Recherches su l'ocupation d'Althiburos (région du Kef, Tunisie) et de ses environs à l'époque numide.

El desenvolupament durant els anys 2006-2007 del projecte de recerca sobre la formació de l'Estat númida ha revelat l'existència a Althiburos d'un hàbitat preromà d'extensió considerable (almenys 4 ha), l¿origen del qual remunta com a mínim al segle VI aC. La prospecció del territori adjacent ha mostrat l'existència de diversos jaciments númides de dimensions més reduïdes, d'algunes estructures funeràries de la mateixa època i d'una cinquantena de dòlmens, la datació dels quals (tal vegada del Bronze final) roman encara incerta. Les dades obtingudes permeten situar en el segle VI aC, o fins i tot abans, l'inici del procés de complexificació social que va conduir a la formació dels regnes númides.

Vacances a la costa

Les vacances d'estiu ens posen en contacte directe amb el territori més afectat per l'explotació turística i ens permeten comprovar, de primera mà, la pressió a què es veuen sotmesos els hàbitats i les espècies en zones sobrefreqüentades. El litoral és un dels indrets on aquesta pressió és més intensa i on la transformació del territori ha estat més notable en el darrer segle.

Vacances a la costa

Les vacances d'estiu ens posen en contacte directe amb el territori més afectat per l'explotació turística i ens permeten comprovar, de primera mà, la pressió a què es veuen sotmesos els hàbitats i les espècies en zones sobrefreqüentades. El litoral és un dels indrets on aquesta pressió és més intensa i on la transformació del territori ha estat més notable en el darrer segle.

Construcción y explotación de un almacén de datos para el análisis de información sobre alojamientos turísticos en Catalunya

El proyecto sigue el formato de un encargo de una solución de almacén de datos por parte de un cliente hipotético llamado ONdO que necesita poder analizar datos de establecimientos turísticos, población y equipamientos del territorio catalán.

El Patrimoni cultural entre els criteris de sostenibilitat turística : col·laboració a la Carta Europea de Turisme Sostenible al Montseny

El present projecte té el seu origen en la proposta facilitada per l’Oficina del Parc Natural del Montseny en relació a les accions a portar a terme dins els compromisos de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) al Parc durant els anys 2011 – 2015. La Carta Europea de Turisme Sostenible és una acreditació que atorga la Federació EUROPARC als espais naturals protegits que demostren el seu compromís pràctic amb el turisme sostenible, definint una estratègia i un pla d’acció adaptats a les particularitats del territori. El Parc Natural del Montseny es situa entre les demarcacions de Girona i Barcelona i s’estén per les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona. El Montseny és un espai singular dotat d’alts valors culturals i naturals reconeguts mitjançant la declaració d’importants figures de protecció (Parc Natural Reserva de la Biosfera per la UNESCO i Espai de la Xarxa Natura 2000). El cas de la Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural del Montseny supera els límits del Parc i inclou altres municipis limítrofs que compten amb característiques d’identificació amb els valors del massís

Geografia literària dels Països Catalans. El cas de la comarca d' Osona

La literatura ha estat, històricament, una forma de vivència i de coneixença del territori. En aquest sentit, el projecte Geografia literària dels Països Catalans esdevé una proposta de redescoberta de pobles, ciutats i comarques, de recuperació i fixació en la memòria d’espais, indrets, cases, monuments, edificis patrimonials o llocs mítics que han estat el centre d’interès dels nostres escriptors d’ençà dels trobadors i Ramon Llull fins als nostres dies. Per tot plegat, aquest treball té un triple objectiu: en primer lloc, donar a conèixer la iniciativa Geografia literària dels Països Catalans; en segon lloc, proposar-ne un marc teòric, i, per acabar, analitzar, específicament, alguns dels espais literaris que es localitzen a la comarca d’Osona.

Propuesta de ejes cívicos para Barcelona. Metamor-eje.Ideas

Algunas calles pueden potenciarse en su valor formal, funcional y de reconocimiento social como ejes cívicos de la ciudad. Se trata de otorgarle identidad al eje compuesto por la calle en sí y sus manzanas aledañas, para que sea percibido como una entidad estructurante del barrio, a su vez esto permitiría pensaren una red con continuidad en la ciudad. Ejes urbanos de gestión colectiva, que pondran en valor tanto los potenciales físicos y funcionales, como los de tipo social. También, se trata de articular las propuestas de los distintos colectivos, asociaciones y entidades del barrio. Esta propuesta es aplicable a calles y corredores con potencial de ser eje cívico, la hemos usado en Barcelona en la calle Ribes.

