un llarg seguit de personatges. Ells i els seus llibres i textos, anomenats aquí i dels quals se'n recullen nombrosos passatges, han estat veritablement significatius en la història del redescobriment europeu de Grècia: George Wheler, Jacob Spon, marquès de Nointel, James Stuart, Nicholas Revett, Robert Wood, Johann Joachim Winckelmann, Antiquities of Athens, Antiquities of Ionia, Richard Chandler, Lord Elgin, Lord Byron, Konstantinos P. Kavafis, etc.

Coordenades clàssiques de Shadowlands de Richard Attenborough (sobre la vida i obra de C. S. Lewis)

L'objectiu d'aquest article és mostrar els parámetres clàssics de Shadowlands de R. Attenborough, amb guió de W. Nicholson, sobre la vida i obra de C. S. Lewis. Basant-se en una anàlisi acurada dels textos de Lewis, l'autor proposa d'interpretar l'oposició Lewis / Gresham com la traducció en la vida real de la oposició entre els temperaments platònic o idealista i aristotèlic o materialista que ja mencionava Coleridge. En qualsevol cas, són moltes les referències clàssiques que cal tenir en compte si volem comprendre fins a quin punt el cristianisme de Lewis és també un cristianisme clàssic, és a dir, grecollatí.

"Classicism versus Mediaevalism in Victorian-Edwardian England: E. M. Forter's "A Room with a View" as an example

The aim of this article is to illustrate the well-known opposition classicism / medievalism in the Victorian-Edwardian England by analysing accurately E. M. Forster's A Room with a View from the point of view of the Classical Tradition and, therefore, focusing on both the meaning and significance of all its classical -Greek and Roman- references.

Maleït platonisme! Pell, carn i cos de persones concretes: etapes d'un combat lliurat -i guanyat- en la poesia de Miquel Àngel Riera

L'objectiu d'aquest article és mostrar com, tot al llarg de la poesia de Miquel Àngel Riera, s'hi detecta una evident sensibilitat antimetafísica que el dur a lloar la pell, la carn i el cos de les persones concretes, tot defugint qualsevulla vivència platònica o idealista de l'amor. La lectura acurada dels seus poemes permet descobrir, en opinió de l¿autor, Plató i el platonisme occidental com un dels grans responsables del menyspreu de l¿amor carnal, causa indubtable de patiment humà pel fet de no voler reconèixer la dimensió somàtica d¿eros.

Damn Platonism! Concrete Persons' Skin, Flesh and Bodies: Three Phases of a Won Battle in Miquel Àngel Riera's poetry

The aim of this article is to show how, throughout M. A. Riera's poetry, an evident anti-metaphysical sensibility can be easily detected, which in its turn makes the poet to praise concrete person's skin, flesh and bodies, thus avoiding any personal Platonic or idealistic experience of human love. In the author's opinion, an accurate reading of his poems makes us discover Plato and Platonism as one of the great responsible thinkers for the contempt of carnal love, which has been undoubtedly the origin of a real human pain as a result of denying the somatic side of eros.

Classical parameters of Shadowlands by Richard Attenborough (On C. S. Lewis's Life and Work)

The aim of this article is to show the classical parameters of Shadowlands by R. Attenborough, with a screenplay by W. Nicholson, on C. S. Lewis's life and work. Based upon an accurate reading of Lewis's works, the author of this article proposes to interpret the opposition Lewis / Gresham as the translation into the real life of the opposition between the Platonic or idealistic and the Aristotelian or materialistic temperaments which was already maintained by Coleridge. In any case, there are many classical references which must be taken into account in order to understand to what extent C. S. Lewis's Christianity is also a classic Christianity, that is, a Greek and Latin one.

Oscar Wilde. 'Camma', a severe and hedonic aesthetic correction of Plutarch's ethics

The aim of this article is to present an accurate analysis of O. Wilde's poem 'Camma' by referring it to its Greek model: that Camma both in Plutarch's Amatorius (Eroticus) and Mulierum Virtutes. It is precisely this accurate reading which permits us to verify how Plutarch's Ethics is corrected from the parameters of the hedonism which is peculiar to O. Wilde's aestheticism, thus turning Camma into a symbol of a pleasant life.

Platonic shadows and lights in Luis Cernuda's poetry: their didactic use

The aim of this article is to show a wide range of lights and shadows in Luis Cernuda's poetry as images which have a specific reference -in spite of not being mentioned-, that is, the Platonic image of the cave. It is thanks to the images that the poet shows us his ideal world, in which shadows symbolize the beautiful, perfect and everlasting world in which Luis Cenuda needs to believe. Once more, it deals with that well-known tension between reality and desire which defines the essence of his poetry.

Didàctiques llums i ombres platòniques en la poesia de Luis Cernuda

L'objectiu d'aquest article és revelar l'ús reiterat de les llums i les ombres en la poesia de Luis Cernuda, com a imatges que tenen com a referent concret -bé que no mencionat- la imatge platònica de la caverna. És justament gràcies a les imatges que el poeta ens mostra el seu univers ideal, en el qual la foscor simbolitza el món material condemnat a morir, mentre que la llum és el símbol del món bell, perfecte i etern en què Luis Cernuda necessita creure. Es tracta, un cop més, de la tensió entre realitat i desig que defineix l'essència de la seva poesia.

Hedwig and The Angry Inch: el Plató més alternatiu

L'objectiu d'aquest article és mostrar com un mite antic, el mite dels tres gèneres, també anomenat de l'androgin de l'Aristòfanes del Simposi de Plató, esdevé per a John Cameron Mitchell la imatge adient per a explicar l'especial personalitat d'un home, Hedwig, que esdevé mitjançant una operació un androgin imperfecte, però que simbolitza la possibilitat d'una humanitat unida o l'acostament de móns diferents, de la mateixa manera que ell va pertànyer a les dues Berlín dividides per un mur que ara ja ha caigut, quedant restablerta així la unitat perduda.

Òscar Wilde. 'Camma', una severa i hedònica correcció estètica de l'ètica plutarquea

L'objectiu d'aquest article és presentar una anàlisi acurada del poema "Camma" d'O. Wilde en relació al referent grec: la Camma de l'Amatorius (Eròtic) i del Mulierum Virtutes de Plutarc. És precisament aquesta lectura la que permet comprovar com la severa i rígida ètica plutarquea és corregida des de l'hedonisme de l'esteticisme que O. Wilde professa tot convertint Camma en un símbol del plaer de viure.