La caverna de José Saramago: imagen platónica versus metafísica

La caverna de José Saramago tiene como referencia indudable la imagen de la caverna del libro VII de la República de Platón, y, sin embargo, Saramago no és un escritor idealista o metafísico. Este artículo muestra cómo, aprovechando la aplicabilidad con que Platón dotó a su imagen, Saramago defiende la necesidad de saber recibir los mensajes de la tierra, de la materia, de no convertirnos en prisioneros en las cavernas doradas de la sociedad occidental, y de ser libres en la naturaleza, phýsis, y no lejos o más allá, metá, de ella.

The Cave by José Saramago: Platonic image versus metaphysics

The cave by José Saramago has as a certain reference the image of the cave of book VII of Plato's Republic and, however, Saramago is not an idealistic or metaphysical writer. This article, taking advantage of the applicability with which Plato endowed his image, defends the urge to be open to the messages sent by the earth, by matter, the urge not to become prisoners in the golden caves of the Western society and, finally, the urge to find our freedom in Nature, phýsis, and not far or beyond, metá, it.

Poison without antidote for the historical Socrates and french classical tragedy in El verí del teatre (The Poison of the Theatre) by Rodolf Sirera. (An extreme dose of sadism to put a stop to the excesses of theatrical fiction).

Socrates' serene attitude before his death -although this is questioned-, as described by Xenophon in his Apologia Socratis becomes for the playwright Rodolf Sirera a useful reference in an effort to reflect boldly on the limits of theatrical fiction in another clear example of the Classical Tradition, including that derived from Baroque Tragedy. However, in this case, it is judged severely to make us more conscious of the risk of turning life into a mere theatrical performance and human beings into actors and actresses in a play they did not write.

Verí sense antídot per al Sòcrates històric i la tragèdia barroca al Verí del teatre de Rodolf Sirera. (Una dosi extrema de sadisme per aturar els excessos de la ficció teatral).

Socrates' serene attitude before his death -although this is questioned-, as described by Xenophon in his Apologia Socratis becomes for the playwright Rodolf Sirera a useful reference in an effort to reflect boldly on the limits of theatrical fiction in another clear example of the Classical Tradition, including that derived from Baroque Tragedy. However, in this case, it is judged severely to make us more conscious of the risk of turning life into a mere theatrical performance and human beings into actors and actresses in a play they did not write.

La caverna de Josep Palau i Fabre (1952-1969): teatre versus al·legoria filosòfica per a representar i impedir el final tràgic i fosc del lluminós art de pensar.

What is the use of performing the myth of the cave from book VII of the Republic by Plato? Josep Palau i Fabre, considers that, in Plato's dialogues, the speakers are mere instruments at the service of his dialectical goal. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and also by relying on Heraclitus's conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favoring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabre's La Caverna, the tragic hero, that is, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his "cavemates" -after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows-, still leaves to them his powerful experience of the agonistikos thought, which might bear fruit in their life to come.

La caverna de Josep Palau i Fabre (1952-1969): teatro versus alegoría filosófica para representar e impedir el final trágico y sombrío del luminoso arte de pensar.

What is the use of performing the myth of the cave from book VII of the Republic by Plato? Josep Palau i Fabre, considers that, in Plato's dialogues, the speakers are mere instruments at the service of his dialectical goal. The aim of this article is to show how, by turning the myth into a tragedy and also by relying on Heraclitus's conflict or war of opposites, the playwright succeeds in favoring a sort of thought which is not one-sided or univocal. On the contrary, in Palau i Fabre's La Caverna, the tragic hero, that is, the released prisoner transformed by the light of Reality and finally killed by his "cavemates" -after having been imprisoned again and having tried to rescue them from their ignorance or shadows-, still leaves to them his powerful experience of the agonistikos thought, which might bear fruit in their life to come.

Tot sortint de la caverna per cercar la vida (Lectura classicitzant de La caverna de Rodolf Sirera)

L'objectiu d'aquest article és mostrar com un dramaturg contemporani pensa de bell nou en la imatge platònica de la caverna per parlar del necessari viatge existencial i de formació de l'home, lluny de la protecció que les cavernes de qualsevol tipus, com ara la llar, el jardí­ familiar o la mateixa famí­lia, poden representar. Tot i que des d'una perspectiva en absolut idealista o metafí­sica, Plató esdevé una vegada més gràcies a R. Sirera i a l'aplicabilitat de les mateixes imatges platòniques una referència clàssica tan útil com ineludible, si es té en compte l'origen platònic de totes les cavernes literàries.

