Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 1997

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23662

Avaluació de la població de llagostes Palinurus elephas de les Illes Medes. Exercici 1999

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23667

Avaluació de la població de llagostes (Palinurus Elephas) de les Illes Medes. Exercici 2000

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23669

Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 2001

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23672

Seguiment temporal de la garota comuna Parecentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Avaluació de la població de corall Corallium Rubrum de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Avaluació de la població de llagosta vermella Palinurus Elephas de les Illes Medes. Exercici 2002

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23675

Avaluació de la població de Corall (Corallium rubrum) de les Illes Medes. Exercici 2003

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23677

Poblacions de grans Decàpodes

Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/23686

Cartografia bionòmica dels hàbitats de la costa del Montgrí i les illes Medes

La caracterització dels ecosistemes bentònics i el coneixement de l’estructura i funcionalitat dels ecosistemesés una eina imprescindible per a la gestió i conservació del medi natural. A causa de la sevacomposició específica i dinàmica, les diferents espècies i les comunitats que formen responen de formadiferent a les pertorbacions que s’hi produeixen, de manera que la gestió del medi natural ha de tenir en compte les particularitats de cada hàbitat...

L’alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes: més de trenta anys d’estudi

Fins on hem pogut esbrinar, el primer estudi publicat en una revista científica sobre la praderia o alguer de Posidonia oceanica de les illes Medes és el de De Haro (1965). En aquella època, la investigació delsfons marins estava als seus inicis i probablement la praderia de les illes Medes va ser un dels primers llocs en què, amb mitjans força precaris i a càrrec d’uns joves estudiants, es van efectuar prospeccions en immersió, tècnica que tot just començava però que molt ràpidament havia de substituir les dragues ialtres artefactes menys fiables. Amb el Programa de Bentos, entre 1972-1974 (Ros, 1982) –precisament aquest autor (vegeu el capítol 1) era un d’aquells «joves estudiants»; l’altre era en Jordi Camp, actualment investigador del CSIC–, la recerca bentònica va agafar un primer impuls i l’escafandre autònom es va incorporar plenament com a eina d’observació i mostreig. Durant aquest programa, es va situar una de les estacions de treball a les illes Medes, i l’alguer de Posidonia va ser un dels hàbitats objecte d’estudi, tot i que més aviat amb un objectiu faunístic i biocenòtic que estrictament ecològic.