Análisis, zonificación y manejo de la estación de monitorización Madre Selva

Este artículo es la síntesis del trabajo realizado en Costa Rica en la finca “Madre Selva” donde se encuentra una estación de monitoreo de aves. Los objetivos finales del proyecto son el análisis socioambiental, la zonificación de toda el área de la finca y el desarrollo de las vías y programas de manejo para que todas las actividades realizadas sean respetuosas con el medio ambiente. Madre Selva ocupa una superficie de 160ha y está situada en la “Reserva Forestal Los Santos” a una altura de 2600m. En esta superficie se han registrado un total de 200 especies diferentes de avifauna. Las dos actividades que se llevan a cabo son la monitorización como actividad científica y la ganadería como actividad económica. La razón por la cual se ha efectuado este estudio es la conservación del ecosistema para que las aves habiten en sus condiciones naturales y la actividad científica se realice de manera efectiva. La zonificación de Madre Selva refleja los diferentes usos del suelo y funciones del territorio. Concretamente, la finca ha quedado dividida en 7 zonas descritas con sus valores y sus correspondientes vías de manejo. Finalmente, se describen los programas de manejo que se llevan a cabo actualmente y se proponen nuevos programas así como propuestas de mejora. Se destaca la oportunidad de desarrollar nuevas actividades como la educación ambiental y el ecoturismo.

El procediment activació psicòleg a emergències

Alerta i/o demanda d’atenció psicològica (equip assistencial SEM, altres; cossos d’emergències, ciutadà...); Valoració per CECOS i cap Operatiu Territorial SEM; Activació recurs psicològic; Informació situació, detecció necessitats, registre dades i comunicació responsable assistencial SEM i CECOS; Finalitza assistència psicològica quan finalitza fase emergència (derivació alsdispositius assistencials psicològics del territori)

Una aproximació a l’impuls econòmic de la Universitat de Girona sobre l’entorn local

Des d’una perspectiva econòmica, les institucions universitàries es poden concebre com a gestores del coneixement: organitzacions que utilitzen recursos (inputs) per generar i transferir coneixements (outputs). Aquest enfocament permet sintetitzar dos efectes econòmics que afecten el territori. En primer lloc, la gestió del coneixement esdevé un factor vital per a la competitivitat del territori. El coneixement afecta tant el sistema productiu local (ja que les bases del creixement econòmic incideixen sobre la productivitat) com l’eficiència actuali futura de les organitzacions locals (ja que actua com a element d’atracció, de creació i de manteniment d’activitats econòmiques). En segon lloc, l’activitat universitària afecta directament i indirectament la demanda locali estimula la producció de béns i de serveis locals. La universitat actua, doncs, de motor arrossegador del’economia local, ja que repercuteix sobre el nivell de riquesa i d’ocupació del territori on es troba ubicada. Demanera semblant a altres universitats catalanes (universitats de Lleida, Rovira i Virgili i de Vic), aquest treballvalora l’impacte de la Universitat de Girona (UdG) en l’economia de l’entorn. L’aproximació es fa des de duesvessants. D’una banda, s’utilitza la metodologia input-output per valorar l’impacte econòmic de la demandagenerada sobre el territori gironí. De l’altra, mitjançant un seguit d’indicadors, es mesura la sortida produïdaper la UdG i es contextualitza en el marc espanyol i de les comarques gironines

Paisatge, poblament, cultura material i història de l'Ager Tarraconensis. Resultats i comparacions