La mort a Venècia de Thomas Mann o la via plutarquea vers Eros

A Mort a Venècia Thomas Mann es refereix explícitament al Simposi i al Fedre de Plató per explicar la relació entre Gustav von Aschenbach i Tadzio, però amaga que la seva novel·la s'inspira també en l'Eròtic de Plutarc. Per què? L'objectiu d'aquest article és justament revelar les raons d'aquest capteniment. En efecte, Plutarc elogia l'amor matrimonial a l'Eròtic i aquest no és el camí que segueix Mann, però, alhora, l'escriptor alemany troba en el diàleg plutarqueu tot el que necessita per bastir la seva història d'amor masculí i decideix no prescindir-ne.

Tradició misògina grega en el De amore d'Andreu el Capellà

L'objectiu d'aquest article és mostrar com els trets fonamentals de la misogínia grega, que és a la base de la secular misoginia occidental -i que no és només un llegat judeucristià- perviu en un text medieval del segle XIII com ara el De amore d'Andreas Capellanus. L'autor assenyala igualment les vies de transmissió més versemblants des de la Grècia Antiga fins al món medieval.

Oscar Wilde. De profundis: un juicio severo de Sófocles como poeta

O. Wilde considera que Jesucristo es un verdadero poeta y que Shelley y Sófocles le acompañan. Sin embargo, el resultado de esta equiparación es en realidad muy desfavorable para el gran trágico griego, el cual, precisamente como poeta, jamás podrá alcanzar las cotas de sublimidad y sufrimiento trágico real que Jesucristo representa. Según Wilde, Jesucristo es poeta y poema trágico, mientras que Sófocles es un simple poeta, certificando así la imposibilidad de la equiparación.

Oscar Wilde. De profundis: un judici sever de Sòfocles com a poeta

O. Wilde considera que Jesucrist és un veritable poeta i que Shelley i Sòfocles l'acompanyen. Tanmateix, el resultat d'aquesta equiparació és en realitat molt desfavorable per al gran tràgic grec, el qual, precisament com a poeta, mai no podrà assolir les fites de sublimitat i sofrença tràgica real que Jesucrist representa. Segons Wilde, Jesucrist és poeta i poema tràgic, mentre que Sòfocles és un simple poeta, certificant així la impossibilitat de l'equiparació.

Coordenades clàssiques de Shadowlands de Richard Attenborough (sobre la vida i obra de C. S. Lewis)

L'objectiu d'aquest article és mostrar els parámetres clàssics de Shadowlands de R. Attenborough, amb guió de W. Nicholson, sobre la vida i obra de C. S. Lewis. Basant-se en una anàlisi acurada dels textos de Lewis, l'autor proposa d'interpretar l'oposició Lewis / Gresham com la traducció en la vida real de la oposició entre els temperaments platònic o idealista i aristotèlic o materialista que ja mencionava Coleridge. En qualsevol cas, són moltes les referències clàssiques que cal tenir en compte si volem comprendre fins a quin punt el cristianisme de Lewis és també un cristianisme clàssic, és a dir, grecollatí.

Coordenadas clásicas de Shadowlands de Richard Attenborough (sobre la vida y obra de C. S. Lewis)

El objetivo de este artículo es mostrar los parámetros clásicos de Shadowlands de R. Attenborough, con guión de W. Nicholson, sobre la vida y obra de C. S. Lewis. Basándose en un análisis minucioso de los textos de Lewis, el autor propone interpretar la oposición Lewis / Gresham como la traducción en la vida real de la oposición entre los temperamentos platónico o idealista y aristotélico o materialista que ya mencionaba Coleridge. En cualquier caso, son muchas las referencias clásicas que hay que tener en cuenta si se quiere comprender hasta qué punto el cristianismo de Lewis es también un cristianismo clásico, es decir grecolatino.

Oscar Wilde. 'Camma', una severa y hedónica corrección estética de la ética plutarquea

El objetivo de este artículo es presentar un análisis minucioso del poema « Camma » de O. Wilde en relación al referente griego: la Camma del Amatorius (Erótico) y del Mulierum Virtutes de Plutarco. Es precisamente esta lectura la que permite comprobar cómo la severa y rígida ética plutarquea es corregida desde el hedonismo del esteticismo que O. Wilde profesa, convirtiendo así a Camma en un símbolo del placer de vivir

Maleït platonisme! Pell, carn i cos de persones concretes: etapes d'un combat lliurat -i guanyat- en la poesia de Miquel Àngel Riera

L'objectiu d'aquest article és mostrar com, tot al llarg de la poesia de Miquel Àngel Riera, s'hi detecta una evident sensibilitat antimetafísica que el dur a lloar la pell, la carn i el cos de les persones concretes, tot defugint qualsevulla vivència platònica o idealista de l'amor. La lectura acurada dels seus poemes permet descobrir, en opinió de l¿autor, Plató i el platonisme occidental com un dels grans responsables del menyspreu de l¿amor carnal, causa indubtable de patiment humà pel fet de no voler reconèixer la dimensió somàtica d¿eros.