Síntesi dels primers resultats del Projecte Ager Tarraconensis i de les aportacions al simposi, de les quals s’extreuen reflexions i coneixements nous sobre el tema de l’estudi entorn del conjunt de l’espai de la ciutat romana, del paisatge, tractat com un sistema. Les aportacions se centren en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, de les tipologies i evolució dels establiments, dels aspectes econòmics i de la dinàmica del poblament. Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, per bé que es fan nombroses comparacions amb altres territoris de l’àrea catalana i saguntina i també d’altres províncies romanes. Tarraco es va perfilant com una ciutat amb un territorium molt productiu, no sols en agricultura, sinó també en indústries, producció tèxtil, explotacions de recursos minerals com les pedreres i el ferro, i amb un comerç molt actiu que la devia convertir en un port important de la Mediterrània occidental romana. La jerarquia dels hàbitats rurals també s’està demostrant més complexa gràcies al coneixement de noves aglomeracions. L’evolució posterior al període romà també ha entrat en discussió, especialment pel que fa a l’època islàmica, sobre la qual es discuteix si el camp va quedar poblat o despoblat, tema que resol en sentit positiu el diagrama pol·línic realitzat dins del marc del projecte.

Recherches sur l'occupation d'Althiburos (région du Kef, Tunisie) et de ses environs à l'èpoque numide

El desenvolupament durant els anys 2006-2007 del projecte de recerca sobre la formació de l'Estat númida ha revelat l'existència a Althiburos d'un hàbitat preromà d'extensió considerable (almenys 4 ha), l'origen del qual remunta com a mínim al segle VI aC. La prospecció del territori adjacent ha mostrat l'existència de diversos jaciments númides de dimensions més reduïdes, d'algunes estructures funeràries de la mateixa època i d'una cinquantena de dòlmens, la datació dels quals (tal vegada del Bronze final), roman encara incerta. Les dades obtingudes permeten situar en el segle VI aC, o fins i tot abans, l'inici del procés de complexificació social que va conduir a la formació dels regnes númides.

Pla de Defensa d’Incendis Forestals de la Serra de Montsià

La Serra de Montsià igual que altres zones mediterrànies, té en els grans incendis forestals una de les principals pertorbacions, amb impactes negatius per als ecosistemes i la societat. El Pla de Defensa d’Incendis Forestals de la Serra de Montsià, té com a objectiu l’estudi i planificació de les actuacions de defensa més efectives per fer front als incendis forestals i ho fa a partir de l’estudi adequat del territori i del comportament previst del foc en diferents situacions amb l’ajuda de simuladors d’incendis.

La Divisió eclesiàstica en arxiprestats a Catalunya (1800-2005)

Arran del Concordat del 1851 els bisbats espanyols s’organitzen territorialment en arxiprestats. El mapa català d’arxiprestats presenta una complexa evolució històrica. Actualment s’observa una clara tendència envers la reducció del seu nombre (92). L’organització territorial arxiprestal reflecteix l’estructura del territori, la xarxa urbana i la percepció social de la realitat comarcal. Per això, la divisió eclesiàstica és un interessant element de comparació amb l’organització política i administrativa. El mapa de 7 vegueries (noves províncies) amb què treballa el Govern de la Generalitat de Catalunya té una estreta relació amb la divisió tradicional en bisbats. Igualment, totes les noves comarques previstes per la Generalitat tenen una clara correspondència amb algun arxiprestat. Inversament, la designació de Sant Feliu de Llobregat com a seu d’un nou bisbat (2004) no hauria estat possible si aquesta població no hagués estat designada com a cap de partit judicial el 1834.

El Pla d'Urgell

De la diagnosi comarcal elaborada per al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l'article remarca els elements singulars que serveixen per a la lectura del territori de la comarca del Pla d'Urgell. Aquests elements incideixen en les dinàmiques en joc i haurien de servir per a un planejament més acurat de la comarca. L'article destaca, en particular, cinc lectures: 1r) el Pla d'Urgell com el palmell de la gran plana continental ponentina, amb totes les implicacions mediambientals que el fet comporta i la seva incidència en les infraestructures i altres activitats; 2n) el país per excel•lència dels canals d'Urgell, que determinen una economia de regadiu amb problemes d'adaptació; 3r) un territori determinat per la colonització en nuclis de població que actuen com a bressol de civilització i punt d'organització de l'entorn; 4t) una comarca històricament condicionada per la situació en el camí Ral de Madrid cap a Barcelona; 5è) el Pla d'Urgell com a entorn amb una forta cohesió urbana a l'entorn del nucli central i més dinàmic, Mollerussa, el qual alhora manté fortes sinergies amb la capital regional que és Lleida.